dilluns, 7 de setembre del 2015

PREX FIDELIUM PER A LA SOLEMNITAT DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU A L'ARXIDIÒCESI

Formulari I


Germans, avui que celebrem el patronatge de la Mare de Déu sobre la nostra arxidiòcesi en la memòria de la seva Nativitat, preguem per la seva intercessió per aquesta l’Església, que peregrina a Tarragona i que és la nostra mare. Vulgueu respondre: Escolteu-nos, Senyor.

1. Per la nostra l’Església de Tarragona, encomanada tota ella a la Mare de Déu, que el Senyor l'empleni dels dons de l’Esperit Sant i aprengui a estimar a Jesucrist com ho va fer Santa Maria, amb un amor únic i fidel. i així ho comuniqui a tots els homes. Preguem el Senyor.

2. Per la pau a tot el món – que sota la protecció de la Mare de Déu – els pobles es desdiguin de guerra i de tota violència i que els més pobres de la terra siguin reivindicats. Preguem el Senyor.

3. Per les vocacions al ministeri sacerdotal, que són alegria més gran de l’Església, i pels nostres seminaristes – que sota la protecció de la Mare de Déu – perseverin en la seva vocació i amb goig arribin al dia de la seva ordenació. Preguem el Senyor.

4. Per les famílies que passen dificultats i pels pares que pateixen i enyoren els seus fills que – sota la protecció de la Mare de Déu –visquin en la certesa que l’amor en què els estimen sempre dóna fruit. Preguem el Senyor.

5. Per tots els qui, a tants llocs de l’arquebisbat, avui veneren a la Mare de Déu i visitaran els seus santuaris, que sota la seva protecció renovin les forces i reprenguin el camí de la vida amb més fe, esperança i amor. Preguem el Senyor.

6. Pels qui pateixen en el cos o en l’esperit que – sota la protecció de la Mare de Déu – trobin consol i força, que se sentin estimats per Déu Pare i sàpiguen que després d’aquest exili estan cridats a contemplar el Crist, fruit beneït de Maria. Preguem el Senyor.

7. Pels qui celebrem avui eucaristia, alegrant-nos amb un goig tan gran de la Nativitat de la Mare de Déu, que – sota la protecció de la Mare de Déu – visquem sempre units a Jesucrist i la nostra comunió eucarística amb Ell es reflecteixi en la nostra manera de viure. Preguem el Senyor. Preguem el Senyor.

Oh Déu i Pare nostre,
el naixement de santa Maria fou un goig per tot el món,
car és l’inici d' una aliança nova i eterna,
concediu, els qui avui celebrem
la solemnitat de la seva Nativitat,
els dons que Jesucrist, el vostre Fill, ens ha donat.
Per Crist Senyor nostre.

Per a dir, oportunament, en els santuaris en què se celebra aquesta festa i és dia d’aplec.

• Per tots els qui avui ens hem alegrat del naixement de Santa Maria en aquest santuari de la Mare de Déu de N. (es diu el nom del santuari), que – sota la seva protecció – retornem als nostres treballs de cada dia amb un amor més gran a Jesucrist i als germans. Preguem el Senyor.

• Per tots els qui hem peregrinat en aquest santuari de la Mare de Déu de N., (és diu el nom del santuari) que – sota la protecció de la benaurada Verge Maria - visquem en aquest món una vida honrada, cercant per damunt de tot el Regne de Déu i la seva justícia. Preguem el Senyor.


Formulari II

Aquest formulari pertany a la Litúrgia antiga de Sant Jaume de Jerusalem. Es escaient que l’emprem ja que, als primers temps, l’Església mare de Jerusalem conservà i divulgà els records de la Verge Maria. Justament la festa d’avui s'origina en les tradicions sobre la Mare del Senyor transmeses per l’Església de Jerusalem. És una pregària dels fidels antiquíssima i venerable.

Implorem, germans, Déu misericordiós, perquè per la intercessió de la benaurada Verge Maria, ompli de benediccions la nostra l’Església, que avui celebra el goig del seu naixement. Respondrem «Amén» a cada pregària.

• Recordeu-vos, Senyor, de la vostra l’Església, santa, catòlica i apostòlica, estesa per tot el món, per la vostra misericòrdia que no té fi, concediu-li sempre els dons de l’Esperit Sant. R/Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, del poble rescatat per la sang del vostre Fill: concediu-lo esperit de justícia, de pau i de concòrdia, poseu fer a les divisions de la vostra l’Església i doneu-nos l’esperit de caritat. R/ Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, del Papa N., del nostre Arquebisbe i Metropolità N., dels preveres de la nostra comunitat i de tot el món, dels diaques i de tots els ministres de l’altar, recordeu-vos de tota la família humana i de tot el poble que estima a Jesucrist. R. Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, dels pobles, dels qui governen les nacions, feu desdir-se els pobles que volen la guerra, ajudeu i conforteu els cristians: perquè tots portem una vida honesta i pacífica. R. Amén.

• Recordeu-vos dels vells i dels desvalguts, dels malalts i dels qui sofreixen, de qualsevol que pateixi necessitat, recordeu-vos dels presos, dels emigrants i desterrats i dels qui són perseguits a causa del vostre nom. R. Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, en la vostra gran misericòrdia, de nosaltres, pobres pecadors i indignes servents vostres, veniu a socórrer, a fi que on abundà el pecat, sobreabundi la gràcia. R. Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, dels nostres difunts, dels quals fem memòria, concediu-los el regne etern, segons la promesa que féreu en Crist, Senyor de la vida i de la mort. R. Amén.


Conclusió

Per les pregàries de la gloriosa i beneïda Mare de Jesucrist,
Déu i Senyor nostre, ajudeu sempre
els qui són cridats al vostre regne
perquè no es vegin privats
del vostre auxili aquí a la terra.
Us ho demanem per Crist Senyor nostre. Amén.

CELEBREM AMB GOIG EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU


El vostre naixement, oh Mare de Déu,
anuncia la joia a tot el món,
de vós, s’ha elevat el sol de la justícia, Crist, Déu nostre,
que ens ha deslliurat de la maledicció
i ens ha donat la benedicció,
vencent la mort ens ha fet el do de la vida eterna.


Tropari de la Nativitat de la Mare de Déu.


Portant al cor el dolor dels refugiats

En la vigília d’aquesta festa se celebren a Roma i al món vetlles de pregària per la pau a l’orient, pels cristians que allí són perseguits i per la multitud que, fugint del país de Síria, adquireixen la condició de refugiats. Són grans les seves penalitats. Són tristíssimes les notícies de la mort de molts d’ells, àdhuc infants, pels camins o nàufrags a les nits al mar. Aquests dies estem colpits per aquest èxode de mils i mils de persones, molts germans nostres en la fe, que fugen de les guerres de l’orient i de la misèria. Tinguem-los presents en el cor i en la pregària i recordem que és oportú celebrar, més que mai, la Missa votiva «Pels pròfugs i exiliats» present en el Missal Romà, la bella col·lecta de la qual transcrivim aquí:

Senyor, per a vós ningú no es un estrany
ni està lluny del vostre auxili.
Mireu, compadit, els pròfugs i els exiliats,
els homes rebutjats de la societat
i els seus fills dispersos pel mon;
concediu-los el retorn a la pàtria
i a nosaltres doneu-nos un cor
bondadós envers els pobres i els forasters.
Per nostre Senyor Jesucrist.

Glossa litúrgica de la Solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, aurora de la salvació

L’Arxidiòcesi de Tarragona celebra amb ritus de solemnitat més gran el naixement de la Mare de Déu ja que n’és la patrona principal. El patronatge de santa Maria és compartit ex aequo amb l’apòstol Pau. Una alegria que es fa festa i aplec en la munió dels santuaris dedicats a la Mare de Déu, que en la festa del seu naixement, de Maria nascenti, celebren el patronatge. El cor i l’alegria se’n va als creients de l’arxidiòcesi que celebraran la santa Missa al santuari del Camí de Cambrils, a la Serra de Montblanc, a Montferri, a la Riera de les Borges ... allí hi haurà la presència dels fidels i l’alegria dels aplecs amb ressonàncies del salm: Quina alegria quina em van dir: «Anem a la casa del Senyor». Són llocs entranyables, de la geografia del cor.
La solemnitat ve d’antic. Se celebra des del segle VI i la festa s’originà a Jerusalem. Ja al segle Vè existia al costat de la piscina probàtica, la piscina dels cinc pòrtics, una basílica dicata ubi Maria nata est. Tots els pelegrins de Jerusalem han visitat la bella església romànica de santa Anna romànica edificada pels creuats, sota de la qual queden les restes de l’antiquíssima basílica bizantina. Segurament la data del vuit de setembre fou escollida per raó de l’aniversari de la Dedicació. La festa s’estengué a totes les Esglésies de l’orient, sant Romà el Mèlode, té un himne bellíssim. Sant Andreu de Creta l’any 740 afirma que era en ja en el seu temps una festa antiquíssima. Des de començaments del segle VII s’introdueix a Roma i d’allí a tot occident. El bon Papa Sergi estableix una processó mariana que sortia des de l’església de sant Adrià, al fòrum, i anava fins a santa Maria la Major on se celebrava la Missa Estacional amb la presència de tots els fidels, en la processó eren portades les divuit icones de la Mare de Déu que es veneraven a la ciutat (una de les quals és la que es venera a la basílica de santa Maria, la Major, a la qual el Papa Francesc i els ciutadans de Roma li té gran devoció). Des de la reforma de Trento s’estableix universalment. En funció d’aquesta festa es marca la solemnitat de la Immaculada (nou mesos abans). La commemoració del naixement de la Mare de Déu està relacionada amb els evangelis apòcrifs de la infància, sobretot el Proto-Evangeli de sant Jaume (segle II-III). Que siguin no inspirats no vol dir que no continguin alguna veritat històrica.

Mistagògia de la festa

Els orientals celebren el començament de l’any litúrgic aquest dia. Sant Andreu de Creta afirma que avui és el principi de totes les festes i la memòria del naixement de la Mare de Déu és la porta oberta per la qual podem entrar a la gràcia i a la veritat del Crist. Que sigui la primera festa té una gran significació teològica: abans que tot hi ha la gràcia d’un infant que Déu ha posat en aquest món, la gràcia sempre «primarea» que diria el Papa Francesc. És una gràcia humil davant del món: el naixement d’una noia d’Israel, però que era ja la plena de gràcia ja que estava destinada a ser la Mare del Verb. Ella és la porta que dóna a l’orient i la font de l’aigua de la vida. Primer que tot hi ha la gràcia, gràcia donada i gratuïta, sempre regalada. Santa Maria representa abans que tot l’Església bressolada per la gràcia abans que aquesta és configurés. És una Església que abans de formar-se ja era estimada per Déu. Contemplem en el naixement de Maria la gràcia de Déu donada abans que tot. La festa del naixement de la Mare de Déu és la més amagada, és la de l’aurora que precedeix el dia. Es la festa de l’Església en el silenci del seu començament, en l’anonimat de les obres de Déu. Abans de què aquesta pretengui parlar el món hi ha la humilitat i el silenci de la gràcia. Abans que tot hi ha l’experiència de la gràcia. No hi ha cap icona de l’Església més bella que la de la Mare de Déu. Molt sovint diem que l’Església està localment i temporalment en el món. És veritat. Però també és veritat que el món està dins de l’Església en el designi diví, com gestació. Com en el sí maternal, fins que es manifesti la glòria del Regne.

La proclamació de la Paraula

Des d’antic que es proclama la Genealogia de Jesús. El misteri de l’elecció d’Israel, per les generacions del poble de Déu, a manera de concentració arriba a Jesús, Fill de Déu, per Josep de la casa de David i per Maria, el naixement de la qual celebrem. La filla de Joaquim i Anna és realment la primera llum del dia, a manera d’aurora. Sant Joan de la Creu diria la que està «Al par de los levantes de la aurora».

«Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres», aquestes són les paraules al final de l’Evangeli d’avui. El salm d’avui és el crit de joia de tota la humanitat que pel naixement de Maria ja se sent salvada: Gaudens gaudebo in Domin: Aclamo el Senyor, plena de goig.

L’eucologia

La pregària-col·lecta d’avui és antiquíssima del Sacramentari Gelasià (segle VII) i demanem al Senyor que el naixement de la Maria ens porti un augment de pau; una pau que només pot venir del Senyor, la pau que ell ens ha donat. També és preciosa la Postcomunió on es demana que l’Església: «s’alegri amb el goig de la Nativitat de santa Maria, verge, esperança de tot el mon i albada de la salvació». Les tres oracions presidencials ja estan en l’antic Sacramentari. El Prefaci és el propi i secular de la litúrgia romana que expressa el dogma de la virginitat de la Mare de Déu que envolta l’adveniment del Fill de Déu en la nostra humanitat.