CONGREGACIÓ PER AL CULTE DIVÍ
I LA DISCIPLINA DELS SAGRAMENTS
Annex al decret del dia 11 de febrer de 2018, Prot.
N. 10/18
Addicions als Llibres
litúrgics del Ritu Romà
de la memòria de la
Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església
AL Calendari RomÀ General
juny
Dilluns després de Pentecosta
Benaurada Verge Maria, Mare de
l’Església Memòria
AL Missal RomÀ
Dilluns després de Pentecosta
Benaurada Verge
Maria, Mare de l’Església
Memòria
Es diu la Missa de la Benaurada Verge Maria,
Mare de l’Església (p. 931).
A L’OrdEnAmENT DEL lecCionARI DE
LA MissA
Dilluns després de Pentecosta
572 bis Benaurada
Verge Maria, Mare de l’Església
Lectura
primera
Lectura del llibre del Gènesi 3, 9-15.20
Mare de tots els qui viuen
Després
que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el Senyor-Déu el cridà i li digué:
«¿On ets?»
Ell li
respongué:
«He sentit
que us passejàveu pel jardí
i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.»
Li
digué el Senyor-Déu:
«¿Qui t’ha
fet saber que anaves nu?
¿És que has menjat del fruit de l’arbre
que jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home li
digué:
«La dona
que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre,
i n’he menjat.»
El
Senyor-Déu digué a la dona:
«¿Per què
ho has fet, això?»
Ella li
respongué:
«És que la
serp m’ha enganyat.»
El
Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja que
has fet això, seràs la més maleïda
de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs
sobre el ventre
i menjaràs pols tota la vida.
Faré que
sigueu enemics tu i la dona,
i el teu llinatge i el d’ella.
Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home
donà a la seva esposa el nom d’Eva,
perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
o bé:
Lectura del llibre dels Fets dels
Apòstols 1, 12-14
Tots unànimement assitien a les hores de pregària, amb
Maria, la mare de Jesús
Després de veure com Jesús era endut al cel,
els Apòstols se’n
tornaren a Jerusalem
des de la muntanya de les Oliveres,
que és
vora mateix de Jerusalem,
a la distància que era permès de recórrer
durant el repòs del dissabte.
Entraren a
la ciutat i pujaren a la sala on s’allotjaven.
Eren Pere,
Joan, Jaume, Andreu,
Felip,
Tomàs, Bartomeu, Mateu,
Jaume,
fill d’Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes, fill de Jaume.
Tots
unànimement
assistien
sens falta a les hores de pregària,
amb les dones,
amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d’ell.
Salm
responsorial
El Senyor té el palau a la muntanya
santa,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
R/. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos
S’han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
Diuen d’ella:
«És l’Altíssim mateix qui l’ha
fundada;
aquest i aquell altre són fills de
Sió.» R/.
El Senyor va escrivint al registre
dels pobles:
«Fill de Sió.»
I els cantors i els dansaires
responen:
«De tu brollen totes les meves fonts!»
R/.
Al·leluia
Oh feliç, Verge
Maria, que heu infantat el Senyor;
oh
santa Mare de l’Església,
que
manteniu viu en el nostre cor
l’Esperit
del vostre Fill, Jesucrist.
Evangeli
Lectura de l'evangeli segons sant Joan 19, 25-34
Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare
En aquell temps,
vora la creu de
Jesús hi havia la seva mare
i la germana de
la seva mare,
Maria, la dona de
Cleofàs, i Maria Magdalena.
Jesús veié la
seva mare i, al costat d'ella,
el deixeble que
ell estimava, i digué a la mare:
«Mare, aquí tens
el teu fill».
Després digué al deixeble:
«Aquí tens la
teva mare».
I d'aleshores ençà el deixeble
l'acollí a casa seva.
Després d'això, Jesús,
conscient que ja s'havia realitzat tot
el que calia,
perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura
digué:
«Tinc set».
Hi havia allà un gerro ple de vinagre.
Llavors cobriren la punta d'un manat d'hisop amb una
esponja xopa de vinagre
i la hi acostaren als llavis.
Jesús, després de prendre el vinagre, digué:
«Tot s'ha complert».
Llavors inclinà el cap i lliurà l'esperit.
Era divendres,
i els jueus no volien que els cossos
quedessin a les creus
durant el repòs del dissabte,
tant més que aquell dissabte era una
diada solemníssima.
Per això demanaren a Pilat
que trenquessin les cames dels
crucificats
i traguessin els cossos.
Els soldats hi anaren
i trencaren les cames del primer, i
després,
de l'altre que havia estat crucificat
amb Jesús.
Però quan arribaren a Jesús
i s'adonaren que ja era mort, no li
trencaren les cames,
sinó que un dels soldats li donà una
llançada al costat
i a l'instant en sortí sang i aigua.
A LA LitÚrgia DE LES HorES
Dilluns després de Pentecosta
Benaurada
Verge Maria, Mare de l’Església
Memòria
A la benaurada Verge Maria se li ha atribuït el títol de Mare
de l’Església perquè engendrà el Crist, Cap de l’Església, i va esdevenir mare
dels redimits abans que el Fill lliurés l’esperit. El beat Pau VI, papa, va
confirmar aquest títol en el discurs als Pares del Concili Vaticà II tingut el
dia 21 de novembre de 1964 i establí que “amb aquest suavíssim nom tot el poble
cristià atorgui d’ara endavant encara més honor a la Mare de Déu”.
Del Comú de la Mare de Déu: Litúrgia
de les Hores III (p. 1739), llevat del que segueix.
Ofici de lectures
Himne
O virgo
mater, fília
tui
beáta Fílii,
sublímis
et humíllima
præ
creatúris ómnibus,
Divíni
tu consílii
fixus ab
ævo términus,
tu decus
et fastígium
natúræ
nostræ máximum:
Quam sic
prompsísti nóbilem,
ut
summus eius cónditor
in ipsa
per te fíeret
arte
miránda cónditus.
In útero
virgíneo
amor
revíxit ígneus,
cuius
calóre gérminant
flores
in terra cǽlici.
Patri
sit et Paráclito
tuóque
Nato glória,
cuius
vocáris múnere
mater
beáta Ecclésiæ. Amén.
Oh Verge mare, dolçament
filla feliç del vostre Fill,
la més sublim i més humil
de les creades pel bon Déu.
Des de llunyana eternitat
sou un propòsit fix de Déu,
sou el decor i el cim més alt
de la natura dels humans.
Talment la vàreu ennoblir
que el seu altíssim Creador
per vós en ella es va encarnar
d’una manera sorprenent.
En vostre claustre virginal
va rebrollar un amor ardent,
i al seu escalf van germinant
flors a la terra per al cel.
Glòria sigui al Pare etern
i al vostre Fill i a l’Esperit,
per un do seu podem cantar:
sou Mare de l’Església. Amén.
Lectura segona
Del discurs del beat Pau sisè, papa, en la clausura de la
sessió tercera del Concili Vaticà II.
(21 novembre 1964: AAS
56 [1964], 1015-1016)
Maria, Mare de l’Església
Per a la
seva glòria i per a consol nostre, proclamem Maria Santíssima Mare de
l’Església, és a dir, de tot el poble de Déu, tant dels fidels com dels pastors
que l’anomenen Mare amorosíssima; i volem que des d’ara endavant, amb aquest
nom tan dolç, la Verge sigui encara més honorada i invocada per tot el poble
cristià.
Es tracta
d’un títol, venerables germans, que no és pas nou de la pietat dels cristians;
tot al contrari. Sobretot amb aquest nom de Mare, preferint-lo a qualsevol
altre, plau als fidels, i a tota l’Església invocar Maria. Veritablement aquest
títol pertany a l’autèntica substància de la devoció a Maria: troba la seva
justificació en la dignitat mateixa de la Mare del Verb encarnat.
Així com
la maternitat divina és el fonament de la relació personal especial de Maria
amb Crist i de la seva presència en l’economia de la salvació obrada per
Jesucrist, de la mateixa manera ella també constitueix el fonament principal de
les relacions entre Maria i l’Església, ja que ella és Mare d’aquell que,
immediatament a l’instant de l’encarnació en el seu si virginal, ha unit a ell,
com a Cap, el seu Cos místic que és l’Església. Maria, doncs, com a mare de
Crist, també és mare de tots els pastors i fidels, és a dir, de l’Església.
Per això,
amb l’ànima plena de confiança i d’amor filial, alcem els ulls cap a ella
malgrat la nostra indignitat i la nostra feblesa. Ella, que ens ha donat amb
Jesús, la font de la gràcia, no deixarà de socórrer l’Església, ara que
floreixent amb abundància dels dons de l’Esperit Sant s’afanya amb un nou vigor
en la seva missió de salvació.
I la
nostra confiança encara és més viva i més ferma, si considerem els lligams
estretíssims que vinculen la nostra Mare del cel amb el llinatge humà. Malgrat
tota la riquesa de les prerrogatives admirables amb què Déu l’ha dotada per a
fer-la digna de ser la Mare del Verb encarnat, ella és ben pròxima a nosaltres.
Filla d’Adam com nosaltres, i per tant germana nostra pels lligams de la
naturalesa, és, no obstant, la criatura preservada del pecat original pels
mèrits del Salvador, i als privilegis divinament obtinguts ajunta la virtut
personal d’una fe total i exemplar, que la fa veritablement mereixedora de
l’elogi evangèlic: Feliç tu, que has cregut.
Durant la
seva vida terrena realitzà la figura perfecta del deixeble de Crist, mirall de
totes les virtuts, i encarnà les benaurances evangèliques proclamades per
Jesucrist. Per això, tota l’Església, en la seva incomparable varietat de vida
i d’obra, en ella assoleix la forma més autèntica de la imitació perfecta de
Crist.
Responsori
Cf. Lc 1, 35
R/. L’Esperit
Sant vingué sobre Maria; * el poder de l’Altíssim la cobrí amb la seva ombra.
V/. Associada a
la passió del seu Fill, la va omplir per segona vegada com a Mare dels
redimits; * el poder de l’Altíssim.
L’oració, com a
Laudes.
Laudes
Himne
Quæ
caritátis fúlgidum
es
astrum, Virgo, súperis,
spei
nobis mortálibus
fons
vivax es et prófluus.
Sic
vales, celsa Dómina,
in Nati
cor piíssimi,
ut qui
fidénter póstulat,
per te
secúrus ímpetret.
Opem tua
benígnitas
non
solum fert poscéntibus,
sed et
libénter sǽpius
precántum
vota prǽvenit.
In te
misericórdia,
in te
magnificéntia;
tu
bonitátis cúmulas
quicquid
creáta póssident.
Patri
sit et Paráclito
tuóque
Nato glória,
cuius
vocáris múnere
mater
beáta Ecclésiæ. Amén.
Verge que sou per als del cel
astre fulgent de caritat,
per a nosaltres sou la font
d’una esperança que no mor.
Noble Senyora, valeu tant
al cor del Fill més piadós,
que el qui us demana confiat
per vós obté amb seguretat.
Vostra clement benignitat
no sols ajuda els suplicants,
ans molt sovint liberalment
s’avança als precs dels bons fidels.
Misericòrdia hi ha en vós,
magnificència també;
tota bondat que hi ha en el món,
en vós, oh Verge, acumuleu.
Glòria sigui al Pare etern
i al vostre Fill i a l’Esperit,
per un do seu podem cantar:
sou Mare de l’Església. Amén.
Càntic de Zacaries, ant.:
Tots assistien unànimement a la pregària, amb Maria, la
mare de Jesús.
Oració
Oh Déu, Pare
misericordiós,
el vostre Fill unigènit, clavat a la creu,
va voler que la
seva Mare, la Verge Maria
fos també mare
nostra;
concediu a la
vostra Església
que, amb l’ajut
amorós de Maria,
sigui cada dia
més fecunda,
s’alegri de la
santedat dels seus fills
i atregui al seu
si totes les famílies dels pobles.
Per
nostre Senyor Jesucrist.
Vespres
Himne
Virgo,
mater Ecclésiæ,
ætérna
porta glóriæ,
esto
nobis refúgium
apud
Patrem et Fílium.
Gloriósa
Dei mater,
cuius
Natus est ac pater,
ora pro
nobis ómnibus,
qui
memóriam ágimus.
Stella
maris, lux refúlgens,
stirps
regális, sancta parens,
roga
Patrem et Fílium
ut det
nobis Paráclitum.
Virgo
clemens, virgo pia,
virgo
dulcis, o María,
exáudi
preces ómnium
ad te
pie clamántium.
Funde
preces tuo Nato,
crucifíxo,
vulneráto,
pro
nobis et flagelláto,
spinis
puncto, felle potáto.
Alma
mater summi regis,
lux et
porta celsi cæli,
inclína
te misérrimis
geméntibus
cum lácrimis.
Patri
sit et Paráclito
tuóque
Nato glória,
cuius
vocáris múnere
mater
beáta Ecclésiæ. Amén.
Verge, Mare de l'Església,
porta eterna de la glòria,
sigueu refugi per a nosaltres
prop del Pare i del Fill.
Gloriosa Mare de Déu,
de qui el Fill és també pare,
pregueu per tots nosaltres
que fem memòria vostra.
Estel del mar, llum refulgent,
estirp reial, Mare santa,
pregueu el Pare i el Fill
que ens doni el Paràclit.
Verge clement, verge piadosa,
verge dolça, oh Maria,
escolteu les pregàries de tots
els qui piadosament clamen a vós.
Presenteu pregàries al vostre Fill,
crucificat, ferit,
flagel·lat per nosaltres,
punxat amb espines,
abeurat amb fel.
Santa Mare del rei suprem,
llum i porta del cel excels,
inclineu-vos als més miserables
que gemeguem amb llàgrimes.
Glòria sigui al Pare etern
i al vostre Fill i a l’Esperit,
per un do seu podem cantar:
sou Mare de l’Església. Amén.
O bé: Ave, maris stella.
Ave, maris stella,
Dei mater alma,
atque semper virgo,
felix cæli porta.
Sumens illud «Ave»
Gabriélis ore,
funda nos in pace,
mutans Evæ nomen.
Solve vincla reis,
profer lumen cæcis,
mala nostra pelle,
bona cuncta posce.
Monstra te esse matrem,
sumat per te precem
qui pro nobis natus
tulit esse tuus.
Virgo singuláris.
inter omnes mitis,
nos culpis solútos
mites fac et castos.
Vitam præsta puram,
iter para tutum,
ut vidéntes Iesum
semper collætémur.
Sit laus Deo Patri,
summo Christo decus,
Spirítui Sancto
honor, tribus unus. Amen.
De la mar estrella,
Mare de Déu santa,
i tothora Verge,
del cel porta, salve.
Puix en rebre l’ave
que us donava l’àngel,
d’Eva el nom mudàveu,
pau vulgueu donar-nos.
Reus, torneu-vos lliures;
cecs, la llum porteu-nos;
feu que el mal ens deixi,
i tot bé ens pervingui.
Mare demostreu-vos;
nostres precs feu rebre
del qui, nat pels homes,
Fill volgué ser vostre.
Verge entre les verges
i la més benigna,
deslliurats de culpa
feu-nos bons i castos.
Vida deu-nos pura,
vers el cel guieu-nos;
que Jesús, amb joia,
puguem veure sempre.
Lloa a Déu, el Pare,
i al Crist honorança,
amb el sant Paràclit,
una als tres la glòria. Amén
Càntic de Maria, ant. El
Senyor digué: Mare, aquí teniu el vostre fill. Després digué al deixeble: Aquí
tens la teva mare.
L’oració, com a
Laudes.
AL MartIrologi RomÀ
Cal afegir-lo entre els elogis per a les festes
mòvils:
10bis. Dilluns després de Pentecosta
Memòria de la benaurada Verge Maria, Mare de l’Església, encomanada
pel Crist als seus deixebles perquè, perseverant en la pregària, cooperin amb l’Esperit
Sant en la proclamació de l’Evangeli.
