El Testament del Senyor
Indicacions:
Cal tenir preparat un també per llegir els textos. L’Hora santa no és cap acció litúrgica, per tant no hi ha ni salutació ni benedicció. Que els lectors llegeixin pausadament (molt pausadament perquè l’assemblea pugui interioritzar). El qui presideix la celebració que llegeixi la monició ambiental i introdueixi en aquesta hora de pregària i d’adoració. Que tot es faci pausadament i en pau. Si disposeu i teniu possibilitats: el punteig d’una guitarra ajuda o de l’orgue suavíssima, en tot cas, és sempre preferible el silenci. És la nit del Dijous Sant. Es poden preparar tres ciris o llànties davant del Monument i el lector que llegeix cada fragment dels tres evangeli pot encendre’ls a manera de signe. Els cants sempre depenen de les possibilitats de cada lloc, sigueu creatius. Després de cada text evangèlic també es pot recitar un salm, que indico, tots estan als cantorals de MD i així no cal fer fotocòpies.
Cant inicial: El vespre abans (MD 354)
Monició ambiental
Entrem en la pregària del cor, estem davant del Senyor Jesús en el sagrament de l’Eucaristia. Entrem en comunió amb el Crist que per nosaltres accepta la voluntat del Pare a Getsemaní. Adorar el Senyor és estimar-lo i obrim el Testament que el Senyor ha segellat amb la sang de la seva creu. Mort el testador, diu la carta als Hebreus, el Testament és intocable, ens pertany per sempre. Tot el que el Senyor ens ha donat és nostre i ningú ens ho podrà prendre.
«Digne és l’Anyell que ha estat immolat d’obrir el document» i «Ell ens ha fet dignes de tenir part en l’herència, reservada dalt del cel per nosaltres». El Senyor ens ha donat com herència els tres dons més grans: el manament nou de l’amor, l’Eucaristia i el ministeri sacerdotal. Aquest és el seu Testament, sense caducitat ni prescripció. Tot això ens ho ha donat en el Sagrament de la Cena, demà ens donarà encara un altre do, que forma part del seu Testament, a Maria per Mare.
El Senyor ens estima tal com som, Ell sap on ha arribat la nostra fe i la nostra caritat, també la nostra pregària. El Senyor ens estima tal com som, però ens somnia una mica millors i ens vol «més deixebles».
El Senyor sap de tots els nostres sofriments i de les nostres infidelitats. Com diu el Salm: Vós porteu el compte de la meva vida errant i recolliu dins del vostre odre totes les meves llàgrimes. Preguem en aquesta nit sant ardentment, per nosaltres, pels qui estimem, per l’Església, pel món. Acompanyem Jesús que plora per nosaltres a Getsemaní i per nosaltres accepta la voluntat del Pare. Sentim que el Senyor ens diu: «Adora’m ara en l’Eucaristia de la nit del Dijous Sant. Jo sóc al començament de la teva fe, i t’acompanyo en el camí, no et deixaré mai sol, fins i tot quan m’oblides, i al final em retrobaràs en la plenitud de la meva glòria».
Silenci
Vós que ens heu donat el manament nou de l’amor
Senyor, tingueu pietat/ Senyor, tingueu pietat
Vós que ens heu donat el Pa de la Vida
Senyor, tingueu pietat,/ Senyor, tingueu pietat
Vós que ens heu donat el Sagrament del vostre sacerdoci
Senyor, tingueu pietat/ Senyor, tingueu pietat
Preguem:
Senyor,
vós que duguéreu a terme l’obra de la redempció dels homes
pel misteri pasqual del vostre Fill únic,
concediu que experimentem sempre
nous augments de salvació
els qui, en la celebració dels sagraments,
proclamem amb fe
la mort i la resurrecció del vostre Fill.
Ell, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant,
Déu, pels segles dels segles.
El manament de l’amor
De l’Evangeli de sant Joan:
«Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
Cant: Si jo parles mi llengües (MD 137, del grup Canta la teva fe), On hi ha veritable amor (MD 344), Jo crec en l’amor MD 75 La bondat i l’amor del Senyor (MD 50), Tothom coneixerà que som del Crist (MD 112) o bé es recita el salm 24: MD 402.
Meditació
El Senyor ens ha donat el seu amor, amb aquest amor aprenem d’estimar-nos els uns als altres. L’amor del Senyor fa que el manament de l’amor sigui nou cada dia. L’amor de Crist no és una idea ni un sentiment, és gràcia pura que portem al cor, és gràcia de l’Esperit Sant (Rm 5:5). És una gràcia de compassió, és comprendre que l’altre és un bé per a mi, que ens deia el Papa Francesc al començament de la Quaresma. Es reproduir en nosaltres la creu de Jesús, amb els braços oberts per acollir, per donar, per sostenir. És ser un regal pels altres i caminar amb els altres, participant de les seves alegries i dels seus problemes. Només les persones som capaces d’estimar gratuïtament, són les restes de la nostra semblança de la imatge de Déu. Hi ha coses que es poden fer pagant o cobrant, o les poden fer les màquines (robots), només les persones tenim la capacitat d’estimar gratuïtament. Estrenem cada dia el manament nou de l’amor, que mai envelleixi en nosaltres. L’amor de Jesús, aquest «com jo us he estimat» és la font de l’amor que mai envelleix, que mai es cansa.
Silenci llarg de pregària.
L’Eucaristia
De l’Evangeli de sant Joan:
«Jesús els diu:-Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia. Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», i es preguntaven: -Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel? Jesús els digué:-No murmureu entre vosaltres. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell».
Cant. No fixeu els ull (MD 121) Es tant a prop meu ( MD 122), Jo crec en vós (MD 13) O bé es recita el salm 144. MD 417
Meditació
Nosaltres no murmurem com els jueus, que no entenien ni podien entendre, nosaltres sí que sabem com Jesús s’ho ha fet per a donar-nos el pa de la vida, per a fer-ho ha hagut de morir a la creu. L’Eucaristia és presència de Crist en nosaltres: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo, en ell». No hi ha moment més alt ni més profund de comunió amb Crist aquí a la terra que quan rebem el Cos del Senyor. Fixeu-vos en la intimitat: «Ell en mi i jo en Ell». Tots dos amb una plena reciprocitat. D’aquesta intimitat en brolla l’Església i es crea la comunió eclesial, perquè Crist està en cadascú i en tots. L’Eucaristia és vida, penyora de resurrecció, aliment dels qui pelegrinen cap al Regne. Adorem profundament l’Eucaristia. A diferència de l’aliment corporal, en el qual nosaltres l’assimilem, per créixer i viure, en l’aliment de l’Eucaristia, és a la inversa, Crist ens assimila al seu Cos i ens dóna la vida, vida de gràcia i fa que la nostra existència sigui pasqual, això és, joiosa, humil, entregada i plena de confiança en el Pare del cel, la voluntat del qual volem complir. Diguem a Jesús: «Senyor, no sabria viure sense el vostre amor».
Silenci llarg de pregària
El ministeri sacerdotal
De l’evangeli de sant Joan:
«Jo prego per ells; no prego pel món, sinó pels qui tu m'has donat, perquè són teus. Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. En ells s'ha manifestat la meva glòria. Jo no em quedo més al món. Però ells s'hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda'ls en el teu nom, el nom que m'has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m'has donat. Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m'has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat. »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat.
Cant: Vós sou Senyor ma fortalesa (MD 17) o bé es recita el salm 22 (MD 407).
Meditació
El darrer que va fer Jesús –abans de sortir cap a l’hort de l’Oliveres- és pregar pels apòstols. El Senyor els havia fet partíceps del seu sacerdoci que transmetrien pel Sagrament de l’Orde a molts germans, generació rere generació, fins que Ell torni. El sacerdoci ministerial forma part del Testament del Senyor, de l’herència que ens ha donat. Ells seran consagrats en la Veritat, que és la seva Paraula, ells hauran d’estar en aquest món i hauran de ser alliberats del Maligne, ells no seran compresos, com tampoc ho fou Jesús, perquè la nit no pot comprendre el dia. Però ells portaran la joia de la fe, una joia completa. Ells hauran de viure dins de l’Amor de la Trinitat: «Que també ells estiguin en nosaltres, Pare». Amb el sacerdoci ministerial se’ns va donar l’Església com a comunió eclesial. Preguem intensament pels nostres sacerdots, que visquin amb l’amor de Crist dins del cor. Que no cerquin altra cosa que estimar Jesús i fer-lo estimar. I demanem al Senyor el do de les vocacions noves i santes per a la vida de l’Església. Tantes vegades el Senyor ha dit en la pregària sacerdotal: «Vinc cap a tu, Pare». Tots som viatgers, poble que peregrina cap al Regne, pels camins insospitats que ens porta el Senyor, pel camí que Ell ha escollit per nosaltres. Sempre amb la creu de l’amor, no hi ha cristianisme sense creu.
Silenci llarg de pregària
Les 10 intercessions
Un lector proposarà aquestes 10 pregàries i els fidels contestaran amb una resposta, la millor: Kyrie elesion.
1. Pel Papa Francesc i per les seves intencions. Que el Senyor l’ajudi a presidir la comunió de les Esglésies en la caritat, el consoli i li sigui donada sempre l’alegria de l’Esperit Sant.
2. Per les zones devastades per la guerra (la interminable guerra de Síria, els conflictes armats de l’Africa): Que la pau sigui donada al món i tanta gent deixi de sofrir.
3. Pels ingents camps de refugiats, sense recursos, sense escola, sense futur, pels pròfugs i exiliats: Que el Senyor els ajudi i ajudi també tots els qui els ajuden
4. Per la nostra arxidiòcesi, pel bisbe Jaume, pels preveres i pels diaques, per totes les parròquies i comunitats: Que tots sentim la presència del Senyor que ens acompanya.
5. Pels qui sofreixen, per manca de recursos econòmics i pels qui pateixen la manca d’un treball digne: Que trobin una societat solidària i una Església compassiva i acollidora.
6. Pels qui estan malalts, amb les malalties greus que fan patir a les famílies, per les persones que pateixen depressió i tristesa; també pels malalts mentals i pels seus familiars: Que ningú es trobi sol, que sentin la presència del Senyor que els estima, els ajuda, els dóna esperança o consol.
7. Pels joves cristians que rebin l’efusió de l’Esperit Sant i els doni la certesa de la fe, i pels altres joves que ja s’han acostumat a viure sense Déu i sense l’Església: Que l’Esperit Sant ens doni apòstols de la joventut.
8. Per la nostra estimada parròquia (Comunitat): Que el Senyor la beneeixi, que creixen en l’amor de Jesús, que Ell sigui el cor i el centre de la nostra comunitat.
9. Per les persones que estimem (diguem en silenci els seus noms), que els arribi ara mateix, com a fruit de la fe i de l’amor, la benedicció de Déu.
10. Pels cristians de la plana de Móssul (l’antiga Nínive) a l’Irak i en tants altres llocs del món, que coneixen una furient persecució, el martiri, l’exili: Que el Senyor als ajudi i se sentin sempre sota la protecció de la Mare de Déu.
Es poden afegir intencions lliures
Pare nostre
Mentre sigui abans de les 12 de la nit es pot cantar el Tantum ergo i encensar el Sagrament.
