diumenge, 28 de febrer del 2016

SALMS PENITENCIALS (II)

SALM 31

Lectura orant del Salm

El salm 31: Beatus, qui remissa est iniquitas és un càntic a la gràcia de Déu i a la nostra justificació, sense que hi hagués precedit cap mèrit de part nostra, sinó més aviat perquè es va avançar la Misericòrdia del Senyor nostre Déu. Sant Agustí té dues Enarrationes sobre el Salm i en la segona predica que «el Salm té relació amb la gràcia que ens ha fet cristians». De fet, cada Salm parla de Crist i la seva Església, com diu Lluc. 24, 44. Si al pregar un salm no trobem a Crist, cal tornar-lo a resar!, perquè ens hem perdut el millor.

És el segon Salm penitencial de la tradició romana. S'utilitza també en la litúrgia del Yom Kippur. Té l'honor de ser citat per Pau als cristians de Roma: «David proclama feliç l'home que Déu compta com a just al marge de les obres i diu: Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats. Feliç l'home ". a qui el Senyor ja no té en compte el pecat» (4:7-8). En aquest sentit tot el Salm és una profecia de la gràcia de la justificació. Creure en Crist és la causa de la justificació: «Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem injustos» (Rm 5:6).

La tradició cristiana ha cristificat el Salm d'aquesta manera: és el mateix Senyor que assumeix la humanitat de pecat, confessa les culpes i a la Creu ha proclamat l'absolució dels pecats de tota la humanitat, així pot anunciar la felicitat de la humanitat perdonada i redimida. És en la creu de Jesús, en la seva humanitat elevada i nua, sofrent, que queda al descobert tot el pecat del món. Ell ha confessat en nom de tots els pecats, cap ha quedat amagat, tot ha estat presentat per ell davant el Pare. Per aquest motiu sant Agustí predica el Salm dient que és el mateix Senyor qui prega, amb la humanitat de pecat que ell havia assumit. Ell ha confessat el pecat de tots. L'alegria més gran per nosaltres és saber que des del judici de la creu la humanitat ja no ha estat imputada com a pecadora davant Déu. Amb raó «tothom al voltant del Senyor celebra el goig de veure’l lliure» per la seva resurrecció. Per això també els justos s'alegren immensament i celebren el Senyor.

Justificats en Crist cal escoltar la paraula del Salm: deixar-nos conduir pel Senyor, deixar que el seu Esperit de consell ens guiï, conscients que Déu vetlla per nosaltres. Conscients que l'enemic més radical i perillós és el pecat que hi ha a l’interior de la consciència i de les seves opcions. El pecat consumeix, pesa i deixa sense sàvia (sense vigor, com en les secades d’estiu), és a dir, no dóna cap fruit. Com deia Joan de la Creu: els desigs desordenats cansen, turmenten, enfosqueixen i debiliten. La imatge del cavall i mula que «es desbocarien sense brida ni regnes» indiquen que el pecat té una dimensió d’irrecionalitat. En el vers «M'he decidit a reconèixer la falta, no us he dissimulat més el meu pecat». s'anticipa ia la decisió del fill pròdig que rep l'abraçada del Pare segons es descriu en el llibre de la Misericòrdia que és el capítol 15 de Lluc. Sant Ciril d'Alexandria comenta el vers 6 amb aquestes paraules: «Per la salvació de Crist i hem deixat enrere l'angoixa de la predicació antiga i hem retrobat el somriure de l'alegria».

Possidi, biògraf del bisbe d’Hipona, ens diu que sant Agustí, a qui aquest Salm li era particularment estimat, va fer escriure i fixar a la paret de la seva habitació, davant del seu llit, una còpia del Salm. El llegia amb les llàgrimes i trobava una gran pau i consol en ell, especialment durant la seva última malaltia.

Aquest Salm més té un particular lloc en la litúrgia del baptisme en les Esglésies Orientals. Ja Eusebi escriu sobre els versos 1-2: «David, instruït per l'Esperit Sant proclama benaurats als qui rebrien el perdó dels pecats en les aigües del baptisme». Amb raó el Salm es canta en la Litúrgia bizantina del baptisme justament quan el catecumen acaba de ser batejat i és revestit de la túnica blanca. Realment quan algú ha estat batejat es realitzen més que mai aquestes paraules: «Feliç l'home a qui el Senyor ja no té en compte la culpa». Imagineu amb quina alegria el diaca canta aquest salm quan un catecumen acaba de ser batejat!. Cantar aquest salm en la litúrgia del Baptisme pot obeir a una pràctica molt antiga ja que sant Ciril de Jerusalem en la seva predicació als catecúmens els animava a preparar-se pel Baptisme, dient-los «que el dia del seu baptisme dels àngels cantarien aquest salm», i en aquesta mateixa catequesi es llegeix:

«Déu és misericordiós i no escatima el seu perdó ... El cúmul de les teves pecats no serà més gran que la misericòrdia de Déu, la gravetat de les ferides no superarà les capacitats del gran Metge, per tal que t’abandonis en ell amb confiança. Manifesta al metge la teva malaltia, i dirigeix les paraules que va pronunciar David: "Confessaré la meva culpa al Senyor, tinc sempre present el meu pecat". D'aquesta manera, aconseguiràs que es faci realitat: "Heu perdonat la maldat del meu cor"»cf. Procatequesis 15)«Li Catechesi.. », Roma 1993, pp. 52-53).

El salmista en el vers final vol associar a la seva alegria a tots els justos que s'alegren que han estat justificats, «no pels seus mèrits, sinó pel do de la justificació» (Sant Agustí).

Quan resem aquest Salm tinguem presents les paraules del Papa Francesc en el seu primer Àngelus: «El mai es cansa de perdonar; som nosaltres els que, de vegades, ens cansem de demanar perdó. I no hem de cansar-nos mai, mai. Ell és el Pare amorós que perdona sempre i el cor està ple de misericòrdia per a tots nosaltres».

En la distribució del salteri segons la Regla de sant Benet es canta secularment en l'Ofici de les Vigílies cada diumenge i en la distribució actual de la Litúrgia de les Hores és present com segon salm de les Vespres de la Primera setmana. És un salm molt apte per celebrar el Sagrament de la Penitència.

Ant. Feliç l’home a qui el Senyor ja no té en compte la culpa.
Temps Pasqual: Hem estat reconciliats amb Déu per la mort de Jesús. Al·leluia.

Feliç el qui ha estat absolt de la falta*
i ha vist sepultat, el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa,*
i ja no manté l'engany dintre seu.
Mentre callava la culpa, era esgotador el meu clam,*
se'm consumien les forces;
nit i dia la vostra mà pesava damunt meu,*
es fonia el meu vigor com en les secades d'estiu.
M'he decidit a reconèixer la falta,*
no us he dissimulat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,*
m'heu perdonat la culpa comesa.
Que us supliquin els fidels*
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,*
a ells, ni els tocaran.
En vós he trobat el meu recer,*
vós em guardeu del perill;
tothom celebra al voltant meu*
el goig de veure'm lliure.
Em dieu: «Jo mateix t'instruiré,*
t'ensenyaré el camí que has de seguir,
seré el teu conseller,*
i els meus ulls vetllaran sobre tu.
No siguis com el cavall o la mula,+
que es desbocaria sense brida ni regnes:*
no t'hi podries acostar».
Els injustos sofriran moltes penes,*
l'amor (misericòrdia) del Senyor protegeix tots els qui en ell confien.
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;*
homes rectes, aclameu-lo.
Kyrie eleison
Christe elesion
Kyrie eleison

V/ La misericòrdia del Senyor
R/ Protegeix tots els qui en ell confien.

Pare nostre

Oració
Senyor, Déu nostre, no volem amagar les culpes davant vostre, revestiu-nos amb la túnica del fill pròdig, que retorna a la casa del Pare, perquè puguem gaudir de la vostra abraçada que perdona i no té en compte les culpes. Per Crist, Senyor nostre.

O bé:
Oh Sant Senyor, concediu la felicitat plena als qui han confessat les seves culpes i han vist sepultats els seus pecats per la creu de Jesús, el vostre Fill i vesseu sobre aquesta família vostra, ferida per l’agulló del pecat, el goig de la unció espiritual, pel mateix Crist, Senyor nostre.

dijous, 25 de febrer del 2016

LLETANIES A LA DIVINA MISERICÒRDIA

            
Aquestes invocacions en aquest Jubileu són emprades per molts fidels i aptes per a la pregària litànica, tant estimada per l’Església. Aquestes invocacions van néixer amb la devoció a la Divina Misericòrdia, tan estimada per sant Joan Pau II. Són recomanables durant el temps d’adoració del Sagrament, han de ser dites pausadament i devota. Aquestes invocacions que presentem han estat adaptades pel traductor des de l’original. Són cinquanta invocacions, com les denes del rosari. Donant marge a la creativitat els fidels poden improvisar una invocació que l’Esperit els suggereixi. En aquesta Parròquia han estat emprades amb molt de fruit.

Recordem, tot i així, que les Lletanies del Sagrat Cor són, també, precioses i escaients en l’oració jubilar, tenint aquestes la forma quasi litúrgica. Han estat ja publicades en aquest blog

Senyor, tingueu pietat
Crist, Tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat
Déu Pare celestial
Déu  Fill, Redemptor del món
Déu Esperit Sant
Santa Trinitat, un sol Déu

Es respon a cada invocació: R/ En vós confio (o bé: En vós confiem)

Misericòrdia de Déu per la qual foren creades totes les coses.
Misericòrdia de Déu per la qual heu redimit el món.
Misericòrdia de Déu per la qual reveleu la vostra omnipotència.
Misericòrdia de Déu, que ens ha cridat del no res a l’existència.
Misericòrdia de Déu que abraça totes les seves obres.
Misericòrdia de Déu que corona totes les seves obres.
Misericòrdia de Déu que flueix incessant del sí del Pare.
Misericòrdia de Déu, nom que us és més propi.  
Misericòrdia de Déu, misteri insondable sense fons.
Misericòrdia que brolla del Misteri de la Santa Trinitat.

Misericòrdia de Déu, impenetrable per tot enteniment humà i angèlic.
Misericòrdia de Déu, fontana de felicitat i alegria.
Misericòrdia de Déu, més alta que el cel.
Misericòrdia de Déu, brollador de prodigis i de meravelles.
Misericòrdia de Déu que conté tot l’univers.
Misericòrdia de Déu que ve al món en la persona del Verb encarnat.
Misericòrdia de Déu per la qual el Fill patí passió i mort.
Misericòrdia de Déu que raja de la ferida oberta del Cor de Jesús.
Misericòrdia de Déu vessada als nostres cors per l’Esperit Sant.
Misericòrdia de Déu que ens heu donat Maria per Mare.

Misericòrdia de Déu, que flueix del Cor de Jesús pels pecadors.
Misericòrdia de Déu, de la qual nasqué l’Església.
Misericòrdia de Déu, regalada en el sagrament del Baptisme.
Misericòrdia de Déu, present en la Sagrada Eucaristia.
Misericòrdia de Deu, trobadissa en el sagrament de la Penitència.
Misericòrdia de Déu, causa de la nostra justificació en Jesucrist.
Misericòrdia de Déu, santificació dels justos.
Misericòrdia de Déu, perdó pels pecadors.
Misericòrdia de Déu, consol dels malalts i dels qui sofreixen.
Misericòrdia de Déu que guareix les ferides del cor.

Misericòrdia de Déu, fortalesa dels febles.
Misericòrdia divina, consol dels cors angoixats.
Misericòrdia de Déu, alegria dels afligits.
Misericòrdia de Déu, esperança dels desesperats.
Misericòrdia de Déu, que ens acompanya tota la vida.
Misericòrdia de Déu, que ens acull a l’hora de la nostra mort.
Misericòrdia de Déu, que ens dóna la vida eterna.
Misericòrdia de Déu que ens allibera de la mort eterna.
Misericòrdia de Déu que entendreix els pecadors.
Misericòrdia de Déu immesurable en tots els seus misteris.

Misericòrdia de Déu que ens deslliura del pecat.
Misericòrdia de Déu en la qual tots vivim i som.
Misericòrdia de Déu, goig i corona dels sants.
Misericòrdia de Déu, tresor sense nom i realitat inefable.
Misericòrdia de Déu, esperança dels que han de ser salvats.
Misericòrdia de Déu, que desitja sempre la nostra ànima.
Misericòrdia de Déu, consolació de la nostra vida.
Misericòrdia de Déu en qui trobem el goig més gran del cor.
Misericòrdia de Déu, alegria eterna i corona esponsal.
Misericòrdia de Déu, llum sense posta i sol sense ocàs.

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món
Tingueu pietat de nosaltres

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món
Escolteu-nos Senyor

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món
Tingueu pietat de nosaltres

V/ Senyor, cantaré tota la vida
R/ La vostra misericòrdia.

Preguem:
Oh Déu la vostra misericòrdia és infinita
i és inestroncable el tresor de la vostra bondat.
augmenteu la fe del poble consagrat a vós,
a fi que que comprengui millor,
quin amor ens ha creat
quina sang ens ha redimit,
i quin Esperit ens ha regenerat

Per Crist, Senyor nostre. 

DIUMENGE 3R DE QUARESMA O DE LA FIGUERA QUE NO DÓNA FRUIT


CICLE C

El tercer Diumenge de Quaresma perd, fora del cicle A, el caràcter catecumenal i tant aquest diumenge com els altres els evangelis són una proclamació de Jesús de la misericòrdia del Pare del cel. És important estar atent a la salmòdia, els salms 102, 33 i 125 estan plens de significats litúrgico-espirituals i que encara resplendeixen més en l’Any Jubilar de la Misericòrdia. Es oportú emprar aquest Diumenge el Prefaci V de Quaresma ja descriu el significat espiritual del camí de l’èxode quaresmal.


Evangeli
A veure si fa fruit

La lectura de l’Evangeli d’aquest Diumenge és un tant desconcertant i evoca un diàleg molt viu de Jesús amb els qui eren allí presents. Parla de fets que tots coneixen, el cas dels galileus assassinats al temple i de la torre de Siloè que havia caigut provocant un accident en la qual moriren divuit homes. Jesús en fa un argument per predicar la conversió. No perquè els hagués passat això són més culpables que els qui l’escolten. La  conversió és vida, la no conversió és mort. Aquí vida i mort es diu en sentit teològic. Es un advertiment del Senyor molt seriós. Aquesta invitació de Jesús acaba amb la paràbola de la figuera que no dóna fruit, borda. La figuera que és un símbol del poble d’Israel s’actualitza per nosaltres com un símbol de la vida de l’Església i de la vida del cristià, La paràbola és un cant a la misericòrdia i a la paciència de Déu que no es cansa d’estimar el poble (i cadascú de nosaltres), que no resol tancar una història de manera definitiva (Talla-la d’un vegada) i espera que dóna fruit i posa els medis perquè ho faci. Interpretat cristològicament, en el solc de la tradició dels Pares, el «vinyater» és Jesús. Es ell qui posa fins a l’extrem la paciència del propietari i concedeix una última gràcia - una gràcia que l’arbre no ha merescut – per tal que doni fruit. Ell té l’esperança de veure si fa fruit d’ara en endavant.

En el context de la Quaresma sempre hi ha una última gràcia per nosaltres, que sigui última no vol dir que sigui darrera, per la qual el Senyor ens concedeix totes les gràcies necessàries i els instruments espirituals perquè la vida cristiana, talment la figuera, doni fruit abundant. Hi ha una indicació de tres anys. Tres anys és molt de temps, amb això s’indica que l’acció de la gràcia en nosaltres necessita temps. Que hem de donar temps a Déu perquè ell canviï el cor. Seria un error concloure que la paciència de Déu en un home pot exhaurir-se algun dia i que llavors vindria la justícia divina. L’amor de Déu, com canta el salm és immens com la distància del cel a la terra i és infinit, però la vida o l’existència de l’home és finita en el temps i només pot donar fruit en una existència limitada. Les possibilitats del temps de l’home són finites. Seria trist trobar-nos davant de Déu amb una vida que en ordre a la gràcia i al creixement del Regne hagués estat estèril. Per això la conversió és sempre urgent. Els cristians tenim molta feina a fer i no tenim gaire temps per a fer-la.

Salm responsorial
Ell et sacia d’amor entranyable.

El salm d’avui amb els versets escollits és un cant a la misericòrdia de Déu i en aquesta Quaresma jubilar reclama l’atenció de l’orant i del predicador. La quarta estrofa és plena de significats: el Senyor és compassiu i benigne, té entranyes de misericòrdia, que fa que sigui lent per a castigar i ric en l’amor, amb un amor tant immens com la distància del cel a la terra. La imatge és atrevida i bellíssima. Una misericòrdia que perdona, guareix, rescata de la mort i sacia d’amor entranyable. Aquest «quedar saciat de misericòrdia» es realitza amb l’Eucaristia per la qual «tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual» i la Postcomunió se’ns diu: «perquè vivint encara a la terra ens nodriu amb el pa del cel». El salm concorda perfectament també amb la bella i antiga oració col·lecta d’avui: que els qui ens sentim afeixugats per les nostres culpes ens vegem sempre alleujats per la vostra misericòrdia.(Aquesta col·lecta és digna de ser mencionada perquè se’ns recorda els instruments quaresmals que des del Dimecres de Cendra havien estat proposats pel Senyor mateix a l’Evangeli).  

Primera i segona lectura
La revelació del Nom de Déu i l’exemple d’Israel peregrí en el desert


La primera lectura és un text major de l’Antic Testament: la revelació del Nom de Déu a Moisès. El Déu és capaç de compadir-se del dolor del poble. Aquest no li és indiferent. La successió de verbs ho indica: He vist les penes, he sentit el clam, conec els sofriments. Es un Déu que allibera i que comença una història d’alliberament. Es en aquesta història que anirà revelant el seu Nom (Jo sóc el qui sóc). La primera lectura que anuncia el primer èxode ens porta a la segona, on se’ns diu que el primer èxode no va ser sinó una imatge del veritable èxode, la Pasqua de Jesús. L’apòstol Pau ens diu que «tot això era un exemple per a nosaltres». Un exemple per a l’Església perquè aquesta no defalleixi ni murmuri en el camí. L’Església, en aquest sentit, no té més seguretat que la Sinagoga. Els creients en Jesucrist poden acabar també en l’apostasia i poden ser infidels a la vocació del baptisme, ells que precisament estaven predestinats a ser un camí obert per a molts i a resplendir com a torxes en el camí de la humanitat. 

VIA CRUCIS DE LA MISERICÒRDIA.- CATORZE ESTACIONS, CATORZE OBRES DE MISERICÒRDIA.

PER A LA CATEQUESI

Jesús és el rostre de la misericòrdia del Pare, segons les paraules bellíssimes de la Misericordiae vultus i cal entendre que totes les obres de misericòrdia hem de fer, abans el Senyor i Mestre, les ha fet i les ha ensenyades a fer. També ens ha manat que les féssim (Mt 7:16) i sant Pau, ampliant encara més l’horitzó, ens dirà que són obres que Déu tenia preparades per a nosaltres des del començament: Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les (Ef 2:10). De manera que si no les fem queda com un buit, on l’amor de Déu que hauria d’haver arribat a través nostre no hi arriba.

El Senyor és el subjecte passiu de totes les obres de misericòrdia. Totes les obres de misericòrdia que fem als germans més petits (que no compten, que no són importants, que no ho poden agrair) estan fetes a ell. Aquesta afirmació és absoluta en el Nou Testament per raó de la claredat del capítol 25 de sant Mateu: «A mi m’ho féreu». Aquesta claredat encara és més exigent perquè el cristià s’hi juga la salvació. Aquesta claredat resplendeix fora dels sinòptics en la carta de sant Joan: Ningú pot estimar Déu que no veu sinó estima al germà que veu (1 Jn 4:20).

El Senyor també és el subjecte actiu de totes les obres de misericòrdia tant en la seva vida terrenal com en la seva vida glorificada. En aquest món el Senyor mateix alimentà el qui tenia fam, donà de beure l’assedegat, vestí el qui anava despullat i rercomana que si algú ens demana una túnica, li donem també mantell. És ell qui va visitar els malats i així va a casa de la petita de Jaire, està disposat a anar a veure el servent de centurió i va a casa de Llàtzer perquè li diuen que està malalt. I finalment acull l’estranger com a la dona de Canà i parla, i no s’avergonyeix de parlar-hi, amb una dona samaritana.

No només les obres de misericòrdia corporals, sinó també les espirituals. Es així que el Senyor ensenya el camí per anar cap al Pare, dóna consell al jove ric, corregeix els fariseus, perdona les injúries i prega per tots, ensenyant ell mateix la pregària de tots, que és el Parenostre. Crist glorificat continua fent les obres que manifesten la misericòrdia del Pare a través del seu Cos, que és l’Església. També el Senyor ressuscitat fa les obres que són pròpies del Pare per la comunicació de l’Esperit Sant, amb els carismes, amb les gràcies i amb les mocions d’aquest.

Tot i així aquestes obres de misericòrdia són no res comparades amb la gran obra de misericòrdia que les engloba a totes, que és gran i insuperable: la salvació del món. És misericòrdia pura i del tot gratuïta. És gràcia no merescuda: quan encara nosaltres érem pecadors, ell va morir per nosaltres. Ni tan sols havíem nascut i ell ja va donar la vida per nosaltres. El baptisme aboca quam primum sobre nosaltres aquesta gràcia de la redempció.

El camí de la Creu, meditat tantes vegades pel poble cristià en la santa Quaresma, és un ensenyament de totes les obres de misericòrdia de Crist. En aquest camí no tan sols les predica sinó que les viu, de manera que desgranant les estacions del camí de la creu el poble cristià les aprèn i descobreix que la mesura de la misericòrdia es desplaça del propi cor al cor de Déu. La mesura de la misericòrdia dels cristians no és terrenal, és divina. Tant divina que no té límit i esdevé immesurable. Mai ningú exhaureix en ell mateix tota la misericòrdia de Déu, sempre hi haurà més misericòrdia per exercir i per viure. En tot cas hem de tenir present aquestes dues paraules de l’Escriptura. La primera: «El qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria» (Rm 12:8) i la segona: «Déu és prou poderós per a omplir-vos de gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou abundància per a practicar tota mena d'obres bones» (1Co 2:8) .


INDICACIONS:

Recordem que la paraula en llatí statio vol dir “una aturada” per contemplar pausadament aquell moment del camí de la Creu de Jesús. No cal llegir tots els textos, es poden abreujar o bé ometre’ls en part. A cada estació s’indica una intenció de pregària relacionada amb cada obra de misericòrdia ,  després de la qual cal fer una pausa de silenci i de pregària. El més important és introduir els fidels a la pregària del cor.


1 Estació
Jesús és condemnat a mort

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La primera obra de misericòrdia és donar menjar el qui té fam perquè Jesús s’ha donat a sí mateix com el «Pa de la Vida».
.
Meditació
Jesús ha estat condemnat a mort. Des d’ara ja no disposarà de sí mateix. Havent escoltat la sentència repeteix dins seu: «Ningú em pren la vida, sóc jo que la dono per amor» (Jn 10:18). Jesús entregat a la passió esdevé ara el Pa de la Vida. Ara s’entenen les paraules: «El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món» (Jn 6:51). Aquest pa saciarà tots els qui tenen fam de ser justos i els farà benaurats. Ara és lliurat, però, el vespre abans en aquella sacratíssima cena, el Senyor es va donar amb les seves pròpies mans: Preneu i mengeu, això és el meu Cos. El Senyor que multiplicant el Pa va alimentar prop del mare de Galilea una multitud, alimentarà amb el Pa de l’Eucaristia a la seva Església fins que Ell torni.

Pregària

Senyor i Mestre de la nostra vida, doneu-nos cada dia el pa de l’Eucaristia, que tinguem sempre fam del Pa de la Vida, que desitgem ardentment la vostra Eucaristia i que l’amor que compartim amb els germans ens mogui compartir el que tenim amb els pobres, que són germans vostres i nostres.

Preguem per aquella part de la humanitat que no disposa del necessari per a viure (Pausa).

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


2 Estació
Jesús pren la seva creu

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La segona obra de misericòrdia és donar aigua el qui té set, ja que Jesús ens ha donat l’aigua de la vida.

Meditació

El Senyor pren la creu, l’abraça i l’estima. Ara ell té set, té set de l’Amor, té set i desig que el Pare sigui glorificat amb la seva obediència i el món sigui salvat. Prenent la creu el Senyor va començar a dir el salm que després ressonarà increïble quan sigui elevat a la creu: Vós, Senyor, sou el meu Déu, tot jo tinc set de Vós. El qui té set és el qui donarà l’aigua, com ho digué a la Samaritana: «El qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set. -Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui.  Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva».  (Jn 7:37). El qui va morir tenint set esdevé una font de misericòrdia perquè del seu cor obert en brollà sang i aigua. Ens donarà a tots l’aigua de la vida que salta fins a la vida eterna (Jn 4:14). Ara el Senyor ja ha estat glorificat. Ara la font raja inestroncable, bevem d’aquesta aigua i donem-la a tots. És l’aigua de l’amor, de la caritat humil, la de cada dia.

Preguem pels qui se senten sols i han estat abandonats de tots i necessiten la caritat de l’amor dels altres (Pausa).

Pregària

Senyor i Mestre de la vostra vida, l’aigua que fa viure és l’amor, concediu-nos de beure sempre en el riu de la vostra gràcia per tal que els nostres pecats siguin perdonats i havent experimentat la vostra misericòrdia, donem l’aigua de l’amor als nostres germans.

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


3 Estació
Jesús cau per primera vegada en el camí de la creu

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La tercera obra de misericòrdia és vestir el qui va despullat ja que el Crist ens ha revestit a tots de la seva gràcia.

Meditació

El Senyor cau per primera vegada. Ara Jesús és aquell a qui els lladres del camí de Jericó van malferir en el camí. Ara el Senyor és el qui esdevé germà de tots els qui la vida ha despullat de la seva dignitat, del treball, del sostre, de terra per a viure. El mateix Senyor serà despullat a la vista de tots perquè nosaltres siguem revestits en la seva gràcia: Tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist (Ga 3:27). Els cristians som aquells que hem estat revestits de la força que ve de dalt (cf. Lc 24:49). Revestits de Crist hem d’anar a l’encontre dels germans que la vida ha despullat de tot i viuen les grans solituds del cor i a les perifèries de la vida. Despullats d’amor i de dignitat, dels qui no són mai mirats per ningú, caiguts en el camí de la seva vida, pels seus errors, per les oportunitats que han tingut, perquè són descendents d’una raça de pobres. Que no ens hàgim d’avergonyir quan, per sobre una catifa vermella, els pobres passin davant nostre en el Regne que a ells els fou promès.

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, vós heu aixecar la humanitat caiguda en el pecat i ens heu revestit pel baptisme de la túnica de la vostra gràcia, amb la qual us seguin d’arreu on aneu i on aneu sempre és vers allà on viuen els pobres. Feu que si algú d’ells no té vestit li donem també el mantell (cf. 5:40) amb el qual el cobrim d’afecte, de tendresa, de dignitat, d’amor. Que veient-vos postrat a terra, sota la creu, per amor nostre comprenguem que: «La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit» (Mt 5:40).  

Preguem pels exclosos de la societat i per les famílies que viuen en precarietat i que pateixen cada dia pel seu present i pel seu futur (Pausa) .

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


4 Estació
Jesús retroba la seva mare

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La quarta obra de misericòrdia és visitar els malats ja que Crist ens ha donat a Maria com a Mare de Misericòrdia.

Meditació

El mateix Esperit impulsà a Maria a anar amb pressa a la muntanya de Judà per visitar a Elisabet, cantar el Magnificat i anunciar-li la bona nova. El mateix Esperit impulsà a Maria a anar a trobar el seu Fill en el camí de la creu ell que acomplia a la perfecció les paraules del profeta Isaïes: «Ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia» (Is 53:4). Abandonat per tots, Maria era l’únic signe del consol del Pare del cel. Ell que havia guarit els altres no podia curar-se a si mateix, perquè si ho hagués fet no haguéssim pogut ser salvats. Mirant la seva Mare el Senyor devia dir: Es per tu, Mare, que em porten a la creu, és perquè tots siguin com tu que sóc obedient al Pare. Vet aquí que la misericòrdia de Déu –en aquell ignominiós Divendres Sant– es feu present en la mirada de Maria. Des d’aleshores Maria, la compassiva del Fill, és la que es compadeix de tots. Ella estén sempre el mantell de la misericòrdia envers tots els qui sofreixen, per les malalties del cos i del cor.

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, us donem gràcies perquè ens heu donat a Maria per Mare de Misericòrdia; feu que com ella tinguem pressa per anar a visitar tots els qui sofreixen i els visitem la mirada i el cor. I us demanen que Maria sigui al capçal del llit de tots els malalts del món, Ella que és la Salut dels mallats i Consol dels qui sofreixen.

Preguem per tots els visitadors de malalts de la nostra arxidiòcesi i pels mossens que exerceixen el seu ministeri en els hospitals (Pausa).

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


5 Estació
El Cirineu ajuda a portar la creu del Senyor

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La cinquena obra de misericòrdia és acollir el foraster i transeünt, perquè en Crist ja no som estrangers, sinó ciutadans del cel.

Meditació

Simó de Cirene era estranger i fou obligat a portar la creu del Senyor i sense saber-ho realitzava a la perfecció la imatge del deixeble: Qui vulgui venir amb mi, que prengui la seva creu i em segueixi. Simó de Cirene no esperava pas trobar-se amb el Senyor, transeünt dels carrers de Jerusalem amb la seva creu. El Cirineu feu una obra de misericòrdia: ajudar el Senyor. Ell no sabia ni podia saber que era el seu Salvador. La carta als Hebreus ens recorda que acollir l’altre és acollir a Déu: No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels (Hb 13:2). Donar espai a d’altre dins del propi cor es acollir el mateix Crist. Sempre serà veritat la paraula del Senyor: «Era estranger i em vareu acollir» (Mt 25:43).

Pregària

Senyor i Mestre de la nostra vida, feu que acollim sempre els altres, que els sabem escoltar i sapiguem mirar els seus ulls. Que ningú sigui estrany en el nostre cor, ja que ningú és estrany per a vós. Que acollim tots els qui peregrinen en nosaltres en el camí de la vida, que els donem la mà i els sàpiguen somriure. Són germans nostres ja que tots per Vós i en Vós no ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu (Ef 2:19). Nosaltres tenim una pàtria al cel. Es per donar-nos aquesta pàtria que vós caminàveu amb la creu, doneu-nos la gràcia d’ajudar a portar la creu dels nostres germans i humilitat per deixar-nos ajudar.

Preguem pels estrangers, els refugiats i exiliats per causa de les guerres, sobretot de la guerra de l’orient, a Síria (Pausa) .

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


6 Estació
La Verònica eixuga el rostre de Jesús

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La sisena obra de misericòrdia és visitar els presoners perquè Jesús ha vingut a donar llibertat als qui viuen a la presó i a proclamar l’Any de gràcia del Senyor.

Meditació

La Verònica s’avança i us eixugà el rostre. Un rostre ple de llàgrimes. Jesús també estava retingut en el camí de la creu i custodiat fins a l’execució. La darrera nit de la seva vida la va passar en un calabós. Els encarcerats són víctimes dels seus propis errors i de les seves opcions certament, però són víctimes encara més d’una societat en la qual hi ha molts delinqüents per delictes no descoberts i no són a la presó. Ens ha de commoure sempre la presència dels familiars, sobretot de mares, que van a la presó a visitar els seu fills. Que siguin eixugades les llàgrimes dels presoners i dels seus familiars. El sant Pare a Mèxic va dir quan visità la presó als presoners: «Heu estat exclosos de la societat però no heu estat exclosos del Poble de Déu». Aquest els estima i prega per ells. Com a la carta dels Hebreus on llegim: Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells (He 13:3). Recordem-nos de la bondat dels cristians de la ciutat que anaven a visitar el bisbe Fructuós. Preguem per totes les exclusions socials. Ajudem els qui estan empresonats per les addiccions que destrueixen.

Pregària

Senyor i Mestre de la nostra vida, us preguem que les obres de misericòrdia que fem davant del món us glorifiquin i com la Verònica ens avancem a eixugar les llàgrimes de la humanitat sofrent, de cada rostre vexat i presoner del seu dolor. Senyor, doneu-nos la gràcia de la compassió i allibereu-nos de la presó, tant fosca, del nostre egoisme, feu-nos sortir a la vida, a la llum, a l’amor.

Preguem pels empresonats i els seus familiars, també pels qui es dediquen a la pastoral penitenciària. També pels centres de rehabilitació per causa de les addiccions (Pausa).

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


7. Estació
Jesús cau per segona vegada

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La setena obra de misericòrdia és enterrar els morts perquè Jesús plorà davant del sepulcre de Llàtzer i proclamà que ell era la resurrecció i la vida.

Meditació

El Senyor cau a terra, la mare terra, en la qual els difunts són sepultats. Bocaterrosa representava ja el misteri del gra de blat que cau a terra  i evoquem les paraules de Jesús: «Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit» (Jn 12:24). Enterrar els morts i acompanyar a les persones que pateixen el dol d’una persona estimada no és només una obra de misericòrdia, sinó d’esperança. És una obra de caritat molt gran perquè els difunts són els més pobres i no poden donar-nos les gràcies i un acte d’esperança per la nostra fe en la resurrecció. Ja que «Pel baptisme  - diu sant Pau -  hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida» (Rm 6:4). Recordem-nos del Senyor que plorà la mort de Llàtzer. Recordem-nos del Senyor que retornà a la vida al fill únic de la vídua de Naïm. Recordem-nos dels nostres difunts, diguem els seus noms en el nostre cor (aquí es fa un silenci i tothom recorda els propis difunts en veu baixa). Per Crist tots viuen, que reposin en la pau de Déu.

Pregària

Senyor i Mestre de la nostra vida, feu-nos el do de la perseverança final i a plorar la mort de les persones estimades amb unes llàgrimes amarades d’esperança. Que tinguem fe per creure, segons la vostra promesa, que quan enterrem un difunt, enterrem un cos, però no el Fill de Déu que és pel baptisme cridat a la Vida. (Que no tinguem por a la mort, que tinguem por a la segona mort, la de perdre-us a vós per sempre, Senyor Déu nostre).

Preguem pels nostres difunts, sobretot pels quals ningú mai prega, i els qui ploren la mort sense esperança en la resurrecció (Pausa) .

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


8 Estació
Jesús consola les dones de Jerusalem

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La vuitena obra de misericòrdia és ensenyar el qui no sap perquè Jesús ens mostra la misericòrdia del Pare.

El Senyor s’acosta a les dones de Jerusalem que es planyien per ell i per la seva sort. No ploreu per mi, ploreu pels vostres fills, els digué. Els demana que tinguin un cor de compassió. Jesús s’acosta a nosaltres i ens ensenya el que no sabem ni acabem d’aprendre mai: la compassió del cor. Quantes vegades el Papa Francesc ens ho ha dit: ¿Ja ploreu? ¿ja us compadiu els uns dels altres? ¿Ploreu per aquesta humanitat?

El Senyor, que s’ha definit a sí mateix com la Veritat. Ell és l’únic que ens pot ensenyar que l’essència de Déu és amor i que la misericòrdia és el seu nom més propi. Portant la Creu, compadit per les santes dones, elles i nosaltres, comprenem que l’únic camí per anar a Déu és l’amor. És el mateix camí pel qual Ell ha vingut a nosaltres. Ja sabeu quin camí hi porta, va dir el Senyor el dia abans de la seva mort, els apòstols llavors no ho podien comprendre, però nosaltres sí.

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, us demanem que ens ensenyeu el camí pel qual hem de passar per anar cap al Pare, il·lumineu aquest camí davant nostre i acompanyeu-nos, no ens deixeu de la mà perquè per nosaltres mateixos podríem perdre el camí de l’amor. (Confirmeu el camí de la nostra fe i a causa de la nostra feblesa concediu-nos signes que ens donin la certesa de què vós camineu amb nosaltres).

Preguem pels qui lliuren la seva vida al servei dels altres i exerceixen obres de misericòrdia. D’una manera especial pels nostres missioners (Pausa) .

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


9.  Estació
Jesús cau per tercera vegada

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La novena obra de misericòrdia és donar consell a qui ho necessita perquè Crist ens ha donat el consell de la humilitat.

Meditació

De nou a terra, sota el pes de la creu, extenuat, com al final de la seva Quaresma al desert i allí el Senyor, ell, conseller prodigiós (Is 9:5), ens dóna el consell i la lliçó més alta: la de la humilitat. S’ha fet el darrer, l’últim per a ser servidor de tots. Tirat a terra, sense poder disposar de sí mateix i, tot i així, no es rendeix. Cal continuar el camí, cal complir fins al final la voluntat del Pare, ja falta poc per poder dir: Tot s’ha consumat.

Qui s’humilia serà exalçat ens va dir i ell humiliat serà exalçat a la creu. Allí amb el seu amor atraurà a a tants cap Ell, que l’estimaran tant que podran dir com sant Pau: «Tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell» ( Fl 3:8). 

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida feu que ens deixem aconsellar sempre per la vostra humilitat i que humilment ens deixem corregir pels altres  i amb humilitat exercim la correcció fraterna amb molt d’amor i amb molta delicadesa.   

Preguem pel Papa, pels bisbes, pels sacerdots que imitin la humilitat del Fill de Déu i siguin obedients fins a la mort i també pels qui viuen el goig dels consells evangèlics, els religiosos. (Pausa)

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


10 Estació
Jesús és despullat dels seus vestits per a ser crucificat

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La desena obra de misericòrdia és corregir el qui va errat perquè Crist ha dit de si mateix que Ell és la Veritat.

Meditació

El Senyor és despullat de les seves vestidures. ¿Què li queda ara el Senyor? La seva vida. Només la seva vida i aquesta la dóna el Pare. Amb la seva elevació a la creu corregirà tota la humanitat errada des del pecat d’Adam, enganyada per la Serp antiga. Si el primer Adam quedà nu per la vergonya dels seus pecats, el segon Adam, Crist, Senyor nostre, també es manifestarà en la nuesa del Paradís perdut i per ell retrobat. Al bell mig d’aquest Paradís hi ha l’Arbre de la Vida que és la seva santa Creu. El Senyor ens ensenya el camí del cel i del Regne. És el camí de l’amor. Per aquest camí retrobem el camí per entrar en aquell Paradís, abans tancat i ara obert per ell: Avui seràs en mi al paradís. Només el Senyor ens pot corregir i la seva correcció és digne de ser atesa perquè Ell és la Veritat. Com també és el Camí i la Vida.

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, vós ens ensenyeu el camí que duu a la vida, la vostre costat delícies per sempre. Preserveu els vostres servents d’anar per camins que no porten cap a vós i doneu-nos humilitat per acollir com un regal la correcció dels germans i que nosaltres mateixos visquem de tal manera la fe que ensenyem el camí de la salvació a tots els qui ens envolten. (Pausa)

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


11. Estació
Jesús és clavat a la creu

V / Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

L’onzena obra de misericòrdia és perdonar les injúries perquè Crist des de la creu ha perdonat els qui el crucificaven.

Meditació

Elevat a la creu el Senyor mor amb els salms del seu poble, però mor també perdonant: Pare, perdoneu-los que no saben el que fan, i encara:Avui seràs amb mi al paradís. De fet, és la reconciliació del cel i de la terra, de l’home amb Déu. Quan ens costa perdonar cal mirar la creu del Senyor: l’altre serà sempre el germà pel qual el Senyor ha donat la vida. Déu i l’home han estat reconciliats per sempre en la Creu de Jesús. ¿Con no podem perdonar si el Senyor ens ha perdonat a tots? Es per donar-nos aquest perdó que el Senyor ha estat elevat a la creu. Solemnement ho diu sant Pau:

En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu
s'ha desbordat en nosaltres. (Ef 1,7-8) 

També ell mateix ens dirà: «Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres» (Col 3:13).


Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, concediu-nos la gràcia de perdonar de tot cor els qui ens han fet mal, ben conscients de què nosaltres també hem fet mal als altres i que tots necessitem del perdó.

Preguem per aquells que necessiten el perdó dels altres i no els és concedit i tenen tristesa perquè tenen el cor ferit (Pausa).

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


12. Estació
Jesús mor a la creu

V / Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La dotzena obra de misericòrdia és consolar els tristos perquè per l’arbre de la creu ha vingut el goig a tot el món.

Meditació

Jesús amb la seva mort consola tota la humanitat entristida pels seus pecats. Jesús amb la seva mort consola tota l’Església que desitja ardentment que vingui el Regne. Jesús amb la seva mort consola el cor de cadascú. Tot ha estat estimat, tot ha estat perdonat. «Per aquest Arbre, canta la litúrgia, ha vingut el goig a tot el món». Quina pau més immensa: Crist ha tancat els ulls, ha reclinat el cap i ha lliurat l’Esperit! Ara tot està reconciliat, tot està obert, la terra al cel i el cel a la terra. Per la mort de Jesús per Déu ja no hi ha cap història tancada, tot està obert a la seva infinitat misericòrdia. Es així perquè per la mort de Crist l’Esperit ens ha estat donat i podem dir amb sant Pau:  Pel mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, ens ha estimat i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una gran esperança (2Te 2:16).

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, contemplant-vos mor a la creu, només us sabem dir: «Ens sap greu haver-vos ofès perquè sou vós Bondat infinita». Manifesteu la vostra gran misericòrdia sobre el món, l’Església i la nostra vida. Vós sabeu més que nosaltres del que tenim necessitat. (Pausa)

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


13. Estació.
Jesús és davallat a la creu.

V / Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La tretzena obra de misericòrdia és suportar amb paciència els defectes dels altres perquè Crist ens ha suportat a tots.

Meditació

El Cos de Jesús resplendia amb «la sang preciosa de Crist, Anyell sense taca ni defecte» (1 Pe 1:19).  Jesús ha suportat tot el mal que els homes li feien. Ha patit la traïció de Judes, que era el seu amic; la negació de Simó Pere, l’abandó dels seus. Suportà la covardia de Pilat i la mentida dels qui l’acusaven. També les calúmnies del seu judici. Tot aquest gran dolor quedava infligit en el seu propi cos, en la flagel·lació, la corona d’espines, el camí vers el calvari, la seva crucifixió i mort. Ell suporta, encara ara, tot el mal que infligim en el seu cos, perquè els pobres són la carn de Crist, diu el Papa Francesc. Ell ha suportat i suporta tot això per amor. Ara el seu Cos és acollit per aquella Mare gloriosa «sense taques ni arrugues ni res de semblant» que prefigurava «una Església santa i immaculada» (Ef 5:27). Ella, com Maria, amb el Cos del seu Fill a la falda, pot dir com l’Esposa del Càntics: L’amor m’ha ferit. Amb aquest amor els cristians resplendirem com torxes enmig d’una humanitat que pateix els defectes (el que no hauria de ser) del pecat i del dolor. Tota l’Església, contemplant el Cos exànime del Senyor, davallat de la creu, ha de dir, com sant Pau: M’ha estimat i s’ha entregat per mi. Amb aquest amor sortirem a l’encontre dels altres i aprendrem a ser misericordiosos com el Pare.

Pregària

Mestre i Senyor de la nostra vida, havent contemplat el vostre amor en la Passió, feu que ens suportem els uns als altres amb amor i no divulguem els defectes dels altres ans els cobrim amb caritat, vós que suporteu les nostres febleses i amb la vostra mort ens heu perdonat a tots i ens heu reconciliat amb el Pare, vós que que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Preguem per les famílies que s’estimin i amb paciència creixin tots en l’amor: els esposos, els fills, els avis (Pausa).

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


14. Estació
Jesús és sepultat.

V / Us adorem, oh Crist, i us beneïm
R/  Perquè amb la vostra santa creu heu salvat el món.

La catorzena obra de misericòrdia és pregar pels vius i pels morts,perquè també Crist ha mort pels vius i pels morts.

Meditació

«Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius» (Rm 14:9) i per aquesta raó hem de pregar sempre pels justos i pels pecadors. La redempció de Crist és universal, també la pregària de l’Església és universal i s’uneix sempre al qui «té el poder de salvar definitivament els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d'ells» (He 7:25). Pregar és estimar. Pregar és patir amb els qui pateixen. Pregar és estimar pels qui estan a prop o lluny i també pels qui han marxat. Totes les pregàries de l’Església s’ofereixen amb l’oblació del Cos de Crist en l’Eucaristia.

(Crist és sepultat, ha davallat als inferns més terribles de l’existència de les persones i del món i allí també salva. Es el Misteri del Dissabte Sant, de glòria amagada. Ell ha salvat el dia i la nit, ha salvat la llum i les tenebres).

Pregària 

Senyor i Mestre de la nostra vida que dins del cor tinguem sempre present l’Església estesa de l’orient a occident, que l’amor del nostre cor en brolli una pregària universal per tot i per tothom i que l’Església aculli ens dons de la Redempció del vostre Fill que viu i regna pels dels segles dels segles.R/ Amén. 

Preguem per una humanitat reconciliada en l’amor i per una pau justa i duradora. (Pausa)

V/ Feu-nos veure la vostra misericòrdia
R/ I doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu pietat de nosaltres.
R/ Tingueu pietat.


Cal resar el Parenostre i, segons el costum de les parròquies catalanes, cantar el Credo. No hi ha benedicció perquè no és un acte litúrgic.