dimecres, 22 d’abril del 2015

QUIN BAPTISME ENS HA PURIFICAT, QUIN ESPERIT ENS HA REGENERAT I QUINA SANG ENS HA REDIMIT

Nota sobre l’espiritualitat de la cinquantena pasqual

En la Vetlla de la Pasqua de la litúrgia episcopal, després de la lectura de l’Apòstol, un diaca s’acosta al bisbe i diu aquestes paraules: Nuntio vobis gaudium magnum, quod est alleluia i com una mena de respirar profund, l’al·leluia s’entona, in crescendo, fins que està als llavis i al cor de tots. Es l’al·leluia de la Pasqua: Crist ha ressuscitat! Ell és amb nosaltres per sempre! Ell ha inaugurat per nosaltres el Misteri de la Pasqua. Jesús ha posat la humanitat de cara a Déu, la mort ha estat vençuda i l’amor ha estat més fort que la mort. N’ha resultat victoriós. No hi ha alegria més gran, més íntima, més profunda que la del Crist Ressuscitat i vivent. És Déu Pare que recull tot el dolor del Fill i tot el seu amor i el ressuscita i el dóna al món. Aquesta és la bona notícia que, com devessall de joia, s’escampa generació rere generació. Per això ple de la gran joia de la Pasqua tot el món exulta i nosaltres més que mai en aquest temps hem de donar gràcies al Pare, com diu el I Prefaci de Pasqua.

Recollim tots els tresors de la gràcia que el Senyor ha posat davant nostre, són els trofeus de la seva victòria. Crist és aquell que ens estima i ens convoca com Església. La Pasqua, segons la tradició antiquíssima, és celebrada durant les set setmanes, durant cinquanta dies, fins a la Pentecosta, pletòrica dels dons de l’Esperit. Durant aquest temps els signes festius són presents en la celebració i hi ha una profusió de l’al·leluia en la salmòdia i en els cants. La cinquantena pasqual, juntament amb l’Advent i la Quaresma, és un temps fort, (fort aquí significa un temps dens de la gràcia). Però, qui es recorda que el temps de la Pasqua és un temps fort? Quan de fet no és un temps fort, sinó el temps més fort. Com hem de celebrar aquest temps? Com l’hem de viure?

En la tradició litúrgica el temps de Pasqua és el temps de la mistagogia. Aquesta paraula significa el temps en què ens introduïm en els misteris sacramentals del Baptisme, de la Confirmació i de l’Eucaristia. El temps en què assaborim els dons del Senyor, el temps de la intimitat de l’Església amb el Senyor. No pel camí de la intel·ligència, sinó pel camí de l’amor (via amoris) i de la pregària contemplativa. És un temps en què no hem de pensar més en els nostres pecats (aquests ja sabem que hi són i que el Senyor poc a poc els va traient), és el temps en què hem de deixar que la vida del Senyor ressuscitat creixi en nosaltres i es manifesti en la caritat i en el desig de pregària. Deixar que el Senyor ens revesteixi de la santedat dels fills i viure amb humilitat i sense orgull.

Després de la Pentecosta vindrà la missió, però ara hem d’estar amb el Senyor i contemplar, en el sentit d’aprofundir existencialment el que vàrem cantar en la col·lecta del I Diumenge de Pasqua: Quin baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens ha regenerat i quina sang ens ha redimit. Dir-nos a nosaltres mateixos que som fills de Déu i deixar que l’aigua del baptisme inundi la nostra vida i circuli en nosaltres. Dir-nos a nosaltres mateixos que l’Esperit ens ha estat donat com a mateixa participació en la vida de Déu i contemplar que la Sang, realment preciosa del Senyor, ens ha redimit, i que formem part del poble sant. La cinquantena de la Pasqua és temps de contemplació amorosa de tot allò que en plenitud de densitat ens fou donat en el Tríduum de la Pasqua. Per això cal obrir l’Escriptura i aprendre’n els significats que Déu vol revelar a cadascú. Sobretot l’evangeli de Joan que proclamem durant tota la cinquantena. I tant el Crist com l’Esperit l’orienten cap al Pare. Vet aquí que el cristià assaboreix la llet i la mel de la terra promesa on ha entrat i la cinquantena de la Pasqua és anticipació del Regne del cel i de la Jerusalem del cel. Bona Pasqua, amics, recollim totes les flors de Pasqua que perfumen la casa de l’Església aquests dies.

NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:


dissabte, 4 d’abril del 2015

HOMILIA PASQUAL DEL NOSTRE PARE ENTRE ELS SANTS, SANT JOAN CRISÒSTOM

Us transcrivim la cèlebre homilia de Sant Joan Crisòstom. Aquesta homilia té un ús litúrgic en les Esglésies de l’orient. Es llegeix en la celebració de la santa i vivificant Nit de Pasqua a totes les Esglésies Ortodoxes del món. Ells consideren que ningú pot pretendre predicar el misteri pasqual més bé que Sant Joan Crisòstom. Fa goig de pensar que aquesta homilia l’escolten tant els fidels de la Catedral de Sant Salvador de Moscú com a totes les esglésies de la muntanya de l’Athos o, també en els temples d’Iraq i Síria que han conegut i coneixen persecució i mort. Aquest escrit no apareix en el leccionari patrístic de l’Església Romana. El text, bellíssim, d’aquesta predicació és un cant a la gratuïtat salvadora de Déu manifestada en la resurrecció de Crist. De la Pasqua tothom se n’ha d’alegrar, tant els qui han fet el camí de la Quaresma com els qui no l’han fet. La Pasqua, Festa de totes les Festes, ha de ser celebrada per tothom i tots estem convidats al banquet pasqual. És en aquesta nit que el Senyor diu a l’Església: “No dejunis més, esposa meva, perquè jo estic amb tu”.

Que tots els qui cerquen Déu i estimen el Senyor vinguin a gaudir de la bellesa i de la llum d’aquesta Nit. Que tot servidor fidel entri a celebrar-la en el goig del seu Senyor. Que el qui està fatigat pel dejuni fet rebi ara la recompensa. Que aquell que ha treballat des de la primera hora del matí rebi el seu just jornal. Si algú ha treballat des de la tercera hora del matí celebri la Festa en acció de gràcies. Que el qui ha arribat a la sisena hora que no tingui cap recança perquè res no perdrà. Si algú ha esperat fins a la novena hora que s’acosti sense dubtar. I, fins i tot, si algú ha esperat fins a l’onzena hora que no s’avergonyeixi i no tingui pas por d’arribar tard. El Senyor és ple de gràcia i de misericòrdia: ell acull tant l’últim com el primer. Concedeix el descans tant el qui s’ha posat a treballar a darrera hora com a aquell que ho ha fet des de bon matí. Ell té misericòrdia de l’últim i sadolla el primer. A aquest li dóna i a l’altre li té misericòrdia. Ell rep les obres i accepta els propòsits. Honora l’acció i lloa la intenció. Per tant, entreu tots en el goig del vostre Senyor. Tant els primers com els últims, sigueu sadollats. Rics i pobres junts canteu i combregueu amb joia. No importa si heu estat diligents o mandrosos. Celebreu tots aquest Dia! Els qui heu dejunat i els qui no heu dejunat, alegreu-vos avui i feu festa! La Taula està parada per tothom, sacieu-vos tots sense una ombra de temença. El vedell gras està servit tot sencer, que ningú se’n vagi amb fam. Veniu tots a assaborir el banquet de la fe, veniu tots a pouar les riqueses de la misericòrdia del Senyor. Que ningú lamenti la seva pobresa, perquè el Regne s’ha manifestat a tots. Que ningú s’afligeixi dels seus pecats, perquè el perdó ha ressorgit resplendent del sepulcre. Que ningú tingui por de la mort, perquè la mort del Senyor ens n’ha deslliurat. Sí, quan ell l’abraçava l’ha vençuda; el qui ha baixat a l’infern l’ha espoliat. Quan prenia el seu cos s’ha esglaiat. Ja ho va predir Isaïes quan va exclamar: «Sota terra el país dels morts s’avalota per tu» (Is 14:9). L’infern ha estat omplert d’amargor perquè ha estat reduït a no res; ha estat omplert d’amargor perquè ha estat enganyat. Ha estat omplert d’amargor perquè ha estat aniquilat i encadenat. Fou consternat perquè s’apoderà d’un cos i es trobà amb un Déu, va prendre la pols i es trobà el cel. Havia pres allò que era visible i va caure damunt d’ell el que era invisible. Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? Crist ha ressuscitat i l’infern ha estat aniquilat. Crist ha ressuscitat i el príncep d’aquest món ha estat expulsat. Crist ha ressuscitat i els àngels se n’alegren. Crist ha ressuscitat i la vida ha manifestat el seu Regne. Crist ha ressuscitat i els sepulcres han quedat buits. Crist ha ressuscitat, primogènit d’entre els morts, a ell li sigui donada la glòria i l’honor pels segles dels segles. Amén.

NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret: