dimarts, 25 de febrer del 2020

LA QUARESMA. L’ESGLÉSIA EN ÈXODE


La Quaresma és sobretot un itinerari catecumenal. Només des de la clau de la celebració dels Sagraments de la Iniciació, ja siguin rebuts, catecúmens o renovats, fidels, en la Nit de Pasqua, es comprèn el guió de la disposició del Leccionari, el rés dels Salms i la rica eucologia del Missal i de la Litúrgia de les Hores per aquest temps, realment fort.

Tant els catecúmens com els fidels han de participar del Misteri de la Mort i de la Resurrecció del Senyor. És un morir a la condició de la humanitat del primer Adam, i ressuscitar amb Crist a la vida nova amb la recepció de la gràcia i de la vida de Déu.

Això marca també un itinerari penitencial, conversió personal i comunitària, que s’expressa en l’ardu esforç del dejuni, de l’almoina i de l’oració, com ens convida el mateix Senyor al principi de la Quaresma. En la litúrgia acollim el do de la conversió. Aquesta és sempre un do, mai el resultat d’un esforç voluntarista: "Convertiu-nos, Senyor i serem convertits" (Lam 5, 21). Quaresma és un temps de penitència joiosa: convertir-se al Senyor és sempre una alegria.

És el temps d’experimentar la fam de Déu en aquesta vida, recordant cada dia els quaranta dies del Senyor al desert, i per això dejunem.Quaresma és una continuada súplica de la gràcia, temps d’escoltar la Paraula de Déu i deixar-se il·luminar intensament per ella.
La celebració litúrgica, tant de la Missa com de les Hores, acompanya el camí de la conversió. Una conversió que s’ha de demanar i rebre com un do.

En la nostra humanitat marcada pel pecat ha d’emergir la humanitat nova que neix del Baptisme, segellada per la Confirmació, alimentada per l’Eucaristia i reconciliada per la Penitència.

Hem de pregar els uns pels altres, fent-nos la caritat de l’oració dels uns pels altres. Tot això sota el signe eclesial. Tant per als fidels com pels pastors.
La naturalesa catecumenal queda subratllada en el fet que, al cicle A, les lectures dominicals són marcadament destinades als catecúmens. Els cinc diumenges de Quaresma presenten Crist com a fortiori del que d’Ell serà manifestat en la Nit de Pasqua: vencedor del mal, transfigurat en la glòria, font de l’aigua de vida per l’Esperit Sant, llum del món i resurrecció de tots. Tots els temes cristològics convergeixen en la litúrgia de la nit de Pasqua.

En la manera com la santa Església llegeix l’Escriptura trobem sempre cercles cada vegada més convergents i concèntrics al voltant de Crist glorificat. Aquest esquema es reprodueix també en els altres cicles (B i C) des d’òptiques diferents.

També les primeres lectures dels Diumenges quaresmals evoquen els esdeveniments i profecies del poble de la fe: creació, Abraham, Moisès, David, Profetes. Aquest mateix esquema serà reproduït en la litúrgia de la Paraula de la Vigila Pascual. Tot estava orientat a la resurrecció de Crist i tot rep llum, fins i tot allò que en l’Antic Testament estava fragmentat i sense sentit, des de la resurrecció de Nostre Senyor.

Allò que a Quaresma es rep, traditio symboli, per Pasqua serà lliurat al món, reeditio symboli: com a servei, com a apostolat, com a testimoni i fins i tot com a martiri, sempre en el dinamisme de l’Esperit Sant.

Crist porta a la seva consumació totes les aliances, però tot torna a començar amb Ell, en una aliança nova i eterna. També universal. Es requereix una mica de valor per entrar en la Quaresma. És entrar en el “temps del desig”, pas a pas amb Crist. Entrar en el seu camí d’amor, de mort i de glòria. Un camí que hem de fer a la llum de la Paraula. Cal endinsar-se en aquesta gràcia de renovació.

Un camí pel qual l'Església, amb la seva saviesa materna, marca els nostres passos: tant als catecúmens que caminen cap al Baptisme, com als fidels. I ho fa paulatinament, Diumenge rere Diumenge.

El Dimecres de cendra i el Diumenge de les temptacions (1er de Quaresma) ens conviden a participar plenament en l’experiència quaresmal.
Quelcom vital, perquè és passar de les cendres de la nostra condició mortal a la glòria de la condició de “fills i filles en el Fill”.Jesús, vencedor en la temptació, ens uneix a la seva victòria.

Juntament amb els catecúmens que seran batejats la nit de Pasqua, contemplem la llum del Transfigurat (2n Diumenge) i desitgem amb tot el nostre ésser l'"aigua viva", que "es convertirà en una font que brollarà sempre dintre nostre per donar-nos vida eterna" (cf. 3er Diumenge).

En el camí, el Mestre es mostra cada vegada més determinat a "tornar a Judea", a adreçar-se vers la Pasqua i, només en la mesura que contemplem el do de Déu i ens deixem omplir de l’Esperit Sant, descobrirem -talment el cec de naixement- que Jesús és la llum veritable dels nostres ulls (4art Diumenge), i sentirem la veu del Senyor que ens crida a "la resurrecció i la vida" (5è Diumenge).

Els llibres de l’Èxode i dels Nombres, el segon Isaïes, els Salms, Ezequiel, la carta als Hebreus... presenten la vida de la comunitat messiànica en èxode (també en el retorn de l’exili i en el pelegrinatge anual a Jerusalem) com a anunci de la gran "panegyris", com una immensa i vital reordenació de la humanitat, com una ininterrompuda processó litúrgica de tot el poble dels redimits.

Aquest pelegrinatge fou prefigurat en la Pasqua de l’èxode d’Egipte, realitzada en la Pasqua de Resurrecció, i serà consumada finalment al Regne. Tot això es realitza en una litúrgia desenvolupada per la mediació necessària de Jesucrist Senyor Ressuscitat i amb la contínua presència, vivificant i santificadora, de l’Esperit de Déu.

Quaresma és l’Església en èxode, cap a la Pasqua, com canta bellament el Prefaci V: "Vós obriu per a l’Església el camí d’un nou èxode a través del desert de la Quaresma".

Text de la mistagògia dels Pares

"Sempre, germans, la misericòrdia del Senyor omple la terra i la mateixa creació és per a cada fidel un veritable ensenyament que el porta a l’adoració de Déu, ja que el cel, la terra i el mar i tot el que conté manifesten la bondat i l’omnipotència del seu Creador. L’admirable bellesa de tot el que ha estat creat reclama a la criatura intel·ligent una acció de gràcies. Tanmateix, ara que s’acosten aquests dies que precedeixen la festa de Pasqua, se’ns exigeix amb més urgència una preparació i una purificació més grans del cor. Ja que és propi de la solemnitat pasqual que tota l’Església gaudeixi del perdó dels pecats, no només aquells que reneixen en l’aigua del Sant Baptisme, sinó també d’aquells que, des de fa temps, formen part del nombre dels fills adoptius".

Dels sermons de Sant Lleó el Gran, papa (Sermó VI sobre la Quaresma, 1-2: PL 54: 285-287)

DIMECRES DE CENDRA


La Quaresma -antigament- començava el primer Diumenge, però es van afegir quatre dies ferials per tal de completar el nombre sagrat dels quaranta dies de dejuni, ja que en el ritus llatí els Diumenges mai s’han considerat dies penitencials.

Avui el Papa, obeint una costum secular, comença la Quaresma a l’antiquíssima basílica de Santa Sabina, a la muntanya de l’Aventí, a Roma. El sistema estacional va anar omplint tots els dies de Quaresma. El Missal recomana que es conservi i es fomenti aquest antic costum de reunir-se l’Església local, seguint l’exemple de les estacions romanes.

La imposició de la cendra -a l’inici reservada exclusivament als penitents que havien de ser reconciliats per Pasqua- va passar a tots els fidels.La Quaresma comença amb l’esplèndida antífona d’entrada: "Vós us apiadeu de tothom, Senyor".

A la primera lectura, el profeta convida tot el poble a la conversió i a renovar l’aliança, fins i tot els sacerdots han de plorar "entre el vestíbul i l’altar", pels seus pecats i pels del poble.

A l’Evangeli, el Senyor ens dóna els instruments espirituals de la penitència i la manera de realitzar-la en el secret meravellós del qual només Déu i la pròpia consciència són testimonis.

A la segona lectura, sant Pau anuncia la voluntat de Déu que vol reconciliar el món amb ell mateix.

Tot el cor de l’Església penitent està en el verset responsorial del Salm.

La cendra imposada significa el que Déu vol fer amb els nostres pecats, amb la humanitat vella desfigurada pel pecat, perquè resplendeixi la humanitat nova, que neix pel Baptisme i l’Esperit Sant.

diumenge, 2 de febrer del 2020

Salm 1 Beatus vir



El Salm 1, Beatus vir, és el pròleg de tot el llibre dels salms. Ja que en la Bíblia hebrea no hi ha títol, cal considerar-lo tot ell títol de tots els salms. Sant Jeroni afirma que és el «Pròleg de l’Esperit Sant a tot el saltiri».

Les venerables paraules del Salm primer obren el salteri. Fa goig i estremiment pensar quants creients i cercadors de Déu han trobat llum en les paraules del primer salm. Amb ell cal començar una i altra vegada la lectura del saltiri i sempre és un goig retrobar-lo. Ja que el salm primer marca un camí de benaurança obert per tots nosaltres. Són paraules que omplen de reverència interior quan consideres que totes les paraules del saltiri són del Senyor mateix ens ha volgut donar, perquè esdevinguessin per a nosaltres paraules pregades. Totes les paraules dels salms són per a dir amb els llavis i el cor davant del Senyor, en el temple interior de la seva Presència. Totes les pregàries del saltiri són del Senyor Jesús, per aquesta raó són paraules nostres. Per l’encarnació formen part del Logos.

El Senyor proclama la benaurança dels enamorats de la Paraula del Senyor; és la benaurança dels qui estimem a Jesucrist. El verset: Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia indica com una mena de constant murmuratio de la Paraula de Déu, l’orant porta sempre al cor i als llavis la Llei de Déu. De fet, tot Israel és el poble de la memòria, el que recorda una i altra vegada les paraules i els esdeveniments de la història salvífica, una història d’aliança.

La salmòdia cristiana és continua, inacabada, sempre torna a començar. És incansable l’Església en la pregària dels salms. Quan ja els ha dit tots els torna a començar, és una repetició d’amor. L’Esperit sempre fa nous els salms dins nostre i a cada replec, al llarg de tota una vida, sempre s’hi troben significats nous, que fan estremir l’ànima.

La benaurança del salm és una promesa de fecunditat, ja que el just dóna fruits, talment un arbre arrelat vora el corrent de l’aigua. La sort dels injustos serà com la palla escampada pel vent, que el Messies garbellarà, segons la predicació del Baptista (Mt 3:12).

Els enigmes dels salms són revelats en el Nou Testament: El just enamorat de la Llei és el mateix Senyor i l’arbre, arrelat a les aigües de l’amor que venen del Sant Esperit, és la seva santa Creu (v.1:3).

Com canta la primera antífona de tot el saltiri: L’arbre de la vida s’ha manifestat en la Creu de Nostre Senyor. Sota aquest arbre volem resar tot el saltiri, perquè a l’ombra d’aquest arbre trobem consol i alegria. És la creu gloriosa del Senyor, de la qual els cristians ens nodrim i per la qual ens delim, també les seves arrels ens fan créixer. La cima d’aquest arbre toca el cel, centre del misteri de l’univers, epifania de la Santa Trinitat, arbre de la vida eterna.

Sota aquest arbre brollen totes les fonts de la pregària, del desig del Déu viu: Adorem Senyor la vostra creu, lloem i glorifiquem la vostra resurrecció, per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món. També recorda les estrofes d’Aureli Prudenci:

Nullum uret aestus frondibus Arboris huius,
luna nec in nocte neque meridie.
Tu planctata micas secus, est ubi cursus aquarum
spargis ornatas flore recente comas.

(Sota les fulles d’aquest arbre, no hi ha foc que cremi, ni lluna de nit ni sol de dia. Plantat vora la corrent de les aigües, resplandeixes, t’engalanes i floreixen les flors novelles que t’adornen).

Volem pregar tots els salms amb Aquell qui és l’Estimat pel Pare en l’Amor de l’Esperit Sant. Només amb Ell podem pregar els cristians.

És bonic que el salteri comenci amb aquest Salm.


Ant. El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor

Feliç l'home que no es guia pels consells*
dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.

Estima de cor la llei del Senyor,*
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre arrelat vora l'aigua,*
dóna fruit quan n'és el temps,

i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot allò que emprèn.

No serà així la sort dels injustos,*
seran com la palla escampada pel vent.

Els culpables no resistiran al judici,*
cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor vetlla els camins dels justos,*
I els dels culpables acaben malament.