dissabte, 21 de febrer de 2015

EL CÀNON PENITENCIAL DE SANT EFREM DE SÍRIA

Transcric el Cànon quaresmal de Sant Efrem de Síria. Aquesta pregària està en ús en la litúrgia de totes les Esglésies Orientals després de cada Hora de l’Ofici Diví i és molt familiar als fidels que la resen una i altra vegada durant la Quaresma. S’atribueix a Sant Efrem diaca de Síria (306-373). El gran himnògraf és anomenat «l’Arpa de l’Esperit Sant». És una pregària venerable pel valor ecumènic i antiquíssim, santificada per generacions de creients. Es pot posar en el tresor més antic de pregàries litúrgiques de l’Església. Comparable a altres pregàries com és ara l’himne «Joiosa llum santa» (Phos hilarion), «Sota la vostra protecció» i d’altres.

Aquesta pregària és senzilla, sense volada literària, però conté la sobrietat de la vida espiritual. Els autors espirituals orientals la comenten profusament i ens fan adonar de l’essencialitat d’aquestes paraules orants en la vida cristiana, desentranyant-ne el sentit de cada paraula, principalment en relació a la acedia (ἀκηδία) o peresa en la vida espiritual, que és la gran temptació. Acedia és la tristesa pel bé i per fer el bé. És la incapacitat d’alegrar-se amb Déu i en Déu. És portar agror al cor. El concepte de la acedia (peresa, indiferència) no està lluny del que diu el Papa Francesc sobre la indiferència del cor en el seu Missatge de la Quaresma d’aquest any: «La indiferència vers el proïsme i vers Déu és una temptació real també per als cristians. Per això necessitem sentir cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten». També es bo llegir els números 83-85 de Gaudium Evangelii, en els quals exposa el perill de caure o de viure en la acedia en la vida cristiana, ja que aquesta crea deserts espirituals, engendra tristesa i judicis negatius dels altres, quan l’arrel de tots els mals és el propi jo que no sap estimar ordenadament, perquè comença amb un amor desordenat a sí mateix (filo-autía).

Els fidels de l’Orient no sabrien dir aquesta pregària sense les postracions del cos. Aquest també participa en la pregària. Ha de ser així perquè és tot l’home que ha de ser glorificat. Fareu bé d’imprimir-la, fer-la conèixer entre els fidels per a dir-la diàriament durant la Quaresma i només durant la Quaresma. És d’aquelles pregàries que amb pocs dies et canvia el cor si la diem amb humilitat i sinceritat. Déu sempre ens pren la paraula i l’escolta. No ho hem de dubtar mai això.

Mestre i Senyor de la meva vida,
deslliureu-me
de l’esperit de la peresa,
de la tristesa i del descoratjament,
de la pròpia voluntat,
de les paraules vanes.

Però l’esperit de sobrietat,
d’humilitat,
de paciència
i d’amor,
atorgueu-lo al vostre(a) servent(a)

Oh Déu meu i rei meu,
feu que vegi els meus propis pecats
i que no judiqui el meu proïsme,
car vós sou beneït pels segles dels segles.

Amén.