LITÚRGIA DE LES HORES

PRESENTACIÓ

DE LA NOVÍSSIMA EDICIÓ DE LA LITÚRGIA DE LES HORES

Delegació de Litúrgia.

Benvolguts,

Amb goig us comunico que ja està a la venta la nova edició de la Litúrgia de les Hores prologada canònicament pel Sr. Arquebisbe Dr. Jaume Pujol, en tant que president de la Tarraconense. Recordem que la primera edició de la Litúrgia de les Hores, reformada segons els criteris del Concili Vaticà II, fou promulgada amb el pròleg del Sr. Arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol, de venerable memòria entre nosaltres, any 1977.

Des de l’any s’imposava una reedició de la LH, primer, perquè s’havia exhaurit i, segon, perquè des de diversos punts de vista, s’imposava una actualització, sobretot pel que fa al Propi dels sants. La novíssima edició porta l’aprovació de Congregació del Culte Diví i al Diciplina dels Sagraments,  del dia 27 d’abril de 2016. La preparació dels quatre volums ha estat un treball ingent fet pels Delegats de Litúrgia de les diòcesis catalanes i per pèrits en la litúrgia. Tot aquest treball ha estat dirigit per l’Arquebisbe de la Seu d’Urgell, Mons. Enric Vives, delegat dels bisbes de la Tarraconense per a la litúrgia.

Durant el pontificat del Papa sant Joan Pau i els següents s’han incorporat al Calendari Universal de l’Església festes i memòries noves. A casa nostra cal afegir-hi a més les memòries dels beats màrtirs de la persecució – entre elles la més estimada, la del bisbe Manuel Borràs i companys- el 13 d’octubre. La cosa encara és més prolixa perquè a Catalunya cal celebrar les memòries pròpies de les Esglésies particulars d’Espanya. La darrera modificació important ha estat el canvi de grau, de memòria a festa, en la celebració de santa Maria Magdalena, decretada pel Papa Francesc i que ja ha estat incorporada en aquesta edició. Tinguem present que la memòria dels sants i dels beats en el ritme quotidià de les celebracions ha de ser sempre sobri i equilibrat, mai ha de perdre valor el cicle ferial, marcat per la lectura semi-continuada de l’Escriptura. Això encara és més intens en els temps forts. 

La nova edició conté el «Calendari litúrgic propi de les diòcesis catalanes» que determinarà, sense equívoc, l’adició dels altres llibres litúrgics, com és ara el Missal Romà (III Editio) i el Propi de cada lloc amb el corresponent grau de celebració. Tenir el Calendari litúrgic ben determinat és importantíssim per organitzar i codificar els materials litúrgics de les celebracions.

Recomano vivament que adquiriu la nova edició de la Litúrgia de les Hores, el preu és ben assequible. El llibre de les Hores és un llibre litúrgic que conté tota la lex orandi de l’Església, realment és un tresor inestimable. Pregar la Litúrgia de les Hores és pregar amb l’Església i per l’Església, participació de l’oració sacerdotal de Crist,  que sempre s’uneix a la seva Esposa en la lloança i en la intercessió. Pregar amb la Litúrgia de les Hores és submergir-se en el mar de la tradició orant de l’Església que arriba fins a nosaltres amb onades incessants, totes elles mogudes i elevades pel vent de l’Esperit Sant. Quan prenem la Litúrgia de les Hores, tant comunitàriament com individualment, posem els nostres cors en la platja on arriben aquestes onades i ens hi submergim. L’Església sempre s’edifica per la pregària i per la caritat.

El nostre país és petit i l’abast eclesial a qui poden interessar els llibres litúrgics no és extens. Tothom pot comprendre que l’edició de la Litúrgia de les Hores és un esforç editorial en el qual hem de col·laborar. En el sentit tant elemental del principi: ¿si no l’adquirim nosaltres (que estimem Jesús) qui l’adquirirà?

M’avanço a les observacions evidents que es faran: els volums són gruixuts i pesen. És cert, tanmateix no pot ser d’altra manera si han de contenir tota la riquesa del material de la pregària de les Hores, tant del Propi com del Comú. Crec que cada prevere a de tenir a mà i a disposició el llibre per a la celebració de les Hores Santes, ja que en el dia de la seva ordenació va prometre, davant del poble de Déu, l’obediència de celebrar-les cada dia i tota la vida.

S’està preparant el format informàtic de la Litúrgia de les Hores per l’ús digital, però de cap manera la Litúrgia ha de perdre el valor que té en si mateixa la lletra impresa. A ningú se li ocorreria proclamar la Paraula des d’un smartphone o un ipad i encensar-los. El Breviari, així ho diu el nom, és un llibre litúrgic plenari i, per tant, conté la Paraula de Déu.

S’ha preparat amb molta cura per l’ús de l’Arxidiòcesi és propi de la Litúrgia de les Hores: així les solemnitats de Sant Pau, sant Fructuós, santa Tecla i de la  Mare de Déu de Misericòrdia contenen les I Vespres. S’han incorporat textos nous a la lectura segona (lectura altera) patrística per les memòries dels sants de la diòcesis, sant Pròsper (que no en tenia) i la bellíssima lectura de sant Agustí per a la memòria obligatòria del beat Manuel Borràs, bisbe i els companys màrtirs. Destaco també que s’hi ha incorporat, per exemple, les actes del martiri del beat Joan de santa Marta. I d’altres que anireu descobrint. És també notable la organització dels volums. Volum I: Advent i Nadal-Epifania; Volum II: Quaresma i Temps Pasqual; els Volums III i IV pertanyen al Temps Ordinari.

Sobretot, insisteixo, procureu-vos la nova edició de la Litúrgia de les Hores, estimem-la i preguem-la. Conté el tresor de la pregària de l’Església. Vull manifestar el meu agraïment a Mn. Francesc Manresa i Manresa que m’ha ajudat, com a bon llatinista que és, en la versió dels textos llatins. A continuació poso les principals modificacions de la Litúrgia de les Hores en aquesta edició:

Mn. Rafael Serra,

 Delegat de Litúrgia

PRINCIPALS CANVIS QUE S’HAN FET A LA NOVA EDICIÓ DE LA

LITÚRGIA DE LES HORES

·    Al costat dels himnes en llatí s’ha posat la traducció en català. En són els traductors Mn. Josep M. Bellpuig, Dr. Josep M. Llovera, Mn. Manuel Tort, Mn. Josep Urdeix i altres. S’ha optat per conservar el tresor de la himnòdia llatina, aquesta és massa valuosa per a refusar-la i preterir-la. S’ha optat per ajudar a la comprensió dels himnes llatins per posar la versió vernacla en paral·lel. En general la versió dels himnes en català és òptima i empra una llengua culta i elegant.  Aquestes versions catalanes volen ser una aportació (fins i tot des del punt de vista literari) als poetes que, salvant el ritme i la mètrica del vers llatí, en feren la versió catalana. En certa manera són un monument a la llengua i a la literatura. Tots aquests himnes són cantables amb la melodia gregoriana pròpia. La himnòdia llatina en el seu conjunt és un tresor que no podem deixar de banda. ¿Com, per exemple, podem renunciar el Veni Creator, el Iesus, ducis memoria, el Sanctorum méritis, o els himnes, del mateix sant Ambròs, de Laudes i de Vespres? Per altra banda, els himnes són la part de l’Ofici Diví més modificable i es poden substituir sempre per un cant adient al dia o al temps litúrgic. Això el sentit litúrgic de cadascú ja ho dicta. Cal tenir present que en la Litúrgia no val el criteri de la moda ni menys del sentiment, s’imposa l’estructura, diguem-ne, clàssica, que, a la llarga, no cansa mai. Un himne litúrgic ha de tenir substància teològica i acaba sempre amb doxologia trinitària. No fa concessió al sentiment, sinó a la fe de l’Església. Vull dir que no ha de ser «una cançoneta».

·    S’ha posat l’original llatí al costat de l’himne “Oh Déu us lloem” i de les antífones finals de la Mare de Déu a Completes (a l’Ordinari).

·    Els canvis en les oracions són d’acord amb la tercera edició del missal per més fidelitat al llatí i millora gramatical del català.

·    S’ha revisat la traducció de totes les lectures patrístiques. Era necessari fer-ho per fidelitat al text de vegades traduït massa literàriament i per les modificacions que, durant aquestes dècades, s’han introduït a la Litúrgia de les Hores. Cal iniciar-nos constantment en la lectura dels Pares de l’Església, són els garants de la traditio i els seus intèrprets. Té un valor molt alt sentir predicar sant Agustí o sant Ambròs, o sant Bernat amb una predicació garantida per l’ortodòxia i la santedat.

·    Els noms amb grafia “complicada” (Bet-Lèhem, Cafar-Naüm, Bet-Hània, Isahac, etc.) s’han posat com és costum en català (Betlem, Cafarnaüm, Betània, Isaac,  etc.)

·    Les antífones per als càntics de Maria i de Zacaries dels diumenges han estat substituïdes per les que apareixien com de lliure elecció a l’Apèndix IV de l’anterior edició. Aquestes antífones són traducció de les de la segona edició llatina de la Liturgia Horarum, i que es corresponen millor als evangelis de cada diumenge dels 3 cicles. Aquestes antífones pels càntics evangèlics dels Diumenges són importantíssimes perquè manifesten el nexe i la unitat entre l’Eucaristia Dominical i la celebració de les Hores Majors (Laudes i Vespres) i la centralitat que té la proclamació de la Paraula de cada diumenge. Són memòria de les lectures dominical que l’Església ha escoltat el dia del Senyor, que, sense dubte, és el dia litúrgic més important.

·    D’acord amb la Instrucció Liturgiam authenticam s’han introduït canvis en la traducció d’alguns textos bíblics (Is 7: 14 i Mt 1: 23 “La noia tindrà un fill”, s’ha substituït per “La verge tindrà un fill”; “Jahvè”, s’ha substituït per “Senyor”; Gn 2: 24; Mt 19: 5; Mc 10: 7-8; Ef 5: 31; 1C 6:16: “una sola família” s’ha substituït per “una sola carn”; Ex 15:1 “que s’ha cobert de glòria” s’ha substituït per “per la seva gran victòria”)

·    També s’han fet algunes modificacions en les traduccions del Salteri. Concretament són 12, que especifiquem en annex per facilitar el rés comunitari. En tres d’aquests canvis s’ha introduït la paraula «misericòrdia». Aquestes modificacions del saltiri s’han fet amb molta cura i totes són justificables des del punt de vista de la recitació litúrgica del saltiri, de l’Església que rep l’Antic Testament dels LXX i la transmeté a través de la Vulgata en el ritus romà. S’haguessin pogut altres modificacions del saltiri, tanmateix no s’han fet per respecte a un salteri realment bell i amb el qual el poble cristià ja en té una familiaritat i que, gairebé, està del tot musicat. A part de la introducció (per a mi escassa) de la paraula «misericòrdia», poso per exemple el verset 2 del salm 62 per a les Laudes festives on s’hi afegit l’expressió «de bon matí jo us cerco». Era una omissió greu i incomprensible. Aquesta referència a l’albada, que ve dels LXX, és present en l’ús ecumènic del saltiri. Tota la qüestió al voltant de la relació entre la veritas hebraica i la recepció de l’Antic Testament per l’Església és actualment revisada des del punt de vista teològic i exegètic. En podríem justificar les variants restants. És una qüestió complexa que ara amb poques paraules no puc explicar. Be de grat us explicaria les raons litúrgico-teològiques d’aquests canvis en el saltiri, però ara m’allargaria.

Reorganització dels volums:

§ Volum I: Temps d’Advent i de Nadal. (Propi del sants: 30 novembre - 11 gener).

§ Volum II. Temps de Quaresma i Pasqua. (Propi del sants: 5 febrer - 12 juny).

§ Volum III: Temps de durant l’any, setmanes I a XVII. (Propi del sants: 9 gener - 9 març; 12 maig - 5 agost).

§ Volum IV: Temps de durant l’any, setmanes XVIII a XXXIV. (Propi del sants: 1 agost - 30 novembre).

§ Les Solemnitats del Senyor (Santíssima Trinitat, Corpus Christi, Sagrat Cor de Jesús i, a més, la festa de Jesucrist, gran sacerdot per sempre) se situen en el tercer volum, dins l’apartat del Propi del Temps, després de la setmana XVII de durant l’any. A més, després de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, s’indica la memòria del Cor immaculat de Maria, que se celebra l’endemà, donant la referència de la pàgina en el Propi dels Sants on apareix. Igualment, en el Propi dels Sants, abans de la memòria del Cor immaculat de Maria, s’indica la festa de Jesucrist, gran sacerdot per sempre i la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, indicant les pàgines on apareixen en el Propi del Temps.

Canvis en el Propi dels Sants:

§ S’han afegit els nous sants o beats dels calendaris universal i diocesans amb els textos aprovats per a les diòcesis o, en el cas de religiosos, els aprovats per a l’orde al qual pertanyien.

§ En el calendari que apareix a l’inici de cada volum s’ha reservat la primera ratlla de cada dia per al calendari universal, de manera que si la primera ratlla està en blanc vol dir que aquell dia no hi ha cap sant en el calendari universal.

§ Es trasllada de dia la celebració d’algun sant, ja sigui a tot Catalunya o en alguna diòcesi en particular, de manera que es pugui celebrar arreu i en la categoria correcta. A nivell de tot Catalunya cal destacar la nova data de la celebració de santa Agnès. La data del calendari universal és el 21 de gener, però com que coincideix amb la festa dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, fins ara la celebràvem, juntament amb sant Vicenç (ambdós com a memòria lliure), el dia 22. Per tal que se celebrin com a memòria obligatòria, es manté sant Vicenç el dia 22 i santa Agnès passa a celebrar-se el 19 de gener. Un altre cas és el de sant Adalbert, que en el calendari universal és memòria lliure, juntament amb la memòria lliure de sant Jordi, el 23 d’abril. Com a casa nostra sant Jordi és solemnitat, sant Adalbert passa a celebrar-se el 22 d’abril. La raó d’aquests trasllats de dies rau en la norma que els sants que són memòria obligatòria en el Calendari de l’Església Universal han de ser celebrats a tot arreu; si el dia propi de la memòria pròpia està ocupada per una memòria del Calendari Particular, preval aquesta; però la memòria del Calendari Universal se celebra en un altre dia determinat. Això explica, per exemple, que sant Pius de Pieltrecina se celebri a l’Arxidiòcesi el dia 18 de setembre perquè el dia propi del sant, el dia 23, està ocupat per santa Tecla. Això també passa en les memòries lliures com, per exemple, santa Isabel de Portugal que passa a celebrar-se el dia 5 de juliol perquè el dia 4 és la Dedicació de la Catedral. Aquest principi és discutible però en la totalitat no es pot resignar a celebrar mai alguns sants que són proposats com importants per a tota l’Església «estesa de l’orient fins a occident».

§ En el cas de grups de beats (per exemple, religiosos de sant Joan de Déu el 30 de juliol, claretians el 13 d’agost...), s’especifiquen els màrtirs de cada diòcesi. En el cas del dia 6 de novembre hi ha la memòria de sant Pedro Poveda Castroverde i Inocencio de la Inmaculada Canoura, que que encapçalen la ingent llista dels màrtirs del segle XX a Hispània. En aquest mateix dia, sota l’epígraf d’aquests sants, hi ha la rúbrica que recomana que cada diòcesi substitueixi (si així sembla oportú) aquests noms pel nom o noms dels sants o beats, que tinguin més significació pastoral en cada lloc. Us aconsello que en la nostra Arxidiòcesi poseu el nom de Sant Jaume Hilari, humil germà de la Salle, i companys màrtirs, que va viure a la casa de sant Josep de Cambrils, fou condemnat a mort en l’aula magna del Seminari i fou executat, amb una mort admirable, a la muntanya de l’Oliva, davant de les muralles de la ciutat i que empreu de les col·lectes que es proposen la segona oració que, a més a més, és preciosa perquè conté una al·lusió a la Mare de Déu.

§ Les festes pròpies o relacionades amb la Mare de Déu s’anomenen “de la Benaurada Verge Maria”, tot fent  memòria de les paraules del Magníficat: “des d’ara totes les generacions em diran benaurada”. Així, per exemple, Naixement de la Benaurada Verge Maria; o Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria. Però les advocacions marianes mantenen el nom genuí català; així, Mare de Déu de Lourdes o Mare de Déu de Montserrat.

§ S’han unificat alguns criteris en la forma d’esmentar els sants. Per exemple, els sants i beats catalans s’anomenen amb els dos cognoms separats per la conjunció “i”. En les oracions dels sants, en la majoria dels casos es deixa només el nom del sant i s’omet el cognom. El dia 3 de febrer, sant Anscari adopta el nom més comú: Òscar. Quan es tracta de dos o més sants, s’esmenten d’aquesta forma: sants Ciril i Metodi (i no sant Ciril i sant Metodi).

• S’han afegit els càntics de Divendres Sant i de Dissabte Sant a l’apèndix I (Càntics i evangelis per a les vetlles) del segon volum.
• A l’apèndix III (himnes en català) de tots els volums s’han eliminat alguns himnes i se n’han afegit altres de més escaients. Aquests himnes hi són més a model d’exemple que d’utilitat.

ANNEX: Canvis en els salms

Versió anterior	Nova versió
Salm 2, verset 6 M’ha consagrat a mi com a rei seu Dalt de Sió, muntanya santa.	Salm 2, verset 6 Jo mateix he consagrat el meu rei A Sió, la meva muntanya santa.
Salm 4, verset 4 Sapigueu que el Senyor m’ha fet favors meravellosos;	Salm 4, verset 4 Sapigueu que el Senyor ha glorificat el seu servent;
Salm 28, versets 3-9 El tro del Senyor es fa sentir sobre les aigües,† el Déu majestuós fa esclatar la tempesta, * ve el Senyor sobre les aigües torrencials. El tro del Senyor és potent, * el tro del Senyor és majestuós. El tro del Senyor estavella els cedres, * estavella el Senyor els cedres del Líban. Fa saltar el Líban com un vedell * i el Sarion com la cria dels braus. El tro del Senyor fa espurnejar flames de foc,† el tro del Senyor arremolina el desert, * arremolina el Senyor el desert de Cadés. El tro del Senyor arremolina l’alzinar † i escorça les boscúries. *	Salm 28 La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,† el Déu majestuós fa esclatar la tempesta, * ve el Senyor sobre les aigües torrencials. La veu del Senyor és potent, * la veu del Senyor és majestuosa. La veu del Senyor estavella els cedres, * estavella el Senyor els cedres del Líban. Fa saltar el Líban com un vedell * i el Sarion com la cria dels braus. La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc,† la veu del Senyor arremolina el desert, * arremolina el Senyor el desert de Cadés. La veu del Senyor arremolina l’alzinar † I escorça les boscúries. *
Salm 50, verset 3 Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;	Salm 50, verset 3 Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
Salm 55, verset 9 Heu dut el compte de la meva vida errant, en el vostre odre heu recollit les meves llàgrimes.	Salm 55, verset 9 En el vostre llibre, heu dut el compte de la meva vida errant, en el vostre odre heu recollit les meves llàgrimes.
Salm 62, verset 2 Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.	Salm 62, verset 2 Vós, Senyor, sou el meu Déu, de bon matí jo us cerco.
Salm 68, verset 17 El vostre amor, Senyor, vessa bondat; mireu-me, responeu, vós que estimeu tant.	Salm 68, verset 17 El vostre amor, Senyor, vessa bondat; mireu-me, per la vostra gran misericòrdia.
Salm 86, verset 7 I els cantors i els dansaires responen: «Ciutadans de Sió.»	Salm 86, verset 7 I els cantors i els dansaires responen: «De tu brollen totes les meves fonts!»
Salm 90, verset 15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré, i tothom l’estimarà;	Salm 90, verset 15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria;
Salm 98, verset 5 Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l’escambell dels seus peus: és cosa santa.	Salm 98, verset 5 Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l’escambell dels seus peus: Ell és sant.
Salm 109, versets 3-7 «Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, des del principi jo t’he engendrat». El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec». El Senyor és al teu costat, i abat els reis el dia que s’indigna; judica els pobles i els fa presoners, abat governants arreu de la terra. Et dóna possessió del teu domini; així redreçaràs el cap.	Salm 109, versets 3-7 «Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, abans de l’aurora jo t’he engendrat». El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre, * segons l’orde de Melquisedec». El Senyor és al teu costat, i abat els reis el dia que s’indigna; judica els pobles i els fa presoners, abat governants arreu de la terra. Pel camí beuràs del torrent, així redreçaràs el cap.
Salm 118, verset 77 Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida, la llei farà les meves delícies.	Salm 118, verset 77 Que m’arribi la vostra misericòrdia i viuré; la vostra llei fa les meves delícies,

Hores i dies en què es resen els salms modificats

Salm 2	Ofici de lectura	Diumenge I Nadal Presentació del Senyor (2 de febrer) Anunciació del Senyor (25 de març) Divendres Sant Dilluns dins l’octava de Pasqua Diumenge de l’octava de Pasqua Jesucrist, gran sacerdot per sempre Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre) Jesucrist, Rei de tot el món Comú de diversos màrtirs Comú d’un màrtir
Salm 4	Completes Ofici de lectura	Diumenge I Dissabte Sant
Salm 28	Laudes Ofici de lectura	Dilluns I Baptisme del Senyor
Salm 50	Laudes	Divendres I, II, III i IV Divendres Sant Ofici de difunts
Salm 55	Hora d’entre dia	Dijous II
Salm 62	Laudes	Diumenge I (+ solemnitats i festes) Diumenge de Pasqua
Salm 68	Ofici de lectura	Divendres III
Salm 86	Ofici de lectura Laudes	Santa Maria Mare de Déu  (1 de gener) Comú de la Dedicació d’una església Comú de la Mare de Déu Dijous III
Salm 90	Completes	Diumenge II
Salm 98	Laudes Ofici de lectura	Dijous III Sant Joan evangelista (27 de desembre) Santa Maria Mare de Déu  (1 de gener) Transfiguració del Senyor (6  d’agost)
Salm 109	Vespres Segones Vespres	Diumenge de Pasqua Diumenge I, II, III i IV Nadal Epifania Presentació del Senyor (2 de febrer) Anunciació del Senyor (25 de març) Ascensió del Senyor Pentecosta Santíssima Trinitat Santíssim Cos i Sang de Crist Sagrat Cor de Jesús Jesucrist, gran sacerdot per sempre Transfiguració del Senyor (6 d’agost) Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre) Tots Sants (1 de novembre) Jesucrist, Rei de tot el món
Salm 118,73-80	Hora d’entre dia	Divendres II