dimecres, 20 d’abril del 2016

SALMS PASQUALS (I)


SALM 109

La següent sèrie de salms els designem "Salms pasquals" ja que la tradició litúrgica de l'Església els ha resat com a profecia de la glòria del Senyor Ressuscitat ia lloança seva. Aquest ús s'origina ja en el Nou Testament. Amb raó aquests salms són presents en la celebració de les Hores del diumenge sobretot, i, presents d'una manera especial en el Temps Pasqual i en la tríade de les solemnitats: Pasqua, Ascensió i Pentecosta. La més antiga tradició litúrgica romana va diferenciar el Temps de Pasqua de la resta de l'Any litúrgic, ja sigui per l'ús establert d'uns salms determinats com per la profusió de l'al•leluia. S'explicita el sentit pasqual de cada salm amb l'antífona pròpia indicada per al temps de Pasqua.

El Salm 109: Dixit Dominus a Domino meo, l'Església el canta cada diumenge com a primer salm de les II Vespres del Dia del Senyor. Generacions i generacions de cristians han cantat aquest Salm quan el sol es pon el Dia del Senyor i el cantaran fins que el Senyor torni. Realment és suggestiu que la comunitat, reunida al capvespre del Diumenge, per a l'oració vespertina comenci la salmòdia amb el Salm 109 ja que aquest constitueix una proclamació del Senyor ressuscitat i glorificat. És el dia que l’Església ha celebrat l'Eucaristia, és el primer dia de la nova creació. Precisament des d'aquesta perspectiva, el Salm esdevé un cant lluminós adreçat per la litúrgia cristiana al Ressuscitat en el dia festiu, memòria de la seva Pasqua. És el Salm més cristià del saltiri. L’Església reunida al capvespre del dia del Senyor amb el salm contempla el cel obert amb el Crist, assegut a la dreta del Pare. Això li és una gran alegria.

Realment és el Salm més cristià ja que el Senyor Jesús s'atribueix a si mateix les seves paraules: Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu? (Mt 22:45). Ell mateix es refereix al Salm quan en el Sanedrí parla de la glòria del Fill de l'home assegut a la dreta de Déu (Mt 26:64). També l'apòstol Pere en la seva predicació kerigmàtica del dia de la Pentecosta cita el al Salm: A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir: “Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics com a escambell dels teus peus” (Ac 2,34-35).

És el Salm més citat del Nou Testament, fins a 14 vegades i sant Agustí diu al principi de la seva predicació que "és un salm breu per les seves paraules, però dens en els seus continguts" (In Ps 109,1) i proclama aquestes solemnes paraules en la seva predicació:
"Era necessari conèixer l'únic Fill de Déu, que havia de fer-se present els homes, per assumir l'home i esdevenir home a través de la naturalesa assumida: va morir, va ressuscitar, va ascendir al cel, on seu a la dreta del pare i ha complert entre les nacions el que havia promès [..] Tot això, per tant, havia de ser profetitzat, havia de ser anunciat, havia de ser comunicat com destinat a venir, perquè, venint d'una manera sobtada, no donés lloc a la por, ans al 'contrari: ja que havia estat anunciat, fos acollit amb fe i esperat amb alegria. Dins d'aquestes promeses cal incloure aquest Salm, que profetitza, en termes tan clars i explícits, a nostre Senyor i Salvador Jesucrist, que no podem tenir el més mínim dubte que realment es proclama el Crist” (In Ps 109:3).

El primer oracle: Crist, Rei exaltat a la dreta del Pare

En el primer oracle (v.1) s'escolta la Paraula més alta de la gloriosa i indivisible Trinitat. És la Paraula de Déu (Jahvè) dirigida a aquell que és "el meu Senyor" (Adonai), investint-lo de la seva pròpia glòria i entronitzant-lo com a rei victoriós: "Seu a la meva dreta". Jesús és el rei vencedor en la seva Creu que per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Jesucrist que va pujar al cel i està a la dreta de Déu, ell se'n va anar al cel i està a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders (1Pe 3:22) i ara espera que Déu faci dels enemics l'escambell dels seus peus, l'últim enemic és la mort. El darrer enemic destituït serà la mort. Així sant Pau escriu: Crist ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus (1Co 15:35)

És a partir d'aquest Salm que l'Església va articular el llenguatge de la fe i les paraules del Credo: "Sedet ad dexteram Patris" (Seu a la dreta de Déu Pare). El tema de la sessio Christi ad dexteram Patris és particularment entranyable en la comunitat del Nou Testament i és present en els antics himnes cristològics (Fl 2,6-11; 1Tm 3,16). La resurrecció manifesta el Senyor com el Kyrios de tot l'univers. També es troba en un dels himnes més antics de la litúrgia, el Glòria: Vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.

Segon oracle: Crist, Fill de Déu des de l'eternitat

El que ha estat exaltat i ara s'asseu a la dreta del Pare és el qui ha estat engendrat, com la rosada, abans de l'aurora i la glòria sagrada ja era príncep des del dia del seu naixement (v. 3). Aquest verset és molt arcaic segons els exegetes i és difícil establir correctament el seu text original, d'aquí la disparitat d'interpretacions. Sigui quin sigui el text original l'Església orant ha confessat la seva fe a través d'aquestes paraules en la condició divina de Crist. El qui seu a la dreta de Déu és també el qui ha estat engendrat abans de tots els segles, perquè ell és «Déu de Déu, llum veritable nascut del Déu veritable, engendrat no pas creat i de la mateixa naturalesa del Pare», per això el salm confessa que des del principi ha estat engendrat. I també es diu que és príncep des del si de la mare, amb una al•lusió preciosa a les entranyes de la Immaculada Verge Maria. El salm canta, doncs, tant la concepció del Messies, com el seu naixement virginal. És la glòria de Déu que es manifesta, la glòria que Jesús reclama per a sí en la seva pregària sacerdotal: Ara glorifica'm tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís (Jn 17:4).

Tercer oracle: Crist, summe i etern sacerdot

El que ha nascut abans de l'aurora in splendoribus sanctis és sacerdot, amb un sacerdoci que ve del cel, més enllà i abans fins i tot que el sacerdoci levític, que uneix i reconcilia Déu i l'home. Un sacerdot, sine patre sine matre sine genealogia, per indicar que és do de Déu. Sota la figura de Melquisedec (rei de pau) es presenta davant el poble amb l'ofrena del pa i del vi es profetitza a Crist que lliura eucarísticament seu Cos i la seva Sang. La carta als Hebreus desenvolupa aquí amb una bella teologia, contraposant l'ordre de Melquisedec a l'ordre del sacerdoci levític per manifestar la superioritat del primer i per revelar el nou tabernacle, no construït per mans humanes: Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec (Hb 6:20).

Tant els fidels, com els ministres ordenats, tenen goig de cantar: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. L’aliança segellada per Jesucrist, sacerdot de la nova aliança, mai més serà derogada i roman per sempre. Ni tan sols els nostres pecats poden que Déu es desdigui del que en Crist i per Crist ens ha promès.

En Ell, per tant, tenim l'àncora de la nostra esperança. No hi ha res de efímer en Crist, amb Ell tot roman per sempre. L'Església participa, amb el cant del Salm, dels misteris de l'Espòs, perquè el que es canta en el Salm es compleix en ella, sobretot en el Dia del Senyor. Certament ella, l'Església, participa de la seva reialesa victoriosa, de la seva filiació divina, del seu sacerdoci; amb raó som un poble de reis i de sacerdots. (Les paraules Tu es sacerdos in aeternum han estat sempre presents en la litúrgia del sagrament de l'Orde).

Amb raó l'assemblea desitja i exclama: Que el Senyor estengui lluny des de Sió, el poder del teu ceptre. Un ceptre que segons sant Joan Crisòstom, és la seva santa creu, perquè els enemics siguin posat a l'estrada dels seus peus, no per destruir-los, sinó perquè allí el reconeguin com a Senyor. Déu Pare que està a la seva dreta, el dia del seu poder trencarà les forces del mal perquè no facin més mal a la terra. Vegeu el comentari del salm de sant Joan Crisòstom: Expositio in Psalmum CIX 3, 4 i 5 ss).

Finalment en l'enigmàtic v.7: De torrente in via bibet, propter ea exaltabit caput, el Senyor ha abaixat el cap per beure del torrent de la nostra humanitat i ha estat humiliat és el que per la seva resurrecció s'aixeca per portar al seu poble a la seva heretat. Ell sempre va davant. Crist sempre davant nostre i per sobre nostre. Però també Crist en nosaltres esperança de la glòria (Col 1:27).

El salm es canta a les II Vespres dominicals i a gairebé a totes les solemnitats. Amb el salm 109, tant en el curs romà i monàstic, començava la sèrie dels salms de vespres que es distribuïen setmanalment amb cinc salms cada dia fins al salm 147. Va ser un ús secular que va perviure fins a la reforma de l'Ofici Diví. És bonic pensar que generacions de creients, entre ells tants sants i santes, han cantat la glòria del Senyor amb aquest Salm, en el qual David, inspirat per l'Esperit Sant, va anunciar a l’avançada la glòria del seu Senyor.

Les comunitats cristianes reunides per a les Vespres del diumenge, joioses de celebrar el dia del Senyor han de cantar amb alegria i una gran esperança aquest salm. La bellesa no resideix en les paraules, sinó en el que aquestes anuncien: Crist està assegut a la dreta de Déu Pare i és el rei victoriós i el sacerdot d'una nova aliança, de la qual nosaltres pel baptisme i la fe formem part. No hi ha alegria més gran que proclamar amb el Salm, que Jesús coneixia i que els apòstols feien servir per predicar la resurrecció, Jesucrist és rei i sacerdot amb un regne que no tindrà fi i amb un sacerdoci que mai serà abolit. La comunitat eclesial se sent joiosa de cantar-lo i s’hi complau.

El salm es canta amb el bell i sobri to setè gregorià. Les antífones enriqueixen el Salm amb perspectives sempre noves segons el temps litúrgic i les solemnitats.

SALM 109

Oracle del Senyor al meu Senyor:

«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus»

Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
des del principi jo t'he engendrat».

El Senyor no es desdiu d'allò que jurà:

«Ets sacerdot per sempre,
com ho fou Melquisedec».

El Senyor és al teu costat,
i abat els reis el dia que s'indigna;
judica els pobles, i els fa presoners,
abat governants arreu de la terra.

Et fa guia del poble camí del seu país;
així redreçaràs el cap.

Preguem

Senyor, Déu totpoderós, vós heu glorificat el vostre Fill, fent-lo seure a la vostra dreta i heu destruït el poder dels seus enemics, feu que el seu ceptre s’estengui a tota la terra i que la seva victòria arribi a tots els pobles, ell que viu i regna amb vós, pels segles dels segles. Amén.