Lectura orant del Salm
El salm 31: Beatus, qui remissa est iniquitas és un càntic a la gràcia de Déu i a la nostra justificació, sense que hi hagués precedit cap mèrit de part nostra, sinó més aviat perquè es va avançar la Misericòrdia del Senyor nostre Déu. Sant Agustí té dues Enarrationes sobre el Salm i en la segona predica que «el Salm té relació amb la gràcia que ens ha fet cristians». De fet, cada Salm parla de Crist i la seva Església, com diu Lluc. 24, 44. Si al pregar un salm no trobem a Crist, cal tornar-lo a resar!, perquè ens hem perdut el millor.
És el segon Salm penitencial de la tradició romana. S'utilitza també en la litúrgia del Yom Kippur. Té l'honor de ser citat per Pau als cristians de Roma: «David proclama feliç l'home que Déu compta com a just al marge de les obres i diu: Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats. Feliç l'home ". a qui el Senyor ja no té en compte el pecat» (4:7-8). En aquest sentit tot el Salm és una profecia de la gràcia de la justificació. Creure en Crist és la causa de la justificació: «Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem injustos» (Rm 5:6).
La tradició cristiana ha cristificat el Salm d'aquesta manera: és el mateix Senyor que assumeix la humanitat de pecat, confessa les culpes i a la Creu ha proclamat l'absolució dels pecats de tota la humanitat, així pot anunciar la felicitat de la humanitat perdonada i redimida. És en la creu de Jesús, en la seva humanitat elevada i nua, sofrent, que queda al descobert tot el pecat del món. Ell ha confessat en nom de tots els pecats, cap ha quedat amagat, tot ha estat presentat per ell davant el Pare. Per aquest motiu sant Agustí predica el Salm dient que és el mateix Senyor qui prega, amb la humanitat de pecat que ell havia assumit. Ell ha confessat el pecat de tots. L'alegria més gran per nosaltres és saber que des del judici de la creu la humanitat ja no ha estat imputada com a pecadora davant Déu. Amb raó «tothom al voltant del Senyor celebra el goig de veure’l lliure» per la seva resurrecció. Per això també els justos s'alegren immensament i celebren el Senyor.
Justificats en Crist cal escoltar la paraula del Salm: deixar-nos conduir pel Senyor, deixar que el seu Esperit de consell ens guiï, conscients que Déu vetlla per nosaltres. Conscients que l'enemic més radical i perillós és el pecat que hi ha a l’interior de la consciència i de les seves opcions. El pecat consumeix, pesa i deixa sense sàvia (sense vigor, com en les secades d’estiu), és a dir, no dóna cap fruit. Com deia Joan de la Creu: els desigs desordenats cansen, turmenten, enfosqueixen i debiliten. La imatge del cavall i mula que «es desbocarien sense brida ni regnes» indiquen que el pecat té una dimensió d’irrecionalitat. En el vers «M'he decidit a reconèixer la falta, no us he dissimulat més el meu pecat». s'anticipa ia la decisió del fill pròdig que rep l'abraçada del Pare segons es descriu en el llibre de la Misericòrdia que és el capítol 15 de Lluc. Sant Ciril d'Alexandria comenta el vers 6 amb aquestes paraules: «Per la salvació de Crist i hem deixat enrere l'angoixa de la predicació antiga i hem retrobat el somriure de l'alegria».
Possidi, biògraf del bisbe d’Hipona, ens diu que sant Agustí, a qui aquest Salm li era particularment estimat, va fer escriure i fixar a la paret de la seva habitació, davant del seu llit, una còpia del Salm. El llegia amb les llàgrimes i trobava una gran pau i consol en ell, especialment durant la seva última malaltia.
Aquest Salm més té un particular lloc en la litúrgia del baptisme en les Esglésies Orientals. Ja Eusebi escriu sobre els versos 1-2: «David, instruït per l'Esperit Sant proclama benaurats als qui rebrien el perdó dels pecats en les aigües del baptisme». Amb raó el Salm es canta en la Litúrgia bizantina del baptisme justament quan el catecumen acaba de ser batejat i és revestit de la túnica blanca. Realment quan algú ha estat batejat es realitzen més que mai aquestes paraules: «Feliç l'home a qui el Senyor ja no té en compte la culpa». Imagineu amb quina alegria el diaca canta aquest salm quan un catecumen acaba de ser batejat!. Cantar aquest salm en la litúrgia del Baptisme pot obeir a una pràctica molt antiga ja que sant Ciril de Jerusalem en la seva predicació als catecúmens els animava a preparar-se pel Baptisme, dient-los «que el dia del seu baptisme dels àngels cantarien aquest salm», i en aquesta mateixa catequesi es llegeix:
«Déu és misericordiós i no escatima el seu perdó ... El cúmul de les teves pecats no serà més gran que la misericòrdia de Déu, la gravetat de les ferides no superarà les capacitats del gran Metge, per tal que t’abandonis en ell amb confiança. Manifesta al metge la teva malaltia, i dirigeix les paraules que va pronunciar David: "Confessaré la meva culpa al Senyor, tinc sempre present el meu pecat". D'aquesta manera, aconseguiràs que es faci realitat: "Heu perdonat la maldat del meu cor"»cf. Procatequesis 15)«Li Catechesi.. », Roma 1993, pp. 52-53).
El salmista en el vers final vol associar a la seva alegria a tots els justos que s'alegren que han estat justificats, «no pels seus mèrits, sinó pel do de la justificació» (Sant Agustí).
Quan resem aquest Salm tinguem presents les paraules del Papa Francesc en el seu primer Àngelus: «El mai es cansa de perdonar; som nosaltres els que, de vegades, ens cansem de demanar perdó. I no hem de cansar-nos mai, mai. Ell és el Pare amorós que perdona sempre i el cor està ple de misericòrdia per a tots nosaltres».
En la distribució del salteri segons la Regla de sant Benet es canta secularment en l'Ofici de les Vigílies cada diumenge i en la distribució actual de la Litúrgia de les Hores és present com segon salm de les Vespres de la Primera setmana. És un salm molt apte per celebrar el Sagrament de la Penitència.
Ant. Feliç l’home a qui el Senyor ja no té en compte la culpa.
Temps Pasqual: Hem estat reconciliats amb Déu per la mort de Jesús. Al·leluia.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta*Kyrie eleison
i ha vist sepultat, el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa,*
i ja no manté l'engany dintre seu.
Mentre callava la culpa, era esgotador el meu clam,*
se'm consumien les forces;
nit i dia la vostra mà pesava damunt meu,*
es fonia el meu vigor com en les secades d'estiu.
M'he decidit a reconèixer la falta,*
no us he dissimulat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,*
m'heu perdonat la culpa comesa.
Que us supliquin els fidels*
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,*
a ells, ni els tocaran.
En vós he trobat el meu recer,*
vós em guardeu del perill;
tothom celebra al voltant meu*
el goig de veure'm lliure.
Em dieu: «Jo mateix t'instruiré,*
t'ensenyaré el camí que has de seguir,
seré el teu conseller,*
i els meus ulls vetllaran sobre tu.
No siguis com el cavall o la mula,+
que es desbocaria sense brida ni regnes:*
no t'hi podries acostar».
Els injustos sofriran moltes penes,*
l'amor (misericòrdia) del Senyor protegeix tots els qui en ell confien.
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;*
homes rectes, aclameu-lo.
Christe elesion
Kyrie eleison
V/ La misericòrdia del Senyor
R/ Protegeix tots els qui en ell confien.
Pare nostre
Oració
Senyor, Déu nostre, no volem amagar les culpes davant vostre, revestiu-nos amb la túnica del fill pròdig, que retorna a la casa del Pare, perquè puguem gaudir de la vostra abraçada que perdona i no té en compte les culpes. Per Crist, Senyor nostre.
O bé:
Oh Sant Senyor, concediu la felicitat plena als qui han confessat les seves culpes i han vist sepultats els seus pecats per la creu de Jesús, el vostre Fill i vesseu sobre aquesta família vostra, ferida per l’agulló del pecat, el goig de la unció espiritual, pel mateix Crist, Senyor nostre.
