Ave Maria!
et saluda el teu servidor de part dels àngels
i dels patriarques, i dels profetes i dels màrtirs,
i dels confessors, i de les verges, i dels verges:
i et salut per tots els sants de Glòria.
Beat Ramon Llull.
El Cerimonial dels Bisbes recomana que en les Misses dominicals de la Quaresma es comenci amb la Lletania dels sants com a cant d’entrada. És un costum antic de l’Església Romana que s’estengué per imitació a tot el ritus llatí. La Missa (Estacional) de la Quaresma començava amb la processó de la comunitat en una església diferent on se celebrava la litúrgia eucarística. Pel camí tots els fidels (també els penitents i els catecúmens) cantaven la llarga lletania dels sants amb la melodia gregoriana tant sòbria i simple que coneixem i que té, si es canta bé, un ritme intern. Una melodia que balanceja entre la lamentació i l’esperança.
¿Quin sentit té tot això? El sentit ve donat pel significat principal de la Quaresma, que es un camí d’èxode, de sortida, de pelegrinatge. El poble de Déu que pelegrina cap al Regne, on el Senyor el vol i l’espera. Cap a la Pasqua definitiva. Cap a la Jerusalem del cel on els germans ja han arribat a terme. No és un camí que fem sols. Els qui han arribat no ens obliden i caminen amb nosaltres. L’Església se sent acompanyada pels qui viuen en el Senyor. Cantar la Lletania dels sants els diumenges de Quaresma és un signe de la comunió dels sants, de la no distància pels qui som en Jesucrist del cel i de la terra. Anar introduint la Lletania dels sants en la litúrgia dominical de la Quaresma podria esdevenir un signe distintiu del temps de la Quaresma (com l’aspersió en el temps de Pasqua).
Els sants no són ni de lluny només els qui han estat canonitzats, sinó els fills i filles de Déu que Ell ha glorificat i que han viscut i han mort amb la humilitat dels fills de Déu. En la comunió dels sants no hi ha res repartit, tot és de tots en plenitud. Déu manifesta la seva glòria en aquells que l’han estimat tant aquí a la terra i la Lletania dels sants esdevé un signe de comunió entre l’Església del cel i la terra, unida en l’Eucaristia. Expressa bellament el Misteri de la Comunió dels sants que professem en el Credo. L’Església en els moments més decisius de la seva vida sacramental invoca sempre els sants (baptisme, ordenació... )
El Papa Francesc ha escrit unes paraules bellíssimes sobre la comunió dels sants citant a santa Teresa de l’Infant Jesús, a la qual li té una devoció molt gran:
Quan l’Església terrenal prega, s’instaura una comunió de servei i de bé mutus que arriba davant Déu. Juntament amb els sants, que van trobar la plenitud en Déu, formem part de la comunió en la qual l’amor venç la indiferència. L’Església del cel no és triomfant perquè ha girat l’esquena als sofriments del món i gaudeix en solitari. Els sants ja contemplen i gaudeixen, gràcies al fet que, amb la mort i la resurrecció de Jesús, van vèncer definitivament la indiferència, la duresa de cor i l’odi. Fins que aquesta victòria de l’amor no inundi tot el món, els sants caminen amb nosaltres, encara peregrins. Santa Teresa de Lisieux, doctora de l’Església, escrivia convençuda que l’alegria en el cel per la victòria de l’amor crucificat no és plena mentre hi hagi un sol home a la terra que sofreixi i gemegui: «Espero molt no restar inactiva en el cel, el meu desig és continuar treballant per a l’Església i per a les ànimes» (Carta 254,14 de juliol de 1897).
És recomanable que els diumenges de Quaresma cantem la lletania dels sants com a cant d’entrada en la litúrgia parroquial. Just abans de l’entrada del celebrant cal fer una monició per explicar-ne el sentit. La melodia gregoriana és senzilla. Quan es canta o es recita la lletania dels sants s’ometen tots els ritus inicials i es conclou amb la col·lecta de la Missa. En aquest sentit la Lletania dels sants forma part integrant de la Litúrgia.
Es pot fer de forma solemne o de forma senzilla (que no vol dir que no sigui solemne o de menys importància). O, simplement, un cop el celebrant sigui a la seu, després d’haver saludat el poble, s’entoni o es reciti la lletania dels sants i la conclogui amb l’oració col·lecta. Fins i tot les pot cantar el celebrant si no hi ha algú més apta per a cantar-les. Els sants en què hi ha parèntesi es poden ometre segons l’oportunitat, també cal afegir el titular o els patrons del lloc i adaptar els noms dels sants. Els preveres de la nostra arxidòcesi saben prou adaptar amb sentit litúrgic i pastoral a cada lloc i segons les possibilitats. El més important no és el nombre de noms, sinó el significat de l’evocació dels germans ja glorificats. El model que proposo és simple i adaptat al santoral de l’arxidiòcesi.
Monició
Disposem-nos amb fe i una gran estimació mútua a celebrar la litúrgia d’aquest diumenge de Quaresma. Segons costum de l’Església invocarem la intercessió de Santa Maria i dels sants. La Quaresma ens prepara per a la celebració de la Pasqua i és un camí d’èxode i de pelegrinatge. És vers la Jerusalem del cel que pelegrinem: «Perquè no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de venir (He 13:14)». En aquest camí de desert i de conversió ens acompanyen els sants i tants germans, dels quals Déu només en coneix el nom, que ens han precedit en el camí de la fe. Ells ens acompanyen fins a la plenitud de la Pasqua i fins a la Jerusalem del cel, la nostra Mare.
Model simple de la Lletania dels sants per l’ús de l’arxidiòcesi de Tarragona
Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie elesion
Santa Maria, Mare de Déu.
Sant Josep
Sant Joan Baptista
Sant Arcàngel Miquel
Tots els àngels de Déu
Sant Pere i sant Pau
Sant Andreu
Sant Joan
Tots els sants apòstols
Santa Maria Magdalena
Tots els deixebles del Senyor
Sant Esteve
Santa Tecla
Sant Fructuós, sant Auguri i sant
Eulogi
Sant Llorenç
Sant Sebastià
Santa Agnès
Sant Magí
(Sant
Hermenegild)
Sant Pere Ermengol
(Sant
Bernat d’Alzira)
(Beat
Joan de santa Marta)
(Sant
Jaume Hilari)
Beat bisbe Manuel Borràs
Beats preveres màrtirs de l’arxidiòcesi
Tots els sants i beats màrtirs
Sant Agustí
Sant Atansi
Sant Basili
Sant Gregori
Sant Martí
Sant Pròsper
Sant Oleguer
Sant Bernat Calbó
Tots els sants bisbes.
Sant Benet i sant Bernat
Sant Francesc i sant Domènech
(Sant Antoni de Pàdua)
Sant Ignasi de Loiola
Sant Francesc Xavier
Sant Pere Claver
Santa Mònica
Santa Caterina de Sena.
(Sant
Joan Baptista de la Salle)
Santa Teresa de Jesús
Santa Joaquima de Vedruna
Santa Teresa de Jesús
(Santa
Teresa de l’Infant Jesús)
Santa Maria Rosa Molas
(Sant
Josepmaria Escrivà)
Beat Bonaventura Gran
Tots els sants i santes de Déu
Allibereu-nos, Senyor
Nosaltres pecadors
De tot mal
De la mort eterna
Per la vostra encarnació
Pel vostre dejuni en el desert
Per la vostra mort i sepultura
Per la vostra gloriosa
resurrecció
Nosaltres pecadors, Us preguem que ens escolteu
Que hi hagi pau a tots els pobles
del món
Assistiu al Papa i a tots els
ministres de l’Església
Renoveu la vostra Església en
aquesta Quaresma
»Concediu-nos els fruits de la
conversió
Beneïu la nostra parròquia (o comunitat)
Concediu-nos de celebrar
santament la festa de Pasqua.
Que la vostra gràcia ajudi els
catecúmens
Que retornin a vós els qui us han
abandonat
I a nosaltres mateixos
conforteu-nos en el vostre sant servei
Crist, oïu-nos
Crist, escolteu-nos
S’acaba sempre amb la col.lecta de la Missa sense dir el «Preguem»
