MARTIROLOGI DE L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA DURANT LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA DEL SEGLE XX

 Notes prèvies

En el primer aniversari de la solemníssima beatificació dels màrtirs de la persecució religiosa del segle XX, i tot donant gràcies a Déu, pel seu testimoni i la seva intercessió, hem recollit en la forma litúrgica de martirologi les seves memòries. Són els noms dels benaurats màrtirs de la nostra arxidiòcesi, la gran majoria d’ells formen part del presbiteri diocesà en la glòria.

El text està redactat en forma de Martirologi, és a dir, distribuïts segons els dies de l’any. I a manera d’epígraf s’esmenta el lloc on la seva memòria és particularment significativa. La significació més important està en el lloc on van rebre el baptisme. El do del baptisme germinà en el seu cor i la gràcia els portà a un seguiment del Crist, ja sigui en la vida religiosa o en el ministeri sacerdotal, que es consumà en el martiri, que és la plenitud de la caritat. Les parròquies on els beats van rebre el baptisme s’han de sentir honorades. Per això és tant bo i recomanable, segons costum de l’Església, de posar una memòria (per senzilla que sigui) en els baptisteris on els benaurats màrtirs van néixer a la vida eterna. En són mereixedors pel seu combat.

S’inclou també la memòria dels religiosos i religioses màrtirs que van rebre el baptisme a l’arxidiòcesi o foren martiritzats en aquesta. Aquest criteri és secular en l’Església. Els primers renaixeren de nou per l’aigua i l’Esperit Sant en el baptisme i els segons in sangine han celebrat el dies natalis en el lloc on han estat occits per causa de la fe. D’aquesta manera les Esglésies locals fan memòria dels màrtirs de Crist. Per ells lloa al Senyor i per la seva intercessió demana el perdó dels pecats. Tant important és això que els elogis martirials sempre s’inicien esmentant el lloc del martiri. Es aquest lloc on el Senyor, Rei dels màrtirs, fou glorificat amb la mort martirial dels seus servents.

Els elogis martirials no són de cap manera una síntesi de la biografia del màrtir, sinó la constatació del lloc i del dia seu martiri. El costum antiquíssim quasi sempre el per què, la circumstància o les paraules dels màrtirs abans de la mort, que són sempre paraules santes, proferides per algú que ha donat la vida per Crist. L’esdeveniment i les paraules són santificades i il·luminades per l’esdeveniment mateix del martiri del benaurat.

Per decret de la Santa Seu la memòria del Bisbe Manuel Borràs i companys ha de ser celebrada amb gustosa obligatorietat anualment cada tretze d’octubre. També en l’Ordenació General del Calendari litúrgic es permès de celebrar en el dia propi la memòria de qualsevol sant o beat inscrit en el Martirologi Romà. Aquesta opció és adequada sobretot en els llocs on el nom dels benaurats màrtirs tingui una especial ressonància. Això és en el cas dels llocs on foren batejats, on foren martiritzats o on exerciren el ministeri o es venera el seu sepulcre. Es pot emprar la Missa del dia 13 d’octubre o bé la del Comú de màrtirs. L’Església sempre ha estimat la memòria dels màrtirs. I n’ha celebrat els seus aniversaris, generació rere generació. Tant d’aquells que queden llunyans en el temps, com aquells que són ben a prop nostre.

GENER

18 de gener

SANT JAUME HILARI,

religiós i màrtir

Germà de les Escoles Cristianes

Que no s’avergonyí del testimoni de Jesucrist davant Ponc Pilat i ell mateix va donar testimoni de la seva fe i de la seva condició de religiós a l’aula magna del Seminari davant d’un tribunal popular que el jutjà i el condemnà a mort, el dia 15 de gener del 1937. Corregia al seu advocat que maldava per salvar-lo dient: «No, no, que sóc germà de la Salle». Sant Jaume Hilari, de les Escoles Cristianes, va néixer a Enviny, a l’Alt Urgell, l’any 1898, i entrà l’any 1917 a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes en el qual professà i hagués estat un gran mestre una sordesa prematura no l’hagués invalidat per a la classe. Residia des fe feia uns quants, sota el cel tant net de Cambrils, cavava l’hora i els tarongerars de la casa de Sant Josep, en una existència conventual pacífica i en el seu gran silenci en el qual la seva ànima s’unia més i més a Déu. A dos quarts de quatre de la tarda, fou mort a la muntanya de l’Oliva, amb una immensa serenitat abans de morir digué als qui l’anaven a matar: «Morir per Crist és regnar, nois». El posaren d’esquena i ell creuà les mans sobre el pit i alçà els ulls al cel. Van disparar, però el germà continuà dret. Els milicians, espantats, tiraren els fusells a terra i fugiren. Fou llavors que el capità de l’escamot amb la pistola, disparant a la templa, li va treure la vida. Fou enterrat al cementiri de la ciutat, a la fossa comuna i mai el seu cos ha estat identificat.[6]

Dia 19 de gener

BEAT JERONI FABREGAS CAMÍ,

 prevere i màrtir

A l’Espluga Calba i a Vilabella.

Al Pla de Manlleu, el martiri del beat Jeroni Fàbregues, que havia nascut l’any 1910 a Espluga Calba i ordenat prevere de l’arxidiòcesi l’any 1934. Exercia el ministeri a Vilabella. Proscrit, fuig de Vilabella i sojorna a Barcelona fins que fou cridat al servei militar; mai negà la seva condició sacerdotal i exercí tant com va poder el ministeri entre els soldats. Romangué molts mesos a Mas d’en Puig, de l’antiquíssima parròquia de Santa Maria de Vilafortuny. Celebrà la Missa de la Nit de Nadal de l’any 1939 en aquell lloc. Després fou delatat i detingut i portat a Santa Coloma de Queralt. Algú que el va veure per darrera vegada, declarà: «Custodiat per dos soldats, caminava quasi descalç, amb la creu el coll i amb una mirada plena de dolçor». Consumà la seva vida sacerdotal amb un gloriós martiri. A Vilabella hom conserva la creu de fusta cisellada amb les seves pròpies mans i al seu poble natal es venera el seu sepulcre. Enmig de les seves nombroses penalitats d’aquests anys, deixà escrit: «Els

sacerdots que no hem estat martiritzats hem de suplir aquell acte intens d’amor a Jesucrist amb una vida realment apostòlica, abnegada tota de Crist». És el que feu el benaurat màrtir, però a la fi, també li fou donat el do més gran, el martiri. És el darrer màrtir de la persecució i és ell qui segella, amb un admirable exemple de santedat, la cruent persecució. Com una mena de doxologia final.

FEBRER

Dia 12 de febrer

BEAT JOSEP GASOL MONTSENY,

màrtir

A Solivella

A prop de Sarral, a la carretera de Pira, el martiri del beat Josep Gasol Montseny, alumne del Seminari Pontifici, anhelava amb tot el cor el sacerdoci. Per aquest desig, només per aquest desig, fou vilment executat el 12 de febrer de l’any 1937. Només tenia 21 anys. Ell havia confiat, immediatament abans de ser detingut, a la Mare de Déu la seva mort. El benaurat màrtir, ja ferit de mort, deia amb tendresa: «Us perdono, deixeu-me anar cap a casa». Era fill de Solivella on havia nascut. Ara contempla Crist cara a cara i prega per nosaltres.

MARÇ

Dia 17 de març

BEAT JOSEP MESTRE I ESCODA,

prevere i màrtir

A Duesaigües.

A Barcelona, a la txeca de Sant Elies, la gloriosa mort del sacerdot, el beat Josep Mestre Escoda. Era fill de Duesaigües on va néixer l’any 1899 i ordenat l’any 1924. Era el capellà de l’Asil de San Josep de Tarragona, on vivia amb els seus pares. Era un sacerdot ple d’alegria i afable amb els infants d’aquella casa. Els dies de la revolta se’n va anar a Barcelona on visqué vuit mesos en una pensió. Durant aquest temps celebrava cada dia i es dedicava a les obres d’apostolat i a l’administració clandestina dels sagraments. Durant aquest temps deia a la seva mare: «Sóc sacerdot i si Déu em destina a ser màrtir ben a gust aniré al martiri». El primer divendres del més de març el van detenir i amb la seva mort martirial glorificà el Senyor, el dia 17 de març de l’any 1937. Només Déu sap els sofriments del seu cos i del seu cor durant els dies de la seva estança a la txeca i per aquests sofriments participà del Misteri de la mort i resurrecció de Crist.

MAIG

Dia 15 de maig

BEAT JOSEP MONTPEÓ MASIP,

 màrtir

A les Borges del Camp.

A la riera de Riudecols la mort del jove seminarista, de dinou anys, fill de les Borges del Camp, batejat allí el dia tres de novembre de l’any 1918 i rebé la confirmació el 23 d’octubre de l’any 1930. Era tot cor i estimava els seus pares que vivien molt precàriament de la terra. El seu desig – que realment era un do del Senyor – el portà al Seminari Pontifici. La seva salut era molt feble i la Mare de Déu de Lurdes, en una greu malaltia el va guarir. L’estiu del 36 era amb els companys al Seminari d’estiu a la Seu d’Urgell. Allí foren detinguts i encarcerats a la presó de Lleida, després a la presó i vaixell de Tarragona. Finalment posat en llibertat. A casa dels seus pares passava els mesos en l’estudi i en la pregària. El dia 9 de maig de l’any 1937 fou detingut a casa seva i portat a la presó de Riudecols. Allí fou maltractat amb paraules i accions, tot i així el seu capteniment era semblant a del Senyor que quan l’injuriaven no responia insultant. Quan el maig feia el ple va ser dut a la mort. Tenia vint anys i el seu martiri manifestava la fortalesa, fruit del Sant Esperit, la unció del qual havia rebut feia set anys en el sagrament de la Confirmació. El seu nom va ser pronunciat pel Cardenal Angelo Amato en l’homilia de la beatificació. És el màrtir més jovençà que participa ara de l’eterna joventut del Crist. Beneït siguis Josep de les Borges, fill estimat de Déu que ara ja viu en aquell món en què Déu eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existeix ni la mort, ni dol ni crist i penes, perquè les coses d’abans han passat.[7]

JULIOL

Dia 20 de juliol

BEAT JORDI DE SANT JOSEP

Prevere i màrtir

Carmelita Descalç

A Barcelona, en un lloc desconegut, la mort del beat Jordi de Sant Josep, natural de Tarragona on havia nascut l’any 1889. En el món es deia Antoni Bosch Verdura, prevere de l’Ordre del Carme Descalç. A l’any 1936 era el prior del Convent de la Diagonal de Barcelona i fou testimoni de l’espoli, de l’incendi de l’Església i de la casa conventual, també de la dispersió de la comunitat que fa el possible per a salvar. A la matinada del dia 20 celebren per darrera vegada la santa Missa i la comunitat cantà: «bella premunt hostilia, da robur fer auxilium» i el beat, a l’altar del Sagrat Cor, donà la sagrada comunió a tota al comunitat. Aquella mateixa nit és endut en un cotxe i algú pujà darrera donant-li un cop de peu a la nuca, deixant-lo inconscient o mort. Res més se sap d’ell.

Dia 23 de juliol

BEAT LLUIS JANER RIBA,

prevere i màrtir

A la Catedral de Tarragona

Humil i bondadós sacerdot que havia nascut a Pontils l’any 1880. Era sagristà de la Catedral. Un sacerdot humil, senzill i piadós. El van matar impunement aquest mateix dia a la Plaça del Fòrum on vivia i davant de l’entrada de casa seva, portava l’hàbit talar encara. El van deixar allí mateix, amb un munt de deixalles, perquè se l’emportés el carro de les escombraries. Fou la primícia dels preveres màrtirs beatificats de l’arxidiòcesi.[8]

Dia 24 de juliol

BEAT JAUME SANROMÀ SOLÉ,

prevere i màrtir.

A Vilaverd i a Solivella.

A prop de Solivella, direcció a Belltall, el martiri del Sr. Rector de Solivella, el beat Jaume Sanromà Solé, que havia nascut a Vilaverd el 1879. Ordenat pel bisbe Benet Vilamitjana l’any 1908. Havent exercit el ministeri a diversos llocs de l’arxidiòcesi era el rector de Solivella. El van detenir a la carretera i li van dir que caminés endavant i a uns cent- cinquanta metres li van disparar set trets a la nuca. Abans li havien donat culatades de pistola, amb les quals havien detectat al pit quelcom fort. Li preguntaren: «¿Quina arma portes? I ell, traient-se la creu que portava al pit, digué: «El santcrist». Aquest màrtir no s’avergonyí de la creu de Jesús, participa ara de victòria de Crist i la seva memòria és digne de ser recordada en l’Església.[9]

En el mateix dia

BEAT ANTONI CAPDEVILA BALCELLS,

religiós i màrtir

Missioner del Cor de Maria.

A l’Espluga Calba

A Vimbodí el martiri del beat Antoni Capdevila Balcells, dels Missioners Fills del Cor de Maria, que havia nascut a l’Espluga Calba l’any 1894. La seva família, quan era infant, es va traslladar a Vimbodí. Pertanyia a la comunitat de la Selva del Camp. La seva caritat amb els germans de la comunitat i l’esperit sobrenatural en què l’exercia era admirable. Cercant refugi a casa dels seus pares és detingut a Vimbodí i al lloc anomenat dels Pontarrons és executat. Abans, però demana als botxins que el deixin pregar i proclamant la reialesa de Crist, fou mort. Alguns del poble recolliren les pedres esquitxades de la seva sang.[10]

Dia 25 de juliol

BEAT JOSEP GARRIGA FERRER,

prevere i màrtir

A Montbrió del Camp.

Havia nascut a Altafulla l’any 1876 i ordenat l’any 1899. Quan la persecució religiosa es desencadenà era ecònom de Montbrió del Camp. Enmig de crits i de blasfèmies fou conduït, el dia de Sant Jaume, fins al Santuari de Misericòrdia, i allí, dret, davant la porta, fou mort a trets. Els seus pecats eren allí plenament redimits i la vida eterna li era donada. El seu cos va ser cremat i després inhumat al nínxol familiar de Reus. La Mare de Déu sostingué el bon combat de la fe del servent de Déu i li donà la perseverança final. L’embolcallà amb el mantell de la seva protecció perquè no defallís en la fe.[11]

En el mateix dia 25 de juliol

BEAT GABRIEL DE L’ANUNCIACIÓ,

prevere i màrtir

Carmelita Descalç

Al Pla de Santa Maria i  Valls

A Montcada (Barcelona), durant la nit de Sant Jaume, el martiri del beat Gabriel de l’Anunciació, en el món, Jaume Balcells Grau, natural de Valls, on nasqué l’any 1908. Quedà d’infant orfe de pare i mare i fou educat a casa d’uns familiars seus al Pla de Santa Maria; als onze anys entrà al Seminari Menor dels Pares Carmelites, a Palafrugell. Professà al convent de Tarragona el 21 de novembre de l’any 1924. Amb una gran capacitat intel·lectual fou enviat a Roma, on fou ordenat l’any 1932. Estimava com ningú a la Mare de Déu. Residí un curs a Terra Santa a la muntanya del Carmel. Ben jove, a Roma, esdevingué professor de patrística al Col·legi Internacional de l’Orde. Excel·lí en els estudis sobre la història de l’Orde i en composició musical. Passava un temps dur, durant el temps estival, a la seva província de Catalunya, mentre predicava per a la festa de Sant Elies fou detingut a Tiana el dia 25 de juliol i el mateix dia per testimoniatge de Jesús fou assassinat.[12] Els germans de l’Orde ploraren la seva mort, però ell canta: «El càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell: -Senyor, Déu de l'univers, les teves obres són grans i admirables. Rei de les nacions, les teves decisions són justes, no van mai errades».

En el mateix dia 25 de juliol

BEAT ANGEL DE SANT JOSEP, religiós

 i  BEAT VICENÇ DE LA CREU

preveres i màrtirs

De l’Orde del Carme Descalç

A L’Espluga de Francolí

Al port de Tarragona, el martiri del beat Àngel de Sant Josep, en el món, Joan Font Rius, de la comunitat dels Pares Carmelites Descalços en el convent de Tarragona. Natural de l’Espluga de Francolí on nasqué l’any 1896 i del beat Vicenç de la Creu,[13] del Vallat, a Castelló, de 27 anys, que havia rebut el presbiterat l’any 1931. Tots dos havien estat a les cases de l’Orde a Amèrica. Cercaren refugi a casa d’un terciari del Carme a la ciutat, on foren detinguts per portar-los a la presó vaixell, però, havent arribat al port, foren executats sense més. El pare del beat Àngel de Sant Josep, vidu, de setanta tres anys, després de la guerra, amb una gran tristesa a l’anima, vingué de la Selva, on llavors vivia, per certificar i inscriure la defunció del fill estimat. En el món els benaurats màrtirs portaven la capa blanca del Carmel, ara van abillats amb les vestidures blanques, rentades amb la sang de l’Anyell.[14]

En el mateix dia 25 juliol

BEAT BARTOMEU DE LA PASSIÓ,

religiós i màrtir

De l’Orde del Carme Descalç

Al Pla de Santa Maria

A Lleida, quan intentava fugir cap Alcarràs, el martiri del beat Bartomeu de la Passió, que abans d’entrar en religió es deia Josep Olivé Vivó. Havia nascut al Pla de Santa Maria l’any 1894. Tot i que era fill únic i de família de menestrals se sentí cridat a la vida religiosa. Professà en el Carmel Descalç on visqué joiós la seva consagració. Era devot de Santa Teresa de l’Infant Jesús. En començar la persecució, amb el beat Joan de Jesús, es van amagar a prop del convent, però cercant un lloc més segur sortiren cap a l’Alcarràs. El dia de sant Jaume pel camí foren detinguts per una milicians, els quals els van preguntar qui eren i ells respongueren: «Frares de Santa Teresina». Els van disparar i van morir allí mateix. Feliços els servents que moren en el Senyor, reposen dels seus treballs, perquè les seves obres els acompanyen.

Dia 26 de juliol

BEAT JOSEP MARIA BADIA MINGUELLA,

prevere i màrtir

A la Prioral de Sant Pere i a Salomó

Al camí del Molinet, davant de la fàbrica de Gas, a Reus, la gloriosa mort del beat Josep M. Badia, que posat davant de la paret d’aquest lloc per a matar-lo, es girà i digué als seus botxins: «Us perdono, envieu-me al cal». I els va beneir. Després digué «Podeu disparar». Molts anys després (és ben cert) un dels qui el van matar deia que constantment veia la mà d’aquest sacerdot que el beneïa. El benaurat Josep M. Badia va néixer a Salomó l’any 1863 i fou ordenat l’any 1899. Era beneficiat de la Prioral de Sant Pere, estimava la ciutat de Reus i devot de la Mare de Déu amb el títol de «Mare del Bell Amor». El detingueren a les onze del matí d’aquest dia, mentre estava resant els misteri de dolor amb la seva majordoma. Per aquesta mort aconseguí la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.[15]

En el mateix dia 26 de juliol

BEAT JOSEP CIVIT TIMONEDA,

prevere i màrtir

Als Omells de na Gaia

 i a Reus, a la Puríssima Sang.

A Reus, el martiri del beat Josep Civit Timoneda, que havia nascut als Omells de Na Gaia, era el rector de la Puríssima Sang. Havia estat ordenat sacerdot el 17 de setembre del 1899. Va celebrar la santa Missa, fins i tot el dia del seu martiri, a la una del migdia fou pres. Fou escarnit i humiliat pels carrers de Reus i ell, revestit de sotana i de manteu, com per un dia de festa, era portat pres i humilment acceptava la voluntat de Déu; quan passà davant de la seva parròquia feu el senyal de la creu. Davant d‘aquella portalada on cada any havia celebrat l’Agonia i les tres gràcies del Divendres de la mort del Senyor, també a l’hora nona. A la carretera Valls, a la rambla Miró, fou executat. En el moment de patir el martiri s’agenollà i així feia de la seva mort martirial un acte de culte a Déu i entrava a la Jerusalem del cel. Aquell dia era diumenge, el dia de la resurrecció. L’enterraren amb la mateixa sotana que aquell matí s’havia posat, al cementiri de la ciutat a la fossa comuna del cementiri de la ciutat. Tenia 62 anys. Cregué en Crist i té la vida eterna, perquè els qui «creuen en ell no es presentaran al judici per a ser-hi condemnats, sinó que ja han passat de mort a vida».[16]

En el mateix dia 26 de juliol

BEAT PAU GILI PEDRÓS

prevere i màrtir

Als Omellons (Les Garrigues)

A les drassanes de port de Tarragona, la mort martirial del beat Pau Gili Pedrós, quan tenia només vint i quatre anys; era el familiar del Dr. Manuel Borràs i Ferré, i havia estat ordenat pel Cardenal Vidal i Barraquer. El dia de santa Anna el van detenir i el mateix dia va ser mort. Havia nascut als Omellons de Na Gaia l’any 1909, però després els seus pares van anar a viure a Vimbodí, on va celebrar la primera Missa l’any 1934. Devot, complidor dels seus deures i bon company. Volien encarcerar-los al vaixell Cabo Cullera, però el capità ho denegà perquè no portaven l’ordre de detenció, tampoc pel seu company de martiri, el beat Francesc Vidal. Llavors, foren portats a l’escullera del port de Tarragona, entre les drassanes i el riu Francolí on els assassinaren.[17] Només Déu i els seus botxins van ser testimonis de la seva mort. La seva mort gloriosa fou la seva darrera Eucaristia, oferta en l’altar del cor, ben unit a Crist. Allí els fou concedida la gràcia de morir per Crist i rentaren els seus vestits amb la sang de l’Anyell.[18]

En el mateix dia 26 de juliol

BEAT FRANCESC VIDAL SANUY,

prevere i màrtir

A Sant Francesc de Tarragona

En el mateix dia i en el mateix lloc, el beat Francesc Vidal, era vicari de Sant Francesc de Tarragona i havia nascut a Montpalau (des bisbat de Vic) l’any 1867, alumne del Seminari de Tarragona, fou ordenat l’any 1877. El dia vint i sis el van detenir on vivia, i silenciosament (non murmur resonat, nec querimonia) va seguir els seus botxins, talment anyell portat a l’escorxador, patí el gloriós martiri al costat del jove sacerdot, el beat Pau Gili. Qui sap si la darrera mirada va ser vers el cel, allà on tenia el seu cor. També el seu  cor.

En el mateix dia 26 juliol

BEAT JOSEP MASQUEF FERRER,

prevere i màrtir

A Tarragona (Parròquia de la Catedral)

A la carretera de Valls, passat el Mas Bonet, en un camí a la dreta, la mort del beat Josep Masquef, nascut a Tarragona, batejat a la Catedral. Tenia seixanta quatre anys. Va viure quasi sempre a la seva ciutat natal on vivia ja retirat. En l’exercici del seu ministeri mostrà un gran amor als pobres. Quedaren consignades aquestes paraules seves: «Mai no negaré la meva condició sacerdotal no vull vendre la joia que vaig tenir quan vaig cantar missa per uns dies més de la meva vida. Si la meva vida depèn de negar el meu caràcter sacerdotal, no penseu que em salvi, perquè mai de la vida ho negaré a vosaltres que mai us passi pel cap de negar-ho. Retorneu sempre bé per mal». Quan uns vuit milicians es van presentar al seu domicili va exclamar: «Sóc jo, que es compleixi la voluntat de Déu». Allí mateix fou bufetejat sense que es queixés. Aquell mateix dia a la tarda fou mort i amb aquesta semblança preciosa amb la passió i mort del Senyor entrava al Paradís, ja que els màrtirs que a la terra han vessat la sang per Crist tenen al cel el premi etern.[19]

En el mateix dia 26

BEAT ALEIX MIQUEL ROSSELL,

prevere i màrtir

Al Pla de Santa Maria i a la Riera de Gaià.

A Tarragona, en un lloc desconegut, el martiri del beat Aleix Miquel Rosell, ecònom de santa Margarida de la Riera de Gaia. El dia 22 va celebrar la darrera missa a la parròquia i fugint per les teulades se n’anà a Tarragona el dia 23 on s’estigué fins el 26. Aquell mateix dia fou delatat i uns milicians el van anar a cercar per a matar-lo. No se saben les circumstàncies del seu martiri. Era natural del Pla de Santa Maria on nasqué l’any 1882, ordenat sacerdot l’any 1908. Exercí el ministeri amb un gran zel a diverses parròquies de l’arxidiòcesi. Diverses vegades va dir: «És una gràcia molt gran el màrtir, que no la mereixo, però si Déu m’hi destina, ofereixo amb molt de gust la meva vida». Per això, el qui perdé la vida pel Senyor i el seu Evangeli la salvà per sempre.

En el mateix dia 26 juliol

BEAT PAU ROSELLÓ BORGUERES,

prevere i màrtir

A Vimbodí

A Tarragona, a la carretera de Reus, el martiri del beat Pau Roselló; havia nascut a Vimbodí l’any 1895 i havia rebut la unció sacerdotal el 19 de setembre de l’any 1908. Residia a la ciutat, brillant professor de ciències naturals al Seminari i capellà del col·legí de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. El dia que cremava el convent de Santa Clara amb la sotana anà adelerat a sumir el Santíssim al col·legi. El dia 26 de juliol el detenen i, sense cap mena de judici, el maten per causa de la seva fe i del seu sacerdoci. D’aquesta manera tornà a aquella pàtria on no hi ha mort on el goig és etern. Les seves despulles es veneren a la parròquia de Sant Salvador de Vimbodí. Amb ell rebé la gràcia del martiri el beat Miquel Vilatimó, amb el qual eren íntims amics. Els venerables preveres van sortir amb el seu gloriós martiri a l’encontre del Senyor i estan amb ell per sempre.[20]

En el mateix dia:

BEAT MIQUEL VILATIMÓ COSTA,

 `prevere i màrtir

Al Capítol de la Catedral

A Tarragona, el martiri del beat Miquel Vilatimó Costa. Nascut a Vic, l’any 1889, ordenat pel bisbe Torras i Bages l’any 1913. Esdevingué canonge de la Seu i professor del Seminari Pontifici, es dedicà a la divulgació del pensament cristià en conferències i cercles d’estudi, també en les seves publicacions. Amb el beat Pau Rosselló, del qual era molt amic, amb una pregària molt intensa es prepararen pel martiri, que patiren tots dos, en el mateix dia i la mateixa hora. Detinguts al domicili del beat Pau Rosselló foren portats a l’Ajuntament i des d’allí a la mort i  a la carretera de Reus on foren assassinats amb trets de bala i perdigó. Allí el Senyor li obrí les portes del paradís. Fou sepultat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Més tard, l’any 1941, fou sebollit al panteó del Capítol catedral.  

En el mateix dia 26

BEAT JOSEP MARIA JORDÀ JORDÀ,

religiós i màrtir.

Monjo de Santa Maria de Montserrat.

A Tarragona, al pont Negre, el martiri del Monjo de Montserrat, el beat Josep Maria Jordà,[21] de cinquanta tres anys, nascut a la ciutat de Tarragona, l’any 1884. Ingressà al monestir de Montserrat on l’any 1910 professà solemnement. Amb la seva mort mostrà que no anticipava res a l’amor del Crist, segons la Regla que havia professat. [22]

Dia 27 de juliol

BEAT JOSEP BRU BORONAT

A Mont-roig del Camp

El mateix dia, a la carretera de Vinyols, el beat Josep Bru, fill de Mont–roig on havia nascut l’any 1883. S’havia ordenat l’any 1908. En el temps de la persecució era capellà del noviciat major de la Salle de Cambrils. Es refugià al Mas Carles Roig, a la partida de Roquis, en el terme de Reus, on hi havia un germà seu, allí fou detingut mentre resava el Sant Rosari sota els avellaners. Sortí a l’encontre dels qui l’anaven a detenir. Els quals se l’endugueren. Assassinat el mateix dia a la carretera de Vinyols, sortint de Reus. L’endemà els seus familiars el busquen, a les sis de la tarda, el sepulturer es disposava a donar sepultura a un home que tenia escrit al fèretre: «Home desconegut. Vinyols». Havia quedat completament desfigurat, amb un tret a la cama dreta i diversos al cap que li desfiguraren el rostre, per la manera que anava vestit el reconegueren. D’aquesta manera el benaurat màrtir feia bella imitació d’Aquell del qual el llibre d’Isaïes diu: «tots s'horroritzaven de veure'l —ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home i no tenia res d'humana la seva presència».[23]

En el mateix dia 27 de juliol

BEATA TERESA PRATS MARTÍ

Religiosa i màrtir

A Ciutadilla

Més enllà de Vallvidrera, venint del Tibidabo, a un revolt anomenat ara «de les Monges», el gloriós martiri de la beata Teresa Prats Martí, natural de Ciutadilla del nostre arquebisbat, on va néixer l’any 1895. Era religiosa professa de les Dominiques de l’Anunciata. Una religiosa humil, treballadora, servicial, amarada de joiosa bondat Als quaranta un anys fou assassinada per causa de la fe amb altres companyes en aquest lloc. Abans del martiri donaren testimoni admirable de la seva fe i de la seva virginitat consagrada. S’acompliren a perfecció aquell dia les paraules que havia escoltat el dia de la seva professió perpètua: «Vine, esposa de Crist, rep la corona que el Senyor t’ha preparat des de tota l’eternitat».[24]

En el mateix dia 27 de juliol

BEAT FRANCESC MAGÍ

religiós i màrtir

Germà de les Escoles Cristianes

A Sant Miquel de Mont-roig

A les portes del cementiri de Balsareny la gloriosa mort del jove Germà Francesc Magí, en el món, Antoni Tost Llaveria, fill de Mont-roig del Camp, de 21 anys. Estava destinat a Santpedor i sofrí el martiri amb el Germà Director d’aquella escola: el beat Ramon Eloi. Abans de ser crivellat a trets i a perdigonades li amputaren els genitals. Mentre es dessagnava proclamà la reialesa de Crist i deia al seu company de martiri: «Ànim, Germà Director, que ja ens porten la palma del martiri». La seva fe fou admirable, ferma com la roca on està encimellada la Mare de Déu de la Roca, del seu poble natal. Amb raó allí és venerat.[25]

Dia 28 de juliol

BEAT NARCÍS FELIU COSTA,

prevere i màrtir

Al Capítol Catedral

A Tarragona, el gloriós martiri del beat Narcís Feliu Costa, nascut a Pineda de Mar, a Girona, l’any 1877; rebé l’ordenació sacerdotal a Roma, l’any 1903. Esdevingué Canonge de la Catedral Metropolitana. Era capellà de les Monges de l’Ensenyança i un sacerdot bondadós. Detingut el dia 28, se’l van emportar, l’endemà el trobaren mort amb trets d’arma curta. El benaurat màrtir durant tota la seva vida fou servidor de Crist, el seguí fins a la mort i està ara on el Senyor és, ell que viu i regna amb el Pare i l’Esperit Sant. Exhumat a la fossa comú, fou després inhumat i reposa en el panteó del Capítol al cementiri de la ciutat.[26]  

Dia 29 de juliol

BEAT JAUME MIR VIME

Missioner del Cor de Maria

A Ciutadilla

A Tarragona, a la muntanya de l’Oliva, el martiri del beat Jaume Mir Vime, que a la edat dels 46 anys, lliurà la seva vida per amor del Crist. Entre les seves pertinences s’hi trobaren el Breviari, una epacta i una relíquia del San Antoni Maria Claret. Formava part de la comunitat dels Pares Claretians de Tarragona i era un eminent professor de filosofia del Seminari Pontifici. Havia nascut a Ciutadilla de Riucorb. Tenia sempre a la boca la doctrina de la veritat, dels seus llavis no en sortia res de mal, caminava amb el Senyor en la pau i en la rectitud. Ara regna per sempre en Crist. [27]

Dia 30 de juliol

BEAT RAFAEL MARTÍ FIGUERAS

A Tarragona (Parròquia de la Santíssima Trinitat)

i a Cabra del Camp

A Tarragona, el martiri del beat Rafael Martí Figueras, nascut a Tarragona (1874) i batejat a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Ordenat des de l’any 1902. Era llavors regent de Cabra del Camp. Un home de profunda pregària i passava hores davant del Sagrari. Cada tarda des de feia temps resava el Via crucis a la parròquia i s’aixecava de matinada per pregar davant del Sagrament. El fan marxar del poble i uns forasters, baldament l’oposició de la gent de Cabra, cremen les imatges santes, entre elles, la més preuada, el Sant Crist. El mossèn amb l’ajut d’uns feligresos marxà a Tarragona on fou delatat. El van anar a cercar a la casa on s’havia refugiat, el prenen i el maten. Així culminà el seu propi via crucis, que visqué unit ben unit a Jesús crucificat. Ell es va lluitar fins a la mort pro nomine Iesu i no va témer les amenaces dels seus adversaris, ajudant Déu, perseverà fins que es despullà de la seva pròpia vida per donar-la a Jesús. Així el servent de Déu estimà el Senyor en aquest món. [28]

En el mateix dia:

BEAT EUSEBI FORCADES FERRATÉ

 I BEAT ANTON LLAURADÓ PARISI, I COMPANYS

religiosos i màrtirs

Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu

A Reus

Moriren per causa de la fe, a la tarda del 30 de juliol del 1936,  a la cruïlla de Bellamar de Calafell, amb els seus companys. Tots dos eren fills de Reus. El beat Eusebi Forcades, en el món Antoni, havia nascut l’any 1875. Professà en l’Ordre l’any 1901 i residí molts anys a Mèxic i finalment destinat al Sanatori de Calafell. El beat Antoni nasqué l’any 1910 i ingressà en l’Orde Hospitalari l’any 1935. Era novici. Aquest dia, que era dijous, de molt bon matí celebraren la Missa i tots combregaren, i el beat Brauli Maria, el superior, digué: «Ara rebreu de les meves mans pecadores el Cos adorable de Crist, ocult en aquesta petita hòstia. Jo no ho sé, però qui sap si és la darrera vegada que el rebem ocult en els vels d’aquest pa en aquest exili; aviat, aviat, tindrem l’alegria de contemplar-lo sense vels, tal com Ell és, i posseir-lo sense temor de perdre’l. Oh quina joia la nostra si el Senyor ens concedís tanta felicitat! Ànim i endavant, fins al martiri si cal». A les nou la comunitat es dispersà, abans feren un petó a la Mare de Déu del noviciat i s’abraçaren els uns als altres. Emprengueren el camí, confiats a la Providència, cap a les estacions de Calafell i de Sant Vicenç. Foren detinguts i posats en dos camions, conduïts a la plaça del Vendrell on foren injuriats. Emprengueren el camí cap a Barcelona i foren martiritzats al lloc esmentat. Un company seu, per la seva condició d’estranger salvà la vida, hagué de contemplar amb gran horror, des del seient del camió, com els Germans, quinze en total, s’agenollaven per rebre els trets mortals. La seva mort fou com un acte d’obediència perquè el superior els digué abans de baixar de la camioneta: «Fills meus, ara us van a matar, feu un acte de contrició i us dono l’absolució». Els va absoldre a tots. Posats en fila al costat de la cuneta el superior els convidava a mirar el cel i a perdonar els qui els matarien llavors mateix. Era l’hora baixa. Aquell mateix dia els veïns de Calafell portaren els seus cossos al cementiri. Els dos beats reusencs són venerats al santuari de Misericòrdia i la seva memòria se celebra tal dia com avui, segons el calendari litúrgic propi de l’arxidiòcesi. Déu, que va ressuscità Jesús d’entre els morts, donarà la vida als seus cossos mortals, gràcies al seu Esperit que habitava en ells.[29]

En el mateix dia 30 de juliol

BEAT ANDREU CORSINO MARIA,

religiós màrtir i companys

De l’Orde del Carme

Al Vendrell

Prop de Cervera, al clot dels Aubins, la mort gloriosa del beat Andreu Corsino Maria (Josep Solé Rovira), nascut al Vendrell, l’any 1918, que vestí l’hàbit del Carme a Tàrrega l’any 1934. Acabava de cursar primer de filosofia i fou martiritzat per amor del Crist aquest dia, juntament amb els onze germans de la comunitat, resident al convent de Pares Carmelites a Tàrrega. Tenia només divuit anys. Era molt bon noi i amb una gran alegria havia començat la vida que volia del tot consagrada al Senyor. Entre ells hi havia el beat Pere Tomàs, que encara no havia complert els disset anys. La seva mort fou preciosa a la presència del Senyor. Els seus cossos foren tirats a un femer on foren diverses vegades calcinats, fins que l’amo d’aquest se’n serví per adobar la vinya. Era, de fet, una altra vinya la que fecundaven amb la seva mort, la vinya de l’Església, emparrada a l’arbre de la Creu.[30]

En el mateix dia 30 de juliol

BEAT MAGI SALLA SALTÓ,

religiós i màrtir

Germà de les Escoles Cristianes

Als Omells de Na Gaia.

A la carretera de la Juncosa, cap a Lleida, el martiri del beat Magí (Joan) Salla i Saltó. Nascut als Omells el 1918, havia vestit l’hàbit de germà de la Salle l’any 1935 a Cambrils. Detingut i portat al vaixell presó, els seus pares  aconsegueixen d’alliberar-lo. Residia a casa dels seus pares, que eren forners del poble, però fou delatat, detingut i executat. Amb ell morien també dos dels seus germans carnals. Tenia dinou anys només i el Senyor li concedí la fortalesa més alta. Ara regna gloriosament en Crist. [31]

31 de juliol

BEAT ALFEU BERNABÉ

 I BEAT ALEXANDRE ANTONI

religiosos i màrtirs.

Germans de les Escoles Cristianes.

A Tarragona el martiri d’aquests dos Germans de la Salle, de la comunitat del Sagrat Cor del col·legi de Tarragona, el beat Alexandre Antoni[32] de 21 anys i el beat Alfeu Bernabé,[33] de 34 anys. Amb altres tres germans de Barcelona hagueren d’anar a Madrid per qüestions d’allistament militar i allí els sorprengué la revolució. El germà Alexandre Antoni assistí el dia 19 a Missa, en una església, que immediatament després veié incendiada, cosa que li provocà una gran tristesa fins a les llàgrimes. Deambularen deu dies per Madrid sense saber on anar i sentint per la ràdio que a Barcelona estarien més segurs, retornaren. Els dos germans baixen a l’estació de Tarragona, els altres tres continuen fins a Barcelona. Des que baixaren del tren, a l’hora baixa, són observats i seguits. Després perseguits. Ells fugen pels carrers de la ciutat fins que són aconseguits i impunement assassinats en la nit. El beat Alfeu Bernabé fou mort al c. darrere Sant Domènec i el beat Alfeu al passeig de Sant Antoni. La seva mort fou plena de glòria ja que «si el gra de blat no cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit».[34]

En el mateix dia 31 de juliol

BEATA GABRIELA DE SANT JOAN DE LA CREU

 I COMPANYES,

Verges i màrtirs

De la Congregació de Carmelites Missioneres.

A l’Espluga de Francolí.

Que havent nascut a l’Espluga de Francolí l’any 1880, ingressà als vint i sis anys al noviciat de les Carmelites Missioneres del Pare Palau i en aquesta Congregació professà. Acomplerts 56 anys de vida religiosa, fou detinguda juntament amb la beata Daniela de Sant Bernabé, quan anaven en un tramvia a tenir cura d’una anciana malalta a Pedralbes. Totes dues formaven part de la Casa Mare de Barcelona. Denunciades al comitè pel fet de ser religioses, el mateix dia foren executades a l’Arrabassada. La benaurada és invocada en el Processional de Santa Maria de Poblet.

En el mateix dia 31 de juliol

BEATA ESPERANÇA DE LA CREU

 I BEATA REFUGI DEL SANT ANGEL

verges i màrtirs

De la Congregació de Carmelites Missioneres.

A Vila-rodona

Per camins diversos, però amb la mateixa ofrena aquell dia i en el mateix lloc foren martiritzades dues germanes més de la Congregació, que estaven destinades al col·legi de Vila-rodona, la beata Esperança de la Creu i la beata Refugi de Sant Angelo. El dia 21 de juliol al matí, celebraren a porta tancada la Missa a Vila-rodona, al vespre, la Germana Esperança que era la superiora reparteix la Sagrada Comunió a la comunitat. Una gran foguerada il·luminà aquella nit d’estiu el poble, era tot el patrimoni valuós del temple que era destrossat i donat al foc. L’endemà són detingudes juntament amb els preveres de la parròquia, el rector, Mn. Josep M. Escoda i el vicari, Mn. Àngel Casas. Obligats a pujar en una furgoneta, escoltada per dos cotxes de milicians prenen la carretera de Vilafranca. Els venerables preveres seran executats a l’Almúnia. Les Germanes, després de moltes penalitats, troben la mort a la platja de la Rebassada, en aquella tràgica nit en què va morir tanta gent. Els únics testimonis van ser els assassins, però el Senyor invisible estava present i acollia el darrer acte d’amor de les seves serventes. «Benaurades les vides que al servei de l’Església s’acaben», deia Santa Teresa. Foren sepultades a la fossa comuna de Montjuïc. Les beates  són venerades a la parròquia de Vila-rodona.[35]

AGOST

Dia 1 d’agost

BEAT SEBASTIÀ TARRAGÓ GARRÉ,

prevere i màrtir

A Vinaixa

 i a Bellmunt del Priorat

Prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona, nascut a Vinaixa (1879), ordenat l’any 1903, durant la persecució era rector de Bellmunt del Priorat, va ser mort al terme de Torroja, en un barranc, i el seu cos va ser cremat després. El seu sepulcre es venera a la parròquia de Vinaixa. És anomenat màrtir de la puresa ja que fou assassinat amb la seva serventa Ramona, i abans de matar-los els feren despullar i els vexaren vergonyosament. D’una manera tant ignominiosa als ulls del món i alhora tant gloriosa als ulls de la fe coronà la seva vida sacerdotal. Déu, que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, donarà la vida als seus cossos mortals, gràcies al seu Esperit que habitava en ells. [36]

Dia 2 d’agost

BEAT FRANCESC COMPANY TORRELLAS,

prevere i màrtir

A Rocallaura

i al Capítol Catedral

A la muntanya de l’Oliva, a Tarragona, la mort del beat Francesc Company, que era vicari de la Catedral i professor del Seminari. Fill de Rocallaura 1886 i sacerdot des de l’any 1914. Vivia amb la seva germana Benvinguda a Tarragona.. Acollí a casa seva a tres germanes carmelites del Monestir. El dia vint i u va retirar el Santíssim de la Catedral, el dia vint i tres celebrà per darrera vegada la Santa Missa. Després de moltes penalitats el dia 2 d’agost, el dia del Jubileu de la Porciúncula, a les nou del matí, una miliciana detingué en el seu propi domicili el servent de Déu i se l’emportaren a la muntanya de l’Oliva, abans que el matessin, demanà de poder pregar uns moments. Li respongueren: «Canta, si vols». Ell es va agenollar i amb els braços en creu es posà a cantar el «Crec en un Déu», mentre cantava, li començaren a tirar trets a les mans, als peus i a les cames. No li van produir cap ferida en cap òrgan vital i va morir lentament, dessagnat.[37] El benaurat sacerdot és dels qui han sortit victoriosos i tenen això en herència: «Déu serà el seu Pare i seran per sempre els seus fills».[38]

Dia 4 d’agost

BEAT JOSEP COLOM ALSINA,

prevere i màrtir

A  Santa Maria de Montblanc

A la carretera de la Masó, al lloc conegut per masia del Bordell, davant d’un marge, a uns deu metres de la carretera (allí on ara hi una petita creu commemorativa) la gloriosa mort del beat Josep Colom, vicari de Santa Maria de Montblanc. Nascut a Súria l’any 1906, del bisbat de Solsona, s’ordenà prevere a les Témpores d’hivern del 1931 i s’incardinà a l’arxidiòcesi de Tarragona. Només feia un any que era a Montblanc[39] i tanmateix el seu apostolat fou intens,sobretot amb els fejocistes. El dia vint, juntament amb el Sr. Plebà salven l’església del foc i ruixen amb aigua des de dins les portes perquè el foc no prengués i tocaren a sometent, demanant auxili Aquell dia mateix, a porta tancada, celebrà per darrera vegada la Santa Missa amb el Sr. Plebà, beat Dalmau Llaveria. Abans de mitja nit van ser detinguts i portats a la presó de Montblanc, en el temps del seu captiveri animava els germans preveres i els laics i pregava amb tot el cor. El dia quatre d’agost, a la matinada uns patrullers es presentaren per endur-se tres membres del sometent de Montblanc. El beat intercanvià la vida per un d’ells. Abans de què fos endut rebé per darrera vegada l’absolució sacramental del beat Dalmau Llaveria. Donà a un laic el seu breviari on hi ha el cèlebre poema: «El temple flamejant» i en un altre paper un escrit on hi ha consignades aquestes paraules: «Estic molt content que es compleixi amb mi la voluntat divina i per això accepto el que Déu, Nostre Senyor, vulgui, inclús la mort del mode i del temps que Ell vulgui. Estigueu contents. Al cel». Havent-se acomiadat serenament amb un: «Adéu-siau» dels companys, lligat fortament amb cordes, talment un malfactor, fou portat al lloc de l’execució. Va viure aquella alegria de la qual el Senyor mateix digué: «Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».[40]

En el mateix dia 4 d’agost

BEAT JOSEP M. GOMIS I MARTORELL,

prevere i màrtir

A la Prioral de sant Pere de Reus

A Barcelona, sense poder precisar el lloc, el martiri del beat Josep Maria Gomis, que havent nascut a Reus (1894), entrà de jove al Seminari de Tarragona. Excel·lí en els seus estudis en teologia, dret i filosofia que cursà a Roma, on fou ordenat prevere pel Cardenal Rafael Merry del Val l’any 1918 i celebrà Missa nova sobre la tomba de sant Pius X. Durant deu anys formà part de la Germandat dels Operaris Diocesans i fou director espiritual del seminari d’Astorga. Passats aquests anys s’integrà de nou a l’arxidiòcesi i exercí el ministeri com a vicari de Sant Pere de Reus. Es lliurà del tot a la catequesi i a l’apostolat de la premsa catòlica. Preocupat per la qüestió obrera divulgava els principis de la Doctrina social de l’Església en el seu temps. Estimava com a bon reusenc la Mare de Déu de Misericòrdia. Sacerdot d’una vida interior intensa, asceta i ple de zel per l’apostolat, des de feia molt de temps el pressentiment del martiri estava en el seu cor i s’hi preparava. Durant la persecució es refugia a la casa d’una familiars del beat Enric, a Barcelona, on fou detingut, juntament amb ell, el dia 6 d’abril del 1937. En el llarg temps que residí a Barcelona  no deixà d’exercir el ministeri de manera clandestina. Quan li preguntaren per la seva condició no s’avergonyí de dir: «Sí, sóc sacerdot». Entra a la temible txeca de Sant Elies i només Déu sap el com de la seva mort i el lloc de la seva sepultura i els seus darrers sentiments, ben segur d’amor i d’oblació. El dia 4 de maig del 1937 fou mort i les «coses d’abans» per ell han passat i viu allà on Déu eixugarà totes les llàgrimes i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes.[41]

En el mateix dia 4 d’agost

BEAT ENRIC GISPERT DOMÈNECH,

prevere i màrtir

A  Sant Jaume Riudoms

i a Sant Sebastià de la Canonja

Nascut a Riudoms l’any 1879, havia estat ordenat prevere l’any 1904 i era ecònom de la Canonja i havent-se escapolit a Barcelona, a casa d’uns familiars, fou detingut, juntament amb el beat Josep Gomis Martorell, el dia 6 d’abril i conduïts a la txeca de l’antic convent de Sant Elies, en la qual trobaren la mort, de la qual només Déu i els seus botxins en són testimonis. Segurament vers els dies 4 o 5 de maig del 1937. Feia molt de temps que el presagi del martiri habitava en el cor i també el pressentiment de glòria. Durant els mesos que visqueren en clandestinitat a la gran ciutat, tant un com l’altre no deixaren d’exercir el ministeri. Era un sacerdot pacient, bondadós i humil que s’abandonà del tot als designis de la providència, que el cridava al testimoni més perfecte, el martiri. El Senyor li va concedir constància en la fe i l’omplí de fortalesa per donar la vida a causa de la Paraula de Déu i del testimoniatge de Jesús.[42]

En el mateix dia 4 d’agost

BEAT FRANCESC MERCADÉ RANDÉ,

prevere i màrtir

A Roda de Barà

i a Santa Maria de Barbarà de la Conca

A prop de  la Secuita, la benaurada mort del beat Francesc Mercader, era natural de Roda de Barà on nasqué l’any 1881, i havia estat ordenat de prevere el 1908. S’oferí al Cardenal Vidal, ple de disponibilitat per anar a Santa Maria de Barbarà de la Conca com a rector. Quan el detingueren a l’abadia on era confinat, va demanar que el matessin allí mateix, davant de l’església parroquial, tot dient: «Visc per Crist i per ell vull morir». Ja no digué res més, tot el viatge anà amb el sant Crist a les mans, pregant intensament. A prop de la Secuita el fan baixar del cotxe i el maten. Fou així que el beat Francesc va voler anar amb el Senyor, negant-se a si mateix i prenent la creu, configurat a Crist, amb una mort semblant a la seva.[43]

Dia 5 d’agost

BEAT LLUÍS DOMINGO MARINÉ,

 prevere i màrtir

A Sant Martí del Morell

 i a Santa Magdalena del Pont d’Armentera.

A Rodonyà, prop de Vilardida, a la cruïlla de Valls, el beat Lluís Domingo Mariné, que feia només dos anys que havia estat ordenat i llavors era vicari del Pont d’Armentera on exercí les primícies del seu ministeri amb un gran zel, no endebades era devot de Sant Rector d’Ars. Havia nascut a El Morell i havia estat ordenat prevere pel Sr. Cardenal Vidal i Barraquer el trenta de juny del 1935.  Havent consumit les espècies eucarístiques s’amagà amb el seu rector, ja ancià, a les muntanyes. Més tard trobaren refugi en una casa del mateix poble. El cerquen i el detenen. Eren les quatre de la tarda (la mateixa hora que els primers deixebles van trobar al Senyor). Pels carrers del seu poble s’acomiadava joiós dels feligresos, com sant Fructuós, estava certus et gaudens de la glòria que li esperava. Torturat horriblement pels seus botxins va ser rematat i consumà el seu sacerdoci, en la santedat més alta. Les seves despulles estan enterrades a l’església parroquial de sant Martí del Morell.[44]

En el mateix dia 5

BEAT JOAN GIBERT GALOFRÉ

I  BEAT PAU VIRGILI MONFÀ, preveres.

A Santa Margarida  de la Riera de Gaià,

a Sant Antoni de Valls,

 i a l’Assumpció del Pla de Santa Maria

A Montblanc, entre el pont de la Fusta la via del tren, el martiri del beat Joan Gibert i el beat Pau Virgili. Tots dos eren preveres de l`arxidiòcesi i exercien el ministeri al Pla de Santa Maria, el primer era beneficiat de la parròquia i capellà del convent de les Dominiques de l’Anunciata. I el segon era el rector. Mn. Joan Gibert era fill de la Riera de Gaià on nasqué l’any 1880, ordenat l’any 1904. Mn. Pau Virgili era fill de Valls (batejat a la parròquia de Sant Antoni) i havia estat ordenat el 1893. Els primers dies de la persecució religiosa van veure amb gran dolor com el temple era profanat. No es van moure del poble. Van anar a buscar-los amb l’excusa que els portaven presoners. Eren les tres de la tarda del dia 5 d’agost que els detingueren. En el trajecte foren afusellats. És cert, segons les actes del seu martiri, que Mn. Pau abans que executessin a Mn. Joan se li va tirar al coll i li digué: «Que la vostra sang sigui llavor de cristians». Havent vist la mort violenta de Mn. Joan li dispararen a ell.  Sobrevisqué encara unes hores horriblement mentre pregava amb un gran fervor. Així els dos servents de Déu van entrar «en el goig del seu Senyor».[45] Era el dia de la Mare de Déu de les Neus que reberen el do del martiri, un dia que, segons la consueta de la parròquia de l’Assumpció del Pla, era un dia de festa.

Dia 6 d’agost

BEAT PAU BERTRAN MERCADÉ

I BEAT FRANCESC VIVES ANTIC,

preveres i màrtirs.

A la Selva del Camp

i al Creixell i a Sant Andreu de la Selva

A Torredembarra, davant de la fàbrica dels Refractaris Llovet, el martiri d’aquests dos sacerdots. El beat Pau Bertran, natural del Creixell, on havia nascut l’any 1875 i ordenat l’any 1899. En esclatar la revolta era el rector de la Selva i va poder arribar al Creixell, d’on era natural, i refugiar-se a la casa del seu germà, on hi havia ja Mn. Francesc, que era el rector del Creixell. El beat Francesc Vives, nascut a Valls i que havia rebut el presbiterat l’any 1900. En el temps que estigueren junts resaven cada dia l’Ofici Diví i el Rosari. El dia sis amb un gran avalot i amb horribles blasfèmies els anaren a detenir. Mn. Pau els preguntà: «¿Per què em voleu matar?». Li respongueren: «Per ser capellà», i ell respongué: «Si és així, està bé». El portaren a la plaça on es reuní amb el beat Francesc Vives, també detingut, i entre insults i blasfèmies els pujaren al camió i el benaurat Pau s’acomiadava de la gent dient: «Adéu, adéu». Arribats a la Torre els van fer baixar del vehicle i els van matar a trets. Abans els dos sacerdots es donaren mútuament l’absolució i s’abraçaren. Les seves despulles exhumades del cementiri de la Torre, van ser traslladades al Creixell, en el qual un havia nascut i l’altre n’era el rector. Ells que tenien posada la confiança en el Senyor i l’han estimat fidelment, ara estan amb ell.

Dia 8 d’agost

BEAT LLEONARD JOSEP

religiós i màrtir

Germà de les Escoles Cristianes

A Tarragona

A Travesseres, a Lleida, el martiri del beat Lleonard Josep[46] que nasqué a Tarragona i era Germà de les Escoles Cristianes. Havia estat destinat a Berga i a Barcelona i era el Visitador del Districte. Es trobava a la Seu d’Urgell, amb el beat Dionís Lluís, preparant els recessos d’estiu dels Germans. Quan esclatà la revolució demanaren un salconduit per tornar a Barcelona, però sense més els detingueren i els afusellaren el lloc esmentat.  

Dia 10 d’agost

BEAT LLUÍS SANS VIÑAS,

Prevere i màrtir

A  Santa Maria de Montblanc

 i a Sarral

Al Coll de Lilla la mort del beat Lluís Sans, rector de Rocafort de Queralt, que havia nascut l’any 1187 a Montblanc on fou batejat a la parròquia de Sant Miquel. Havia estat ordenat l’any 1911. Era llavors el regent de santa Maria de Sarral. El dia 20 de juliol va celebrar per darrere vegada al temple parroquial, després s’amagà en una casa d’una feligresa. Havent escorcollat totes les cases del poble fou finalment descobert. Era el dia de sant Llorenç. A semblança del Crist fou burlat, escarnit, despullat (només amb la roba interior enmig del poble), parodiat i mostrat amb les mans elevades davant del poble i d’aquesta manera el portaren a l’església i a la rectoria a la recerca dels vasos sagrats i la custòdia, que ja havien desaparegut. També li donaren cops de culata i l’assotaren. Alguns del poble cridaven: «Mateu-lo» i ell exclamava: «Déu meu, Sant Llorenç, salveu-me». Li dispararen trets a les cames i ferit el portaren el coll de Lilla on fou rematat. Enterrat a Lilla i, després a Sarral, on va rebre cristiana sepultura. És amb aquesta mort que el beat Lluís imità la passió i la mort del Crist i és també per aquesta que participà de la seva resurrecció. El beat s’avingué a perdre-ho tot a canvi de conèixer Crist i entrar en comunió amb els seus sofriments. Ara també en la seva glòria. [47]

Dia 12 d’agost

BEAT MANUEL BORRAS FERRÉ,

Bisbe i màrtir

La memòria de la mort plena de glòria del Bisbe Auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs i Ferré, al coll de l’Illa, que, detingut a Poblet, fou dut a la presó de Montblanc, on retrobà, encara que sense poder-lo veure, el Cardenal Vidal i els germans sacerdots de Montblanc. Pres cap al coll de l’illa fou mort a la tarda. Abans de morir perdonà els qui li llevaren la vida i els va beneir. Ës la benedicció del sant bisbe, la darrera, preuadíssima, i que per la seva intercessió arriba fins a nosaltres. El seu cos restà insepult vora la carretera i ruixat amb gasolina cremat. Mai, fins ara, s’ha trobat el seu cos tan venerable. El Cardenal Vidal que ja havia emprès el camí de l’exili sense retorn i que va patir el martiri del cor, disposà que la memòria del seu benamat bisbe auxiliar fos permanent a la sacella martyrum de la Seu Metropolitana. Avui se celebra el seu dies natalis, però la memòria litúrgica se celebra a l’arxidiòcesi, amb la dels seus companys, el dia tretze d’octubre, dia en què el Papa Francesc, representat pel Cardenal, beatificà solemnement al bisbe Borràs i els seus companys, a la ciutat de Tarragona, ben a prop del seu poble natal, la Canonja.[48]

En el mateix dia 12 d’agost

BEAT PAU FIGUEROLA ROVIRA

Prevere i màrtir

A  Sant Miquel de l’Espluga Calba

A prop de Vinaixa el martiri del beat Pau Figuerola que, després d’haver estat horriblement amputat (les cames i el membre viril posat a la boca) va ser mort. Enmig dels crits de dolor exclamava: «Sagrat Cor de Jesús en vós confio». Hom no sap si viu o mort fou ruixat de gasolina i encès. Era el rector de l’Espluga Calba des de feia molts anys i havent esclatat la revolució no marxà del seu poble fins que el van detenir el mateix dia del seu màrtir. A les nits li agradava pregar davant del Santíssim Sagrament. La nit del seu martiri esdevé claredat d’alba en un dia ja etern i ara resplendeix amb els justos en el firmament.[49]

En el mateix dia 12 d’agost

BEAT RAMÓN MARTÍ AMENÓS,

BEAT ANTONI NOGUÉS MARTÍ,

I BEAT JOSEP MARIA SANCHO TODA,

preveres i màrtirs

A la «Coma Fonda», en el terme del Pradell de la Teixeta, el martiri tant gloriós  d’aquests quatre sacerdots: el beat Antoni Nogués Martí, rector de Falset, i els dos vicaris beat Ramon Martí Amenós i el beat Josep M. Sancho. No es volgueren separar mai i romangueren junts en la vida i en la glòria del martiri. Als quals s’uní el rector de Riudecanyes, el beat Joan Rofes Sancho. Els preveres de Falset després d’estar a diversos llocs, cercaren refugi a una finca dels pares del Beat Joan Rofes, que era de la Torre. S’amagaren al bosc i passaven la nit sota les balmes de la falda de la Mola. Els milicians anaren a casa  del beat Josep M. Sancho on amenaçaren de mort a la mare del beat Joan Rofes si no els deia on era el seu fill. Quan el fill petit que era allí ho sentí, els va dir que el matessin a ell, enlloc de la seva mare. Cap paraula va sortir de la mare i sortiren a buscar-los, ajudats pels gossos, no tardaren en localitzar-los. Allí mateix foren sacrificats els quatre sacerdots per causa de la fe i del seu sacerdoci. Era cap a les tres de la tarda. Els cadàvers quedaren insepults dos dies, no els cremaren perquè tingueren por d’un incendi al bosc. Els uní una mateixa caritat, els uneix ara una mateixa corona. Tenien un sol esperit i una sola fe. Als ulls dels insensats semblava que morissin, però ells frueixen de la pau. El Senyor els ha depurat l’or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sobre l’altar. 

A Mont-roig i a Falset

En el mateix dia i en el mateix lloc el beat Antoni Nogués, era l’arxiprest de Falset, de 59 anys, fill de Mont-roig del Camp. Era un rector complidor dels seus deures, amant de l’arxidiòcesi i de la parròquia de Santa Maria. Molt devot de santa Càndia. Un home culte, bondadós i pacífic. Quan foren trobats digué als botxins: «Mateu-me a mi, deixeu-los joves a aquests». El beat Antoni estimava la parròquia i es dedicava de tot cor a ella. Exhumades les seves despulles, foren dutes al cementiri de Falset.

A Vallbona i a Falset

En el mateix lloc i en la mateixa hora el beat Raimon Martí era fill de Vallbona de les Monges (1905). Ordenat l’any 1922 exercia llavors el ministeri com a vicari de Falset, dedicat de cor als Fejocistes que escriurien el dia de l’Exaltació de la santa Creu una plana gloriosa pel martiri de la flor de joventut de Falset. De nit i amagant-se entre les vinyes anà a cercar el Sagrament de la Capella de les Germanes Carmelites. També ell no volgué abandonar el seu rector. Una mateixa ànima sacerdotal els unia, també una mateixa caritat. A Vallbona, al redós del monestir de Santa Maria, i a la parròquia de sant Llorenç, ha de ser recordat aquest jove sacerdot màrtir.

A la Torre de Fontaubella i a Falset

En el mateix lloc i la mateixa hora el beat Josep M. Sancho, natural de la Torre de Fontaubella (1909) i rebé l’orde del presbiteral l’any 1931. Era llavors vicari de Falset, on se’l recorda pel seu somriure, reflex d’un cor bo i net, i la seva dedicació a la catequesi que fou molt intensa. Era un home d’una vida espiritual diàfana. Tampoc ell abandonà l’arxiprest de Falset el beat Nogués, i amb els altres companys, en el temps de la feroç persecució, estigueren mercè de la mort per causa de Jesús, també la seva vida esclata ara en la seva carn mortal.[50]

En el mateix dia 12

BEAT JOAN ROFES SANCHO

Prevere i màrtir

A la Torre de Fontaubella

  i a Sant Mateu de Riudecanyes

El beat Joan Rofes, nascut a la Torre de Fontaubella (1876) era un prevere de l’arxidiòcesi que s’havia ordenat l’any 1900 i era llavors rector de Riudecanyes. Havent sumit les Sagrades Formes davant dels milicians, el feren marxar del poble i se n’anà al seu poble natal, amb la seva germana, Gertrudis. No es volgué treure la sotana fins que va sortir del poble. S’amagà en una caseta del terme i allí el visitava la seva germana i li deia: «Si van perseguir Crist, per què ens hem d’estranyar que ens persegueixin a nosaltres?». Més tard s’internà en el bosc on s’ajuntà amb els seus germans sacerdots esmentats, que estaven amagats, sota la Mola d’Escornalbou. Amb ells sofrí la mateixa passió, amb ells gaudeix de la mateixa glòria.[51]

En el mateix dia 12 d’agost

BEAT CARLES DE JESÚS MARIA

religiós i màrtir

A la Selva del Camp

A Reus, el martiri del beat Carles de Jesús Maria (Carles Barrufet Tost), de la Selva del Camp l’any 1888. Vestí l’hàbit de l’Orde del Carme descalç el sis de gener de 1807. S’estigué tota la seva vida religiosa a la ciutat  de Barcelona i visqué joiós els serveis de cuiner, sagristà i porter. Fou mort a la carretera de la Selva a Reus, prop del Mas vermell. La mort del pobre i humil servent del Senyor evoca el llibre de la Revelació en la qual hi ha escrit: «Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor, Sí, diu l’Esperit: reposen dels seus treballs, perquè les seves obres els acompanyen».[52]

En el mateix dia 12 d’agost

BEAT ANTONI PERULLES ESTIVILL,

prevere i màrtir

Operari Diocesà

A Cornudella de Montsant

Nascut a Cornudella del Montsant el 1892, ingressà el 1915 a la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. El 1915 fou destinat al seminari de Burgos, on fou ordenat el 1916. El 1932 fou destinat al seminari d’Oriola (Castelló) i la revolució el sorprengué a casa d’uns familiars, al Molar. Tenia un germà sacerdot de la diòcesi de Tortosa. Allí trobà refugi, Com que sabia el que li esperava feu ell sol els Exercicis espirituals. El vespre del 12 d’agost del 1936 fou detingut i afusellat a uns 12 km del poble a la carretera del Molae a Falset, molt a prop de la finca de Blanch, a uns dotze kilòmetres de Marçà. La seva mare plorava quan l’acomiadà i ell li digué: «Mare, no et sàpiga greu que mori per Crist». Davant dels seus botxins digué: «Dispareu quan vulgueu i que Déu us perdoni». Tenia 44 anys. Una làpida posada al baptisteri de la parròquia de Cornudella de Montsant recorda que allí nasqué a la vida eterna, de la qual ara frueix per sempre. Les seves despulles es veneren des del 1947 al temple de la Reparació de Tortosa. «La gent que ho veia ho entenia ni sabia adonar-se d’aquesta veritat que Déu dóna als sants el favor i la gràcia». [53]

Dia 13 d’agost

BEAT RAMÓN ARTIGA ARAGONÉS,

prevere i màrtir

A Mont-roig del Camp

 i a Vilaplana

Al lloc conegut per «El canyaret», a la carretera que ve de Falset, a un kilòmetre abans d’arribar les Borges, el martiri del beat Ramon Artiga Aragonés, de Mont-roig del Camp, on va néixer l’any 1880. Ordenat l’any 1905, era durant la revolta el mossèn de Vilaplana. Celebrà la darrera Missa el dia 22, després va anar a casa dels seus familiars al seu poble natal, on s’estigué fins que a les nou del vespre d’aquest dia el detingueren i en el lloc esmentat l’assassinaren, amb cinc companys més. Entre aquests el beat Pere Rofes Llauradó, vicari de Mont-roig. Ben sovint deia: «Si van perseguir Crist, no es tant estrany que ens persegueixen a nosaltres». Abans de morir cridà: «Visca Crist Rei». Durant el temps que visqué proscrit esdevingué silenciós i mai manifesta ni amb paraules i gestos cap mena d’odi o de ressentiment: «Es bo d’esperar en silenci la salvació de Déu».[54]

En el mateix dia 13 d’agost

BEAT PERE ROFES LLAURADÓ,

prevere i màrtir

A Tarragona i a Mont-roig del Camp

En el mateix dia i en el mateix lloc el martiri del prevere de la nostra arxidiòcesi, el beat Pere Rofes, nascut a la ciutat de Tarragona, l’any 1909 i ordenat l’any 1914. Mont- roig era el seu primer destí on manifestà un gran esperit sacerdotal. Quan fou cridat a la casa on estava amagat va trigar una mica a presentar-se perquè va voler sumir amb una immensa reverència l’Eucaristia. Fou el Viàtic. Dies abans, durant els interrogatoris previs a Reus, fou temptat de renegar de la fe i d’abandonar la seva condició sacerdotal. El lligaren de mans pel darrere, juntament amb el beat Ramon Artiga Aragonès i altres seglars. Deia: «Ànim, que anem cap a la Llum eterna i aquests resten en les tenebres» i donava l’absolució sacramental a tots. El cap del benaurat màrtir fou vist l’endemà al cementiri de Reus tot destrossat. Tenia 27 anys. Benaurat l’home que suporta la temptació, perquè una vegada n’haurà triomfat, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès a aquells que l’estimen.[55]

En el mateix dia 13 d’agost

BEAT ELADI PERES BORI,

prevere i màrtir

A Maldà

A Reus, al camí de la Selva del Camp, el martiri del beat Eladi Peres, prevere de la nostra arxidiòcesi, nascut a Maldà i ordenat l’any 1906. Quan es desencadenà la persecució religiosa era el capellà de les Escoles Cristianes a Cambrils. Era un sacerdot humil, joiós, amic de la mainada i humil.[56] El relat del seu martiri es corprenedor i colpidor, pobre, errant, fugitiu, sense que ningú que l’acollís. Com confinat en terra de ningú. El troben com un pobre vagabund, arraulit sota una barca de Cambrils, on havia passat la nit. «L’hem de salvar, pobre mossèn», diuen uns creients de Cambrils, i li donen allotjament en una casa solitària prop de la platja de Cambrils, al Mas d’en Dolça, on una nit li roben tot i el lliguen. Després proscrit i fugitiu va a diversos llocs, molts dies dormint al ras. Des de Cambrils, disfressat de mendicant, se’n va vers Tarragona i bordejant el Francolí arriba al mas de Marquès, a la Pobla on hi estigué un mes, ajudat per una família amiga. Vivia amb un altre fugitiu, l’Alexandre Ricart a les golfes del mas. Amb la por que fessin mal als qui els havien acollit se n’anaren a Reus, de nit i passaren la nit sota una avellaners de la granja Vila. A l’aurora s’acomiada del company amb la intenció d’anar a Maldà. S’havien acomiadat en el camp d’avellaners, uns minuts després aquest companys, de nom Ricard, també fugitiu, escolta uns dispars. El mossèn era mort. El seu cos reposa a la fossa comuna del cementiri de la ciutat. El beat prevere fou testimoni dels sofriments del Crist i comparteix, amb els seus germans, la glòria que s’ha de manifestar i «sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència» (2Co 4:14).[57]´

En el mateix dia 13

BEAT ANDREU PRATS I BARRUFET,

Prevere i màrtir

A la Selva del Camp

 i als Pallaresos

A prop de Reus el martiri del beat Andreu Prats Barrufet, natural de la Selva del Camp (1896), ordenat l’any 1912. L’any 1936 era el rector dels Pallaresos. De cap manera volia abandonar la seva parròquia, tot i així davant la insistència dels feligresos consentí de marxar. El dia 22 reuní un grup de fidels els beneí amb el Santíssim Sagrament i s’acomiadà. Aquella mateixa nit va veure com l’església parroquial era incendiada i els seus ulls s’ompliren de llàgrimes. L’endemà prenia el camí cap a la casa familiar, a la Selva, fins que fou detingut i portat a la mort. Prengué el rosari i el breviari, el mataren a la carretera de la Selva a Reus, sense donar-li el tret de gràcia, car l’endemà encara el sentien amb gemecs. Pocs dies abans havia escrit en una carta: «Si algun dia sabessis la feliç sort del meu martiri, alegra-te’n perquè seré comptat amb els de Jesús, que són els del Calvari. [...] Conformem-nos totalment

amb la voluntat de Déu, que en això consisteix la veritable felicitat». El servent, bo i fidel, entrà així en el goig del seu Senyor.[58]

En el mateix dia 13

BEAT TOMÀS CAPDEVILA MIRÓ,

religiós màrtir i companys.

Missioner Fill del Cor de Maria

A Maldà

A Barbastre, a la vall de Sant Miquel, el gloriosíssim martiri del beat Tomàs Capdevila Miró, de 21 anys, nascut a Maldà, l’any 1915, juntament amb dinou companys més. Tots moriren a flor de joventut. El combat dels religiosos claretians és realment admirable van lluitar fins a la mort i foren fidels. Detinguts i posats a la sala d’acte del col·legi dels escolapis on van sofrir tota mena de penalitats i de privacions, romangueren en la pregària constant, s’exhortaven mútuament a la fidelitat i rebien de manera furtiva l’Eucaristia. Mai es van treure l’hàbit talar. No se’n va perdre ni un dels qui el Senyor havia cridat. La nit del 13 d’agost va ser reclamat el primer grup pel nom. Ells es demanaren perdó, es besaven els peus els uns als altres i donant l’òscul de pau als qui es quedaven s’acomiadaven; van ser lligats de dos en dos en cordes. Alguns besaven les sogues en què els lligaven, d’altres deien: «Us perdono amb tot el cor i des del cel pregaré per vosaltres i les vostres famílies». Amb fila de dos van ser portats a la plaça, caminaven, joves com eren, ferms i decidits i algú va manifestar: «el seu rostre tenia quelcom de sobrenatural, difícil de descriure». Quan arribaren a la plaça es feu el silenci i una dona cridà des del balcó: «Aquests sí que van al cel». Pujats al camió amb violència, i amb moltes injúries, s’endinsaren aquella nit en la vall de Sant Miquel. Pel camí els joves cantaren els himnes de la Congregació. Ben a prop de Barbastre i allí foren tirats, com si fossin farcells, a terra. Tots s’agenollaren i les ràfegues dels dispars se sentiren, després els trets de gràcia. Entretant la resta dels companys, testimonis dels testimonis, resaven el Sant Rosari, però quan sentien els trets espontàniament canviaren els misteris de dolor, pels de glòria i digueren vint vegades el Magnificat, un per cada company màrtir. El beat Tomàs sabia amb els seus companys que ni la mort ni la vida ni res del món creat ens pot separar de l’amor del Crist. Déu que els havia predestinat, els ha cridat, els ha fet justos i els ha glorificat. Es venera a la parròquia del seu baptisme. La seva memòria se celebra avui segons el calendari propi de l’arxidiòcesi.[59]

Dia 14 d’agost

BEAT JOCUND BONET I MERCADÉ,

prevere i màrtir

A Sant Joan Baptista de Reus

i a Tarragona, a la Santíssima Trinitat.

A Reus, a la cruïlla de l’Institut Pere Mata, a la carretera d’Alcolea del Pinar, fou mort per causa de Crist, el beat Jocund Bonet. Natural de Tarragona (1875) i batejat a la Parròquia de la Santíssima Trinitat, rebé el presbiterat l’any 1900. Exercí quasi tota la vida el ministeri a la Parròquia de Sant Joan de Reus, de la qual n’esdevingué rector. Ell impulsà la construcció de la fàbrica del nou temple parroquial i es dedicà a l’apostolat dels laics. Sacerdot humil, caritatiu i ple d’amabilitat, que, durant la persecució, no volgué fugir de la parròquia. Fou assassinat la vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu i, abans, que el colpissin de mort proclamà la seva fe en Crist Rei i perdonà de tot cor els seus enemics. El seu cos es venera a la Parròquia de Sant Joan de la ciutat. El beat Jocund forma part d’aquells pastors que el Senyor dóna al seu poble, perquè el pasturin segons el seu cor, amb encert i coneixement de Déu.[60]

Dia 15 d’agost

BEAT JOAN BAPTISTA CERÓ CEDÓ,

I BEAT AGUSTÍ IBARRA ANGUELA,

preveres i màrtirs

A Barcelona, al carrer Ganduxer, al vespre del dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el martiri de dos sacerdots de l’arxidiòcesi, el beat Joan Baptista Ceró, vicari del Pla de Santa Maria i el beat Agustí Ibarra Anguela, vicari de Sant Joan de Tarragona. Havien fugit a Barcelona coincidí a la Pensió Neutral de la Rambla de Catalunya amb el beat Agustí Ibarra. No negaren davant d’aquells que els cercaven la seva condició sacerdotal. A l’uníson respongueren: «Sí, som sacerdots». Només per aquesta raó foren morts. A les 9 del vespre els seus cadàvers eren portats a l’Hospital Clínic. Dos dies després, els seus pares, amb moltes llàgrimes reconeixien els seus cossos. «¿Quina veu podrà cantar, Senyor, els dons que vós teniu reservats als vostres màrtirs?».

Al Pla de Santa Maria

El beat Joan Baptista Ceró Cedó, de Flix on va néixer y 1908. Per raons familiars va anar a Tarragona on acabà els estudis i fou ordenat l’any 1931 pel Sr. Cardenal Vidal i Barraquer. Era el juliol del 1936 vicari de Pla de Santa Maria, l’endemà de la mort del seu rector, el beat Pau Virgili, fugí cap a Barcelona. Digué a la seva mare: «Quina sort per una mare poder tenir un fill màrtir de Crist».

A Alió i a Tarragona, Parròquia de Sant Joan

El beat Agustí Ibarra Anguela era natural d’Alió (1911), havia rebut l’orde del presbiterat al desembre de l’any 1934. Nomenat vicari de Sant Joan Baptista de Tarragona es dedicà amb un gran entusiasme a l’ensenyament del catecisme: «Mai negaré la meva condició sacerdotal, si m’ho pregunten, ni em defensaré encara que em matin», sovint afirmava. Ara estan drets, davant de l’Anyell, vestits de blanc i amb les palmes a les mans.[61] 

En el mateix dia 15 d’agost

BEAT ALFONS SORRIBES TEIXIDOR

 I BEAT JOSEP MARIA BADIA MATEU,

religiosos màrtirs i companys

Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria

A Rocafort i a Puigpelat

A Barbastre la gloriosa mort dels joveníssims religiosos Missioners Fills del Cor de Maria: beat Josep M. Badia, de Puigpelat i el beat Alfons Sorribes, de Rocafort de Vallbona. Els dos eren nascuts l’any 1912, tenien 24 anys. El primer havia rebut el lectorat i el segon l’acolitat. Amb ells, divuit companys patiren el martiri. Ardits, valents i plens de fortalesa afrontaren el martiri, talment atletes de Crist que corrien intrèpids en la cursa que els havia estat proposada. Havien estat testimonis dels testimonis del dia anterior i el vespre d’aquell dia, amb els breviaris que disposaven, resaren les I Vespres de l’Assumpció de la Mare de Déu. Van signar la cèlebre carta d’acomiadament a la Congregació i, com els companys el dia anterior, foren portats a la mort. Mentre sortien del lloc on havien estat empresonats, algú digué: «aquests se’n van a celebrar la festa de la Mare de Déu al cel». Pel camí la Salve Regina fou cantada. Una Salve única. Van patir crudelíssim martiri en la nit, plena d’estrelles de l’Assumpció de la Mare de Déu. Fou ella qui sostenia la fe dels seus fills. Ara els seus noms estan escrits en el llibre de la vida i resplendeixen com estels en el firmament. La seva memòria està inclosa en el calendari propi de l’arxidiòcesi el dia tretze d’agost.

Dia 17 d’agost

BEAT MAGÍ CIVIT I ROCA,

 BEAT JOSEP MAÑÉ MARCH  

i BEAT MIQUEL RUÉ GENÉ

preveres i màrtirs.

Al Morell

A la riera de Maspujols, a la carretera d’Alcolea, el martiri del clergat de la parròquia de sant Martí del Morell: el beat Magí, rector, del beat Josep, beneficiat i el beat Miquel, vicari. Exercien el ministeri a la parròquia del Morell. Durant la persecució es van refugiar tots tres a casa del beat Josep Mañé dins del poble i, després, per ordre del Comitè local, es van traslladar a Mas de Mestre; allí els fou proposat de fugir per les muntanyes cap a la Conca, on el beat Magí sabia d’un lloc segur, però el Beat Josep Mañé digué que donada la seva ancianitat no es veia en cor de fer el camí. Els altres preferiren no deixar sol al mossèn i es quedaren. El dia 17 d’agost, de nit, es presentaren a detenir-los i en el lloc esmentat foren executats. Pel camí el benaurat sacerdot, Mn. Magí, va demanar als qui el portaven a la mort que li deixessin besar les seves mans, perquè aquestes li obrien les portes del cel. Van ser sepultats a la fossa comuna de la ciutat de Reus. Ells estimaren Crist mentre vivien, l’imitaren a l’hora de la mort i mereixen de portar la corona del triomf. Ja que ells no dubtaren de morir pel Senyor, que intercedeixin sempre per nosaltres perquè tinguem la valentia de confessar el seu Nom.  

Al mateix Morell

El beat Josep Mañé nasqué al Morell, on havia nascut el 1866 i havia estat ordenat l’any 1892. Era beneficiat del seu poble natal on sempre es distingí pel zel pel bé de les ànimes. Tenia setanta un anys.

A Conesa

El beat Magí Civit era fill de Conesa on havia nascut el 1877 i havia estat ordenat l’any 1901. Fou sempre un sacerdot irreprensible.

A Cervià de les Garrigues

El beat Miquel Rué, era de Cervià de les Garrigues, nascut l’any 1909 i ordenat el 193, per tant, de 27 anys d’edat. Havia estat destinat un temps a Falset i al Morell es manifestà com un sacerdot ple de vitalitat i de zel apostòlic. Presagià el seu martiri quan abans de la persecució anar a acomiadar-se dels seus familiars a Cervià i demanà a Déu, amb moltes llàgrimes i desolació interior, el do de la fortalesa.[62]

Dia 19 d’agost

BEAT ANTONÍ PEDRÓ MINGUELLA,

 prevere i màrtir

A Guimerà i a Arbeca

A Belianes, la mort martirial del beat Antoni Pedró Minguella, sacerdot de la nostra arxidiòcesi, rector d’Arbeca. Quan va esclatar la revolta del juliol no volgué marxar del poble i visqué, amb la seva germana, Engràcia, a casa dels sagristans fins al dia 19 d’agost. Ell mateix, aquell dia, es va presentar, a les dues de la matinada al lloc del Comitè local. Abans de sortir de la casa on havia estat acollit digué: «Adéu, fins al cel, allí ens veurem». El van fer pujar en un cotxe i a uns dos kilòmetres abans d’arribar a Belianes el van matar i sepultat allí mateix a molt poca profunditat. Tant que la gent que passava per allí podia veure un peu que sortia de terra per causa d’algun animal que l’havia grapat. Per aquesta raó fou enterrat al cementiri de Belianes el setembre del 1937. Després les seves restes van ser inhumades a l’Església parroquial d’Arbeca, el dia de la Santa Creu de l’any 1960. El beat Antoni havia nascut a Guimerà l’any 1974 i havia estat ordenat el 1896. Ara forma part de l’exèrcit esclatant dels màrtirs que lloa el Senyor eternament.  

El mateix dia 19

BEATA ROSA DE NOSTRA SENYORA DEL BON CONSELL

 I BEATA MARIA DE NOSTRA SENYORA DE LA PROVIDÈNCIA, religioses màrtirs i companyes.

Carmelites de la Caritat Vedruna

A la platja de El Saler, a prop de la ciutat de València, el gloriós martiri de la beata Maria de Nostra Senyora de la Providència Calaf Miracle que havia nascut a Bonastre i de l’anciana germana, filla de Falset, la beata Rosa de Nostra Senyor del Bon Consell Pedret Rull que, lliurant el bon combat de la fe, per Jesucrist, el seu Espòs, obtingueren un guardó etern. La comunitat fou duta a la nit a prop de la platja. En el moment de ser executades entonaren: Cantem l’Amor que ens enamora. Les bales feren emmudir aquelles veus en aquest món, però en el Regne etern, la seva lloança no emmudirà mai. El sol ixent damunt de les ones que arribaven a la platja on les Germanes havien estat occides preludiava l’alba d’un dia sense posta. Aquelles onades portaven aquest missatge: «L’Espòs és aquí, sortiu a rebre’l». Elles no van estimar tant la pròpia vida que els fes por la mort i ara han rebut la corona que el Senyor els havia preparat des de tota l’eternitat. La seva memòria és venerada tant a Falset com a Bonastre.

A Bonastre

La beata Maria de la Providència Calaf Miracle nasqué a Bonastre el 1871, va ingressar al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1890 i fou destinada a l’Asil de la Immaculada Concepció de Cullera on es dedicà amb zel i senzillesa a l’educació dels asilats. Portava la benaurança dels humils de cor i amb aquesta benaurança va sortir a l’encontre del Senyor.

A Falset

La beata Rosa Maria del Bon Consell Pedret Rull: nasqué a Falset el 1864, ingressà al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1886 i fou destinada a Cullera. Allí estigué tota la seva vida, dedicant-se a la classe de labor. Els últims anys era la portera de la casa. Era la més anciana de la comunitat. Quan el 18 d’agost del 1936 els del Comitè cercaren les religioses a l’hospital municipal, on les havien recloses tres dies abans, ella, manifestant un sentit natural de l’obediència que havia professat va voler anar amb les altres germanes, tot i que la deixaven lliure. Digué: «Jo vaig on va la meva superiora». La germana Rosa que patia del cor i era anciana, morí de mort natural pel camí, però fou rematada un cop baixada de la camioneta que les portava al lloc del martiri.[63]

Dia 20 d’agost

BEAT MAGÍ ALBAIGÉS ESCODA,

prevere i màrtir

A l’Albí

i al Capítol Catedral

A Tarragona el martiri del beat Magí Albaigés,  de l’Albí on havia nascut l’any 1889 i que havia estat ordenat l’any 1913. Era canonge i arxiprest de la Seu Metropolitana i familiar del Cardenal Vidal i Barraquer. El dia 21 de juliol es van reunir a la capella del Palau, juntament amb el beat Manuel Borràs, bisbe auxiliar per tal de fer les darreres pregàries del dia i sumint el Sagrament. Acompanyà el Dr. Cardenal i el Sr. Bisbe Auxiliar, al monestir de Poblet. L’endemà, dia 22 va retornar a Tarragona. El dia 23 el benaurat sacerdot va anar a buscar l’Eucaristia a casa d’un altre sacerdot. Entretant uns milicians havien fet baixar tots dels veïns de la casa. Fou aleshores que el Dr. Albaigés va arribar a casa seva amb el copó,  un patruller li va prendre, dient-li que quedava requerit. El rostre del sacerdot es trasmudà fins a tal punt que li fou retornat el copó i ell sumí reverentment l’Eucaristia i donar la comunió als presents, dient: «Corpus Domini nostri...». Llavors arribà el Dr. Monravà[64]. Els dos foren injuriats i portats a la comissaria i al vaixell presó. Tal dia com avui va ser cridat per anar al martiri. El seu cos va ser trobat al cementiri de Tarragona, juntament amb dos obrers.[65]

El mateix dia 20

BEAT FRANCESC LLAGOSTERA BONET,

prevere i màrtir

Mercedari

Fou prevere de l’arxidiòcesi, ordenat l’any 1911 i serví, sempre com a coadjutor, a diverses parròquies de l’arxidiòcesi; als quaranta anys entrà en el noviciat del Portell i professà com a religiós Mercedari l’any 1924. Fou destinat a diverses cases de l’Orde. L’estiu del 1936 residia al convent de Lleida. Era un home culte, escriptor i poeta. Li agradava en gran manera passar desapercebut pel sentit tant gran d’humilitat. La nit terrible del 20 d’agost fou assassinat juntament amb setanta quatre sacerdots i religiosos. A la presó de Lleida no tant sols havien assumit la seva mort, sinó que esperaven joiosos el martiri. A la una de la matinada foren trets amb crits i blasfèmies i foren portats amb camions al cementiri de la ciutat, on en grups de catorze foren assassinats per la causa de Crist per uns dos cents milicians. Pel camí els candidats al martiri cantaren el Magnificat, el Ave Maris stella i l’himne eucarístic. Enmig d’aquell horror, el pare Mercedari, fill de Valls, consumava el seu sacerdoci en l’oblació de la seva vida, juntament amb tants companys que no estimaren la seva pròpia vida sinó que la guardaren per a la vida eterna. La massacra d’aquella nit a Lleida fou de les més esgarrifoses de la persecució religiosa.[66]

Dia 22 d’agost

BEAT DALMAU LLEBARIA TORNÉ,

BEAT JOAN FARRIOL SABATÉ

 I BEAT JOSEP ROSSELLÓ SANS,

preveres i màrtirs

A Santa Maria de Montblanc

Al lloc anomenat la «Creu de la Guineu», a Tarragona, prop de la platja de la Savinosa, el l’admirable martiri dels preveres de Santa Maria de Montblanc: els beats Mn. Dalmau Llaveria, plebà, Mn. Josep Rosselló i Mn. Joan Farriol, beneficiats. Confinats els primeres dies de la revolta a la presó de Montblanc (on també hi van ingressar el Sr. Cardenal i el Sr. Bisbe, Manuel Borràs, s’hi van estar fins el dia 22 d’agost, que van ser portats a Tarragona, i a uns dos kilòmetres de la ciutat, a la carretera de Barcelona, van ser martiritzats per causa del seu sacerdoci. Els qui en aquest món s’estimaren tant, que siguin recordats també conjuntament. Ells no van tenir por dels qui podien matar el cos i després ja no podien fer res més, més aviat tingueren por del qui podia perdre la vida per sempre. Foren enterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Santa Maria, invocada a la Serra, la reina dels màrtirs, sostingué la fe dels sacerdots de Montblanc. L’orgue i les campanes de Santa Maria, que van escoltar, portaran sempre el ressò de la memòria d’aquests digníssims sacerdots, que estimaren tant a Crist i a l’Església. Que preguin per nosaltres.[67]

A Falset

El plebà de Montblanc, beat Dalmau Llebaria, de Falset, on havia nascut l’any 1877. Va ser ordenat l’any 1902. S’havia manifestat en tots els llocs on exercí el ministeri amb un gran zel sacerdotal, promovent l’obra dels Exercicis Parroquial i la Federació de Joves Cristians. Només feia un any que havia pres possessió de la plebania, però els fruits del seu ministeri ja eren abundants. El dia 21 era detingut. El dia abans, amb Mn. Colom, a porta tancada aconseguiren que el foc no entrés a l’estimat temple, ho feren ruixant les portes. Aquell mateix dia, també a porta tancada, celebraren per darrera vegada la Santa Missa, consumiren el Sagrament i extingiren la llàntia. De cap manera es volgué treure la sotana i en els dies que sojornaren a la presó resava el Rosari i el feia resar als altres. Oferí la seva vida a canvi de l’alliberament dels altres, però no li ho acceptaren. Fou ell el qui va donar la darrera absolució a Mn. Colom. Quan s’acomiadà dels companys de presó,  digué: «Ànims, fins al cel».

A Vimbodí

El beat Joan Farriol era ancià, fill de Vimbodí, nascut l’any 1868 i ordenat el 1894. Era beneficiat de Santa Maria i no va ingressar a la presó fins el dia 9 d’agost on es retrobà amb els seus companys. Era un home bo i amb una gran resignació va acceptar el martiri. Quan el detingueren (arribà a la presó) digué amb el sentit de l’humor que el caracteritzava. «No sé per què m’hi porten aquí».

Al mateix Montblanc

El beat Josep Roselló, fou sempre beneficiat del seu poble natal. Era nascut l’any 1883 i ordenat l’any 1908. Estimava moltíssim el seu poble, devot de la Mare de Déu de la Serra, la devoció de la qual fomentà i és l’autor dels Goigs de Sant Maties.  El dia vint i tres de juliol, malgrat que el seu germà li digués que no hi anés, anar a celebrar la Santa Missa a les Germanes Carmelites de la Caritat. Li digué al seu germà: «Antoni, no sé què faran de mi aquesta gent, però passi el que passi només poden destrossar-me el cos, però l’ànima no». Al vespre se n’anà davant de Santa Maria on hi havia la gent amotinada (era el seu poble i els coneixia). Allí, vestit encara de sotana, el detingueren i l’empresonaren. El convenceren que es tragués l’hàbit talar i ho feu. Però veient el bisbe Borràs vestit pobrament se’n compadí, i intercanvià el vestit que li donaren pel seu un gest admirable de veneració i de caritat envers el seu bisbe.[68]

El mateix dia 22

BEAT ESTANISLAU SANS HORTONEDA,

prevere i màrtir.

A Maspujols

Era regent de Clarà. Era de Maspujols, nascut l’any 1887 i ordenat l’any 1912. A peu i de manera oculta es dirigí des de Clarà fins a Maspujols, L’alcalde li va dir que per ell no li passaria res de mal, però que durant el dia no s’estigués pel poble. Passava els dies amagat entre els esbarzers (el procés deia que el soroll dels qui treballaven a prop) li feia companyia. Mai deixà el breviari i el rosari que posava en un sarró i com un pobre sortia a la matinada del poble per estar tot el dia amagat pels camps. El diumenge dia 23 d’agost quatre homes anaren a cercar-lo, els acompanyava l’alcalde que confiava que no seria a casa. El detenen. El porten per tot el poble talment fos un malfactor, amb dos milicians davant i dos darrere, els habitants li deien adéu amb les mans, amb moltes llàgrimes als ulls. Ell també els saludava. El feren entrar al camió a cops. A la riera el mataren. Se suposa enterrat a la fossa comuna del cementiri de Reus. Ni la persecució ni la mort pogueren apartar el beat Estanislau de la unitat en la fe, la caritat i l’esperança del Cos de Crist.[69]

Dia 24 d’agost

BEAT ISIDRE TORRES BALSELLS,

prevere i màrtir

A Blancafort i a  Alcover

Al terme de Montblanc, a tres kilòmetres, en direcció al coll de Lilla, la mort santa i gloriosa del senyor rector d’Alcover, el beat Isidre Torres (Natural de Blancafort i ordenat l’any 1898). Devot de la Mare de Déu del Remei, pastor zelós i estimador del cant gregorià i de la Litúrgia. Quan el dia 21 de juliol cremaven l’església, va córrer a salvar el Santíssim i volia,  galleda a  mà, apagar el foc, però un jove el va fer marxar. L’endemà va començar la seva vida de fugitiu i acollit pel rector de la Riba emprengueren camí Brugent amunt fins a Farena. Allí els acollí la misericòrdia de Mn. Lluís Culleré, que després de la guerra, escriurà les vivíssimes memòries d’aquests dies. També es trobaren amb Mn. Pau Queralt. Estigueren dos dies al Mas de Mestre i després en una cova. Mn. Lluís els proveïa defensa i menjar. Però quan els advertí que havien començat una batuda pels boscos de Poblet el grup els dispersà. Mn. Isidre arribà a Blancafort, on s’amagà a diversos llocs, fins que uns patrullers el van assassinar al lloc esmentat i fou deixat insepult, a les quatre de la tarda encara donava senyals de vida. Estava agonitzant. En aquest lloc hi ha un creu que recorda aquest martiri. El bon rector d’Alcover perseverà en la seva fe en el temps de la prova i ara, segons la promesa del Senyor, s’asseu a la taula del Regne. Es venera a Blancafort.

Dia 25 d’agost

BEAT PERE FARRÉS I VALLS,

prevere i màrtir

Santa Coloma de Queralt i al Capítol Catedral

A Valls, darrere el cementiri, la mort martirial del beat Pere Farrés, era procedent del bisbat de Vic, ja que era fill de Santa Coloma de Queralt on havia nascut l’any 1903. Havia esdevingut sots-xantre de la Catedral de Tarragona i tenia un gran amor a la sagrada Litúrgia. La Missa Nova l’havia celebrat a Montserrat. Mentre era de visita a casa dels seus pares a Santa Coloma fou detingut i portat a la presó vaixell «Riu Segre». Abans s’acomiadava de la seva mare dient-li amb una forta abraçada: «Adéu, mare, fins al cel». El dia vint i cinc fou tret de la presó i conduït a Valls i pels carrers de la ciutat cantaven, dirigits per la seva sonora veu, els himnes de la fe i de la perseverança. Era el cor dels màrtirs que pressentien ja la lloança eterna. A les nou de la nit, en un lloc divers, les seves germanes van sentir una veu coneguda que cantava una melodia gregoriana, era la veu del seu germà. Duts per la carretera de Valls qui sap si les paraules de l’Escriptura ressonaren en el cor del mossèn: «És per vós que morim cada dia i ens tenen com anyells per matar». Així, ell i els seus germans es van acreditar com a servidors de Déu i de l’Església.[70]

El mateix dia 25 d’agost

BEAT MIQUEL GRAU ANTOLÍ,

 prevere i màrtir

A Tarragona (Parròquia de Sant Joan)

A Valls, darrere el cementiri, la mort preciosa a la presència de Déu, del beat Miquel Grau Antolí que amb els seus vint i tres companys, foren assassinats a Valls al vespre d’aquest dia. De camí cap al martiri cantaven l’Himne de la Perseverança i el «Crec en un Déu». Com «anyells portats a l’escorxador» els servents de Déu proclamaven la victòria de la fe que venç el món. El benaurat màrtir havia nascut a Herbés (Castelló) i era el rector zelós i amable de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona.[71]

El mateix dia 25 d’agost

BEAT JOSEP MARIA PANADÉS FARRÉ,

prevere i màrtir

A Tarragona, a la Parròquia de la Catedral

A Valls, darrere el cementiri, el martiri del beat Josep Maria Panadés, natural de Tarragona,  i batejat a la Catedral Metropolitana; des del 1899 era sacerdot. Després d’haver exercit en molts llocs de l’arxidiòcesi el ministeri, el juliol del 1935 era el capellà de les Germanetes dels Pobres a Tarragona. Allí fou detingut i portat al vaixell Riu Segre, del qual amb vint i tres companys va ser tret per a rebre al vespre d’un dia com avui, – vers les set de la tarda – el martiri. Foren afusellats allí mateix, sense que rebessin el tret de gràcia. En el camí cap a la ciutat de Valls els candidats al martiri s’animaven amb els himnes de fe. Vet aquí, que els qui sembraven amb llàgrimes els ulls, ara criden de goig a la sega.[72]

El mateix dia 25 d’agost

BEAT ANTONI PRENAFETA SOLER,

 prevere i màrtir

A Sant Francesc de Tarragona

A Valls, darrere el cementiri, la mort del beat Antoni Prenafeta, nascut al Vilosell l’any 1874; era el rector de Sant Francesc de Tarragona. També era professor del Seminari. Acollit per una família piadosa, veïna de la casa rectoral, el dia vint i sis de juliol, quan s’oferia sí mateix i a la família que l’havia acollit amb la pregària: «Oh verge i Mare de Déu», davant d’un quadre de la Mare de Déu del Claustre, trucaven a la porta de la casa. Era la gent que se l’endurien al vaixell - presó, del qual fou tret el dia vint i cinc d’agost, per a ser dut a la mort, amb altres sacerdots, religiosos i laics. Amb la seva mort glorificà el Senyor i portava a plenitud l’oblació de sí mateix del dia de la seva ordenació. Ell, amb els companys, sortí a l’encontre del Senyor cum hymnis et canticis. Ja que van alçar vers el Senyor la mirada, ara ell els ha omplert de llum.[73]

El mateix dia 25 d’agost

BEAT JOAN VERNET MASIP,

 prevere i màrtir

A la Vilella Alta

A la carretera de la Juncosa, el martiri del beat Joan Vernet, rector de la Morera de Montsant, de trenta set anys, nascut a la Vilella Alta l’any 1889. No volgué quedar-se a casa del seu germà de la Vilella per por que li ocasionés mal i juntament amb el mossèn de la Vilella, Mn. Joan Sans, s’havien refugiat a una caseta – a un km del poble - , allí foren detinguts i executats l’endemà. En les dues nits que van passar junts s’animaven l’un a l’altre i es confessaren. Així resplendí la glòria humil del rector de Morera de Montsant, que havia tingut cura de sumir el Sagrament abans de marxar del poble. Era el pa de la Vida, penyora i promesa de vida eterna.

El mateix dia 25 d’agost

BEAT CARMEL DE COLOMERS,

religiós i màrtir

De l’Ordre dels Germans Menors Caputxins

A Valls, el martiri del germà Carmel de Colomers, en el món Enric Salvà Ministral, havia nascut a Colomers (a l’Empordà), l’any 1874 i que tal dia com avui patí el martiri a la ciutat de Valls. L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, va trobar fra Carmel al convent de Tarragona. Amb altres frares i catòlics de la ciutat, va ser empresonat en el vaixell “Riu Segre” i sotmès a interrogatori per un comitè revolucionari. El 25 d’agost va ser tret del vaixell, juntament amb altres vint-i-set catòlics, que van ser transportats en un camió i assassinats a prop del cementiri de Valls. Abans de deixar el vaixell, en acomiadar-se dels altres frares, va agenollar-se per rebre l’absolució i va perdonar per endavant els qui el matarien. Amb els companys de martiri, durant el trajecte, se’ls va sentir cantar l’himne: «Amunt, germans, que és sols camí d’un dia! Jesús Rei nostre ens va al davant!». D’ell es pot dir el que cantà el pobrissó d’Assís: «Benaurats els qui perdonen pel vostre amor perquè la segona mort no els farà cap mal» [74]

El mateix dia 25 d’agost

BEAT ANTONI VILAMASSANA ,

religiós màrtir

Missioner Fill del Cor de Maria

Amb vint i tres companys més fou de Tarragona de la presó del «Rió Segre» a Valls, on foren executats sense donar-los el tret de gràcia. Es esgarrifós el que explicaren els enterradors després, quan els cossos foren carregats al camió per portar-los a la sepultura, alguns encara estaven vius. Entre ells hi havia el venerable ancià, de beat Antoni Vilamassana Carulla, que va néixer a Massoteres, comarca de la Segarra (Lleida), el 1860. Va ingressar a la Congregació de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria quan tenia ja 23 anys. Va professar com a Germà Coadjutor el dia 23 de desembre de 1884. El 1887 fou destinat a les difícils missions de Fernando Poo. El beat Antoni va resistir-hi uns trenta anys (1887-1917). Però, passats aquests anys, va haver de tornar a la Península amb la salut arruïnada. El juliol del 1936 estava destinat a la comunitat de Tarragona, servia la comunitat amb una caritat humil I abnegada. Una caritat que continuà  exercint – així ho expliquen els testimonis -  en el temps del seu captiveri al vaixell. Les restes del Beat, soterrades a la fossa comuna de Valls, no han estat mai trobades. La Reina dels Màrtirs rebia aquell dia el seu fill missioner.[75]

En el mateix dia 25 d’agost

BEAT FRANCESC LLACH CANADELL,

prevere màrtir i companys.

De la Congregació de la Sagrada Família

A Vila Rodona, a la pujada de Vilardida, cap a les deu del matí, el martiri dels Pares de la Sagrada Família: beat Fermí Martorell Vies, de Margalef, 1879, beat Francesc Llach Canadell, de Barcelona, 1899, beat Eduard Cabanach Majem, de Bellmunt de Siurana, 1908 i del beat Ramon Cabanach Majem de Barcelona, 1911, que eren germans carnals. Suportaren la immensa tristesa de veure col·legi a les flames i com la comunitat era dispersada i els germans detinguts. Tots eren sacerdots religiosos de la Congregació de la Sagrada Família que regentaven el col·legi de Sant Pere Apòstol de Reus. Detinguts, sojornaren al vaixell presó fins un dia com avui. El beat Ramon, el mateix dia 20 de juliol, es posà el sobrepellís i l’estola per retirar el Sagrament de la capella. El beat Eduard pogué endur-se’n el breviari que els acompanyà en el temps del seu captiveri. El beat Eduard deia aquestes paraules: «Demà no estarem sols a sofrir. Crist estarà amb nosaltres». Després d’un admirable combat, aconseguiren la victòria de la fe que venç el món i resplendeixen ara plens de glòria. Estan sepultats, amb la resta dels qui foren morts, setze en total, a la fossa comuna del cementiri de Vila-rodona.

Dia 26 d’agost

BEAT JAUME TARRAGÓ IGLESIAS,

prevere i màrtir

Al Pont d’Armentera.

A Torredembarra el martiri del beat Jaume Tarragó, rector del Pont d’Armentera, devotíssim de la Creu del Senyor. Havia nascut a Solivella l’any 1868 i ordenat l’any 1894. Fou mort juntament amb dos laics catòlics de la seva parròquia, la Maria Rosselló i Joan Rovira, aquest encara jove. El seu vicari, el beat Lluís Domingo l’havia precedit el dia 5 del mateix més en la glòria del martiri. El record del seu jove vicari l’omplia de tristesa. El bon rector del Pont d’Armentera era estimat de tots per la seva caritat. Humilment feu ofrena de la seva vida al Senyor. El mossèn i aquests cristians comprengueren les paraules de sant Pau: «Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de nostre Senyor Jesucrist pel qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció».[76]

El mateix dia 26

BEATS BENILDE JOSEP, BEAT FAUST LLUÍS  

I BEAT ELM MIQUEL,

religiosos i màrtirs.

Germans de les Escoles Cristianes

A la llera del riu Francolí, davant de la fàbrica de tabacs la, el martiri d’aquests tres Germans de la Salle que havien estat separats del grup del dia anterior. El Germà Benilde[77] era el director de la Casa de Sant Josep. Era ell qui havia organitzat la dispersió de la ingent comunitat els primers dies de la revolta.[78] El dia del martiri amb moltes llàgrimes als ulls s’acomiadà dels Germans dient-los: «Moro content per Déu i l’Institut, fins al cel». Quan algú li digué que no era possible que matessin a tanta gent, ell li a responfre: «No em prengui la certesa que avui mateix estaré amb el Senyor en el paradís». Durant el seu sojorn en la presó del vaixell el beat Benilde era ben conscient de què era el superior i es dedicava amb tota sol·licitud als germans.

També foren trets de la presó aquell matí el Germà Faust Lluís[79], que estimava, per damunt de tot, l’ensenyament dels fills dels pobres i dels artesans. Camí de la mort deia a un Germà: «Per què plora? No estarem millor allà dalt que aquí baix? I, més, no hem de voler el que Déu vol?» Al beat Elm Miquel[80] li resultava incomprensible que existissin persones capaces de tanta atrocitat. El beat Elm Miquel no havia fet, tot i la seva bona presència, altra cosa a la vida que treballar abnegadament en la pau d’una existència conventual, que mai a la vida hagués cregut que algú interrompés. Que, pels mèrits d’aquests bons germans de la Salle, el Senyor perdoni els nostres pecats.[81]

Dia 28 d’agost

ISIDRE FABREGAS GILS,

prevere i màrtir

A Santa Maria de Cambrils

 i a Puigpelat

Al pont del barranc dels Castellets, en un lloc anomenat «el Recolze», entre la Canonja i Vila-seca, el martiri del beat Isidre Fàbregues, rector de Santa Maria de Cambrils. Que havia nascut a Puigpelat l’any*i havia estat ordenat prevere al servei de l’arxidiòcesi l’any 1878. Rector zelós del seu sacerdoci: humil, caritatiu i devot de la Mare de Déu del Camí. Estimava moltíssim els seus feligresos sense fer diferències polítiques i discretament feia caritat quan anava a veure alguna família pobra que tenien un malalt. Fou detingut al començament de la persecució religiosa i empresonat al vaixell ancorat a manera de presó a la ciutat de Tarragona. El penós captiveri acabà amb el seu gloriós martiri, que sofrí amb sis Germans de la Salle, després d’horribles vexacions, en aquest lloc. Pel camí li van tallar les orelles, li van treure els ulls i li amputaren els membres. Quan l’anaven a matar va donar les gràcies als seus botxins «perquè li obrien les portes del cel». Amb aquesta mort tant vergonyant el beat Isidre glorificà a Crist, el Rei dels màrtirs. Qui sap si dins seu ressonava els Goigs del santuari sumptuós: «Siau-nos sempre advocada, Mare de Déu del Camí». Fou enterrat amb els cossos del Germans de la Salle a la fossa comuna del cementiri de Reus.[82]

En el mateix dia 28

BEAT ANSELM FELIX,

religiós màrtir i companys

Germans de les Escoles Cristianes

A Santa Maria de Cambrils

Al pont de la riera anomenada dels Castellets, entre la Canonja i Vila-seca, el martiri de sis germans de les Escoles Cristianes que sabent la glòria que els esperava suportaren la ignomínia de la creu: beat Anselm Fèlix[83], beat Daniel Antoní[84], de 41 anys, beat Jacint Jordi[85], de 48 anys, beat Agapit Modest de 29 anys[86], beat Elies Paulí de 40 anys[87], i del beat Eladio-Vicente[88] de 33 anys. Formaven part de les comunitats lasalianes de Cambrils. Foren detinguts el 27 de juliol i empresonats al vaixell presó «Riu Segre». Allí, com podien, continuaren la vida comunitària i s’exhortaven mútuament al martiri, en la pregària i en els sagraments. Allí foren reclamats pel Regne pel martiri, que sofriren, després d’haver patit durant el trajecte tortura, burla i vexació. La manera com els van maltractar és indicible. Foren executats al pont de la carretera de cara al mar. El Germà Anselm Fèlix fundà la Congregació Mariana de Cambrils. Tots ells sofriren el martiri amb el rector de Cambrils, Mn. Isidre Fàbregues Gils, prevere, rector de Santa Maria de Cambrils. El Germà Agapito Modest digué abans d’anar cap a la mort exclamà. «Sóc jove, m’hagués agradat treballar més pel nostre Institut. Déu no ho ha volgut. Beneït sigui. Ofereixo la meva vida perquè d’altres facin el que no he pogut fer». I entregant a un altre germà un llapis i els botons de les mànegues, la seva única fortuna, diu: «Ja no tinc necessitat d’això, me’n vaig al cel. Adéu, germans estimats, fins al cel».  El piadós i caritatiu Germà Eladi Vicens, quan sentí el seu nom per anar al martiri, es posar a cantar el Te Deum. Com els màrtirs de l’Església primitiva, que, quan eren cridats, exclamaven: Deo gratias. Era el director del noviciat o mestre de novicis de sant Josep de Cambrils. S’alegraren de portar els ultratges del Crist en la seva carn i, ara, regnen amb ell per sempre.[89]

Dia 30 d’agost

BEAT JOAN TOMÀS GIBERT,

prevere i màrtir

A Valls

Al cementiri de Salardú, el martiri del beat Joan Tomàs. Era natural de Valls on nasqué l’any 1902. Havia estat ordenat prevere l’any 1925. Era ecònom del Vilosell. L’últim que va fer va ser batejar un infant i sumir el Sagrament, després incendiaren el temple. Començava per ell una vida errant i cercant refugi a diversos llocs, tingué la voluntat d’anar a Barcelona i des d’alli passar a França. En diverses ocasions afirmà que mai negaria que era sacerdot. En tal dia va ser detingut per un control a Salardú, ell afirmà la seva condició sacerdotal. El mateix dia fou mort a trets, disparats per l’espatlla, mentre pujava les escales del cementiri de Salardú, al costat mateix de l’església. El benaurat màrtir va reconèixer Crist davant dels homes, també el Pare del cel – segons la promesa del Senyor - l’ha reconegut en el seu Regne.[90]

SETEMBRE

1 de setembre

BEAT HUG BERNABÉ I

BEAT LLEONCI JOAQUIM,

religiosos i màrtirs

Germans de les Escoles Cristianes

A la riera d’Alforja, dins del terme de Vinyols, prop del Parc Samà, la mort violenta d’aquests dos Germans de les Escoles Cristianes, que formaven part de la comunitat de Sant Josep de Cambrils. Eren fills, el primer, de Roquetes, Baix Ebre, de 41 anys, i, el segon, de la Seu d’Urgell, però formaven part de la casa de Sant Josep de Cambrils. Fins al martiri manifestaren la seva fidelitat a la professió religiosa que havien fet a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, fundat per Sant Joan Baptista de la Salle. La caritat del Gmà. Hug Bernabé vers el germà Leonci Joaquim, que, havia quedat malalt i desvalgut quan la comunitat es dispersà, explica el per què foren morts junts aquests germans. El primer que feia el servei d’infermer, que ja s’havia escapat i qui sap si hagués salvat la vida, retornà a Cambrils per tenir cura del Gmà. Lleonci Joaquim, quasi impedit d’artritis. La caritat uní en un mateix destí, aquells que una mateixa professió religiosa havia fet germans en aquest món i en l’altre. Van viure units a la caritat de Crist, ara aquesta mateixa caritat els ha glorificat. 

6 de setembre

BEAT TOMÀS CAPDEVILA MIQUEL

prevere i màrtir

A Forés i a Conesa

A Solivella el crudelíssim martiri del beat Tomàs Capdevila. Sacerdot de l’arxidiòcesi, nascut a Forés l’any 1903 i ordenat l’any 1928. Era llavors el rector de Conesa. Durant la persecució religiosa havia anat fins a Forès, a casa dels seus pares, allí és detingut. Fou així: es presentaren a aquest domicili i començant l’escorcoll s’escapoleix per una porta del darrere de casa i salta a un barranc. Més de trenta persones el cerquen a les fondalades del barranc, el servent de Déu veient-ho perdut, desisteix i s’asseu a una pedra. Allí el troben i ple de serenitat diu: «Sóc aquí». El fan passar al davant amb les mans aixecades que no pot sostenir, quan li diuen que les aixequi els respon: «Aixequeu-me-les que jo no puc». El porten al capdamunt de l’alterós poble i fou dut a la casa de la vila. El conviden a què begui vi, però ell refusa. Allí troba la seva mare, de nom, M. Dolors. La va abraçar i li digué: «No ploreu la meva mort, no us vengeu». Va abraçar també al seu nebot Jaume dient-li «Sigues bo». Aquest acomiadament suscità tendresa i llàgrimes en molts dels presents. Quan els de comitè de Forès el lliurà al de Conesa i Sarral sentí les temibles paraules: «Feu d’ell tot el que vulgueu». Se’l van emportar i pel camí li amputaren membres i li rebentaren els ulls. Enmig de blasfèmies horripilants i vexacions, lligat de peus i mans, fou mostrat a la plaça de Solivella. Amb aquell estat deplorable, cec i moribund, el feren anar a peu fins al cementiri, pel camí en una de les caigudes, aquells homes inics el dispararen al compàs de la campana del rellotge que tocaven les onze de la nit. Primer fou enterrat al cementiri de Solivella, però després de la guerra, fou traslladat a Conesa per a donar-li sepultura digna, després del solemne funeral. Pels carrers del poble, al pas del fèretre, el poble sencer s’agenollava espontàniament. Havia estat el seu rector en vida, ara era el seu intercessor. La seva mare,  que portava com a nom la invocació dels Dolors de la Mare de Déu, podia fer ben seves les paraules del llibre de les Lamentacions: «Tots els qui passeu pel camí, mireu si hi ha un dolor semblant al meu».[91]

7 de setembre

BEAT ANTONI MARIA DE JESUS,

prevere i màrtir

Carmelita Descalç

A l’Albí

A Barcelona, en un lloc desconegut, el martiri del beat Antoni Maria de Jesús, en el ón, Antoni Bonet Seró, de l’Ordre del Carmel Descalç. Que va néixer a l’Albi l’any i que professà al convent de Tarragona l’any 1924, i havent anat a estudiar a Roma rebé allí l’ordenació sacerdotal. Estava destinat a Barcelona on era als seus vint i nou anys director del Col·legi de Teologia. El vint de juliol es trobà amb un germà carmelita joveníssim, el Beat Marcel de Santa Anna (Josep Masip Tamarit) de vint i dos anys. Es refugiaren en una fonda i el tres de setembre foren detinguts. Foren vistos per darrere vegada el set de setembre, dia en què se’ls emportaren sense que es sabés res més d’ells. Ara regnen en Crist.[92]

8 de setembre

BEAT JOSEP PADRELL NAVARRO,

prevere i màrtir

A la Pobla de Mafumet

A Barcelona, a l’Arrabassada, el beat Josep Padrell, sacerdot de la nostra arxidiòcesi, natural de la Pobla de Mafumet, l’any 1889. Al Seminari esdevingué un mestre de musica sacra i segons Mn. Joan Grifoll, cal considerar-los entre els millors. D’ell és la cèlebre composició «Magnus sanctus Paulus», estrenada el 1924. L’any 1936 era beneficiat organista de l’Espluga Calba. Foren detinguts a Barcelona, juntament amb el seu germà Lluís i foren portats a la mort. Pel camí el benaurat màrtir donà l’absolució al seu germà i li digué: «No et preocupis, Lluís, la mort no és res» i també: «Perdona’ls, Lluís, perdona’ls, no guardis rancor a ningú». Quan descendiren del vehicle el Lluís es va abalançar sobre el cap dels milicians, lluitaren uns cinc minuts; mentrestant, un altre milicià li donà un fort cop de culata al ventre; El Lluís fugi de l’assassí i pogué fer-se escàpol. Mossèn Josep estava immòbil, de peu. El Lluís es precipità entre el matossar d’un jardí i quedà enganxat en una xarxa metàl·lica, després girà el cap i veié amb horror, a la llum dels fars de la camioneta, com a trets mataven al seu germà estimat,  també el venerable i digne sacerdot, i que ara, glorificat per l’Església, intercedeix per nosaltres.[93]

13 de setembre

BEAT JOQUIM BALSELLS BOSCH,

prevere i màrtir

A l’Espluga Calba

A prop de Fontscaldes, a un indret on hi havia un pou de calç, el benaurat martiri del beat Joaquim Balcells, era el mossèn de sant Jaume apòstol de Vallespinosa, nascut a l’Espluga Calba el 1900 i ordenat de prevere el 1927. Humil i piadós, caritatiu fins al màxim amb als pobres, ja que ell mateix era pobre i des de la infància havia conegut la pobresa. Des de petit que havia viscut amb els seus pares a Vimbodí. Obligat a sortir del poble decidí de portar una vida errant, amagat per les muntanyes, amb el seu pare que era ancià i malalt. Passaren fam i molta necessitat. Finalment es presentà a Vimbodí confiat que allí salvaria la vida. Anava amb la sotana, descalç, portava el rosari a les mans, «l’única arma que tinc», digué. Va demanar unes espardenyes, cosa que no li fou concedit. Li fou respost: «Al lloc on vas no les necessitaràs». Després portat a Fontscaldes, a dos quarts de quatre de la tarda fou mort. Amb els peus descalços, fent honor a la germana pobresa que sempre havia viscut, entrà en la terra sagrada del martiri i de la glòria de Déu. Fou enterrat al cementiri de Fontscaldes. Déu per l’Esperit que li fou donat omplí el seu cor del seu amor en aquest món i en l’eternitat.

  

18 de setembre

BEAT ANASTASI LLUC I COMPANYS

Germans de les Escoles Cristianes

A Tarragona, el martiri dels germans de la comunitat col·legi de la Salle a Tarragona: el beat Anastasi Lluc, de 27 anys, el beat Nicolau Adrià de 22 anys, el beat Honori Sebastià, de 25 anys i el beat Climent Faustí, de 21 anys. Van veure com l’església era incendiada i l’escola saquejada diverses vegades amb tot el material escolar destrossat i com molts dels germans de Tarragona i Cambrils havien estat empresonats als vaixells-presó. Cregueren oportú d’anar a la Fonda Nacional per a fer-se passar per estudiants i salvar la vida. Una dona que treballava allí denuncià l’amo de la fonda pel delicte d’amagar religiosos, el dia divuit foren a cercar-los i a la carretera de Barcelona, entre Ferran i Tamarit, al «tomb del Mariner», en una tarda tristíssima, fosca i plujosa, foren assassinats des del cotxe mateix on anaven els milicians. Els seus cossos foren deixats allí, insepults. Aquests joves religiosos, dignes de ser recordats, no van negar a Crist i van ser fidels a la fe i el Senyor els dóna per heretat una anomenada perpètua.[94] Els van occir perquè portaven el nom del Senyor Jesús dins del seu cor, si haguessin estat del món, el món els hagués estimat com a cosa seva, però com que no ho eren, perquè el Senyor els havia cridat, van ser odiats i sabien que aquest mateix món havia odiat a Jesús abans que ells i que els deixebles no poden ser més que el Mestre.[95]

Dia 23 de setembre

BEATA MARIA JOSEPA DE SANTA SOFIA

verge i màrtir

A la Parròquia de Sant Francesc (Tarragona)

A Benicalp, al Regne de València, la beata Maria Josepa de Santa Sofia (del Río Mesa), verge, de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, de 41 anys, nascuda a Tarragona, batejada a la parròquia de Sant Francesc de la ciutat, a la Rambla Vella. Es refugià a casa de la seva madrastra, Maria Sofia Teresa Ximenes Ximenes, que vivia a la ciutat de València, juntament amb una tieta religiosa, de la mateixa Congregació, la beata Purificació Ximenes. Detingudes i assassinades a la cruïlla d’un camí veïnal entre Benicalap i Campanar. Fou mort també un fill de la beata Sofia Teresa Ximenes, discapacitat per paràlisi infantil, de nom Lluís. El noi fou mort al Picadero de Paterna, abans que la seva mare. Era per professar el nom de Jesús que la seva sang va ser vessada i el seu martiri proclama l’eficàcia de la gràcia de Crist, que fa que la força es manifesti en la feblesa i els dèbils siguin forta a donar testimoni, com ho feren aquestes dues Germanes Carmelites i aquesta mare de família.[96]

25 de setembre

BEAT JOSEP MARIA VIDAL SEGÚ,

 prevere i màrtir.

De l’Ordre dels Predicadors

A la Secuita

El beat Josep Maria Vidal, prevere de l’Ordre dels Predicadors, que passà a la glòria després de donar a Barcelona un admirable testimoni de la fe en aquest dia de l’any 1936. Havia estat ordenat sacerdot el Dissabte Sant del mateix any del martiri, amb només 24 anys. Havia trobat refugi a un mas de Piera, i quan el detingueren estava ajudant a la verema. Quan li portaven noves dels seus germans màrtirs de l’Orde deia: «Ells m’han ensenyat el camí del martiri». Quan el prengueren per afusellar-lo exclamà: «Déu m’ajudarà». Unit a Crist, el cep veritable, donà un fruit que dura per sempre. [97]

26 de setembre

BEAT ANDREU FELIU BARTOMEU

 I BEAT PAU CASTELLA BARBERÀ,

religiosos i màrtirs

Missioners Fills del Cor de Maria

A la Selva del Camp

A Reus, al barranc de la Quadra[98], a prop del cementiri el martiri del beat Andreu Feliu, que nasqué a la Selva del Camp l’any 1870. Tenia, doncs, 66 anys. Al mateix i en el mateix lloc el beat Pau Castellà, de setanta quatre anys. Formaven part de la comunitat dels Missioners Fills del Cor de Maria (Claretians) que hi havia llavors a la Selva del Camp. Tots dos havien estat missioners a Fernando Poo. El treball a les missions era ardu i perillós, sobretot per la malària. El beat Pau des del 1893 al 1908 i el beat Andreu des de 1903 a 1934. El treball d’aquests dos germans coadjutors fou infatigable. La comunitat de la Selva es dispersà el 20 de juliol i amb moltes penalitats visqueren amagats a diversos llocs del terme de la Selva, amb la por de no ser detinguts i amb la por, encara més gran, de no comprometre llurs famílies. Els dos eren fills de la Selva, els dos havien estat missioners a les terres africanes, els dos havien tornat malalts de les missions, els dos ara donarien junts la vida per Crist. Amb el seu martiri mostraren fins a quin punt estimaren el Senyor i a la seva Església. La Mare de Déu, invocada a Paret Delgada, sostingué la seva fidelitat.[99]

29 de setembre

BEAT PAU BORI PUIG,  prevere i màrtir.

De la Companyia de Jesús

Al Vilet de Maldà

A Valencia el beat màrtir Pau Bori, prevere i religiós de la Companyia de Jesús, que lliurà el bon combat de la fe tal dia com avui. El Beat Pau Bori era nascut al Vilet de Maldà, de la nostra arxidiòcesi l’any 1864. Ingressà al Seminari de Tarragona, i l’any 1888 fou ordenat prevere ; després de tres anys d’exercir el ministeri, ingressà a la Companyia de Jesús, exercint d’arreu amb un gran zel el ministeri sacerdotal, sobretot en la predicació dels Exercicis Espirituals. Quan quedà suprimida la Companyia de Jesús es quedà a València, en els dies de la revolta es refugià com un ancià més a una de les cases dels Ancians Desemparats, però fou delatat i el dia dels Sants Arcàngels fou afusellat. Juntament amb el ell el beat Vicenç Sales, religiós, també de la Companyia de Jesús.[100]

OCTUBRE

Dia 10 d’octubre

BEAT AUGUST MARIA,

religiós i màrtir

Germà de les Escoles Cristianes

A la platja llarga, a Tarragona el martiri del germà de la Salle, beat August Maria[101]. Formava part del grups de joves Germans que s’havien hostatjat a la Fonda Nacional de Tarragona i que havien estat executats el dia 19 de setembre a la carretera de Barcelona. Ell romangué estès a terra, però la vida li fou preservada. Deambulà un mes per aquells contrades sense acostar-se a ningú. Dormia al ras i s’alimentava de les herbes boscanes.  Alguns el veien i pensaven que era un capellà fugitiu. Finalment un del Mas de Sant Rafel el denuncià, el trobaren i l’executaren a la platja llarga. Qui ho van veure afirmaren que estava extenuat, no se sostenia a sí mateix i que el portaven. Abans de matar-lo s’assegué a una roca de la platja i deia: «Per què em voleu matar si Déu ja va salvar la vida una vegada, sóc germà de la Salle, educaré bé els vostres fills». Dispararen el seu cos i fou mort. El Senyor esperava el seu servent en la platja del Regne, talment aquell dia els apòstols en el mar de la Galilea.

Dia 23 d’octubre

BEAT AGAPITO GORGUES I MANRESA,

prevere i màrtir.

A Cervià de les Garrigues.

A Cervià de les Garrigues, la mort gloriosa del beat Agapito Gorgues, que havia estat ordenat el vint i vuit de juny del 1936 i residia, esperant el destí, a la seva casa paterna. El dia 12 de juliol havia cantat Missa Nova i fou un dia d’una gran festa. Amb el sant crisma encara fresc a les mans sofrí el martiri que s’escaigué tal dia com avui. Abans havia manifestat als seus familiars que: «Si mai sabessin el nom dels seus assassins els perdonessin com ell els volia perdonar». Cada dia des del dia 2 d’agost fins el dia del seu martiri resava les tres parts del rosari agenollat. Tal dia com avui el troben mort en un corral. +Els fidels es planyeren per la mort d’un sacerdot tant jove, però ell participa de la joventut eterna del Crist, a qui el beat Agapito estimà més que la seva pròpia vida. Ara ell intercedeix per nosaltres. El seu cos es venera a la parròquia de sant Miquel de Cervià on havia nascut l’any 1913.[102]

Dia 24 d’octubre

BEAT ROBERT MOTSERRAT BELIART,

prevere i màrtir

Fill de la Sagrada Família

A Montcada el martiri del beat Robert Montserrat, que havia nascut a Reus l’any 1911, celebrà Missa nova, amb els seus pares i familiars al Santuari de Misericòrdia de Reus, amb només vint i quatre anys. El Senyor el cridà vers ell i el glorificà en l’Església, ja que no hi ha un amor més gran que el que dóna la vida.[103]

NOVEMBRE

Dia 11 de novembre

BEAT JOSEP BRU RALDUÀ,

prevere i màrtir.

A Tarragona (Parròquia de la Santíssima Trinitat) i al Capítol Catedral

A Torrembarra, al cementiri, la mort gloriosa del beat Josep Bru, ja era ancià, havia nascut l’any 1870 a Tarragona i rebé el presbiterat l’any 1896. Canonge de la catedral, jutge metropolità i professor del Seminari. Es dedicà especialment al ministeri de la confessió i de la direcció de les ànimes. Tenia el do del discerniment d’esperits. Des del 27 de juliol que estava detingut a la presó vaixell fins que un dia, com avui, amb la resta dels companys fou dut a la mort martirial. S’ha escrit que al lloc del seu captiveri continuà exercint el seu ministeri de confessor. Unit a Crist, el cep veritable, donà un fruit que perdura per sempre.[104]

En el mateix dia 11 de novembre

BEAT JOAN ROCA VILARDELL,

prevere i màrtir

A Gurb (Osona) i al Capítol Catedral

A Torredembarra, al cementiri, la mort martirial del beat Joan Roca, natural de Gurb de la Plana (Osona) nasqué l’any 1905. Ordenat a Vic l’any 1929 va exercir amb zel el seu ministeri en diverses parròquies del seu bisbat. Aconseguí el benifet de xantre de la Catedral de Tarragona. Encarcerat als vaixells presó del Port de Tarragona des del començament de la persecució religiosa, va ser tret, tal dia com avui, amb vint i tres companys més i dut a la mort amb la qual havia de glorificar a Déu. Les seves restes són al seu poble natal on és recordat. [105]

En el mateix dia 11 de novembre

BEAT MIQUEL SALUDES CIURET,

prevere i màrtir

A Sant Miquel d’Alforja.

A Torredembarra, al cementiri, el beat Miquel Saludes, fill d’Alforja (1867), ordenat prevere de l’arxidiòcesi l’any 1891. Era rector jubilat de les Borges del Camp i residia a Riudoms; detingut, amb el seu germà Isidre, fou objecte de mofa pels carrers del poble i conduït al Río Segre on romangué empresonat fins el dia 11 de novembre. Aquest dia, amb tant altres companys, fou tret de la presó i portat a una mort amb la qual el servent de Déu manifestava la glòria de la resurrecció de Crist, mai negà la seva condició sacerdotal a la qual fou fidel tota la vida fins a una mort tant gloriosa, ajudant Santa Maria, invocada a Puigcerver, que ell estimava tant.[106]

En el mateix dia 11

BEAT JOSEP CECILI DE JESÚS MARIA

prevere i companys màrtirs

De l’Orde del Carmel Descalç

A Torredembarra, la mort gloriosa dels Pare Carmelites Descalços del Convent de Tarragona: beat Josep Cecili de Jesús Maria,[107] de 71 anys, beat Pere de Sant Elies, prevere[108], beat Felip de Santa Teresa[109] de 58 anys i el beat Damià de la Santíssima Trinitat[110] de 40 anys. Detinguts els primers dies de la persecució foren portats a la presó vaixell fins que varen ser trets al vespre de l’onze de novembre del 1936 per a matar-los a la tanca del cementiri de la Torre. El dia 14 de setembre, el dia de la Santa Creu, renovaren la professió, segons el ritual de l’Orde del Carme i es preparaven pel gloriós martiri. La Mare de Déu del Carme, l’escapulari de la qual portaven els rebé en la glòria. Així arribaren a la bellesa del cim del Carmel on només hi habita la glòria de Déu.

En el mateix dia 11 de novembre

BEAT GILBERT DE JESÚS  I BEAT JENARO,

  religiosos i màrtirs

Germans de les Escoles Cristianes

A la tanca del cementiri de Torredembarra, la mort per odi a la fe dels Germans de les Escoles Cristianes, el beat Gilbert de Jesús, en el món, Josep Boschdemont Mitjavila, fill de Cassà de la Selva, on havia nascut l’any 1880, i que per raons de malaltia des del 1935, residia a la casa de Sant Josep de Cambrils. Amb molts altres germans va ser empresonat a la presó - vaixell Riu Segre, fins que fou executat. També el beat Jenaro, en el món, Mariano Navarro Blasco, de Tortejada (Teruel), de 33 anys, que venia de Cuba, on havia estat alguns anys destinat, que seguí la mateixa sort. Déu mateix fou la seva herència.

En el mateix dia 11 de novembre

BEAT FREDERIC VILA,

prevere i màrtir

Missioner Fill del Cor de Maria

També forma part dels vint i quatre que foren trets, a la matinada de l’onze de novembre, que, després d’una nit de confusió, van ser portats a la mort per causa de la seva condició religiosa o sacerdotal a Torredembarra. Allí, a la tàpia del cementiri, col·locats en fila, un a un foren executats. Tots els testimonis afirmen que des que sortiren de la presó vaixell cantaren el Miserere. El beat Frederic Vila havia nascut al Brull (Osona) el 1884. Entrà a la Congregació dels Missioners Fills del Cor de Maria, on professà i fou ordenat sacerdot. Amb una carrera acadèmica brillant esdevingué un excel·lent professor de diverses disciplines a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Al començament de la persecució fou detingut i empresonat, amb tants d’altres, a les presons vaixells del port de la ciutat. El vint i u de juny de l’any 1959 les seves restes foren traslladades i dipositades en una capella de l’església de Sant Agustí, a Tarragona.[111]

En el mateix dia 11 de novembre

BEATS LLUÍS DOMINGO OLIVA

 I BEAT BONAVENTURA TOLDRÀ  RODON

i COMPANYS MÀRTIRS,

religiosos  i màrtirs

Terciaris Carmelites

Al cementiri de Torredembarra el martiri del beat Lluís Domingo Oliva, de Reus, l’any 1892, de 44 anys; també del beat Bonaventura Toldrà Rodón, del Pla de Santa Maria, on havia nascut l’any 1896; també els altres companys del mateix Institut: el beat Julio Alameda Camarero, de Castroceniza (Burgos), de vint i cinc anys i el beat Isidre Tarsà Giriberts, de Fontanet (Lleida), de setanta anys. Al començar la persecució, tots quatre es van refugiar a casa de la família del G. Bonaventura Toldrà, al carrer del Claustre de Tarragona. Aviat van ser detinguts i duts al vaixell presó “Riu Segre”, on estigueren tancats prop de quatre mesos. L’onze de novembre els milicians hi van anar per cridar els religiosos pel seu nom. Encara que els germans haguessin pogut passar com absents en aquella nit de confusió, s’identificaren. Portats amb tot el grup fins a la localitat de Torredembarra, van ser afusellats al costat del cementiri. Els cossos dels màrtirs foren enterrats a la fossa comuna del cementiri on forn morts; després foren exhumats i traslladats amb un immens amor al cor de l’Església del Carme de Tarragona, menys el cos del Benaurat Bonaventura que fou enterrat al cementiri de la ciutat. Ara, però, després de la seva beatificació, les seves restes han estat traslladades a la Capella del Pare Palau, a la casa mare del Carmel Missioner Teresià de la ciutat de Tarragona on són venerades. Al costat mateix del sepulcre del beat Francesc Palau. Una relíquia insigne ha estat posada a la mesa de l’altar de Sant Pere de Torredembarra en la solemne Dedicació d’aquest temple parroquial el dia 15 de juliol del 2014.[112]

---

[1] Expressió repetida en el martirologi romà.

[2] Lema escollit per a la celebració de les Beatificacions a Tarragona.

[3] CEC 2474.

[4] El meu estimat pare sempre explicava que Mn. Isidre el dia que va morir el meu besavi a Barcelona es va llevar de taula ja que estava dinant i es llevà per a pregar pel seu amic.

[5] Posem per cas i per exemple les grans persecucions de la història de l’Església, de Roma, del terror de la Revolució Francesa ....  El context i els homes concrets que van executar els màrtirs passen a un segon pla, ja no importa per a la seva història. Només importa el testimoni de la fe.

[6] Fou detingut a Mollerussa i des d’allí, portat al vaixell Maó del port de Tarragona, fou dut per tota la ciutat, del port al Seminari amb una mena d’espectacle públic. Canonitzat a Roma el 21 de gener de 1999.

[7] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[8] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003.

[9] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003.

[10] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013

[11] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[12] Amb ell era executat el Beat Eduard de l’Infant Jesús, dels Torms, 39 anys.

[13] De nom Vicente Gallén Ibañez.

[14] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[15] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[16] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[17] L’autòpsia feta el dia 27 desvelava en l’informe forense: «individu jove, amb aparença d’una vint anys, de cabell ros castany, ulls clars i cutis clar, prim, de nas aguilenc» Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[18]

[19] Amb ell i en el mateix lloc fou mort Mn. Antoni Parera, de Clarà, prior de l’Hospital de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[20] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[21] Havia anat a cercar refugi Tarragona, on tenia un cosí, Antoni Jordà, No se sap res de les circumstàncies de la seva mort. Només que fou delatat als milicians i detingut per ells. La notícia està treta del Llibre de Defuncions 11, fol 195 de la Parròquia de Sant Joan B. de Tarragona

[22] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[23] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[24] Beatificada a Roma, el 28 d’octubre del 2007

[25] Beatificat a Roma, el 28 d’octubre del 2007. En el mateix dia la mort de Mn,. Enric Claverol, Canonge (d’Àger, Riba-roja- També de JOAN OLIVE, de Valls: 1874 que fou mort a Sant Quirze del Vallès.

[26] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013

[27] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013

[28] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013

[29] Beatificats, a Roma,  el 28 d’octubre del 2007.

[31] Beatificat a Tarragona: 13.10.2013.

[32]Alejandro Arraya Caballero. Era natural de Monasterio de Rodilla (Burgos).L’any 1922 ingressà la Noviciat Menor de Cambrils. El dia 14 d’agost vestí l’hàbit de la Salle a Cambrils. Destinat a diverses cases de Catalunya, l’any 1935 acomplí amb el servei militar a Manresa on el destinaren a donar classes als soldats analfabets.

[33] Bernabé Núñez Alonso. Era natural de Santa Maria del Invierno (Burgos). Els seus pares eren molt pobres. Havia quedat orfe de mare als sis anys i   als nou anys de pare; fou batejat el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu.  Ingressà al Noviciat de Cambrils l’any 1916. Havia estat destinat un temps a la Habana, però darrerament estava destinat al col·legi del Sagrat Cor de Tarragona i era encarregat de es classes elementals. Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre 2013.

[34] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[35] Així ho establí l’actual rector: Mn. Francesc Manresa Manresa en ocasió de la seva beatificació. Aquestes beates no van néixer ni van morir a l’arxidiòcesi, però visqueren molts anys la seva vida religiosa en aquest poble, on la Congregació tenia escola. Beatificades a Roma, el 28 d’octubre 2007

[36] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre 2013.

[37] L’acompanyà en el martiri en aquell mateix dia i en aquella mateixa hora: Mn. Francesc Cartanyà, que no entrà en el procés de beatificació. 

[38] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.

[39] Havia estat vicari a Alforja, posseeixo el testimoni oral de Jesús Crivillé, molt ancià i que havia estat sagristà a la parròquia de Falset i que l’havia conegut d’infant. Li havia fet d’escolà.

[40] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre 2013.

[41] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013

[42] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.

[43] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.

[44] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.

[45] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[46] En el món Josep Mateu  Aragonés. Beatificat a Roma, el 28 d’octubre del 2007.

[47] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[48] El decret de beatificació fou signat pel Papa Benet, essent Prefecte el Cardenal, Angelo Amato, S.D.B, a la vigília de la solemnitat dels apòstols, Pere i Pau, de l’any 2012. Fou beatificat amb 148 servents de Déu, el 13 d’octubre del 2013.

[49] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[50] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[51] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[52] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[53] Beatificat, a Roma, el dia 1 d’octubre del 1996.

[54] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[55] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013

[56] Va escriure un llibre que fou molt divulgat: «Vetllades populars», amb un pròleg on exposa el seu pensament renovador.

[57] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[58] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[59] Beatificats a Roma, 25 octubre 1992.

[60] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[61] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[62] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[63] Beatificades a Roma 11 de març del 2002

[64] No entrà en la causa de la beatificació.

[65] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[66] A Tarragona, el 13 d’octubre fou beatificat. No forma part de la causa del Bisbe Borràs.

[67] Mn. Josep Queraltó Serrano, canonge de la Seu Metropolitana, estima aquest relat martirial dels preveres de la seva parròquia, on fou batejat, i rebre per primera vegada l’Eucaristia. Moltes vegades des de fa molts anys s’ha sentit transmissor del testimoniatge admirable dels sacerdots de Montblanc, de la seva vida i de la seva mort. A Montblanc, segons ell, els fidels sempre els va tenir per màrtirs de Crist.

[68] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[69] Portava quan se’l van endur una camisa del pare de Mn. Daniel Barenys Llauradó. Ell era petit i des de la finestra la seva mare li digué: «Ara, Daniel, porten a matar a Mn. Estanislau». Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[70] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[71] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[72] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[73] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[74] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[75] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[76] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[77] Francesc Casademunt Ribas, a Llofriu, Girona, 1872. Tenia 64 anys i portava cinquanta anys de vida religiosa. Era el Director de la Casa de Sant Josep de Cambrils. Formava part de la primera generació de Germans de Catalunya amb arrels molt franceses. Féu el noviciat a Fonséranes (França).

[78] El dia 21 de juliol li fou comunicat qua a les 4h de la tarda havia de quedar desallotjat el gran edifici de la casa de Sant Josep perquè a les 9h vindrien a requisar-lo. Havent reunit el consell de la comunitat decidiren de reunir tota la comunitat a la capella, allí fou consumit el Sagrament, repartiren a tots una manta i aliments i amb moltes llàgrimes als ulls va veure la sortida silenciosa de la gran comunitat: els novicis cap al barranc, resguardats del vent i els escolàstics al pinaret de prop d’allí. Després traslladà a tres germans malalts a la casa del cuiner de la comunitat. Però a les vuit l’alcalde de Cambrils va reunir a la comunitat que es repartiren per cases del poble. L’endemà va començar la gran dispersió. La casa de Sant Josep va esdevenir Hospital Militar i la casa del Sagrat Cor escola pública, la meva mare hi va anar. Molt poc, perquè segons ella, allò no anava de cap manera. Anaven junts nois i noies.

[79] Josep Maria Tolaguera Oliva, a l’Escala, Girona, 1904. Tenia 33 anys i portava 18 de vida religiosa. Pertanyia a la comunitat col·legi del Sagrat Cor de Jesús.

[80] Pere Sisterna Torrent, Llagostera, Girona, 1878. Tenia cinquanta vuit anys i portava trenta anys de vida religiosa. Passà els darrers anys de la seva vida en els treballs manuals de la Casa de Sant Josep, d’una manera oculta i entregada.

[81] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[82] A Cambrils sóc testimoni de la seva memòria. El meu pare sempre explicava el seu record i els records que havia sentit de la bondat i l’amor que tenia als seus feligresos: el besavi del meu pare, Josep Serra i Dalmau va morir  a Barcelona, quan li van comunicar al Sr. Rector la notícia de la seva mort, estava dinant i ell es va aixecar de taula per anar a encomanar a Déu l’ànima del seu amic. Ho vaig sentir explicar moltes vegades.

[83] Modest Godó Buscató, de la Selva del Mar (Girona), 1879; de 58 anys i 42 de vida religiosa, era el director de la Casa del Sagrat Cor de Jesús. Molt conegut al poble de Cambrils i devot de Santa Maria del Camí. Fundà la Congregació Mariana allí.

[84] Nicolás Rueda Barrocanal de Quintanavides (Burgos), 1894. De 42 anys i 26 de vida religiosa. Era un humil fill de Sant Joan Baptista de la Salle. Sojornava a Cambrils per causa d’una malaltia. Es deicava al manteniment de la casa i era catequista dels novicis menors. Li agradava de fer pessebres.

[85] Josep Camprubí Corrubí, de la Palmerola (Ripollès) 1888, De 48 anys d’edat i 15 de vida religiosa. Infermer de la comunitat. Caritatiu, prudent i reservat. Sempre deia que la vida cristiana era la manera de ser feliç en aquest món i en l’altre.  

[86]  Modest Pamplona Falguera, de Berga, 1907; havia vestit l’hàbit lasallià el 1923. Tenia vint i nou anys.

[87]  Javier Angel Pradas Vidal, de Culla (Alt Maestrat), 1896, De 41 anys i 25 de vida religiosa. Era el sotsdirector de l’Escolasticat. Mai es volgué treure l’hàbit de religiós.

[88] Cesareo España Ortiz, de Pancorbo (Burgos), 1886. De 50 anys d’edat i 34 de vida religiosa.

[89] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[90] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[91] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[92] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[93] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013. El seu nebot Mn. Josep M. Padrell, actual rector del Vendrell, el dia de la seva ordenació portava el cíngol que cenyia l’alba del seu oncle màrtir.

[94] Anastasio Lucas (Lucas Martín Puente, nació en Quintanilla del Coco (Burgos) en 1908. Profesó en 1926. Ejerció su apostolado en varios destinos. Destacó por la piedad profunda y el amor a la vocación. En su exterior reflejaba auténtica paz y gozo. Clemente Faustino (José Fernández Sáenz), nació en Logroño el año 1915. Profesó en 1931 y desarrolló su apostolado en el internado de Tarragona. Era piadoso, trabajador, abnegado. Honorio Sebastián (Sebastián Obeso Alario) nació en Añoza (Palencia) en 1910. Profesó en 1928 y ejerció su apostolado en Cambris y Tarragona. Destacó por la energía y fuerza de voluntad, el amor a los niños y la eficacia en la clase. Hno. Nicolás Adriano  (Juan Pérez Rodrigo), nació en Retascón (Zaragoza) en 1914. Profesó en 1931 y ejerció su apostolado en Barcelona y Tarragona. Como religioso y educador se manifestó muy piadoso, serio, exigente en el trabajo. Beatificados el 13-X-2013». Tots eren molt joves i d’infants havien vist el mar i el cel del meu poble i la fragància dels camins on passejaven els dijous de la recreació fins als pinars. Déu meu.

[95] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[97] Beatificada a Roma, 11 de març del 2002.

[98] És un lloc temible, allí van ser morts molts sacerdots i laics. Allí es va maleir el nom de Déu. És molt a prop del cementiri de Reus.

[99] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[100] Beatificat,  l’onze de març del 2001 per Sant Joan Pau II.

[101] En el món es deia Arsenio Merino Miguel, i havia nascut a San Cebrián de Muda (Palencia). Tenia 42 anys d’edat i vint i set de vida religiosa.

[102] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013. Estava destinat a la Delegació d’Argentina.

[103] Beatidificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[104] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[105] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[106] Rebé sepultura al cementiri de les Borges del Camp. Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013. L’estimat Mn. Isidre Saludes, un nebot seu ha viscut amb amor, goig i agraïment la beatificació del seu oncle, el qual conegué i estimà.

[107] En el món, Josep Alberich Lluch, de Benicarló on va néixer l’any 1865.

[108] En el món, Pedro de Eriz Eguiluz, de Barajuén del Valle de Armayona (Àlaba), nascut l’any 1867,

[109] En el món, Felipe Arce Fernández, de Arroyo de Valdivieso (Burgos) on va néixer l’any 1878.

[110] En el món, Damián Rodriguez Pablos, de Pedroso de Armuña (Salamanca) on va néixer l’any 1891.

[111] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013,

[112] Beatificats a Tarragona el 13 d’octubre del 2013.