SALMS PENITENCIALS (I)

SALM 6

Sant Agustí assenyala com quatre dels salms penitencials i Cassiodor al segle VII enumerava el septenari penitencial. Tenen com a característica comuna la confessió del pecat, el penediment i la súplica del perdó. La litúrgia romana utilitzava aquests salms durant la Quaresma i en altres ocasions

Adquireix un gran sentit resar durant aquesta Quaresma de l'Any de la Misericòrdia. Són set salms penitencials perquè set són els pecats capitals i la seva oració restaura els set dons de l'Esperit Sant. Durant aquesta Quaresma jubilar cadascun dels salms penitencials pot ser motiu de la lectio divina. Freqüentment resem els salms i no deixem espai perquè l'Esperit ens descobreixi el significat de cada un per a les nostres existències. Una breu introducció a cada salm pot ajudar-nos a resaré cada un d'aquests salms amb la saviesa que ve de dalt, com gràcia que omple de sentit les paraules de l'Escriptura. Al comentari s'afegeix una oració sàlmica.

Lectura orant del Salm

El Salm 6 «Domine, ne in furore tuo», en la tradició cristiana és el primer dels Salms penitencials. En els patiments, la persecució, la malaltia i la mort, demanem al Senyor, que ha patit per la seva Església, que escurci el temps de prova i la l’alliberi del mal. En aquest Salm hi ha les llàgrimes del Senyor a Getsemaní i també les nostres. Totes les llàgrimes que els homes vessen sobre ells mateixos i sobre els seus amics tenen a veure amb les llàgrimes de Jesús en la seva agonia (He 5,7). Que Deu Pare es recordi de les llàgrimes vessades del seu Fill estimat pel món i tingui pietat de l’Església i de nosaltres. És la pregària de tota l’Església, unida a la pregària del seu Senyor. Ja Agustí predica que tota l’Església ha de pregar amb aquest Salm.

Origines escriu: “Déu escolta primer les llàgrimes i després les pregàries”. La persona que prega presenta a Déu el sofriment pur, del cos i de l’esperit. Patiment físic i angoixa interior. El cristià tan sols pot presentar el seu dolor a Déu i recordar-se del seu amor misericordiós. És una exposició de la seva vida que pateix a la gràcia. La pregària del Salm és una petició de guarició, de perdó, de serenor. El primer verset deixa entreveure un misteri: el sofriment ens purifica del pecat i ens rendeix a Déu, a la seva sola misericòrdia. Aquest Salm només es pot pregar en comunió amb els membres sofrents del Cos de Crist.

La pregària del salmista s’ha d’emmarcar en la teologia bíblica de la relació entre la malaltia i el pecat, com el llibre de Job o com Jn 9,2: “¿Qui ha pecat perquè naixés cec, ell o els seus pares?”. A l’AT la malaltia és un càstig diví. El furor de Déu pot convertir-se en un incendi que, ple d’ira, destrueix a l’home. Només hi ha una opció: abandonar-se als seus braços suplicant misericòrdia i perdó. Quan diem a Déu “No em corregeixis amb ira” és dir-li: “No em castiguis com a jutge, sinó perdona’m com a Pare”. Només la misericòrdia de Déu salva, guareix i allibera.

En aquest sentit s’entén perfectament que sigui el primer dels Salms penitencials. Luter estava convençut que Déu escolta més el crit blasfem d’un desesperat que no la lloança dominical d’un acomodat. El salmista sap que la darrera paraula de Déu no pot ser la de l’abandó ni la del càstig i, per això, en el darrer versicle del Salm assistim a un canvi, el salmista té la seguretat de la victòria de Déu, vet aquí, doncs, que un Salm melancòlic i trist es transforma en una promesa de salvació. Sí, el dia de la Resurrecció els enemics, confosos i avergonyits, es fan enrere en un instant (v.10-11), aquell dia el Pare reconeixerà als qui no s’han avergonyit del seu Fill estimat.

Les llàgrimes purifiquen i ens fan recordar que les aigües baptismals es converteixen, al llarg de la pròpia vida, en llàgrimes de penitència. Les llàgrimes són un do de Déu, quan són de penediment. Aquest tema està molt present en la tradició dels Pares, per això transcrivim, com a exemple, aquestes paraules precioses predicades per sant Ambròs:

«Bonae lacrimae quae lavant culpam / Què bones són les llàgrimes que renten els pecats¡ / Denique quos Iesus respiit plorant / Per això tots aquells a qui Jesús mira, ploren. Pere negà per primera vegada i no va plorar, perquè encara no l’havia mirat el Senyor. Pere negà per segona vegada i no va plorare, perquè encara no l’havia mirat el Senyor. Pere negà la tercera vegada: / respexit Iesus et ille amarissime flevit / Jesús el mirà i ell va plorar amargament. El plor no ve del pecat. “Tot el que comet el pecat és esclau del pecat” (Jn 8, 34). El pecat ens porta al vici, no al plor. “Si el Fill us dóna la llibertat, sereu realment lliures” (Jn 8, 36). És quan Jesús mira que es plora. I es plora al recordar-nos d’Ell. “ Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere” (Lc 22, 61). No es plora per la humiliació, es plora perquè és d’aquesta forma que som estimats. Es plora de gratitud, perquè som mirats d’aquesta manera. Perquè, pobres pecadors, som estimats d’aquesta manera. «Respice, Domine Iesu / Mira’ns, Senyor Jesús, / ut sciamus nostrum deflere peccatum / perquè aprenguem a plorar els nostres pecats. / Unde etiam lapsus sanctorum utilis/ Per això també el pecat dels sants és útil. La traïció de Pere no m’ha ocasionat cap mal, però m’ha estat molt útil el fet que Jesús el perdonés». (San Ambròs, Expositio in Lucam X, 89.5)

Al començament de la Quaresma de l’any passat, a la Basílica de santa Sabina, el Papa Francesc va demanar “el do de les llàgrimes” per a superar la hipocresia i així emprendre una autèntica conversió. Va explicar que és bo fer-se la pregunta de si plorem. “¿El Papa plora?, ¿els cardenals ploren? ¿els bisbes ploren? ¿els preveres ploren? El plor ¿és part de la nostra pregària?”. També, durant el seu viatge a Filipines, va assenyalar la necessitat d’aprendre a plorar i va explicar que “certes realitats de la vida es veuen només amb els ulls purificats per les llàgrimes”.

D’altra banda, el Salm, és citat per la predicació de Jesús: “Ell us dirà: No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els que heu obrat el mal” (Lc 13:27). Jesús les va dir pels que volen obrar en el seu nom, però no compleixen sincerament la voluntat de Déu.

Salm 6 – Oració de l’afligit que acudeix a Déu.

Ant. Allibereu-me, Senyor per la vostra misericòrdia

No em repteu, Senyor, tan durament, *
no em corregiu amb tant de rigor.
Compadiu-vos de mi, vaig perdent forces. *
Guariu-me. Tot jo em consumeixo, *
tot jo estic trasbalsat.
I vós, Senyor, què espereu? +
Veniu a salvar-me la vida, *
allibereu-me per la vostra misericòrdia.
Entre els morts no hi ha qui us recordi, *
qui us pot lloar al país dels morts?
Estic desfet de tant sofrir, *
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.
Els ulls se'm consumeixen de tristesa, *
tant de dolor els fa envellir.
Aparteu-vos de mi, gent malèfica! *
El Senyor accepta el meu plor,
el Senyor escolta la meva súplica *
i acull la meva pregària.
Els enemics, confosos i desfets, *
es faran enrere en un instant. 

Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie eleison 

V/ Veniu a salvar-me la vida
R/Allibereu-me per la vostra gran misericòrdia (Sl :5)

Pare nostre

Oració.

Recordeu-vos, Pare, de les llàgrimes del vostre Fill en la seva agonia, vós que veieu la gran nit de la vostra Església, veniu, allunyeu d’ella tots els seus adversaris, i nosaltres, sense temor, podrem donar-vos gràcies. Per Crist Senyor nostre.