PER A LA CATEQUESI
Jesús és el rostre de la misericòrdia del Pare, segons les paraules
bellíssimes de la Misericordiae vultus i
cal entendre que totes les obres de misericòrdia hem de fer, abans el Senyor i
Mestre, les ha fet i les ha ensenyades a fer. També ens ha manat que les féssim
(Mt 7:16) i sant Pau, ampliant encara més l’horitzó, ens dirà que són obres que
Déu tenia preparades per a nosaltres des del començament: Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a
realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè
visquéssim practicant-les (Ef 2:10). De manera que si no les fem queda com
un buit, on l’amor de Déu que hauria d’haver arribat a través nostre no hi
arriba.
El Senyor és el subjecte passiu de totes les obres de misericòrdia.
Totes les obres de misericòrdia que fem als germans més petits (que no compten,
que no són importants, que no ho poden agrair) estan fetes a ell. Aquesta
afirmació és absoluta en el Nou Testament per raó de la claredat del capítol 25
de sant Mateu: «A mi m’ho féreu». Aquesta claredat encara és més exigent perquè
el cristià s’hi juga la salvació. Aquesta claredat resplendeix fora dels
sinòptics en la carta de sant Joan: Ningú
pot estimar Déu que no veu sinó estima al germà que veu (1 Jn 4:20).
El Senyor també és el subjecte actiu de totes les obres de misericòrdia
tant en la seva vida terrenal com en la seva vida glorificada. En aquest món el
Senyor mateix alimentà el qui tenia fam, donà de beure l’assedegat, vestí el
qui anava despullat i rercomana que si algú ens demana una túnica, li donem
també mantell. És ell qui va visitar els malats i així va a casa de la petita
de Jaire, està disposat a anar a veure el servent de centurió i va a casa de
Llàtzer perquè li diuen que està malalt. I finalment acull l’estranger com a la
dona de Canà i parla, i no s’avergonyeix de parlar-hi, amb una dona samaritana.
No només les obres de misericòrdia corporals, sinó també les
espirituals. Es així que el Senyor ensenya el camí per anar cap al Pare, dóna
consell al jove ric, corregeix els fariseus, perdona les injúries i prega per
tots, ensenyant ell mateix la pregària de tots, que és el Parenostre. Crist
glorificat continua fent les obres que manifesten la misericòrdia del Pare a
través del seu Cos, que és l’Església. També el Senyor ressuscitat fa les obres
que són pròpies del Pare per la comunicació de l’Esperit Sant, amb els
carismes, amb les gràcies i amb les mocions d’aquest.
Tot i així aquestes obres de misericòrdia són no res comparades amb la
gran obra de misericòrdia que les engloba a totes, que és gran i insuperable: la
salvació del món. És misericòrdia pura i del tot gratuïta. És gràcia no
merescuda: quan encara nosaltres érem pecadors, ell va morir per nosaltres. Ni
tan sols havíem nascut i ell ja va donar la vida per nosaltres. El baptisme
aboca quam primum sobre nosaltres
aquesta gràcia de la redempció.
El camí de la Creu, meditat tantes vegades pel poble cristià en la
santa Quaresma, és un ensenyament de totes les obres de misericòrdia de Crist.
En aquest camí no tan sols les predica sinó que les viu, de manera que
desgranant les estacions del camí de la creu el poble cristià les aprèn i
descobreix que la mesura de la misericòrdia es desplaça del propi cor al
cor de Déu. La mesura de la misericòrdia dels cristians no és terrenal, és
divina. Tant divina que no té límit i esdevé immesurable. Mai ningú exhaureix
en ell mateix tota la misericòrdia de Déu, sempre hi haurà més misericòrdia per
exercir i per viure. En tot cas hem de tenir present aquestes dues paraules de
l’Escriptura. La primera: «El qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb
alegria» (Rm 12:8) i la segona: «Déu és prou poderós per a omplir-vos de
gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou
abundància per a practicar tota mena d'obres bones» (1Co 2:8) .
INDICACIONS:
Recordem que la paraula en llatí statio vol dir “una aturada” per contemplar pausadament aquell
moment del camí de la Creu de Jesús. No cal llegir tots els textos, es poden
abreujar o bé ometre’ls en part. A cada estació s’indica una intenció de
pregària relacionada amb cada obra de misericòrdia , després de la qual cal fer una pausa de
silenci i de pregària. El més important és introduir els fidels a la pregària
del cor.
1 Estació
Jesús és condemnat a
mort
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La primera obra de misericòrdia
és donar menjar el qui té fam perquè Jesús s’ha donat a sí mateix com el «Pa de
la Vida».
.
Meditació
Jesús ha estat condemnat a mort. Des d’ara ja no disposarà de sí
mateix. Havent escoltat la sentència repeteix dins seu: «Ningú em pren la vida, sóc jo que la dono per amor» (Jn 10:18).
Jesús entregat a la passió esdevé ara el Pa de la Vida. Ara s’entenen les
paraules: «El pa que jo donaré és la meva
carn per a la vida del món» (Jn 6:51). Aquest pa saciarà tots els qui tenen
fam de ser justos i els farà benaurats. Ara és lliurat, però, el vespre abans
en aquella sacratíssima cena, el Senyor es va donar amb les seves pròpies mans:
Preneu i mengeu, això és el meu Cos.
El Senyor que multiplicant el Pa va alimentar prop del mare de Galilea una
multitud, alimentarà amb el Pa de l’Eucaristia a la seva Església fins que Ell
torni.
Pregària
Senyor i Mestre de la nostra vida, doneu-nos cada dia el pa de
l’Eucaristia, que tinguem sempre fam del Pa de la Vida, que desitgem ardentment
la vostra Eucaristia i que l’amor que compartim amb els germans ens mogui
compartir el que tenim amb els pobres, que són germans vostres i nostres.
Preguem per aquella part de la humanitat que no disposa del necessari
per a viure (Pausa).
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
2 Estació
Jesús pren la seva
creu
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La segona obra de misericòrdia
és donar aigua el qui té set, ja que Jesús ens ha donat l’aigua de la vida.
Meditació
El Senyor pren la creu, l’abraça i l’estima. Ara ell té set, té set de
l’Amor, té set i desig que el Pare sigui glorificat amb la seva obediència i el
món sigui salvat. Prenent la creu el Senyor va començar a dir el salm que
després ressonarà increïble quan sigui elevat a la creu: Vós, Senyor, sou el meu Déu, tot jo tinc set
de Vós. El qui té set és el qui donarà l’aigua, com ho digué a la
Samaritana: «El qui begui de l'aigua
que jo li donaré, mai més no tindrà set. -Si algú té set, que vingui a mi; el
qui creu en mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu
interior brollaran rius d'aigua viva». (Jn 7:37). El qui va
morir tenint set esdevé una font de misericòrdia perquè del seu cor obert
en brollà sang i aigua. Ens donarà a tots l’aigua de la vida que salta fins a
la vida eterna (Jn 4:14). Ara el Senyor ja ha estat glorificat. Ara la font
raja inestroncable, bevem d’aquesta aigua i donem-la a tots. És l’aigua de
l’amor, de la caritat humil, la de cada dia.
Preguem pels qui se senten sols i han estat abandonats de tots i
necessiten la caritat de l’amor dels altres (Pausa).
Pregària
Senyor i Mestre de la vostra vida, l’aigua que fa viure és l’amor,
concediu-nos de beure sempre en el riu de la vostra gràcia per tal que els
nostres pecats siguin perdonats i havent experimentat la vostra misericòrdia,
donem l’aigua de l’amor als nostres germans.
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
3 Estació
Jesús cau per primera
vegada en el camí de la creu
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La tercera obra de misericòrdia
és vestir el qui va despullat ja que el Crist ens ha revestit a tots de la seva
gràcia.
Meditació
El Senyor cau per primera vegada. Ara Jesús és aquell a qui els lladres
del camí de Jericó van malferir en el camí. Ara el Senyor és el qui esdevé
germà de tots els qui la vida ha despullat de la seva dignitat, del treball,
del sostre, de terra per a viure. El mateix Senyor serà despullat a la vista de
tots perquè nosaltres siguem revestits en la seva gràcia: Tots els qui heu estat batejats en
Crist us heu revestit de Crist (Ga 3:27). Els cristians som aquells que hem
estat revestits de la força que ve de dalt (cf. Lc 24:49). Revestits de Crist
hem d’anar a l’encontre dels germans que la vida ha despullat de tot i viuen
les grans solituds del cor i a les perifèries de la vida. Despullats d’amor i
de dignitat, dels qui no són mai mirats per ningú, caiguts en el camí de la
seva vida, pels seus errors, per les oportunitats que han tingut, perquè són
descendents d’una raça de pobres. Que no ens hàgim d’avergonyir quan, per sobre
una catifa vermella, els pobres passin davant nostre en el Regne que a ells els
fou promès.
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, vós heu aixecar la humanitat caiguda
en el pecat i ens heu revestit pel baptisme de la túnica de la vostra gràcia,
amb la qual us seguin d’arreu on aneu i on aneu sempre és vers allà on viuen
els pobres. Feu que si algú d’ells no té vestit li donem també el mantell (cf.
5:40) amb el qual el cobrim d’afecte, de tendresa, de dignitat, d’amor. Que
veient-vos postrat a terra, sota la creu, per amor nostre comprenguem que: «La vida val més que el menjar, i el cos més que
el vestit» (Mt 5:40).
Preguem pels exclosos de la societat i per les famílies que viuen en
precarietat i que pateixen cada dia pel seu present i pel seu futur (Pausa) .
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
4 Estació
Jesús retroba la seva
mare
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La quarta obra de misericòrdia
és visitar els malats ja que Crist ens ha donat a Maria com a Mare de
Misericòrdia.
Meditació
El mateix Esperit impulsà a Maria a anar amb pressa a la muntanya de
Judà per visitar a Elisabet, cantar el Magnificat i anunciar-li la bona nova.
El mateix Esperit impulsà a Maria a anar a trobar el seu Fill en el camí de la
creu ell que acomplia a la perfecció les paraules del profeta Isaïes: «Ell portava les nostres malalties i
havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home
castigat que Déu assota i humilia» (Is 53:4). Abandonat per tots, Maria era
l’únic signe del consol del Pare del cel. Ell que havia guarit els altres no
podia curar-se a si mateix, perquè si ho hagués fet no haguéssim pogut ser
salvats. Mirant la seva Mare el Senyor devia dir: Es per tu, Mare, que em porten a la creu, és perquè tots siguin com tu
que sóc obedient al Pare. Vet aquí que la misericòrdia de Déu –en aquell
ignominiós Divendres Sant– es feu present en la mirada de Maria. Des
d’aleshores Maria, la compassiva del Fill, és la que es compadeix de tots. Ella
estén sempre el mantell de la misericòrdia envers tots els qui sofreixen, per
les malalties del cos i del cor.
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, us donem gràcies perquè ens heu
donat a Maria per Mare de Misericòrdia; feu que com ella tinguem pressa per
anar a visitar tots els qui sofreixen i els visitem la mirada i el cor. I us
demanen que Maria sigui al capçal del llit de tots els malalts del món, Ella
que és la Salut dels mallats i Consol dels qui sofreixen.
Preguem per tots els visitadors de malalts de la nostra arxidiòcesi i
pels mossens que exerceixen el seu ministeri en els hospitals (Pausa).
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
5 Estació
El Cirineu ajuda a
portar la creu del Senyor
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La cinquena obra de misericòrdia
és acollir el foraster i transeünt, perquè en Crist ja no som estrangers, sinó
ciutadans del cel.
Meditació
Simó de Cirene era estranger i fou obligat a portar la creu del Senyor
i sense saber-ho realitzava a la perfecció la imatge del deixeble: Qui
vulgui venir amb mi, que prengui la seva creu i em segueixi. Simó de
Cirene no esperava pas trobar-se amb el Senyor, transeünt dels carrers de
Jerusalem amb la seva creu. El Cirineu feu una obra de misericòrdia: ajudar el
Senyor. Ell no sabia ni podia saber que era el seu Salvador. La carta als
Hebreus ens recorda que acollir l’altre és acollir a Déu: No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns,
sense saber-ho, van acollir àngels (Hb 13:2). Donar espai a d’altre
dins del propi cor es acollir el mateix Crist. Sempre serà veritat la paraula
del Senyor: «Era estranger i em vareu
acollir» (Mt 25:43).
Pregària
Senyor i Mestre de la nostra vida, feu que acollim sempre els altres,
que els sabem escoltar i sapiguem mirar els seus ulls. Que ningú sigui estrany
en el nostre cor, ja que ningú és estrany per a vós. Que acollim tots els qui
peregrinen en nosaltres en el camí de la vida, que els donem la mà i els
sàpiguen somriure. Són germans nostres ja que tots per Vós i en Vós no ja
no sou estrangers o forasters, sinó
ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu (Ef 2:19).
Nosaltres tenim una pàtria al cel. Es per donar-nos aquesta pàtria que vós
caminàveu amb la creu, doneu-nos la gràcia d’ajudar a portar la creu dels
nostres germans i humilitat per deixar-nos ajudar.
Preguem pels estrangers, els refugiats i exiliats per causa de les
guerres, sobretot de la guerra de l’orient, a Síria (Pausa) .
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
6 Estació
La Verònica eixuga el
rostre de Jesús
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La sisena obra de misericòrdia
és visitar els presoners perquè Jesús ha vingut a donar llibertat als qui viuen
a la presó i a proclamar l’Any de gràcia del Senyor.
Meditació
La Verònica s’avança i us eixugà el rostre. Un rostre ple de llàgrimes.
Jesús també estava retingut en el camí de la creu i custodiat fins a
l’execució. La darrera nit de la seva vida la va passar en un calabós. Els
encarcerats són víctimes dels seus propis errors i de les seves opcions
certament, però són víctimes encara més d’una societat en la qual hi ha molts
delinqüents per delictes no descoberts i no són a la presó. Ens ha de commoure
sempre la presència dels familiars, sobretot de mares, que van a la presó a
visitar els seu fills. Que siguin eixugades les llàgrimes dels presoners i dels
seus familiars. El sant Pare a Mèxic va dir quan visità la presó als presoners:
«Heu estat exclosos de la societat però no heu estat exclosos del Poble de
Déu». Aquest els estima i prega per ells. Com a la carta dels Hebreus on
llegim: Recordeu-vos dels presos com
si fóssiu presos amb ells (He 13:3). Recordem-nos de la bondat dels
cristians de la ciutat que anaven a visitar el bisbe Fructuós. Preguem per
totes les exclusions socials. Ajudem els qui estan empresonats per les
addiccions que destrueixen.
Pregària
Senyor i Mestre de la nostra vida, us preguem que les obres de
misericòrdia que fem davant del món us glorifiquin i com la Verònica ens
avancem a eixugar les llàgrimes de la humanitat sofrent, de cada rostre vexat i
presoner del seu dolor. Senyor, doneu-nos la gràcia de la compassió i
allibereu-nos de la presó, tant fosca, del nostre egoisme, feu-nos sortir a la
vida, a la llum, a l’amor.
Preguem pels empresonats i els seus familiars, també pels qui es
dediquen a la pastoral penitenciària. També pels centres de rehabilitació per
causa de les addiccions (Pausa).
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
7. Estació
Jesús cau per segona
vegada
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La setena obra de misericòrdia
és enterrar els morts perquè Jesús plorà davant del sepulcre de Llàtzer i
proclamà que ell era la resurrecció i la vida.
Meditació
El Senyor cau a terra, la mare terra, en la qual els difunts són
sepultats. Bocaterrosa representava ja el misteri del gra de blat que cau a
terra i evoquem les paraules de Jesús: «Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot
sol, però si mor, dóna molt de fruit» (Jn 12:24). Enterrar els morts i
acompanyar a les persones que pateixen el dol d’una persona estimada no és
només una obra de misericòrdia, sinó d’esperança. És una obra de caritat molt
gran perquè els difunts són els més pobres i no poden donar-nos les gràcies i
un acte d’esperança per la nostra fe en la resurrecció. Ja que «Pel baptisme - diu sant Pau - hem mort i hem estat sepultats amb
ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar
d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida» (Rm 6:4).
Recordem-nos del Senyor que plorà la mort de Llàtzer. Recordem-nos del Senyor
que retornà a la vida al fill únic de la vídua de Naïm. Recordem-nos dels
nostres difunts, diguem els seus noms en el nostre cor (aquí
es fa un silenci i tothom recorda els propis difunts en veu baixa). Per
Crist tots viuen, que reposin en la pau de Déu.
Pregària
Senyor i Mestre de la nostra vida, feu-nos el do de la perseverança
final i a plorar la mort de les persones estimades amb unes llàgrimes amarades
d’esperança. Que tinguem fe per creure, segons la vostra promesa, que quan
enterrem un difunt, enterrem un cos, però no el Fill de Déu que és pel baptisme
cridat a la Vida. (Que no tinguem por a la
mort, que tinguem por a la segona mort, la de perdre-us a vós per sempre,
Senyor Déu nostre).
Preguem pels nostres difunts, sobretot pels quals ningú mai prega, i
els qui ploren la mort sense esperança en la resurrecció (Pausa) .
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
8 Estació
Jesús consola les
dones de Jerusalem
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La vuitena obra de misericòrdia
és ensenyar el qui no sap perquè Jesús ens mostra la misericòrdia del Pare.
El Senyor s’acosta a les dones de Jerusalem que es planyien per ell i
per la seva sort. No ploreu per mi, ploreu pels vostres fills, els
digué. Els demana que tinguin un cor de compassió. Jesús s’acosta a
nosaltres i ens ensenya el que no sabem ni acabem d’aprendre mai: la
compassió del cor. Quantes vegades el Papa Francesc ens ho ha dit: ¿Ja ploreu?
¿ja us compadiu els uns dels altres? ¿Ploreu per aquesta humanitat?
El Senyor, que s’ha definit a sí mateix com la Veritat. Ell és l’únic
que ens pot ensenyar que l’essència de Déu és amor i que la misericòrdia és el
seu nom més propi. Portant la Creu, compadit per les santes dones, elles i
nosaltres, comprenem que l’únic camí per anar a Déu és l’amor. És el mateix
camí pel qual Ell ha vingut a nosaltres. Ja
sabeu quin camí hi porta, va dir el Senyor el dia abans de la seva mort,
els apòstols llavors no ho podien comprendre, però nosaltres sí.
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, us demanem que ens ensenyeu el camí
pel qual hem de passar per anar cap al Pare, il·lumineu aquest camí davant
nostre i acompanyeu-nos, no ens deixeu de la mà perquè per nosaltres mateixos
podríem perdre el camí de l’amor. (Confirmeu
el camí de la nostra fe i a causa de la nostra feblesa concediu-nos signes que
ens donin la certesa de què vós camineu amb nosaltres).
Preguem pels qui lliuren la seva vida al servei dels altres i
exerceixen obres de misericòrdia. D’una manera especial pels nostres
missioners (Pausa) .
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
9. Estació
Jesús cau per tercera
vegada
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La novena obra de misericòrdia
és donar consell a qui ho necessita perquè Crist ens ha donat el consell de la
humilitat.
Meditació
De nou a terra, sota el pes de la creu, extenuat, com al final de la
seva Quaresma al desert i allí el Senyor, ell, conseller prodigiós (Is 9:5),
ens dóna el consell i la lliçó més alta: la de la humilitat. S’ha fet el
darrer, l’últim per a ser servidor de tots. Tirat a terra, sense poder disposar
de sí mateix i, tot i així, no es rendeix. Cal continuar el camí, cal complir
fins al final la voluntat del Pare, ja falta poc per poder dir: Tot s’ha consumat.
Qui s’humilia serà exalçat ens va dir i ell humiliat serà exalçat
a la creu. Allí amb el seu amor atraurà a a tants cap Ell, que l’estimaran tant
que podran dir com sant Pau: «Tot ho
considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el
meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a
considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell» ( Fl 3:8).
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida feu que ens deixem aconsellar sempre
per la vostra humilitat i que humilment ens deixem corregir pels altres i
amb humilitat exercim la correcció fraterna amb molt d’amor i amb molta
delicadesa.
Preguem pel Papa, pels bisbes, pels sacerdots que imitin la humilitat
del Fill de Déu i siguin obedients fins a la mort i també pels qui viuen el
goig dels consells evangèlics, els religiosos. (Pausa)
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
10 Estació
Jesús és despullat
dels seus vestits per a ser crucificat
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La desena obra de misericòrdia
és corregir el qui va errat perquè Crist ha dit de si mateix que Ell és la Veritat.
Meditació
El Senyor és despullat de les seves vestidures. ¿Què li queda ara el
Senyor? La seva vida. Només la seva vida i aquesta la dóna el Pare. Amb la seva
elevació a la creu corregirà tota la humanitat errada des del pecat d’Adam,
enganyada per la Serp antiga. Si el primer Adam quedà nu per la vergonya dels
seus pecats, el segon Adam, Crist, Senyor nostre, també es manifestarà en la
nuesa del Paradís perdut i per ell retrobat. Al bell mig d’aquest Paradís hi ha
l’Arbre de la Vida que és la seva santa Creu. El Senyor ens ensenya el camí del
cel i del Regne. És el camí de l’amor. Per aquest camí retrobem el camí per
entrar en aquell Paradís, abans tancat i ara obert per ell: Avui seràs en mi al paradís. Només
el Senyor ens pot corregir i la seva correcció és digne de ser atesa perquè Ell
és la Veritat. Com també
és el Camí i la Vida.
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, vós ens ensenyeu el camí que duu a
la vida, la vostre costat delícies per sempre. Preserveu els vostres servents
d’anar per camins que no porten cap a vós i doneu-nos humilitat per acollir com
un regal la correcció dels germans i que nosaltres mateixos visquem de tal
manera la fe que ensenyem el camí de la salvació a tots els qui ens envolten. (Pausa)
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
11. Estació
Jesús és clavat a la
creu
V / Us
adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
L’onzena obra de misericòrdia és
perdonar les injúries perquè Crist des de la creu ha perdonat els qui el
crucificaven.
Meditació
Elevat a la creu el Senyor mor amb els salms del seu poble, però mor
també perdonant: Pare, perdoneu-los que no saben el que fan, i encara:Avui
seràs amb mi al paradís. De fet, és la reconciliació del cel i de la terra, de
l’home amb Déu. Quan ens costa perdonar cal mirar la creu del Senyor: l’altre
serà sempre el germà pel qual el Senyor ha donat la vida. Déu i l’home han
estat reconciliats per sempre en la Creu de Jesús. ¿Con no podem perdonar si el
Senyor ens ha perdonat a tots? Es per donar-nos aquest perdó que el Senyor ha
estat elevat a la creu. Solemnement ho diu sant Pau:
En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu
s'ha desbordat en nosaltres. (Ef 1,7-8)
També ell mateix ens dirà: «Suporteu-vos
els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El
Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres» (Col 3:13).
|
|
|
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, concediu-nos la gràcia de perdonar
de tot cor els qui ens han fet mal, ben conscients de què nosaltres també hem
fet mal als altres i que tots necessitem del perdó.
Preguem per aquells que necessiten el perdó dels altres i no els és
concedit i tenen tristesa perquè tenen el cor ferit (Pausa).
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
12. Estació
Jesús mor a la creu
V / Us
adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La dotzena obra de misericòrdia
és consolar els tristos perquè per l’arbre de la creu ha vingut el goig a tot
el món.
Meditació
Jesús amb la seva mort consola tota la humanitat entristida pels seus
pecats. Jesús amb la seva mort consola tota l’Església que desitja ardentment
que vingui el Regne. Jesús amb la seva mort consola el cor de cadascú. Tot ha
estat estimat, tot ha estat perdonat. «Per
aquest Arbre, canta la litúrgia, ha
vingut el goig a tot el món». Quina pau més immensa: Crist ha tancat els
ulls, ha reclinat el cap i ha lliurat l’Esperit! Ara tot està reconciliat, tot
està obert, la terra al cel i el cel a la terra. Per la mort de Jesús per Déu
ja no hi ha cap història tancada, tot està obert a la seva infinitat
misericòrdia. Es així perquè per la mort de Crist l’Esperit ens ha estat donat
i podem dir amb sant Pau: Pel
mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, ens ha estimat i ens ha
concedit per la seva gràcia un consol etern i una gran esperança (2Te
2:16).
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, contemplant-vos mor a la creu, només
us sabem dir: «Ens sap greu haver-vos ofès perquè sou vós Bondat infinita».
Manifesteu la vostra gran misericòrdia sobre el món, l’Església i la nostra
vida. Vós sabeu més que nosaltres del que tenim necessitat. (Pausa)
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
13. Estació.
Jesús és davallat a la
creu.
V / Us
adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La tretzena obra de misericòrdia
és suportar amb paciència els defectes dels altres perquè Crist ens ha suportat
a tots.
Meditació
El Cos de Jesús resplendia amb «la
sang preciosa de Crist, Anyell sense taca ni defecte» (1 Pe 1:19).
Jesús ha suportat tot el mal que els homes li feien. Ha patit la traïció de
Judes, que era el seu amic; la negació de Simó Pere, l’abandó dels seus. Suportà
la covardia de Pilat i la mentida dels qui l’acusaven. També les calúmnies del
seu judici. Tot aquest gran dolor quedava infligit en el seu propi cos, en la
flagel·lació, la corona d’espines, el camí vers el calvari, la seva crucifixió
i mort. Ell suporta, encara ara, tot el mal que infligim en el seu cos, perquè
els pobres són la carn de Crist, diu
el Papa Francesc. Ell ha suportat i suporta tot això per amor. Ara el seu Cos
és acollit per aquella Mare gloriosa
«sense taques ni arrugues ni res de semblant» que prefigurava «una Església santa i immaculada» (Ef
5:27). Ella, com Maria, amb el Cos del seu Fill a la falda, pot dir com
l’Esposa del Càntics: L’amor m’ha
ferit. Amb aquest amor els cristians resplendirem com torxes enmig
d’una humanitat que pateix els defectes (el que no hauria de ser) del pecat i
del dolor. Tota l’Església, contemplant el Cos exànime del Senyor, davallat de
la creu, ha de dir, com sant Pau: M’ha
estimat i s’ha entregat per mi. Amb
aquest amor sortirem a l’encontre dels altres i aprendrem a ser misericordiosos
com el Pare.
Pregària
Mestre i Senyor de la nostra vida, havent contemplat el vostre amor en
la Passió, feu que ens suportem els uns als altres amb amor i no divulguem els
defectes dels altres ans els cobrim amb caritat, vós que suporteu les nostres
febleses i amb la vostra mort ens heu perdonat a tots i ens heu reconciliat amb
el Pare, vós que que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
Preguem per les famílies que s’estimin i amb paciència creixin tots en
l’amor: els esposos, els fills, els avis (Pausa).
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
14. Estació
Jesús és sepultat.
V / Us
adorem, oh Crist, i us beneïm
R/ Perquè
amb la vostra santa creu heu salvat el món.
La catorzena obra de
misericòrdia és pregar pels vius i pels morts,perquè també Crist ha mort pels
vius i pels morts.
Meditació
«Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius» (Rm
14:9) i per aquesta raó hem de pregar sempre pels justos i pels pecadors. La
redempció de Crist és universal, també la pregària de l’Església és universal i
s’uneix sempre al qui «té el poder de
salvar definitivament els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a
favor d'ells» (He 7:25). Pregar és estimar. Pregar és patir amb els qui
pateixen. Pregar és estimar pels qui estan a prop o lluny i també pels qui han
marxat. Totes les pregàries de l’Església s’ofereixen amb l’oblació del Cos de
Crist en l’Eucaristia.
(Crist és
sepultat, ha davallat als inferns més terribles de l’existència de les persones
i del món i allí també salva. Es el Misteri del Dissabte Sant, de glòria
amagada. Ell ha salvat el dia i la nit, ha salvat la llum i les tenebres).
Pregària
Senyor i Mestre de la nostra vida que dins del cor tinguem sempre
present l’Església estesa de l’orient a occident, que l’amor del nostre cor en
brolli una pregària universal per tot i per tothom i que l’Església aculli ens
dons de la Redempció del vostre Fill que viu i regna pels dels segles dels
segles.R/ Amén.
Preguem per una humanitat reconciliada en l’amor i per una pau justa i
duradora. (Pausa)
V/ Feu-nos
veure la vostra misericòrdia
R/ I
doneu-nos la vostra salvació
V/Tingueu
pietat de nosaltres.
R/ Tingueu
pietat.
