dissabte, 28 de febrer del 2015

L'OPORTUNITAT DE LA LLETANIA DELS SANTS COM INTROIT DE LA MISSA DOMINICAL DELS DIUMENGES DE QUARESMA

Ave Maria!
et saluda el teu servidor de part dels àngels
i dels patriarques, i dels profetes i dels màrtirs,
i dels confessors, i de les verges, i dels verges:
i et salut per tots els sants de Glòria.
Beat Ramon Llull. 

El Cerimonial dels Bisbes recomana que en les Misses dominicals de la Quaresma es comenci amb la Lletania dels sants com a cant d’entrada. És un costum antic de l’Església Romana que s’estengué per imitació a tot el ritus llatí. La Missa (Estacional) de la Quaresma començava amb la processó de la comunitat en una església diferent on se celebrava la litúrgia eucarística. Pel camí tots els fidels (també els penitents i els catecúmens) cantaven la llarga lletania dels sants amb la melodia gregoriana tant sòbria i simple que coneixem i que té, si es canta bé, un ritme intern. Una melodia que balanceja entre la lamentació i l’esperança.

¿Quin sentit té tot això? El sentit ve donat pel significat principal de la Quaresma, que es un camí d’èxode, de sortida, de pelegrinatge. El poble de Déu que pelegrina cap al Regne, on el Senyor el vol i l’espera. Cap a la Pasqua definitiva. Cap a la Jerusalem del cel on els germans ja han arribat a terme. No és un camí que fem sols. Els qui han arribat no ens obliden i caminen amb nosaltres. L’Església se sent acompanyada pels qui viuen en el Senyor. Cantar la Lletania dels sants els diumenges de Quaresma és un signe de la comunió dels sants, de la no distància pels qui som en Jesucrist del cel i de la terra. Anar introduint la Lletania dels sants en la litúrgia dominical de la Quaresma podria esdevenir un signe distintiu del temps de la Quaresma (com l’aspersió en el temps de Pasqua).

Els sants no són ni de lluny només els qui han estat canonitzats, sinó els fills i filles de Déu que Ell ha glorificat i que han viscut i han mort amb la humilitat dels fills de Déu. En la comunió dels sants no hi ha res repartit, tot és de tots en plenitud. Déu manifesta la seva glòria en aquells que l’han estimat tant aquí a la terra i la Lletania dels sants esdevé un signe de comunió entre l’Església del cel i la terra, unida en l’Eucaristia. Expressa bellament el Misteri de la Comunió dels sants que professem en el Credo. L’Església en els moments més decisius de la seva vida sacramental invoca sempre els sants (baptisme, ordenació... )

El Papa Francesc ha escrit unes paraules bellíssimes sobre la comunió dels sants citant a santa Teresa de l’Infant Jesús, a la qual li té una devoció molt gran:

Quan l’Església terrenal prega, s’instaura una comunió de servei i de bé mutus que arriba davant Déu. Juntament amb els sants, que van trobar la plenitud en Déu, formem part de la comunió en la qual l’amor venç la indiferència. L’Església del cel no és triomfant perquè ha girat l’esquena als sofriments del món i gaudeix en solitari. Els sants ja contemplen i gaudeixen, gràcies al fet que, amb la mort i la resurrecció de Jesús, van vèncer definitivament la indiferència, la duresa de cor i l’odi. Fins que aquesta victòria de l’amor no inundi tot el món, els sants caminen amb nosaltres, encara peregrins. Santa Teresa de Lisieux, doctora de l’Església, escrivia convençuda que l’alegria en el cel per la victòria de l’amor crucificat no és plena mentre hi hagi un sol home a la terra que sofreixi i gemegui: «Espero molt no restar inactiva en el cel, el meu desig és continuar treballant per a l’Església i per a les ànimes» (Carta 254,14 de juliol de 1897).

És recomanable que els diumenges de Quaresma cantem la lletania dels sants com a cant d’entrada en la litúrgia parroquial. Just abans de l’entrada del celebrant cal fer una monició per explicar-ne el sentit. La melodia gregoriana és senzilla. Quan es canta o es recita la lletania dels sants s’ometen tots els ritus inicials i es conclou amb la col·lecta de la Missa. En aquest sentit la Lletania dels sants forma part integrant de la Litúrgia.

Es pot fer de forma solemne o de forma senzilla (que no vol dir que no sigui solemne o de menys importància). O, simplement, un cop el celebrant sigui a la seu, després d’haver saludat el poble, s’entoni o es reciti la lletania dels sants i la conclogui amb l’oració col·lecta. Fins i tot les pot cantar el celebrant si no hi ha algú més apta per a cantar-les. Els sants en què hi ha parèntesi es poden ometre segons l’oportunitat, també cal afegir el titular o els patrons del lloc i adaptar els noms dels sants. Els preveres de la nostra arxidòcesi saben prou adaptar amb sentit litúrgic i pastoral a cada lloc i segons les possibilitats. El més important no és el nombre de noms, sinó el significat de l’evocació dels germans ja glorificats. El model que proposo és simple i adaptat al santoral de l’arxidiòcesi. 

Monició

Disposem-nos amb fe i una gran estimació mútua a celebrar la litúrgia d’aquest diumenge de Quaresma. Segons costum de l’Església invocarem la intercessió de Santa Maria i dels sants. La Quaresma ens prepara per a la celebració de la Pasqua i és un camí d’èxode i de pelegrinatge. És vers la Jerusalem del cel que pelegrinem: «Perquè no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de venir (He 13:14)». En aquest camí de desert i de conversió ens acompanyen els sants i tants germans, dels quals Déu només en coneix el nom, que ens han precedit en el camí de la fe. Ells ens acompanyen fins a la plenitud de la Pasqua i fins a la Jerusalem del cel, la nostra Mare.

Model simple de la Lletania dels sants per l’ús de l’arxidiòcesi de Tarragona

Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie elesion

Santa Maria, Mare de Déu.
Sant Josep
Sant Joan Baptista
Sant Arcàngel Miquel
Tots els àngels de Déu

Sant Pere i sant Pau
Sant Andreu
Sant Joan
Tots els sants apòstols

Santa Maria Magdalena
Tots els deixebles del Senyor

Sant Esteve
Santa Tecla
Sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi
Sant Llorenç
Sant Sebastià
Santa Agnès
Sant Magí
(Sant Hermenegild)   
Sant Pere Ermengol
(Sant Bernat d’Alzira)
(Beat Joan de santa Marta)
(Sant Jaume Hilari)
Beat bisbe Manuel Borràs  
Beats preveres màrtirs de l’arxidiòcesi
Tots els sants i beats màrtirs

Sant Agustí
Sant Atansi
Sant Basili
Sant Gregori
Sant Martí
Sant Pròsper
Sant Oleguer
Sant Bernat Calbó
Tots els sants bisbes.

Sant Benet i sant Bernat
Sant Francesc i sant Domènech
(Sant Antoni de Pàdua)
Sant Ignasi de Loiola
Sant Francesc Xavier
Sant Pere Claver
Santa Mònica  
Santa Caterina de Sena.
(Sant Joan Baptista de la Salle)
Santa Teresa de Jesús
Santa Joaquima de Vedruna
Santa Teresa de Jesús
(Santa Teresa de l’Infant Jesús)
Santa Maria Rosa Molas
(Sant Josepmaria Escrivà)
Beat Bonaventura Gran
Tots els sants i santes de Déu
Allibereu-nos, Senyor
Nosaltres pecadors
De tot mal
De la mort eterna
Per la vostra encarnació
Pel vostre dejuni en el desert
Per la vostra mort i sepultura
Per la vostra gloriosa resurrecció

Nosaltres pecadors,                                                   Us preguem que ens escolteu
Que hi hagi pau a tots els pobles del món               
Assistiu al Papa i a tots els ministres de l’Església
Renoveu la vostra Església en aquesta  Quaresma
»Concediu-nos els fruits de la conversió
Beneïu la nostra parròquia (o comunitat)
Concediu-nos de celebrar santament la festa de Pasqua.
Que la vostra gràcia ajudi els catecúmens
Que retornin a vós els qui us han abandonat
I a nosaltres mateixos conforteu-nos en el vostre sant servei

Crist, oïu-nos
Crist, escolteu-nos 

S’acaba sempre amb la col.lecta de la Missa sense dir el «Preguem»

dilluns, 23 de febrer del 2015

RESPONSORIS PER A LA PREGÀRIA DEL VIA CRUCIS


«Si un albirés de lluny la seva pàtria i la veiés separada pel mar, veuria a on ha d’anar, però no tindria manera d’arribar-hi. Així és per nosaltres. Anhelem la meta, però enmig hi ha el mar d’aquest món... Ara, però, perquè nosaltres tinguéssim la manera d’anar fins allí, ha vingut d’allà Aquell a qui volem arribar i ens ha proporcionat vaixell per travessar aquest mar. Ningú pot travessar el mar d’aquest món, si no el porta la creu de Crist.  No abandonis la creu, ella et portarà»

(S. Agustí, Comentari a l’Evangeli de Joan 2:2)


Aquests responsoris els facilito per a la pregària del Via Crucis. S’anuncia el incipit de cada estació de la manera com és costum. Després un lector llegeix el fragment de l’Escriptura i es fa un silenci intens ple de pregària trencat pel vers: Tingueu pietat de nosaltres. Després tots els fidels alhora declamen els responsoris. Per això caldrà que els tinguin impresos a les mans. És decisiu que siguin recitats fent les pauses. Les pauses estan marcades pel asterisc. A base de fer-ho ho aprenen i hi troben gust. Millor que algú faci el servei de marcar el ritme de la declamació. Els textos estan extrets de la Sagrada Escriptura i de l’Ofici dels Sants Sofriments de la Litúrgia bizantina. Són com una mostra de la bellesa teològica d’aquesta eucologia que ajuda a la contemplació de la passió del nostre Redemptor. També es poden semitonar.


1A. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Jn 18: 37-40
«Pilat li digué:--Per tant, tu ets rei? Jesús contestà:--Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. Li diu Pilat:--I què és la veritat? Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:--Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Ells van contestar cridant:--Aquest, no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler».

Pausa de silenci. V/ Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.

El Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots nosaltres. * Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca. * Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, * ell callava i ni tan sols obria la boca. * L'han empresonat i condemnat, se l'han endut. * I qui es preocupa de la seva sort? * Oh Crist, Déu i Senyor nostre, tingueu pietat de nosaltres i salveu-nos.



2A. ESTACIÓ:
JESÚS PREN LA SEVA CREU
Jn 19.6-7.16-17
«Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:--Crucifica'l, crucifica'l! Pilat els diu:--Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Els jueus li contestaren:-Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota».

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. * La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació. * La terra ha donat el seu fruit, el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix. * El veritable arbre de la vida s’ha manifestat en la creu de nostre Senyor Jesucrist * Que el Senyor ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.



3A. ESTACIÓ:
JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA
Mt 11:28-30
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, * ni una presència que el fes atractiu. * Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor * semblant a aquells que ens repugna de mirar, * el menyspreàvem i el teníem per no res. * Però havent ressuscitat amb els raigs de la seva llum ha omplert de bellesa i de gràcia tot l’univers. * De fet, ell havia pres damunt seu els nostres dolors i les seves ferides ens guarien. * Crist, Déu nostre, concediu la remissió dels pecats els qui amb fe adoren els vostres sofriments.



4A. ESTACIÓ:
JESÚS TROBA LA SEVA MARE.
Jn 19:25-27
«Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: -Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble:-Aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva».

Avui la Verge Immaculada, mirant- vos elevat a la creu, oh Verb, sofria amb les seves entranyes de mare. * Amb el cor traspassat i sofrint des del més íntim del cor fou consumida pels sofriments, * per això ella clamava: «Ai de mi, fill meu, ai de mi, llum del món, * ¿perquè t’haig de veure crucificat? ¿elevat davant meu, oh Anyell de Déu?» * I els àngels clamaven: «Oh gran i incomprensible Senyor, glòria a vós!»



5A. ESTACIÓ:
EL CIRINEU AJUDA A JESÚS A PORTAR LA CREU.
Lc 23:26
«Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell.»

Beneït sigui Simó de Cirene, que ajudà a portar la creu del nostre Salvador.* Sigui recordat per sempre el qui acompanyà el Senyor amb la seva creu i esdevingué deixeble del qui va dir: «Qui no prengui la creu i em segueixi no pot ser deixeble meu».* Benaurats els compassius perquè Déu els compadirà.* Benaurats nosaltres quan prenem la creu del nostre Salvador i el seguim. * Benaurats en el vostre Regne, Senyor.



6A. ESTACIÓ:
LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS CAMÍ DEL CALVARI
2 Co 4:6
«El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il•luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist».

Digues-me, amor de la meva ànima, on pastures el ramat, on el fas reposar quan és migdia,* perquè no vagi perduda darrere els ramats dels teus companys. * Abans que bufi la marinada i s'allarguin les ombres, retorna, estimat meu. * Filles de Sió, sortiu, contempleu el rei Salomó amb la corona que li posà la seva mare el dia de les seves noces, el dia de la joia del seu cor. * Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, manifesta’m el teu rostre, amor de la meva ànima.



7A. ESTACIÓ:
JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA
1 Pe 2: 21b-24
«També Crist va patir per vosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades. Ell no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. Quan l'insultaven, no tornava l'insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, us curava».

Vet aquí que l’Espòs ha vingut al cor de la nit: Benaurat el servent que trobarà vetllant. *Ai d’aquell que trobarà dormint! Vetlla, doncs, no dormis, ànima meva, perquè no siguis lliurada a la mort i les portes del Regne no es tanquin davant teu; * per això, aixeca’t ara i canta: «Sant, Sant, Sant, és el Senyor, el nostre Déu». * Jo contemplo la vostra cambra nupcial, Senyor, però no tinc el vestit de noces per entrar-hi, blanquegeu, doncs, el meu vestit, vós que resplendiu de llum, salveu-me, Senyor. * Per les pregàries de la Mare de Déu, tingueu pietat de nosaltres.



8A. ESTACIÓ:
JESÚS CONSOLA LES DONES DE JERUSALEM.
Lc 23:27-31
«El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:--Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!" Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?»

Els meus ulls no paren de plorar, no poden estar-se'n, fins que el Senyor, des del cel, s'inclini i ho vegi. * Em moro de dolor quan contemplo les filles de la meva ciutat. *Abocaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit de compassió, llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d'un fill únic.* Senyor, adorem els vostres sofriments, mostreu-nos també la vostra gloriosa resurrecció.



9A. ESTACIÓ:
JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA
Lc 22: 28-30a-31-32
«Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne. »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans. Pere li digué:--Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort! Però Jesús li respongué:--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes».

Contemplant l’Anyell immaculat portat a ser immolat, consumida pel dolor, Maria l’acompanyava i clamava en el seu cor: * «¿On vas fill meu? ¿On vas tant de pressa en aquesta cursa? * ¿És que hi ha unes altres noces a Canà per canviar de nou l’aigua amb vi? Allí t’acompanyaré i allí t’esperaré. * Digues-me una paraula, oh Verb, no passis silenciós davant meu, perquè tu ets el meu fill i el meu Déu! * Per la infinita compassió que per nosaltres heu manifestat, oh Crist, Déu nostre, tingueu pietat de nosaltres.



10A. ESTACIÓ:
EL SENYOR ES DEPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES PER A SER CRUCIFICAT.
Jn 19: 23-24
«Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:--No 'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats».

Enmig de la terra, Crist, Déu nostre, acomplíeu amb l’obra de la salvació. * Estenent els vostres braços immaculats damunt la creu heu obert el vostre cor * i mentre us crucificaven abraçàveu totes les nacions que cridaven: Glòria a vós, Senyor, glòria a vós. * Sofrint tot això el Senyor cridà: * «Pare, perdoneu aquest pecat, perquè les nacions coneguin la Resurrecció i la vida eterna» * i els pobles cridaven de goig: Glòria a vós, Senyor.



11A. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS CRUCIFICAT
Jn 19: 18-22
«Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat:--No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus." Pilat contestà:--El que he escrit, ja està escrit».

Senyor, vós heu acollit un lladre de mans ensagnades, acolliu-nos també a nosaltres amb ell, * perquè sou bo i amic dels homes. * El malfactor, crucificat al costat de Jesús, suplicà amb una gran fe: * «Recordeu-vos de mi en el vostre Regne» * i en un instant fou salvat. * Ell fou el primer que obrí les portes del paradís i hi entrà. * Acull el nostre penediment que també nosaltres diem: * Recordeu-vos de nosaltres, Senyor, en el vostre Regne.



12A. ESTACIÓ:
JESÚS MOR A LA CREU
Jn 19: 28-30
«Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:--Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:--Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit».

Que calli tota la creació perquè el Fill estimat del Pare acaba de morir. Els àngels plens d’estupor es velen els ulls. Els fonaments de la terra trontolla, el vel del temple s’esquinça. El sol s’enfosqueix i la tenebra cobreix la terra.* El centurió crida: «Veritablement aquest home és el Fill de Déu». * Mirant-lo suspès a la creu, aquella que el portà al món exclama: * «Quin misteri més inusitat contemplo! ¿Com pots morir a la creu, fill meu? ¿Com pots morir, oh Donador de la Vida? * Crist, Senyor Déu nostre, manifesteu-nos la glòria de la vostra resurrecció.



13A. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU
Jn 19:32. 35.38
«Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús».

Tota la carn santíssima del nostre Salvador ha suportat ignomínia per nosaltres: * el cap, les espines; el rostre, les escopinades;* les galtes, les bufetades; * l’esquena, els assots, * la boca, la fel barrejada amb vinagre; * les oïdes, les blasfèmies; * les mans, la canya de la mofa;* tot el cos estirat damunt la creu, les mans i els peus, els claus; i el cor, la llança. * Oh Senyor, que heu patit per nosaltres i us heu abaixat perquè nosaltres fóssim elevats al vostre Regne. * Senyor, Salvador nostre, tingueu pietat de nosaltres.



14. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS SEPULTAT.
Jn 19:40-42
«Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús».

«L'han sepultat amb els malfactors a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. * «El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se'n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d'ells. * Per això els hi dono tots en possessió, perquè s'ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. * Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.»

O bé:

Veniu, celebrem la memòria de Josep d’Arimatea, la tarda en què va anar a demanar el cos de Jesús a Pilat. * Deia: «Dona’m el vianant que no tenia on reposar el cap! * Dóna’m el cos del vianant que la mare ha contemplat crucificat a la creu». * I pensava: «Com donaré sepultura a aquell que ha mort per mi? Com el cobriré amb un llençol ell que m’ha cobert de tendresa? Quins planys cantaré?». * Oh Crist, Déu nostre, vós canviareu els meus plors en crits d’alegria per la vostra resurrecció. * Nosaltres adorem la vostra passió i la vostra santa resurrecció.

diumenge, 22 de febrer del 2015

FINS ARRIBAR AL PORT DE LA PASQUA

Meditació sobre la Quaresma

L’Església durant la Quaresma és com un vaixell que comença el seu viatge fins arribar al Port de la Pasqua i arriba al lloc on ha de ser i on el Senyor la vol, en el temps i en l’eternitat. Ell ha obert, com en l’antic èxode, camí enmig del mar. Imaginem-nos un gran vaixell que lleva àncores i empren la ruta. Desitgem-nos uns als altres: «Bon camí pels intrèpids mariners» que naveguen vers el sol ixent. Vers allí on clareja un dia sense posta. Orígenes afirma que és com el toc de trompeta que aixeca el campament del desert en camí vers la Terra promesa. L’Església ha de sortir sempre de sí mateixa. És un poble en èxode. També cadascun dels creients. Només es pot sortir si la gràcia empeny a fer-ho. És, per això, que ens cal una pregària seriosa, del cor. El Papa Francesc ens ho ha recordat bellament en la Gaudium Evangelii. La Santa Quarantena, santificada pel dejuni de Crist en el desert en la seva lluita contra el Mal (no ho hem d’oblidar això). Ell va viure la primera Quaresma! Jesús el Senyor va fer la primera Quaresma, abans que l’Església. Si el Cap va dejunar també tot el Cos (que és l’Església) ho ha de fer. Amb una diferència que Ell per nosaltres ha vençut el Mal. I el dejuni dels cristians, per una gràcia del cel, pot alliberar-nos de la concupiscència dels ídols d’aquest món, i el primer ídol és el propi. Mirar només al propi jo és tristesa, mirar a Déu, és alegria pura. Naturalment ens fa solidaris amb els pobres. És fins i tot dolç sentir la gana corporal en solidaritat amb aquells que passen gana real i fer del dejuni (l’única cosa que el justifica) una obra de misericòrdia i un treball apassionat per aquella justícia, que reivindica sempre els drets dels pobres. La litúrgia cristiana sempre té una exigència social molt alta. La litúrgia cristiana de cap manera aliena, ans el contrari, sempre ens implica, des del cor orant, en el món.

Què seria del món si els cristians no anunciéssim la mort de Jesucrist, fins que Ell torni? On seria la seva possibilitat d’esperança? Prenem la creu de cada dia per acompanyar -no pas com un pes feixuc sinó com una immerescuda gràcia- el Senyor que porta la creu per tots. Ell és el Fill entregat per nosaltres i tot ho rebem d’Ell com un regal. No hi ha mèrit, tot és do, tot és gràcia, sense fons, sense per què, sense res a canvi. ¿Quina generositat ens demana a cadascú aquesta Quaresma el Senyor?. Cadascú ho ha descobrir. Au, prenem coratge. El dia de la Santa Pasqua quedarem endiumenjats de glòria. 
(R. Serra).

dissabte, 21 de febrer del 2015

EL CÀNON PENITENCIAL DE SANT EFREM DE SÍRIA

Transcric el Cànon quaresmal de Sant Efrem de Síria. Aquesta pregària està en ús en la litúrgia de totes les Esglésies Orientals després de cada Hora de l’Ofici Diví i és molt familiar als fidels que la resen una i altra vegada durant la Quaresma. S’atribueix a Sant Efrem diaca de Síria (306-373). El gran himnògraf és anomenat «l’Arpa de l’Esperit Sant». És una pregària venerable pel valor ecumènic i antiquíssim, santificada per generacions de creients. Es pot posar en el tresor més antic de pregàries litúrgiques de l’Església. Comparable a altres pregàries com és ara l’himne «Joiosa llum santa» (Phos hilarion), «Sota la vostra protecció» i d’altres.

Aquesta pregària és senzilla, sense volada literària, però conté la sobrietat de la vida espiritual. Els autors espirituals orientals la comenten profusament i ens fan adonar de l’essencialitat d’aquestes paraules orants en la vida cristiana, desentranyant-ne el sentit de cada paraula, principalment en relació a la acedia (ἀκηδία) o peresa en la vida espiritual, que és la gran temptació. Acedia és la tristesa pel bé i per fer el bé. És la incapacitat d’alegrar-se amb Déu i en Déu. És portar agror al cor. El concepte de la acedia (peresa, indiferència) no està lluny del que diu el Papa Francesc sobre la indiferència del cor en el seu Missatge de la Quaresma d’aquest any: «La indiferència vers el proïsme i vers Déu és una temptació real també per als cristians. Per això necessitem sentir cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten». També es bo llegir els números 83-85 de Gaudium Evangelii, en els quals exposa el perill de caure o de viure en la acedia en la vida cristiana, ja que aquesta crea deserts espirituals, engendra tristesa i judicis negatius dels altres, quan l’arrel de tots els mals és el propi jo que no sap estimar ordenadament, perquè comença amb un amor desordenat a sí mateix (filo-autía).

Els fidels de l’Orient no sabrien dir aquesta pregària sense les postracions del cos. Aquest també participa en la pregària. Ha de ser així perquè és tot l’home que ha de ser glorificat. Fareu bé d’imprimir-la, fer-la conèixer entre els fidels per a dir-la diàriament durant la Quaresma i només durant la Quaresma. És d’aquelles pregàries que amb pocs dies et canvia el cor si la diem amb humilitat i sinceritat. Déu sempre ens pren la paraula i l’escolta. No ho hem de dubtar mai això.

Mestre i Senyor de la meva vida,
deslliureu-me
de l’esperit de la peresa,
de la tristesa i del descoratjament,
de la pròpia voluntat,
de les paraules vanes.

Però l’esperit de sobrietat,
d’humilitat,
de paciència
i d’amor,
atorgueu-lo al vostre(a) servent(a)

Oh Déu meu i rei meu,
feu que vegi els meus propis pecats
i que no judiqui el meu proïsme,
car vós sou beneït pels segles dels segles.

Amén.

dissabte, 14 de febrer del 2015

DIMECRES DE CENDRA

In capite quadragessimae et jejunii

La Quaresma ha començat, el temps litúrgic esdevé fort, per tant, ha d’anar revestit de intensitas i cal lluitar contra la acèdia espiritual que domina. Tots els cristians han de prendre consciència de què es poden endinsar més en l’amor de Déu. De què la seva pregària pot ser nova, també la seva caritat. La Quaresma desvetlla la consciència de la filiació divina del baptisme i posa tota l’Església en estat d’èxode, de sortida de sí. L’Esperit de Déu sempre treu l’Església de sí mateixa i la dóna al món. La Quaresma té com objecte renovar la nostra condició de batejats i emprendre un camí de conversió. Es un camí que porta a la Pasqua. Aquesta està al centre i al cor de la litúrgia cristiana; és el sol, els raigs del qual ho il.luminen tot. La Pasqua és la porta oberta cada any que deix entreveure l’esplendor del Regne de Crist, l’avantsala de l’alegria eterna, la glòria de la victòria de la gràcia. Tot l’any litúrgic està ordenat en funció de la Pasqua. Tota la successió de l’any de l’Església rep vida de la Pasqua del Senyor. Tot és un peregrinatge fins a la Pasqua, que és el terme, però al mateix temps el principi. Final d’allò que era vell i començament d’allò que és nou, és el pas en el dolor i en l’esperança d’aquest món al Regne revelat en Crist. La litúrgia quaresmal comença amb el gran introit:

Vós us apiadeu de tothom, Senyor     (Sa 11: 24.25-27)+
I no abomineu res d’allò que heu creat;
Vós aparteu els ulls dels nostres pecats
Perquè puguem penedir-nos
I ens perdoneu, Senyor, Déu nostre.

Fixeu-vos que la primera paraula que canta l’Església no és una súplica de perdó, sinó una proclamació de la misericòrdia de Déu envers tot i tothom. No hi ha res ni ningú que no sigui estimat per Déu. Aquest amor permet que ens penedim, només la consciència de què aquest amor diví és present. La conversió cristiana brota de la certesa de l’amor de Déu envers tots. Tota la nostra existència sura en un mar molt més profund: l’oceà sense fons de l’amor de Déu. “Tu ets això davant dels meus ulls, tu vals per mi tal com ets, una altra existència diferent d’aquesta no pot tenir cap valor ni per mi, ni pèr tu, ni per ningú”, És així com ens estima el Senyor i no demana res del que no ens hagi donat, com el Papa Francesc ha dit al començament del seu Missatge per a la Quaresma: Els camins que van cap Déu sempre són primaverals, oberts. Són camins dels grans desigs dels orants i dels grans dons del Senyor. No hi ha res tancat en Déu, tot és obert. Déu pot fer esclatar allò que era clos, relativitza allò que sembla definitiu, dulcifica allò que era dolorós, reconcilia allò que era tràgic. Cada Pasqua és nova, també cada Quaresma.

La litúrgia del dia

Un ministre, si és possible, es presenta davant del prevere i procedeix a la benedicció de la cendra. Després de la invitació a la pregària és important la pausa del silenci i de pregària. El celebrant diu una de les dues benediccions proposades al Missal. Hom no beneeix les cendres en sí mateixes, sinó aquells que rebran la cendra en els seus caps. I s’aspergeixen les cendres, sense dir res. L’assemblea fa la processó perquè cadascú (singulis) rebi la cendra. Hi ha dues formules per aquest sagramental. La primera en ús: Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli (Mc 1:15). Així començà la predicació del Senyor i així comença també la vida de la fe i l’altra: Recorda’t home que ets pols, i que a la pols retornaràs (Gn 3:19). La primera és preciosa perquè és una paraula del Senyor mateix. La segona, quasi en desús, no és una referència a la mort física, sinó a la mort de la humanitat antiga, de la humanitat del primer Adam. Quan el celebrant imposa la cendra a un fidel ha de ser ben conscient que diu una paraula del Senyor mateix. És una paraula dita al cor de cadascú. Mentre els fidels reben la cendra es canta el salm 50: Compadiu-vos de mi, Déu meu. Tant imposar com rebre el signe de la cendra s’ha de fer amb unció i pietat. Vet aquí que pel signe de la cendra hem esdevingut penitents, això és, cristians que emprenen un camí de conversió i que esperen amb delit i goig la celebració de la Pasqua. És impropi passar la imposició de la cendra al primer diumenge de Quaresma. La imposició de cendra és un signe penitencial que repugna a la celebració del diumenge, encara que sigui de Quaresma.

El significat de la cendra: Res de la humanitat vella ha de quedar en nosaltres.

En la tradició de l’Església significa que res de la humanitat vella ha de quedar amb nosaltres, cap resta de pecat, res de l’ordre contrari a la caritat i a la justícia; res, fins i tot de la humanitat corporal, ha de quedar. La cendra és el signe d’allò que no ha de ser ni serà; tot allò que no pertany al Crist ha de ser destruït i fet pols. Es un cremar tot allò que ja no serveix per edificar el Regne de Déu ni aprofita per a la humanitat nova en Crist, com una mena de resta de sèrie que ja no val per a res. En aquest sentit la cendra damunt del cap significa el que farà el Senyor amb els nostres pecats; les cendres són les despulles de la victòria de la gràcia. Però, per altra banda, significa la condició de la fragilitat, de la caducitat humana, de la situació de l’home pecador sense el Crist. Hem de recordar el salm: “Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra”, sí, és d’aquesta cendra que ens traurà el Senyor amb la seva gloriosa i vivificant resurrecció. Si per Quaresma els cristians portem cendra al cap, per Pasqua portarem la unció gloriosa i reial de l’Esperit Sant, una corona reial.

Lluny de la glòria del meu Pare, m’he enfonsat en la tristesa i en el pecat, he malmès i he dilapidat les riqueses que vós m’havíeu donat. Per això com el fill que retorna a casa, a vós crido: Pare bo, he pecat contra vós, rebeu-me com un dels vostres jornalers.

(Kondakion del Diumenge del Fill Pròdig de la Litúrgia Ortodoxa)


dimecres, 4 de febrer del 2015

PREGAR PER LES INTENCIONS DEL SANT PARE

Dia 8 de febrer, Jornada de reflexió, pregària i acció contra el tràfic de persones

En el món catòlic és familiar l’expressió “pregar per les intencions del Sant Pare”, aquesta expressió té un significat molt profund i no pas banal. Pregar per les intencions del Sant Pare vol dir pregar per tota l’Església; fins i tot per tota la humanitat, perquè en el cor del Bisbe que presideix la comunió de l’Església catòlica, hi ha presents totes les necessitats i els sofriments del món. Sota aquesta expressió hi ha l'antic, bellíssim theologumenon: ubi Petrus ibi ecclesia.

Aquest diumenge -que és també la memòria de Santa Josefina Bakhita, la qual fou víctima de l’esclavisme encara present el segle XIX- el Sant Pare ha demanat que a totes les esglésies del món es facin pregàries per eradicar tota forma de tràfic de persones, tant present encara ara. Són moltes les víctimes d’aquest tràfic que, per ànim de lucre, són segrestades i esclavitzades, destinades a la prostitució, treball infantil, militar i pel comerç d’òrgans per transplantaments il·legals. Tot això constitueix una vergonya i una ignomínia per la humanitat, ja que representa una nova forma d’esclavisme. El Papa repetidíssimes vegades ha parlat en el seu magisteri d’aquesta qüestió i n’ha reclamat l’atenció dient que és un crim mafiós i aberrant. Aquestes persones han de ser acollides amb un gran amor en la comunitat eclesial. Llegiu en l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, en la que el Sant Pare dedica a aquesta qüestió els números 211-213. També ha fet signes i ha dit paraules significatives al respecte en els seus viatges apostòlics a Corea i a Filipines. No oblidem que tenir present aquesta intenció aquest diumenge, és un acte d’obediència al Sant Pare.

Recomanem que es facin servir les intencions de la Pregària dels Fidels que trobareu en aquest mateix blog a l’entrada titulada “Jornada mundial contra el tràfic d’éssers humans”, a la qual podeu accedir directament fent clic AQUÍ.

Des de Roma s’ha recomanat la pregària del Salm 37, que és el Clam davant de l’amenaça de mort i enmig de l’abandó. Hem de pregar aquest salm en nom d’aquestes persones abandonades. A continuació us el transcrivim en la versió litúrgica per a facilitar el seu us.

Senyor, Déu meu, clamo de dia,*
i crido auxili de nit davant vostre.
Que arribi fins a vos meva súplica,*
escolteu atentament el meu plany.
Són massa els mals que m'afeixuguen,*
ja em sento a les portes de la mort;
tothom em veu amb el peu a la fossa*
com un home que ha perdut les forces;
m'amortallen amb llençols del meu llit,+
m'ajeuen a la tomba, com els morts de guerra*
que vós no recordeu ni protegiu.
M'heu deixat al fons del país dels morts,*
a la foscor dels abismes;
el vostre rigor pesa damunt meu,*
em cobreixen les vostres onades.
Heu allunyat de mi els meus coneguts,*
m'heu fet repugnant per a tothom,
estic reclòs, no puc sortir,*
els meus ulls s’esllangueixen de pena.
Senyor, jo us invoco cada dia,*
i alço les mans a vós.
¿És per als morts que fareu prodigis?*
¿S'aixecaran les ombres a lloar-vos?
Als sepulcres, qui parla del vostre amor?*
Qui us tindrà per lleial al país de la mort?
Coneix algú els vostres prodigis al lloc de les tenebres,*
la vostra clemència al país de l'oblit?
Jo us crido auxili, Senyor,*
cada matí us arriba la meva súplica.
Senyor, per què m'abandoneu*
i m'amagueu la vostra mirada?
Des d'infant que sóc feble i dissortat, +
el pes que suporto m'aclapara, *
el vostre rigor em passa pel damunt,
l'esglai em deixa anorreat, +
tot el dia m'envolta com aigua,*
em cobreix per tots arreu.
Heu allunyat de mi veïns i amics,*
i la foscor em fa companyia.

dilluns, 2 de febrer del 2015

SOLEMNITAT DE LA CONVERSIÓ DE SANT PAU. SUBSIDI PER A LA CELEBRACIÓ

A tota l’arxidiòcesi solemnitat. Litúrgia de les Hores: Tot propi (I Vespres, tot com a II Vespres excepte la salmòdia que es pren del Comú dels apòstols). A la Missa: Antífona d’introducció pròp., Glòria, 1ªoració pròp., tres lectures (segona lectura pròpia), pref. I o II dels apòstols i benedicció solemne pròp.

Nota prèvia

Aquest any la Conversió de sant Pau escau en diumenge, per raó del grau litúrgic de solemnitat té preferència sobre la litúrgia dominical tant pel que fa a la Litúrgia de les Hores i a la celebració de l’Eucaristia. Les lectures són pròpies de la Conversió de l’apòstol sant Pau segons estan consignades al leccionari del Santoral. Pel que fa a la primera lectura es pot escollir una o l’altra de les que hi figuren; pel que fa a la segona lectura, després del salm responsorial, cal llegir la pròpia de l’arxidiòcesi. No està en cap leccionari editat i la consigno en aquesta tramesa. Fareu bé d’imprimir-la i servar-la dins del leccionari per un altre any, ja que de moment no es preveu una nova edició dels leccionaris. La proclamació d’aquesta lectura fou degudament aprovada al seu dia per la Congregació del Culte Diví i per tant és preceptuada. També s’afegeix la benedicció solemne pròpia i aprovada.


LECTURA SEGONA
Passaré a visitar-vos, tot anant cap a Hispània

Lectura de la carta de Sant Pau als Romans:                                  15, 15b-16.20-24. 28-29

Germans:

         he rebut de Déu, el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans,
exercint-hi  la funció sagrada d'anunciar l'evangeli de Déu,
perquè així ells es converteixin a Jesucrist en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant.
   
    Per això,
he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'Evangeli
només allà on el nom de Crist, no era conegut,
per tal de no edificar sobre els fonaments posats per uns altres;
en això  segueixo l'Escriptura:

    «Hi veuran els qui no l'havien senti anunciar;
    comprendran el qui no l'havien sentit parlar».
           
      Per tot això m'ha estat sempre impossible de venir a veure-us.
 
      Però ara ja no tinc cap més acció en aquestes regions,
i d'altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir-vos a trobar, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispania.

      Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar,
i que em donareu ajuda per arribar-hi,
després de fruir una mica de la vostra companyia.

De moment, però, me'n vaig a Jerusalem,
ja que estic fent un servei al poble sant.

     Així, doncs, quan hauré acomplert amb aquesta missió
i els hauré consignat el fruit de la col·lecta,
passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispania.

     Sé que, quan us vingui a trobar,
hi vindré amb la plena benedicció del Crist.


FORMULARIS PER A LA PREGÀRIA DELS FIDELS

Consigno tres formularis, a escollir i adaptar per a la Pregària dels fidels d’aquesta solemnitat.

Celebrant germans i germanes, la Conversió de l'apòstol sant Pau, patró nostre, preguem amb insistència i plens de fe per les necessitats del l'Església, del món i de nosaltres mateixos. Respondrem dient: Escolteu-nos, Senyor.

  1. Per la santa Església de Déu: que es renovi sense parar i obtingui aquella unitat que Crist demanà, amb pregària tan ardent, pels seus deixebles. Preguem el Senyor.

  1. Per santa Església que pelegrina a Tarragona, plantada en el desig apostòlic de sant Pau, que el Senyor la guardi, la faci créixer i la mantingui fidel i la porti fins al Regne. Preguem el Senyor.

  1. Pels qui es dediquen a anunciar l'Evangeli a la nostra joventut, perquè el Senyor els ajudi i encengui en els nostres joves la flama de la fe en el seu cor i, com sant Pau, realitzin el noble combat de la fe i la cursa que el Senyor els ha proposat. Preguem el Senyor.

  1. Per totes les parròquies i comunitats de l'arxidiòcesi, encomanades a la intercessió de l'apòstol sant Pau, que siguin beneïdes pel Senyor i siguin enmig del món signe i ferment del Regne que ha de venir. Preguem el Senyor.

  1. Per les nostres famílies, que visquin unides en l'amor i per la força del Senyor superin les dificultats i siguin expressió de la vida de l'Església, i en elles el Crist sigui cregut, celebrat i testimoniat. Preguem el Senyor.

  1. Per nosaltres que celebrem amb tant de goig la conversió de l'apòstol sant Pau, que la llum que donar llum nova als seus ulls, la rebem també nosaltres i aprenguem a mirar el món amb la llum nova de la fe. Que la seva conversió sigui també la nostra i estimem, com ell, més i més a Jesucrist, tot fent conèixer el seu Evangeli a tothom. Preguem el Senyor.

Oh Senyor,
que amb el vostre poder
confirmàreu el valent testimoniatge de sant Pau,
escolten la pregària de la vostra l'Església
i ompliu-la de la força i de la saviesa de l'Esperit,
perquè sigui, també avui,
pregonera del vostre Evangeli  en el món.
Per Crist Senyor nostre.

Formulari  II

Preguem, germans estimats, el Senyor, que feu de sant Pau un incansable predicador de l'Evangeli  per tot el món i va posar amb la seva predicació el fonament de tantes esglésies. Respongueu: Senyor, tingueu pietat.

  1. Pels pastors de l'Església, que el Senyor concedeixi al sant pare Francesc i al nostre arquebisbe Jaume, i també a tots els bisbes del món, que abrandats, com sant Pau per l'amor del Crist, no defalleixin de predicar a tot el món Evangeli. Preguem el Senyor.

  1. Per la nostra Església local, sagrament de l'Església universal, amb la qual formem únic poble de Déu, que visqui més intensament unida al seu Cap, que és el Crist i sigui constantment renovada per la pregària i les bones obres dels fidels. Preguem el Senyor.

  1. Pel presbiteri de l'Església de Tarragona, que visquin en la comunió fraterna i i amb el propi bisbe, treballin infatigablement per l'anunci de l'Evangeli i que el seu goig i la seva força sigui el mateix Senyor,que els ha cridat a aquesta obra de servei. Preguem el Senyor.

  1. Pels missioners de l’Església de Tarragona que – imitant sant Pau – d’arreu del món anuncien l'Evangeli  de Crist amb paraules i obres, que no els manqui ajuda del Senyor i que nosaltres, gràcies al seu testimoniatge, descobrim, la vocació missionera a la qual està cridada tota l’Església diocesana. Preguem el Senyor.

  1. Pels governants de tot el món, que per la pregària de l’Església i l'assistència de l'Esperit Sant, se sentin moguts a ser justos i promotors de la pau i portin a la humanitat pels camins de la justícia i de la solidaritat. Preguem el Senyor.

  1. Per nosaltres, que celebrem el trobament de Jesucrist amb sant Pau en la joia de la seva conversió, que arrelats i fonamentats en l'amor del Crist, siguem sempre pedres vives de l’Església i membres actius del poble de Déu. Preguem el Senyor.

Senyor Jesucrist,
vós féreu conèixer a sant Pau,
que l’Església és el vostre cos,
del qual vós en sou el Cap,
concediu-nos de cercar sempre la unitat
i la comunió de tots els qui creiem en Vós
i vulgueu-nos fer el do
d’atendre sempre a les nostres pregàries.
Vós que viviu i regneu.

Formulari  III

Preguem Déu que ha volgut honorar la nostra l’Església amb la bella tradició de la predicació de l'apòstol sant Pau entre nosaltres, perquè l’ajut del Senyor no ens falti en els nostres desigs i propòsits. Que Ell vulgui escoltar, ara i sempre, les nostres pregàries. Responguem: Senyor, escolteu-nos.

  1. Per la santa Església de Déu que peregrina a Tarragona, que visqui sempre unida com a poble de Déu, s’edifiqui i creixi com a Cos de Crist i anunciï també ella, com sant Pau, a tots els homes l’evangeli  de la salvació. Preguem el Senyor.

  1. Per totes les institucions socials de l'Església, per tants que en la Càritas parroquial i diocesana i a altres centres, atenen als desvalguts, els forasters, els marginats, perquè, aprenent de sant Pau, visquin el camí sempre nou de l'amor, que ell va ensenyar, i promoguin per tot arreu la dignitat de la persona humana. Preguem el Senyor.

  1. Per les nostres parròquies i comunitats, que siguin evangelitzadores i creixin al voltant de la taula de l'Eucaristia, ja que sense una profunda comunió amb el Senyor no poden créixer mai ni donar fruit. Preguem el Senyor.

  1. Perquè a la nostra l’Església no manquin mai ministres de la Paraula i dels sagraments, i perquè els preveres estimin, com sant Pau, amb un amor veritablement gran les comunitats que tenen encomanades. Preguem el Senyor.

  1. Pels qui regeixen els destins dels pobles, perquè cerquin en el seu govern de promoure tot allò que és just, noble i digne de reputació, i portin les nacions vers la concòrdia i la solidaritat. Preguem el Senyor.

  1. Per nosaltres que ens alegrem de la Conversió de l'apòstol Pau, que ens mantinguem ferms en la fe fins el darrer dia de la nostra vida i avancem sempre pel camí de la caritat, com a únic camí que porta cap a Déu. Preguem el Senyor.

Senyor,
que volguéreu que l'Església de Tarragona
plantada per la predicació de l'apòstol sant Pau,
fos un exemple de fermesa per a totes les esglésies del món. amb el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques, escolten aquestes pregàries,
perquè ens sentim hereus i transmissors
d'aquesta tradició eclesial
i amb la força del vostre Esperit la fem créixer.
Per Crist Senyor nostre.


BENEDICCIÓ SOLEMNE

         Que Déu, que us ha edificat sobre el fonament dels apòstols,
                   es digni a beneir-vos
                   pels mereixements gloriosos
                   de l’apòstol Sant Pau

                   R. Amén

         Que ell que us ha concedit de fruir
de l’ensenyament i l’exemple dels apòstols, amb la seva ajuda,
                   us faci testimonis de la veritat
                   davant de tots els homes.

                   R. Amén

Que us concedeixi d’arribar a l’herència de la pàtria eterna per la intercessió d’aquell, que amb el seu magisteri, us ha donat la fermesa de la fe.

                   R. Amén.

         Que us beneeixi Déu totpoderós
                   Pare, Fill i Esperit Sant.

                   R. Amén. 

LLETANIA AL SAGRAT COR DE JESÚS

En el Missatge per a la Quaresma 2015, el Papa Francesc ha manifestat que desitja pregar amb tota l'Església amb les Lletanies al Sagrat Cor de Jesús, perquè tinguem un "cor fort i misericordiós", per això, us les transcribim.

Déu, Pare celestial,
R. Tingueu pietat de nosaltres.

Déu, Fill, Redemptor del món,
Déu, Esperit Sant,
Santa Trinitat, un sol Déu,

Cor de Jesús, Fill de l'etern Pare,
R. Tingueu pietat de nosaltres.
Cor de Jesús, format per l'Esperit Sant en les entranyes de la Verge Mare,
Cor de Jesús, unit substancialment al Verb de Déu,
Cor de Jesús, de majestat infinita,
Cor de Jesús, temple sant de Déu,Cor de Jesús, santuari de l'Altíssim,
Cor de Jesús, casa de Déu i porta del cel,
Cor de Jesús, fornal ardent de caritat,
Cor de Jesús, sagrari de la justícia i de l'amor,
Cor de Jesús, ple d'amor i de bondat,
Cor de Jesús, abisme de totes les virtuts,
Cor de Jesús, digníssim de tota lloança,
Cor de Jesús, rei i centre de tots els cors,
Cor de Jesús, on es troben tots els tresors de la saviesa i de la ciència,
Cor de Jesús, on habita tota la plenitud de la divinitat,
Cor de Jesús, en qui el Pare plenament s'ha complagut,
Cor de Jesús, de la plenitud del qual tots n'hem participat,
Cor de Jesús, el desitjat de les muntanyes eternes,
Cor de Jesús, pacient i abundant en misericòrdia,
Cor de Jesús, magnànim per a tots els qui us invoquen,
Cor de Jesús, font de vida i de santedat,
Cor de Jesús, propiciació pels nostres pecats,
Cor de Jesús, amarat d'oprobis,
Cor de Jesús, obedient fins a la mort,
Cor de Jesús, foradat per la llança,
Cor de Jesús, font de tot consol,
Cor de Jesús, vida nostra i resurrecció nostra,
Cor de Jesús, la nostra pau i la nostra reconciliació,
Cor de Jesús, víctima dels nostres pecats,
Cor de Jesús, salvació dels qui esperen en Vós,
Cor de Jesús, esperança dels qui moren en Vós,
Cor de Jesús, alegria de tots els sants,

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món:
R. Perdoneu-nos Senyor.

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món:
R. Escolteu-nos Senyor.

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món:
R. Tingueu pietat de nosaltres.

Jesús dolç i humil de cor.
R. Feu el nostre cor semblant al vostre.

Preguem. Oh Déu, Vós que us heu dignat a prodigar-nos tresors infinits d'amor en el Cor del vostre Fill, ferit pels nostres pecats; feu que, tot oferint-li l'obsequi de la nostra pietat, complim també el deure d'una digna reparació. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

MARTIROLOGI DE L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA DURANT LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA DEL SEGLE XX


 Notes prèvies

En el primer aniversari de la solemníssima beatificació dels màrtirs de la persecució religiosa del segle XX, i tot donant gràcies a Déu, pel seu testimoni i la seva intercessió, hem recollit en la forma litúrgica de martirologi les seves memòries. Són els noms dels benaurats màrtirs de la nostra arxidiòcesi, la gran majoria d’ells formen part del presbiteri diocesà en la glòria.

El text està redactat en forma de Martirologi, és a dir, distribuïts segons els dies de l’any. I a manera d’epígraf s’esmenta el lloc on la seva memòria és particularment significativa. La significació més important està en el lloc on van rebre el baptisme. El do del baptisme germinà en el seu cor i la gràcia els portà a un seguiment del Crist, ja sigui en la vida religiosa o en el ministeri sacerdotal, que es consumà en el martiri, que és la plenitud de la caritat. Les parròquies on els beats van rebre el baptisme s’han de sentir honorades. Per això és tant bo i recomanable, segons costum de l’Església, de posar una memòria (per senzilla que sigui) en els baptisteris on els benaurats màrtirs van néixer a la vida eterna. En són mereixedors pel seu combat.

S’inclou també la memòria dels religiosos i religioses màrtirs que van rebre el baptisme a l’arxidiòcesi o foren martiritzats en aquesta. Aquest criteri és secular en l’Església. Els primers renaixeren de nou per l’aigua i l’Esperit Sant en el baptisme i els segons in sangine han celebrat el dies natalis en el lloc on han estat occits per causa de la fe. D’aquesta manera les Esglésies locals fan memòria dels màrtirs de Crist. Per ells lloa al Senyor i per la seva intercessió demana el perdó dels pecats. Tant important és això que els elogis martirials sempre s’inicien esmentant el lloc del martiri. Es aquest lloc on el Senyor, Rei dels màrtirs, fou glorificat amb la mort martirial dels seus servents.

Els elogis martirials no són de cap manera una síntesi de la biografia del màrtir, sinó la constatació del lloc i del dia seu martiri. El costum antiquíssim quasi sempre el per què, la circumstància o les paraules dels màrtirs abans de la mort, que són sempre paraules santes, proferides per algú que ha donat la vida per Crist. L’esdeveniment i les paraules són santificades i il·luminades per l’esdeveniment mateix del martiri del benaurat.

Per decret de la Santa Seu la memòria del Bisbe Manuel Borràs i companys ha de ser celebrada amb gustosa obligatorietat anualment cada tretze d’octubre. També en l’Ordenació General del Calendari litúrgic es permès de celebrar en el dia propi la memòria de qualsevol sant o beat inscrit en el Martirologi Romà. Aquesta opció és adequada sobretot en els llocs on el nom dels benaurats màrtirs tingui una especial ressonància. Això és en el cas dels llocs on foren batejats, on foren martiritzats o on exerciren el ministeri o es venera el seu sepulcre. Es pot emprar la Missa del dia 13 d’octubre o bé la del Comú de màrtirs. L’Església sempre ha estimat la memòria dels màrtirs. I n’ha celebrat els seus aniversaris, generació rere generació. Tant d’aquells que queden llunyans en el temps, com aquells que són ben a prop nostre.


GENER

18 de gener
SANT JAUME HILARI,
religiós i màrtir
Germà de les Escoles Cristianes

Que no s’avergonyí del testimoni de Jesucrist davant Ponc Pilat i ell mateix va donar testimoni de la seva fe i de la seva condició de religiós a l’aula magna del Seminari davant d’un tribunal popular que el jutjà i el condemnà a mort, el dia 15 de gener del 1937. Corregia al seu advocat que maldava per salvar-lo dient: «No, no, que sóc germà de la Salle». Sant Jaume Hilari, de les Escoles Cristianes, va néixer a Enviny, a l’Alt Urgell, l’any 1898, i entrà l’any 1917 a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes en el qual professà i hagués estat un gran mestre una sordesa prematura no l’hagués invalidat per a la classe. Residia des fe feia uns quants, sota el cel tant net de Cambrils, cavava l’hora i els tarongerars de la casa de Sant Josep, en una existència conventual pacífica i en el seu gran silenci en el qual la seva ànima s’unia més i més a Déu. A dos quarts de quatre de la tarda, fou mort a la muntanya de l’Oliva, amb una immensa serenitat abans de morir digué als qui l’anaven a matar: «Morir per Crist és regnar, nois». El posaren d’esquena i ell creuà les mans sobre el pit i alçà els ulls al cel. Van disparar, però el germà continuà dret. Els milicians, espantats, tiraren els fusells a terra i fugiren. Fou llavors que el capità de l’escamot amb la pistola, disparant a la templa, li va treure la vida. Fou enterrat al cementiri de la ciutat, a la fossa comuna i mai el seu cos ha estat identificat.[6]


Dia 19 de gener
BEAT JERONI FABREGAS CAMÍ,
 prevere i màrtir

A l’Espluga Calba i a Vilabella.
Al Pla de Manlleu, el martiri del beat Jeroni Fàbregues, que havia nascut l’any 1910 a Espluga Calba i ordenat prevere de l’arxidiòcesi l’any 1934. Exercia el ministeri a Vilabella. Proscrit, fuig de Vilabella i sojorna a Barcelona fins que fou cridat al servei militar; mai negà la seva condició sacerdotal i exercí tant com va poder el ministeri entre els soldats. Romangué molts mesos a Mas d’en Puig, de l’antiquíssima parròquia de Santa Maria de Vilafortuny. Celebrà la Missa de la Nit de Nadal de l’any 1939 en aquell lloc. Després fou delatat i detingut i portat a Santa Coloma de Queralt. Algú que el va veure per darrera vegada, declarà: «Custodiat per dos soldats, caminava quasi descalç, amb la creu el coll i amb una mirada plena de dolçor». Consumà la seva vida sacerdotal amb un gloriós martiri. A Vilabella hom conserva la creu de fusta cisellada amb les seves pròpies mans i al seu poble natal es venera el seu sepulcre. Enmig de les seves nombroses penalitats d’aquests anys, deixà escrit: «Els
sacerdots que no hem estat martiritzats hem de suplir aquell acte intens d’amor a Jesucrist amb una vida realment apostòlica, abnegada tota de Crist». És el que feu el benaurat màrtir, però a la fi, també li fou donat el do més gran, el martiri. És el darrer màrtir de la persecució i és ell qui segella, amb un admirable exemple de santedat, la cruent persecució. Com una mena de doxologia final.



FEBRER

Dia 12 de febrer
BEAT JOSEP GASOL MONTSENY,
màrtir
A Solivella
A prop de Sarral, a la carretera de Pira, el martiri del beat Josep Gasol Montseny, alumne del Seminari Pontifici, anhelava amb tot el cor el sacerdoci. Per aquest desig, només per aquest desig, fou vilment executat el 12 de febrer de l’any 1937. Només tenia 21 anys. Ell havia confiat, immediatament abans de ser detingut, a la Mare de Déu la seva mort. El benaurat màrtir, ja ferit de mort, deia amb tendresa: «Us perdono, deixeu-me anar cap a casa». Era fill de Solivella on havia nascut. Ara contempla Crist cara a cara i prega per nosaltres.



MARÇ

Dia 17 de març
BEAT JOSEP MESTRE I ESCODA,
prevere i màrtir
A Duesaigües.
A Barcelona, a la txeca de Sant Elies, la gloriosa mort del sacerdot, el beat Josep Mestre Escoda. Era fill de Duesaigües on va néixer l’any 1899 i ordenat l’any 1924. Era el capellà de l’Asil de San Josep de Tarragona, on vivia amb els seus pares. Era un sacerdot ple d’alegria i afable amb els infants d’aquella casa. Els dies de la revolta se’n va anar a Barcelona on visqué vuit mesos en una pensió. Durant aquest temps celebrava cada dia i es dedicava a les obres d’apostolat i a l’administració clandestina dels sagraments. Durant aquest temps deia a la seva mare: «Sóc sacerdot i si Déu em destina a ser màrtir ben a gust aniré al martiri». El primer divendres del més de març el van detenir i amb la seva mort martirial glorificà el Senyor, el dia 17 de març de l’any 1937. Només Déu sap els sofriments del seu cos i del seu cor durant els dies de la seva estança a la txeca i per aquests sofriments participà del Misteri de la mort i resurrecció de Crist.



MAIG

Dia 15 de maig
BEAT JOSEP MONTPEÓ MASIP,
 màrtir

A les Borges del Camp.
A la riera de Riudecols la mort del jove seminarista, de dinou anys, fill de les Borges del Camp, batejat allí el dia tres de novembre de l’any 1918 i rebé la confirmació el 23 d’octubre de l’any 1930. Era tot cor i estimava els seus pares que vivien molt precàriament de la terra. El seu desig – que realment era un do del Senyor – el portà al Seminari Pontifici. La seva salut era molt feble i la Mare de Déu de Lurdes, en una greu malaltia el va guarir. L’estiu del 36 era amb els companys al Seminari d’estiu a la Seu d’Urgell. Allí foren detinguts i encarcerats a la presó de Lleida, després a la presó i vaixell de Tarragona. Finalment posat en llibertat. A casa dels seus pares passava els mesos en l’estudi i en la pregària. El dia 9 de maig de l’any 1937 fou detingut a casa seva i portat a la presó de Riudecols. Allí fou maltractat amb paraules i accions, tot i així el seu capteniment era semblant a del Senyor que quan l’injuriaven no responia insultant. Quan el maig feia el ple va ser dut a la mort. Tenia vint anys i el seu martiri manifestava la fortalesa, fruit del Sant Esperit, la unció del qual havia rebut feia set anys en el sagrament de la Confirmació. El seu nom va ser pronunciat pel Cardenal Angelo Amato en l’homilia de la beatificació. És el màrtir més jovençà que participa ara de l’eterna joventut del Crist. Beneït siguis Josep de les Borges, fill estimat de Déu que ara ja viu en aquell món en què Déu eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existeix ni la mort, ni dol ni crist i penes, perquè les coses d’abans han passat.[7]


JULIOL

Dia 20 de juliol
BEAT JORDI DE SANT JOSEP
Prevere i màrtir
Carmelita Descalç

A Barcelona, en un lloc desconegut, la mort del beat Jordi de Sant Josep, natural de Tarragona on havia nascut l’any 1889. En el món es deia Antoni Bosch Verdura, prevere de l’Ordre del Carme Descalç. A l’any 1936 era el prior del Convent de la Diagonal de Barcelona i fou testimoni de l’espoli, de l’incendi de l’Església i de la casa conventual, també de la dispersió de la comunitat que fa el possible per a salvar. A la matinada del dia 20 celebren per darrera vegada la santa Missa i la comunitat cantà: «bella premunt hostilia, da robur fer auxilium» i el beat, a l’altar del Sagrat Cor, donà la sagrada comunió a tota al comunitat. Aquella mateixa nit és endut en un cotxe i algú pujà darrera donant-li un cop de peu a la nuca, deixant-lo inconscient o mort. Res més se sap d’ell.


Dia 23 de juliol
BEAT LLUIS JANER RIBA,
prevere i màrtir

A la Catedral de Tarragona
Humil i bondadós sacerdot que havia nascut a Pontils l’any 1880. Era sagristà de la Catedral. Un sacerdot humil, senzill i piadós. El van matar impunement aquest mateix dia a la Plaça del Fòrum on vivia i davant de l’entrada de casa seva, portava l’hàbit talar encara. El van deixar allí mateix, amb un munt de deixalles, perquè se l’emportés el carro de les escombraries. Fou la primícia dels preveres màrtirs beatificats de l’arxidiòcesi.[8]


Dia 24 de juliol
BEAT JAUME SANROMÀ SOLÉ,
prevere i màrtir.

A Vilaverd i a Solivella.
A prop de Solivella, direcció a Belltall, el martiri del Sr. Rector de Solivella, el beat Jaume Sanromà Solé, que havia nascut a Vilaverd el 1879. Ordenat pel bisbe Benet Vilamitjana l’any 1908. Havent exercit el ministeri a diversos llocs de l’arxidiòcesi era el rector de Solivella. El van detenir a la carretera i li van dir que caminés endavant i a uns cent- cinquanta metres li van disparar set trets a la nuca. Abans li havien donat culatades de pistola, amb les quals havien detectat al pit quelcom fort. Li preguntaren: «¿Quina arma portes? I ell, traient-se la creu que portava al pit, digué: «El santcrist». Aquest màrtir no s’avergonyí de la creu de Jesús, participa ara de victòria de Crist i la seva memòria és digne de ser recordada en l’Església.[9]


En el mateix dia
BEAT ANTONI CAPDEVILA BALCELLS,
religiós i màrtir
Missioner del Cor de Maria.

A l’Espluga Calba
A Vimbodí el martiri del beat Antoni Capdevila Balcells, dels Missioners Fills del Cor de Maria, que havia nascut a l’Espluga Calba l’any 1894. La seva família, quan era infant, es va traslladar a Vimbodí. Pertanyia a la comunitat de la Selva del Camp. La seva caritat amb els germans de la comunitat i l’esperit sobrenatural en què l’exercia era admirable. Cercant refugi a casa dels seus pares és detingut a Vimbodí i al lloc anomenat dels Pontarrons és executat. Abans, però demana als botxins que el deixin pregar i proclamant la reialesa de Crist, fou mort. Alguns del poble recolliren les pedres esquitxades de la seva sang.[10]
Dia 25 de juliol
BEAT JOSEP GARRIGA FERRER,
prevere i màrtir

A Montbrió del Camp.
Havia nascut a Altafulla l’any 1876 i ordenat l’any 1899. Quan la persecució religiosa es desencadenà era ecònom de Montbrió del Camp. Enmig de crits i de blasfèmies fou conduït, el dia de Sant Jaume, fins al Santuari de Misericòrdia, i allí, dret, davant la porta, fou mort a trets. Els seus pecats eren allí plenament redimits i la vida eterna li era donada. El seu cos va ser cremat i després inhumat al nínxol familiar de Reus. La Mare de Déu sostingué el bon combat de la fe del servent de Déu i li donà la perseverança final. L’embolcallà amb el mantell de la seva protecció perquè no defallís en la fe.[11]


En el mateix dia 25 de juliol
BEAT GABRIEL DE L’ANUNCIACIÓ,
prevere i màrtir
Carmelita Descalç

Al Pla de Santa Maria i  Valls
A Montcada (Barcelona), durant la nit de Sant Jaume, el martiri del beat Gabriel de l’Anunciació, en el món, Jaume Balcells Grau, natural de Valls, on nasqué l’any 1908. Quedà d’infant orfe de pare i mare i fou educat a casa d’uns familiars seus al Pla de Santa Maria; als onze anys entrà al Seminari Menor dels Pares Carmelites, a Palafrugell. Professà al convent de Tarragona el 21 de novembre de l’any 1924. Amb una gran capacitat intel·lectual fou enviat a Roma, on fou ordenat l’any 1932. Estimava com ningú a la Mare de Déu. Residí un curs a Terra Santa a la muntanya del Carmel. Ben jove, a Roma, esdevingué professor de patrística al Col·legi Internacional de l’Orde. Excel·lí en els estudis sobre la història de l’Orde i en composició musical. Passava un temps dur, durant el temps estival, a la seva província de Catalunya, mentre predicava per a la festa de Sant Elies fou detingut a Tiana el dia 25 de juliol i el mateix dia per testimoniatge de Jesús fou assassinat.[12] Els germans de l’Orde ploraren la seva mort, però ell canta: «El càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell: -Senyor, Déu de l'univers, les teves obres són grans i admirables. Rei de les nacions, les teves decisions són justes, no van mai errades».


En el mateix dia 25 de juliol
BEAT ANGEL DE SANT JOSEP, religiós
 i  BEAT VICENÇ DE LA CREU
preveres i màrtirs
De l’Orde del Carme Descalç

A L’Espluga de Francolí
Al port de Tarragona, el martiri del beat Àngel de Sant Josep, en el món, Joan Font Rius, de la comunitat dels Pares Carmelites Descalços en el convent de Tarragona. Natural de l’Espluga de Francolí on nasqué l’any 1896 i del beat Vicenç de la Creu,[13] del Vallat, a Castelló, de 27 anys, que havia rebut el presbiterat l’any 1931. Tots dos havien estat a les cases de l’Orde a Amèrica. Cercaren refugi a casa d’un terciari del Carme a la ciutat, on foren detinguts per portar-los a la presó vaixell, però, havent arribat al port, foren executats sense més. El pare del beat Àngel de Sant Josep, vidu, de setanta tres anys, després de la guerra, amb una gran tristesa a l’anima, vingué de la Selva, on llavors vivia, per certificar i inscriure la defunció del fill estimat. En el món els benaurats màrtirs portaven la capa blanca del Carmel, ara van abillats amb les vestidures blanques, rentades amb la sang de l’Anyell.[14]


En el mateix dia 25 juliol
BEAT BARTOMEU DE LA PASSIÓ,
religiós i màrtir
De l’Orde del Carme Descalç

Al Pla de Santa Maria
A Lleida, quan intentava fugir cap Alcarràs, el martiri del beat Bartomeu de la Passió, que abans d’entrar en religió es deia Josep Olivé Vivó. Havia nascut al Pla de Santa Maria l’any 1894. Tot i que era fill únic i de família de menestrals se sentí cridat a la vida religiosa. Professà en el Carmel Descalç on visqué joiós la seva consagració. Era devot de Santa Teresa de l’Infant Jesús. En començar la persecució, amb el beat Joan de Jesús, es van amagar a prop del convent, però cercant un lloc més segur sortiren cap a l’Alcarràs. El dia de sant Jaume pel camí foren detinguts per una milicians, els quals els van preguntar qui eren i ells respongueren: «Frares de Santa Teresina». Els van disparar i van morir allí mateix. Feliços els servents que moren en el Senyor, reposen dels seus treballs, perquè les seves obres els acompanyen.



Dia 26 de juliol
BEAT JOSEP MARIA BADIA MINGUELLA,
prevere i màrtir

A la Prioral de Sant Pere i a Salomó
Al camí del Molinet, davant de la fàbrica de Gas, a Reus, la gloriosa mort del beat Josep M. Badia, que posat davant de la paret d’aquest lloc per a matar-lo, es girà i digué als seus botxins: «Us perdono, envieu-me al cal». I els va beneir. Després digué «Podeu disparar». Molts anys després (és ben cert) un dels qui el van matar deia que constantment veia la mà d’aquest sacerdot que el beneïa. El benaurat Josep M. Badia va néixer a Salomó l’any 1863 i fou ordenat l’any 1899. Era beneficiat de la Prioral de Sant Pere, estimava la ciutat de Reus i devot de la Mare de Déu amb el títol de «Mare del Bell Amor». El detingueren a les onze del matí d’aquest dia, mentre estava resant els misteri de dolor amb la seva majordoma. Per aquesta mort aconseguí la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.[15]


En el mateix dia 26 de juliol
BEAT JOSEP CIVIT TIMONEDA,
prevere i màrtir

Als Omells de na Gaia
 i a Reus, a la Puríssima Sang.
A Reus, el martiri del beat Josep Civit Timoneda, que havia nascut als Omells de Na Gaia, era el rector de la Puríssima Sang. Havia estat ordenat sacerdot el 17 de setembre del 1899. Va celebrar la santa Missa, fins i tot el dia del seu martiri, a la una del migdia fou pres. Fou escarnit i humiliat pels carrers de Reus i ell, revestit de sotana i de manteu, com per un dia de festa, era portat pres i humilment acceptava la voluntat de Déu; quan passà davant de la seva parròquia feu el senyal de la creu. Davant d‘aquella portalada on cada any havia celebrat l’Agonia i les tres gràcies del Divendres de la mort del Senyor, també a l’hora nona. A la carretera Valls, a la rambla Miró, fou executat. En el moment de patir el martiri s’agenollà i així feia de la seva mort martirial un acte de culte a Déu i entrava a la Jerusalem del cel. Aquell dia era diumenge, el dia de la resurrecció. L’enterraren amb la mateixa sotana que aquell matí s’havia posat, al cementiri de la ciutat a la fossa comuna del cementiri de la ciutat. Tenia 62 anys. Cregué en Crist i té la vida eterna, perquè els qui «creuen en ell no es presentaran al judici per a ser-hi condemnats, sinó que ja han passat de mort a vida».[16]


En el mateix dia 26 de juliol
BEAT PAU GILI PEDRÓS
prevere i màrtir

Als Omellons (Les Garrigues)
A les drassanes de port de Tarragona, la mort martirial del beat Pau Gili Pedrós, quan tenia només vint i quatre anys; era el familiar del Dr. Manuel Borràs i Ferré, i havia estat ordenat pel Cardenal Vidal i Barraquer. El dia de santa Anna el van detenir i el mateix dia va ser mort. Havia nascut als Omellons de Na Gaia l’any 1909, però després els seus pares van anar a viure a Vimbodí, on va celebrar la primera Missa l’any 1934. Devot, complidor dels seus deures i bon company. Volien encarcerar-los al vaixell Cabo Cullera, però el capità ho denegà perquè no portaven l’ordre de detenció, tampoc pel seu company de martiri, el beat Francesc Vidal. Llavors, foren portats a l’escullera del port de Tarragona, entre les drassanes i el riu Francolí on els assassinaren.[17] Només Déu i els seus botxins van ser testimonis de la seva mort. La seva mort gloriosa fou la seva darrera Eucaristia, oferta en l’altar del cor, ben unit a Crist. Allí els fou concedida la gràcia de morir per Crist i rentaren els seus vestits amb la sang de l’Anyell.[18]


En el mateix dia 26 de juliol
BEAT FRANCESC VIDAL SANUY,
prevere i màrtir

A Sant Francesc de Tarragona
En el mateix dia i en el mateix lloc, el beat Francesc Vidal, era vicari de Sant Francesc de Tarragona i havia nascut a Montpalau (des bisbat de Vic) l’any 1867, alumne del Seminari de Tarragona, fou ordenat l’any 1877. El dia vint i sis el van detenir on vivia, i silenciosament (non murmur resonat, nec querimonia) va seguir els seus botxins, talment anyell portat a l’escorxador, patí el gloriós martiri al costat del jove sacerdot, el beat Pau Gili. Qui sap si la darrera mirada va ser vers el cel, allà on tenia el seu cor. També el seu  cor.


En el mateix dia 26 juliol
BEAT JOSEP MASQUEF FERRER,
prevere i màrtir

A Tarragona (Parròquia de la Catedral)
A la carretera de Valls, passat el Mas Bonet, en un camí a la dreta, la mort del beat Josep Masquef, nascut a Tarragona, batejat a la Catedral. Tenia seixanta quatre anys. Va viure quasi sempre a la seva ciutat natal on vivia ja retirat. En l’exercici del seu ministeri mostrà un gran amor als pobres. Quedaren consignades aquestes paraules seves: «Mai no negaré la meva condició sacerdotal no vull vendre la joia que vaig tenir quan vaig cantar missa per uns dies més de la meva vida. Si la meva vida depèn de negar el meu caràcter sacerdotal, no penseu que em salvi, perquè mai de la vida ho negaré a vosaltres que mai us passi pel cap de negar-ho. Retorneu sempre bé per mal». Quan uns vuit milicians es van presentar al seu domicili va exclamar: «Sóc jo, que es compleixi la voluntat de Déu». Allí mateix fou bufetejat sense que es queixés. Aquell mateix dia a la tarda fou mort i amb aquesta semblança preciosa amb la passió i mort del Senyor entrava al Paradís, ja que els màrtirs que a la terra han vessat la sang per Crist tenen al cel el premi etern.[19]


En el mateix dia 26
BEAT ALEIX MIQUEL ROSSELL,
prevere i màrtir

Al Pla de Santa Maria i a la Riera de Gaià.
A Tarragona, en un lloc desconegut, el martiri del beat Aleix Miquel Rosell, ecònom de santa Margarida de la Riera de Gaia. El dia 22 va celebrar la darrera missa a la parròquia i fugint per les teulades se n’anà a Tarragona el dia 23 on s’estigué fins el 26. Aquell mateix dia fou delatat i uns milicians el van anar a cercar per a matar-lo. No se saben les circumstàncies del seu martiri. Era natural del Pla de Santa Maria on nasqué l’any 1882, ordenat sacerdot l’any 1908. Exercí el ministeri amb un gran zel a diverses parròquies de l’arxidiòcesi. Diverses vegades va dir: «És una gràcia molt gran el màrtir, que no la mereixo, però si Déu m’hi destina, ofereixo amb molt de gust la meva vida». Per això, el qui perdé la vida pel Senyor i el seu Evangeli la salvà per sempre.


En el mateix dia 26 juliol
BEAT PAU ROSELLÓ BORGUERES,
prevere i màrtir
A Vimbodí
A Tarragona, a la carretera de Reus, el martiri del beat Pau Roselló; havia nascut a Vimbodí l’any 1895 i havia rebut la unció sacerdotal el 19 de setembre de l’any 1908. Residia a la ciutat, brillant professor de ciències naturals al Seminari i capellà del col·legí de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. El dia que cremava el convent de Santa Clara amb la sotana anà adelerat a sumir el Santíssim al col·legi. El dia 26 de juliol el detenen i, sense cap mena de judici, el maten per causa de la seva fe i del seu sacerdoci. D’aquesta manera tornà a aquella pàtria on no hi ha mort on el goig és etern. Les seves despulles es veneren a la parròquia de Sant Salvador de Vimbodí. Amb ell rebé la gràcia del martiri el beat Miquel Vilatimó, amb el qual eren íntims amics. Els venerables preveres van sortir amb el seu gloriós martiri a l’encontre del Senyor i estan amb ell per sempre.[20]


En el mateix dia:
BEAT MIQUEL VILATIMÓ COSTA,
 `prevere i màrtir

Al Capítol de la Catedral
A Tarragona, el martiri del beat Miquel Vilatimó Costa. Nascut a Vic, l’any 1889, ordenat pel bisbe Torras i Bages l’any 1913. Esdevingué canonge de la Seu i professor del Seminari Pontifici, es dedicà a la divulgació del pensament cristià en conferències i cercles d’estudi, també en les seves publicacions. Amb el beat Pau Rosselló, del qual era molt amic, amb una pregària molt intensa es prepararen pel martiri, que patiren tots dos, en el mateix dia i la mateixa hora. Detinguts al domicili del beat Pau Rosselló foren portats a l’Ajuntament i des d’allí a la mort i  a la carretera de Reus on foren assassinats amb trets de bala i perdigó. Allí el Senyor li obrí les portes del paradís. Fou sepultat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Més tard, l’any 1941, fou sebollit al panteó del Capítol catedral.  


En el mateix dia 26
BEAT JOSEP MARIA JORDÀ JORDÀ,
religiós i màrtir.
Monjo de Santa Maria de Montserrat.

A Tarragona, al pont Negre, el martiri del Monjo de Montserrat, el beat Josep Maria Jordà,[21] de cinquanta tres anys, nascut a la ciutat de Tarragona, l’any 1884. Ingressà al monestir de Montserrat on l’any 1910 professà solemnement. Amb la seva mort mostrà que no anticipava res a l’amor del Crist, segons la Regla que havia professat. [22]



Dia 27 de juliol
BEAT JOSEP BRU BORONAT

A Mont-roig del Camp
El mateix dia, a la carretera de Vinyols, el beat Josep Bru, fill de Mont–roig on havia nascut l’any 1883. S’havia ordenat l’any 1908. En el temps de la persecució era capellà del noviciat major de la Salle de Cambrils. Es refugià al Mas Carles Roig, a la partida de Roquis, en el terme de Reus, on hi havia un germà seu, allí fou detingut mentre resava el Sant Rosari sota els avellaners. Sortí a l’encontre dels qui l’anaven a detenir. Els quals se l’endugueren. Assassinat el mateix dia a la carretera de Vinyols, sortint de Reus. L’endemà els seus familiars el busquen, a les sis de la tarda, el sepulturer es disposava a donar sepultura a un home que tenia escrit al fèretre: «Home desconegut. Vinyols». Havia quedat completament desfigurat, amb un tret a la cama dreta i diversos al cap que li desfiguraren el rostre, per la manera que anava vestit el reconegueren. D’aquesta manera el benaurat màrtir feia bella imitació d’Aquell del qual el llibre d’Isaïes diu: «tots s'horroritzaven de veure'l —ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home i no tenia res d'humana la seva presència».[23]


En el mateix dia 27 de juliol
BEATA TERESA PRATS MARTÍ
Religiosa i màrtir
A Ciutadilla
Més enllà de Vallvidrera, venint del Tibidabo, a un revolt anomenat ara «de les Monges», el gloriós martiri de la beata Teresa Prats Martí, natural de Ciutadilla del nostre arquebisbat, on va néixer l’any 1895. Era religiosa professa de les Dominiques de l’Anunciata. Una religiosa humil, treballadora, servicial, amarada de joiosa bondat Als quaranta un anys fou assassinada per causa de la fe amb altres companyes en aquest lloc. Abans del martiri donaren testimoni admirable de la seva fe i de la seva virginitat consagrada. S’acompliren a perfecció aquell dia les paraules que havia escoltat el dia de la seva professió perpètua: «Vine, esposa de Crist, rep la corona que el Senyor t’ha preparat des de tota l’eternitat».[24]


En el mateix dia 27 de juliol
BEAT FRANCESC MAGÍ
religiós i màrtir
Germà de les Escoles Cristianes

A Sant Miquel de Mont-roig
A les portes del cementiri de Balsareny la gloriosa mort del jove Germà Francesc Magí, en el món, Antoni Tost Llaveria, fill de Mont-roig del Camp, de 21 anys. Estava destinat a Santpedor i sofrí el martiri amb el Germà Director d’aquella escola: el beat Ramon Eloi. Abans de ser crivellat a trets i a perdigonades li amputaren els genitals. Mentre es dessagnava proclamà la reialesa de Crist i deia al seu company de martiri: «Ànim, Germà Director, que ja ens porten la palma del martiri». La seva fe fou admirable, ferma com la roca on està encimellada la Mare de Déu de la Roca, del seu poble natal. Amb raó allí és venerat.[25]


Dia 28 de juliol
BEAT NARCÍS FELIU COSTA,
prevere i màrtir
Al Capítol Catedral
A Tarragona, el gloriós martiri del beat Narcís Feliu Costa, nascut a Pineda de Mar, a Girona, l’any 1877; rebé l’ordenació sacerdotal a Roma, l’any 1903. Esdevingué Canonge de la Catedral Metropolitana. Era capellà de les Monges de l’Ensenyança i un sacerdot bondadós. Detingut el dia 28, se’l van emportar, l’endemà el trobaren mort amb trets d’arma curta. El benaurat màrtir durant tota la seva vida fou servidor de Crist, el seguí fins a la mort i està ara on el Senyor és, ell que viu i regna amb el Pare i l’Esperit Sant. Exhumat a la fossa comú, fou després inhumat i reposa en el panteó del Capítol al cementiri de la ciutat.[26]  


Dia 29 de juliol
BEAT JAUME MIR VIME
Missioner del Cor de Maria

A Ciutadilla
A Tarragona, a la muntanya de l’Oliva, el martiri del beat Jaume Mir Vime, que a la edat dels 46 anys, lliurà la seva vida per amor del Crist. Entre les seves pertinences s’hi trobaren el Breviari, una epacta i una relíquia del San Antoni Maria Claret. Formava part de la comunitat dels Pares Claretians de Tarragona i era un eminent professor de filosofia del Seminari Pontifici. Havia nascut a Ciutadilla de Riucorb. Tenia sempre a la boca la doctrina de la veritat, dels seus llavis no en sortia res de mal, caminava amb el Senyor en la pau i en la rectitud. Ara regna per sempre en Crist. [27]


Dia 30 de juliol
BEAT RAFAEL MARTÍ FIGUERAS

A Tarragona (Parròquia de la Santíssima Trinitat)
i a Cabra del Camp
A Tarragona, el martiri del beat Rafael Martí Figueras, nascut a Tarragona (1874) i batejat a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Ordenat des de l’any 1902. Era llavors regent de Cabra del Camp. Un home de profunda pregària i passava hores davant del Sagrari. Cada tarda des de feia temps resava el Via crucis a la parròquia i s’aixecava de matinada per pregar davant del Sagrament. El fan marxar del poble i uns forasters, baldament l’oposició de la gent de Cabra, cremen les imatges santes, entre elles, la més preuada, el Sant Crist. El mossèn amb l’ajut d’uns feligresos marxà a Tarragona on fou delatat. El van anar a cercar a la casa on s’havia refugiat, el prenen i el maten. Així culminà el seu propi via crucis, que visqué unit ben unit a Jesús crucificat. Ell es va lluitar fins a la mort pro nomine Iesu i no va témer les amenaces dels seus adversaris, ajudant Déu, perseverà fins que es despullà de la seva pròpia vida per donar-la a Jesús. Així el servent de Déu estimà el Senyor en aquest món. [28]


En el mateix dia:
BEAT EUSEBI FORCADES FERRATÉ
 I BEAT ANTON LLAURADÓ PARISI, I COMPANYS
religiosos i màrtirs
Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu
A Reus
Moriren per causa de la fe, a la tarda del 30 de juliol del 1936,  a la cruïlla de Bellamar de Calafell, amb els seus companys. Tots dos eren fills de Reus. El beat Eusebi Forcades, en el món Antoni, havia nascut l’any 1875. Professà en l’Ordre l’any 1901 i residí molts anys a Mèxic i finalment destinat al Sanatori de Calafell. El beat Antoni nasqué l’any 1910 i ingressà en l’Orde Hospitalari l’any 1935. Era novici. Aquest dia, que era dijous, de molt bon matí celebraren la Missa i tots combregaren, i el beat Brauli Maria, el superior, digué: «Ara rebreu de les meves mans pecadores el Cos adorable de Crist, ocult en aquesta petita hòstia. Jo no ho sé, però qui sap si és la darrera vegada que el rebem ocult en els vels d’aquest pa en aquest exili; aviat, aviat, tindrem l’alegria de contemplar-lo sense vels, tal com Ell és, i posseir-lo sense temor de perdre’l. Oh quina joia la nostra si el Senyor ens concedís tanta felicitat! Ànim i endavant, fins al martiri si cal». A les nou la comunitat es dispersà, abans feren un petó a la Mare de Déu del noviciat i s’abraçaren els uns als altres. Emprengueren el camí, confiats a la Providència, cap a les estacions de Calafell i de Sant Vicenç. Foren detinguts i posats en dos camions, conduïts a la plaça del Vendrell on foren injuriats. Emprengueren el camí cap a Barcelona i foren martiritzats al lloc esmentat. Un company seu, per la seva condició d’estranger salvà la vida, hagué de contemplar amb gran horror, des del seient del camió, com els Germans, quinze en total, s’agenollaven per rebre els trets mortals. La seva mort fou com un acte d’obediència perquè el superior els digué abans de baixar de la camioneta: «Fills meus, ara us van a matar, feu un acte de contrició i us dono l’absolució». Els va absoldre a tots. Posats en fila al costat de la cuneta el superior els convidava a mirar el cel i a perdonar els qui els matarien llavors mateix. Era l’hora baixa. Aquell mateix dia els veïns de Calafell portaren els seus cossos al cementiri. Els dos beats reusencs són venerats al santuari de Misericòrdia i la seva memòria se celebra tal dia com avui, segons el calendari litúrgic propi de l’arxidiòcesi. Déu, que va ressuscità Jesús d’entre els morts, donarà la vida als seus cossos mortals, gràcies al seu Esperit que habitava en ells.[29]


En el mateix dia 30 de juliol
BEAT ANDREU CORSINO MARIA,
religiós màrtir i companys
De l’Orde del Carme
Al Vendrell
Prop de Cervera, al clot dels Aubins, la mort gloriosa del beat Andreu Corsino Maria (Josep Solé Rovira), nascut al Vendrell, l’any 1918, que vestí l’hàbit del Carme a Tàrrega l’any 1934. Acabava de cursar primer de filosofia i fou martiritzat per amor del Crist aquest dia, juntament amb els onze germans de la comunitat, resident al convent de Pares Carmelites a Tàrrega. Tenia només divuit anys. Era molt bon noi i amb una gran alegria havia començat la vida que volia del tot consagrada al Senyor. Entre ells hi havia el beat Pere Tomàs, que encara no havia complert els disset anys. La seva mort fou preciosa a la presència del Senyor. Els seus cossos foren tirats a un femer on foren diverses vegades calcinats, fins que l’amo d’aquest se’n serví per adobar la vinya. Era, de fet, una altra vinya la que fecundaven amb la seva mort, la vinya de l’Església, emparrada a l’arbre de la Creu.[30]


En el mateix dia 30 de juliol
BEAT MAGI SALLA SALTÓ,
religiós i màrtir
Germà de les Escoles Cristianes

Als Omells de Na Gaia.
A la carretera de la Juncosa, cap a Lleida, el martiri del beat Magí (Joan) Salla i Saltó. Nascut als Omells el 1918, havia vestit l’hàbit de germà de la Salle l’any 1935 a Cambrils. Detingut i portat al vaixell presó, els seus pares  aconsegueixen d’alliberar-lo. Residia a casa dels seus pares, que eren forners del poble, però fou delatat, detingut i executat. Amb ell morien també dos dels seus germans carnals. Tenia dinou anys només i el Senyor li concedí la fortalesa més alta. Ara regna gloriosament en Crist. [31]



31 de juliol
BEAT ALFEU BERNABÉ
 I BEAT ALEXANDRE ANTONI
religiosos i màrtirs.
Germans de les Escoles Cristianes.

A Tarragona el martiri d’aquests dos Germans de la Salle, de la comunitat del Sagrat Cor del col·legi de Tarragona, el beat Alexandre Antoni[32] de 21 anys i el beat Alfeu Bernabé,[33] de 34 anys. Amb altres tres germans de Barcelona hagueren d’anar a Madrid per qüestions d’allistament militar i allí els sorprengué la revolució. El germà Alexandre Antoni assistí el dia 19 a Missa, en una església, que immediatament després veié incendiada, cosa que li provocà una gran tristesa fins a les llàgrimes. Deambularen deu dies per Madrid sense saber on anar i sentint per la ràdio que a Barcelona estarien més segurs, retornaren. Els dos germans baixen a l’estació de Tarragona, els altres tres continuen fins a Barcelona. Des que baixaren del tren, a l’hora baixa, són observats i seguits. Després perseguits. Ells fugen pels carrers de la ciutat fins que són aconseguits i impunement assassinats en la nit. El beat Alfeu Bernabé fou mort al c. darrere Sant Domènec i el beat Alfeu al passeig de Sant Antoni. La seva mort fou plena de glòria ja que «si el gra de blat no cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit».[34]


En el mateix dia 31 de juliol
BEATA GABRIELA DE SANT JOAN DE LA CREU
 I COMPANYES,
Verges i màrtirs
De la Congregació de Carmelites Missioneres.

A l’Espluga de Francolí.
Que havent nascut a l’Espluga de Francolí l’any 1880, ingressà als vint i sis anys al noviciat de les Carmelites Missioneres del Pare Palau i en aquesta Congregació professà. Acomplerts 56 anys de vida religiosa, fou detinguda juntament amb la beata Daniela de Sant Bernabé, quan anaven en un tramvia a tenir cura d’una anciana malalta a Pedralbes. Totes dues formaven part de la Casa Mare de Barcelona. Denunciades al comitè pel fet de ser religioses, el mateix dia foren executades a l’Arrabassada. La benaurada és invocada en el Processional de Santa Maria de Poblet.


En el mateix dia 31 de juliol
BEATA ESPERANÇA DE LA CREU
 I BEATA REFUGI DEL SANT ANGEL
verges i màrtirs
De la Congregació de Carmelites Missioneres.

A Vila-rodona
Per camins diversos, però amb la mateixa ofrena aquell dia i en el mateix lloc foren martiritzades dues germanes més de la Congregació, que estaven destinades al col·legi de Vila-rodona, la beata Esperança de la Creu i la beata Refugi de Sant Angelo. El dia 21 de juliol al matí, celebraren a porta tancada la Missa a Vila-rodona, al vespre, la Germana Esperança que era la superiora reparteix la Sagrada Comunió a la comunitat. Una gran foguerada il·luminà aquella nit d’estiu el poble, era tot el patrimoni valuós del temple que era destrossat i donat al foc. L’endemà són detingudes juntament amb els preveres de la parròquia, el rector, Mn. Josep M. Escoda i el vicari, Mn. Àngel Casas. Obligats a pujar en una furgoneta, escoltada per dos cotxes de milicians prenen la carretera de Vilafranca. Els venerables preveres seran executats a l’Almúnia. Les Germanes, després de moltes penalitats, troben la mort a la platja de la Rebassada, en aquella tràgica nit en què va morir tanta gent. Els únics testimonis van ser els assassins, però el Senyor invisible estava present i acollia el darrer acte d’amor de les seves serventes. «Benaurades les vides que al servei de l’Església s’acaben», deia Santa Teresa. Foren sepultades a la fossa comuna de Montjuïc. Les beates  són venerades a la parròquia de Vila-rodona.[35]


AGOST


Dia 1 d’agost
BEAT SEBASTIÀ TARRAGÓ GARRÉ,
prevere i màrtir

A Vinaixa
 i a Bellmunt del Priorat
Prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona, nascut a Vinaixa (1879), ordenat l’any 1903, durant la persecució era rector de Bellmunt del Priorat, va ser mort al terme de Torroja, en un barranc, i el seu cos va ser cremat després. El seu sepulcre es venera a la parròquia de Vinaixa. És anomenat màrtir de la puresa ja que fou assassinat amb la seva serventa Ramona, i abans de matar-los els feren despullar i els vexaren vergonyosament. D’una manera tant ignominiosa als ulls del món i alhora tant gloriosa als ulls de la fe coronà la seva vida sacerdotal. Déu, que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, donarà la vida als seus cossos mortals, gràcies al seu Esperit que habitava en ells. [36]


Dia 2 d’agost
BEAT FRANCESC COMPANY TORRELLAS,
prevere i màrtir

A Rocallaura
i al Capítol Catedral
A la muntanya de l’Oliva, a Tarragona, la mort del beat Francesc Company, que era vicari de la Catedral i professor del Seminari. Fill de Rocallaura 1886 i sacerdot des de l’any 1914. Vivia amb la seva germana Benvinguda a Tarragona.. Acollí a casa seva a tres germanes carmelites del Monestir. El dia vint i u va retirar el Santíssim de la Catedral, el dia vint i tres celebrà per darrera vegada la Santa Missa. Després de moltes penalitats el dia 2 d’agost, el dia del Jubileu de la Porciúncula, a les nou del matí, una miliciana detingué en el seu propi domicili el servent de Déu i se l’emportaren a la muntanya de l’Oliva, abans que el matessin, demanà de poder pregar uns moments. Li respongueren: «Canta, si vols». Ell es va agenollar i amb els braços en creu es posà a cantar el «Crec en un Déu», mentre cantava, li començaren a tirar trets a les mans, als peus i a les cames. No li van produir cap ferida en cap òrgan vital i va morir lentament, dessagnat.[37] El benaurat sacerdot és dels qui han sortit victoriosos i tenen això en herència: «Déu serà el seu Pare i seran per sempre els seus fills».[38]


Dia 4 d’agost
BEAT JOSEP COLOM ALSINA,
prevere i màrtir

A  Santa Maria de Montblanc
A la carretera de la Masó, al lloc conegut per masia del Bordell, davant d’un marge, a uns deu metres de la carretera (allí on ara hi una petita creu commemorativa) la gloriosa mort del beat Josep Colom, vicari de Santa Maria de Montblanc. Nascut a Súria l’any 1906, del bisbat de Solsona, s’ordenà prevere a les Témpores d’hivern del 1931 i s’incardinà a l’arxidiòcesi de Tarragona. Només feia un any que era a Montblanc[39] i tanmateix el seu apostolat fou intens,sobretot amb els fejocistes. El dia vint, juntament amb el Sr. Plebà salven l’església del foc i ruixen amb aigua des de dins les portes perquè el foc no prengués i tocaren a sometent, demanant auxili Aquell dia mateix, a porta tancada, celebrà per darrera vegada la Santa Missa amb el Sr. Plebà, beat Dalmau Llaveria. Abans de mitja nit van ser detinguts i portats a la presó de Montblanc, en el temps del seu captiveri animava els germans preveres i els laics i pregava amb tot el cor. El dia quatre d’agost, a la matinada uns patrullers es presentaren per endur-se tres membres del sometent de Montblanc. El beat intercanvià la vida per un d’ells. Abans de què fos endut rebé per darrera vegada l’absolució sacramental del beat Dalmau Llaveria. Donà a un laic el seu breviari on hi ha el cèlebre poema: «El temple flamejant» i en un altre paper un escrit on hi ha consignades aquestes paraules: «Estic molt content que es compleixi amb mi la voluntat divina i per això accepto el que Déu, Nostre Senyor, vulgui, inclús la mort del mode i del temps que Ell vulgui. Estigueu contents. Al cel». Havent-se acomiadat serenament amb un: «Adéu-siau» dels companys, lligat fortament amb cordes, talment un malfactor, fou portat al lloc de l’execució. Va viure aquella alegria de la qual el Senyor mateix digué: «Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».[40]


En el mateix dia 4 d’agost
BEAT JOSEP M. GOMIS I MARTORELL,
prevere i màrtir

A la Prioral de sant Pere de Reus
A Barcelona, sense poder precisar el lloc, el martiri del beat Josep Maria Gomis, que havent nascut a Reus (1894), entrà de jove al Seminari de Tarragona. Excel·lí en els seus estudis en teologia, dret i filosofia que cursà a Roma, on fou ordenat prevere pel Cardenal Rafael Merry del Val l’any 1918 i celebrà Missa nova sobre la tomba de sant Pius X. Durant deu anys formà part de la Germandat dels Operaris Diocesans i fou director espiritual del seminari d’Astorga. Passats aquests anys s’integrà de nou a l’arxidiòcesi i exercí el ministeri com a vicari de Sant Pere de Reus. Es lliurà del tot a la catequesi i a l’apostolat de la premsa catòlica. Preocupat per la qüestió obrera divulgava els principis de la Doctrina social de l’Església en el seu temps. Estimava com a bon reusenc la Mare de Déu de Misericòrdia. Sacerdot d’una vida interior intensa, asceta i ple de zel per l’apostolat, des de feia molt de temps el pressentiment del martiri estava en el seu cor i s’hi preparava. Durant la persecució es refugia a la casa d’una familiars del beat Enric, a Barcelona, on fou detingut, juntament amb ell, el dia 6 d’abril del 1937. En el llarg temps que residí a Barcelona  no deixà d’exercir el ministeri de manera clandestina. Quan li preguntaren per la seva condició no s’avergonyí de dir: «Sí, sóc sacerdot». Entra a la temible txeca de Sant Elies i només Déu sap el com de la seva mort i el lloc de la seva sepultura i els seus darrers sentiments, ben segur d’amor i d’oblació. El dia 4 de maig del 1937 fou mort i les «coses d’abans» per ell han passat i viu allà on Déu eixugarà totes les llàgrimes i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes.[41]


En el mateix dia 4 d’agost
BEAT ENRIC GISPERT DOMÈNECH,
prevere i màrtir

A  Sant Jaume Riudoms
i a Sant Sebastià de la Canonja
Nascut a Riudoms l’any 1879, havia estat ordenat prevere l’any 1904 i era ecònom de la Canonja i havent-se escapolit a Barcelona, a casa d’uns familiars, fou detingut, juntament amb el beat Josep Gomis Martorell, el dia 6 d’abril i conduïts a la txeca de l’antic convent de Sant Elies, en la qual trobaren la mort, de la qual només Déu i els seus botxins en són testimonis. Segurament vers els dies 4 o 5 de maig del 1937. Feia molt de temps que el presagi del martiri habitava en el cor i també el pressentiment de glòria. Durant els mesos que visqueren en clandestinitat a la gran ciutat, tant un com l’altre no deixaren d’exercir el ministeri. Era un sacerdot pacient, bondadós i humil que s’abandonà del tot als designis de la providència, que el cridava al testimoni més perfecte, el martiri. El Senyor li va concedir constància en la fe i l’omplí de fortalesa per donar la vida a causa de la Paraula de Déu i del testimoniatge de Jesús.[42]


En el mateix dia 4 d’agost
BEAT FRANCESC MERCADÉ RANDÉ,
prevere i màrtir

A Roda de Barà
i a Santa Maria de Barbarà de la Conca
A prop de  la Secuita, la benaurada mort del beat Francesc Mercader, era natural de Roda de Barà on nasqué l’any 1881, i havia estat ordenat de prevere el 1908. S’oferí al Cardenal Vidal, ple de disponibilitat per anar a Santa Maria de Barbarà de la Conca com a rector. Quan el detingueren a l’abadia on era confinat, va demanar que el matessin allí mateix, davant de l’església parroquial, tot dient: «Visc per Crist i per ell vull morir». Ja no digué res més, tot el viatge anà amb el sant Crist a les mans, pregant intensament. A prop de la Secuita el fan baixar del cotxe i el maten. Fou així que el beat Francesc va voler anar amb el Senyor, negant-se a si mateix i prenent la creu, configurat a Crist, amb una mort semblant a la seva.[43]

Dia 5 d’agost
BEAT LLUÍS DOMINGO MARINÉ,
 prevere i màrtir

A Sant Martí del Morell
 i a Santa Magdalena del Pont d’Armentera.
A Rodonyà, prop de Vilardida, a la cruïlla de Valls, el beat Lluís Domingo Mariné, que feia només dos anys que havia estat ordenat i llavors era vicari del Pont d’Armentera on exercí les primícies del seu ministeri amb un gran zel, no endebades era devot de Sant Rector d’Ars. Havia nascut a El Morell i havia estat ordenat prevere pel Sr. Cardenal Vidal i Barraquer el trenta de juny del 1935.  Havent consumit les espècies eucarístiques s’amagà amb el seu rector, ja ancià, a les muntanyes. Més tard trobaren refugi en una casa del mateix poble. El cerquen i el detenen. Eren les quatre de la tarda (la mateixa hora que els primers deixebles van trobar al Senyor). Pels carrers del seu poble s’acomiadava joiós dels feligresos, com sant Fructuós, estava certus et gaudens de la glòria que li esperava. Torturat horriblement pels seus botxins va ser rematat i consumà el seu sacerdoci, en la santedat més alta. Les seves despulles estan enterrades a l’església parroquial de sant Martí del Morell.[44]


En el mateix dia 5
BEAT JOAN GIBERT GALOFRÉ
I  BEAT PAU VIRGILI MONFÀ, preveres.

A Santa Margarida  de la Riera de Gaià,
a Sant Antoni de Valls,
 i a l’Assumpció del Pla de Santa Maria
A Montblanc, entre el pont de la Fusta la via del tren, el martiri del beat Joan Gibert i el beat Pau Virgili. Tots dos eren preveres de l`arxidiòcesi i exercien el ministeri al Pla de Santa Maria, el primer era beneficiat de la parròquia i capellà del convent de les Dominiques de l’Anunciata. I el segon era el rector. Mn. Joan Gibert era fill de la Riera de Gaià on nasqué l’any 1880, ordenat l’any 1904. Mn. Pau Virgili era fill de Valls (batejat a la parròquia de Sant Antoni) i havia estat ordenat el 1893. Els primers dies de la persecució religiosa van veure amb gran dolor com el temple era profanat. No es van moure del poble. Van anar a buscar-los amb l’excusa que els portaven presoners. Eren les tres de la tarda del dia 5 d’agost que els detingueren. En el trajecte foren afusellats. És cert, segons les actes del seu martiri, que Mn. Pau abans que executessin a Mn. Joan se li va tirar al coll i li digué: «Que la vostra sang sigui llavor de cristians». Havent vist la mort violenta de Mn. Joan li dispararen a ell.  Sobrevisqué encara unes hores horriblement mentre pregava amb un gran fervor. Així els dos servents de Déu van entrar «en el goig del seu Senyor».[45] Era el dia de la Mare de Déu de les Neus que reberen el do del martiri, un dia que, segons la consueta de la parròquia de l’Assumpció del Pla, era un dia de festa.


Dia 6 d’agost
BEAT PAU BERTRAN MERCADÉ
I BEAT FRANCESC VIVES ANTIC,
preveres i màrtirs.

A la Selva del Camp
i al Creixell i a Sant Andreu de la Selva
A Torredembarra, davant de la fàbrica dels Refractaris Llovet, el martiri d’aquests dos sacerdots. El beat Pau Bertran, natural del Creixell, on havia nascut l’any 1875 i ordenat l’any 1899. En esclatar la revolta era el rector de la Selva i va poder arribar al Creixell, d’on era natural, i refugiar-se a la casa del seu germà, on hi havia ja Mn. Francesc, que era el rector del Creixell. El beat Francesc Vives, nascut a Valls i que havia rebut el presbiterat l’any 1900. En el temps que estigueren junts resaven cada dia l’Ofici Diví i el Rosari. El dia sis amb un gran avalot i amb horribles blasfèmies els anaren a detenir. Mn. Pau els preguntà: «¿Per què em voleu matar?». Li respongueren: «Per ser capellà», i ell respongué: «Si és així, està bé». El portaren a la plaça on es reuní amb el beat Francesc Vives, també detingut, i entre insults i blasfèmies els pujaren al camió i el benaurat Pau s’acomiadava de la gent dient: «Adéu, adéu». Arribats a la Torre els van fer baixar del vehicle i els van matar a trets. Abans els dos sacerdots es donaren mútuament l’absolució i s’abraçaren. Les seves despulles exhumades del cementiri de la Torre, van ser traslladades al Creixell, en el qual un havia nascut i l’altre n’era el rector. Ells que tenien posada la confiança en el Senyor i l’han estimat fidelment, ara estan amb ell.



Dia 8 d’agost
BEAT LLEONARD JOSEP
religiós i màrtir
Germà de les Escoles Cristianes

A Tarragona
A Travesseres, a Lleida, el martiri del beat Lleonard Josep[46] que nasqué a Tarragona i era Germà de les Escoles Cristianes. Havia estat destinat a Berga i a Barcelona i era el Visitador del Districte. Es trobava a la Seu d’Urgell, amb el beat Dionís Lluís, preparant els recessos d’estiu dels Germans. Quan esclatà la revolució demanaren un salconduit per tornar a Barcelona, però sense més els detingueren i els afusellaren el lloc esmentat.  



Dia 10 d’agost
BEAT LLUÍS SANS VIÑAS,
Prevere i màrtir

A  Santa Maria de Montblanc
 i a Sarral
Al Coll de Lilla la mort del beat Lluís Sans, rector de Rocafort de Queralt, que havia nascut l’any 1187 a Montblanc on fou batejat a la parròquia de Sant Miquel. Havia estat ordenat l’any 1911. Era llavors el regent de santa Maria de Sarral. El dia 20 de juliol va celebrar per darrere vegada al temple parroquial, després s’amagà en una casa d’una feligresa. Havent escorcollat totes les cases del poble fou finalment descobert. Era el dia de sant Llorenç. A semblança del Crist fou burlat, escarnit, despullat (només amb la roba interior enmig del poble), parodiat i mostrat amb les mans elevades davant del poble i d’aquesta manera el portaren a l’església i a la rectoria a la recerca dels vasos sagrats i la custòdia, que ja havien desaparegut. També li donaren cops de culata i l’assotaren. Alguns del poble cridaven: «Mateu-lo» i ell exclamava: «Déu meu, Sant Llorenç, salveu-me». Li dispararen trets a les cames i ferit el portaren el coll de Lilla on fou rematat. Enterrat a Lilla i, després a Sarral, on va rebre cristiana sepultura. És amb aquesta mort que el beat Lluís imità la passió i la mort del Crist i és també per aquesta que participà de la seva resurrecció. El beat s’avingué a perdre-ho tot a canvi de conèixer Crist i entrar en comunió amb els seus sofriments. Ara també en la seva glòria. [47]


Dia 12 d’agost
BEAT MANUEL BORRAS FERRÉ,
Bisbe i màrtir

La memòria de la mort plena de glòria del Bisbe Auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs i Ferré, al coll de l’Illa, que, detingut a Poblet, fou dut a la presó de Montblanc, on retrobà, encara que sense poder-lo veure, el Cardenal Vidal i els germans sacerdots de Montblanc. Pres cap al coll de l’illa fou mort a la tarda. Abans de morir perdonà els qui li llevaren la vida i els va beneir. Ës la benedicció del sant bisbe, la darrera, preuadíssima, i que per la seva intercessió arriba fins a nosaltres. El seu cos restà insepult vora la carretera i ruixat amb gasolina cremat. Mai, fins ara, s’ha trobat el seu cos tan venerable. El Cardenal Vidal que ja havia emprès el camí de l’exili sense retorn i que va patir el martiri del cor, disposà que la memòria del seu benamat bisbe auxiliar fos permanent a la sacella martyrum de la Seu Metropolitana. Avui se celebra el seu dies natalis, però la memòria litúrgica se celebra a l’arxidiòcesi, amb la dels seus companys, el dia tretze d’octubre, dia en què el Papa Francesc, representat pel Cardenal, beatificà solemnement al bisbe Borràs i els seus companys, a la ciutat de Tarragona, ben a prop del seu poble natal, la Canonja.[48]


En el mateix dia 12 d’agost
BEAT PAU FIGUEROLA ROVIRA
Prevere i màrtir
A  Sant Miquel de l’Espluga Calba
A prop de Vinaixa el martiri del beat Pau Figuerola que, després d’haver estat horriblement amputat (les cames i el membre viril posat a la boca) va ser mort. Enmig dels crits de dolor exclamava: «Sagrat Cor de Jesús en vós confio». Hom no sap si viu o mort fou ruixat de gasolina i encès. Era el rector de l’Espluga Calba des de feia molts anys i havent esclatat la revolució no marxà del seu poble fins que el van detenir el mateix dia del seu màrtir. A les nits li agradava pregar davant del Santíssim Sagrament. La nit del seu martiri esdevé claredat d’alba en un dia ja etern i ara resplendeix amb els justos en el firmament.[49]


En el mateix dia 12 d’agost
BEAT RAMÓN MARTÍ AMENÓS,
BEAT ANTONI NOGUÉS MARTÍ,
I BEAT JOSEP MARIA SANCHO TODA,
preveres i màrtirs

A la «Coma Fonda», en el terme del Pradell de la Teixeta, el martiri tant gloriós  d’aquests quatre sacerdots: el beat Antoni Nogués Martí, rector de Falset, i els dos vicaris beat Ramon Martí Amenós i el beat Josep M. Sancho. No es volgueren separar mai i romangueren junts en la vida i en la glòria del martiri. Als quals s’uní el rector de Riudecanyes, el beat Joan Rofes Sancho. Els preveres de Falset després d’estar a diversos llocs, cercaren refugi a una finca dels pares del Beat Joan Rofes, que era de la Torre. S’amagaren al bosc i passaven la nit sota les balmes de la falda de la Mola. Els milicians anaren a casa  del beat Josep M. Sancho on amenaçaren de mort a la mare del beat Joan Rofes si no els deia on era el seu fill. Quan el fill petit que era allí ho sentí, els va dir que el matessin a ell, enlloc de la seva mare. Cap paraula va sortir de la mare i sortiren a buscar-los, ajudats pels gossos, no tardaren en localitzar-los. Allí mateix foren sacrificats els quatre sacerdots per causa de la fe i del seu sacerdoci. Era cap a les tres de la tarda. Els cadàvers quedaren insepults dos dies, no els cremaren perquè tingueren por d’un incendi al bosc. Els uní una mateixa caritat, els uneix ara una mateixa corona. Tenien un sol esperit i una sola fe. Als ulls dels insensats semblava que morissin, però ells frueixen de la pau. El Senyor els ha depurat l’or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sobre l’altar. 

A Mont-roig i a Falset
En el mateix dia i en el mateix lloc el beat Antoni Nogués, era l’arxiprest de Falset, de 59 anys, fill de Mont-roig del Camp. Era un rector complidor dels seus deures, amant de l’arxidiòcesi i de la parròquia de Santa Maria. Molt devot de santa Càndia. Un home culte, bondadós i pacífic. Quan foren trobats digué als botxins: «Mateu-me a mi, deixeu-los joves a aquests». El beat Antoni estimava la parròquia i es dedicava de tot cor a ella. Exhumades les seves despulles, foren dutes al cementiri de Falset.
A Vallbona i a Falset
En el mateix lloc i en la mateixa hora el beat Raimon Martí era fill de Vallbona de les Monges (1905). Ordenat l’any 1922 exercia llavors el ministeri com a vicari de Falset, dedicat de cor als Fejocistes que escriurien el dia de l’Exaltació de la santa Creu una plana gloriosa pel martiri de la flor de joventut de Falset. De nit i amagant-se entre les vinyes anà a cercar el Sagrament de la Capella de les Germanes Carmelites. També ell no volgué abandonar el seu rector. Una mateixa ànima sacerdotal els unia, també una mateixa caritat. A Vallbona, al redós del monestir de Santa Maria, i a la parròquia de sant Llorenç, ha de ser recordat aquest jove sacerdot màrtir.

A la Torre de Fontaubella i a Falset
En el mateix lloc i la mateixa hora el beat Josep M. Sancho, natural de la Torre de Fontaubella (1909) i rebé l’orde del presbiteral l’any 1931. Era llavors vicari de Falset, on se’l recorda pel seu somriure, reflex d’un cor bo i net, i la seva dedicació a la catequesi que fou molt intensa. Era un home d’una vida espiritual diàfana. Tampoc ell abandonà l’arxiprest de Falset el beat Nogués, i amb els altres companys, en el temps de la feroç persecució, estigueren mercè de la mort per causa de Jesús, també la seva vida esclata ara en la seva carn mortal.[50]


En el mateix dia 12
BEAT JOAN ROFES SANCHO
Prevere i màrtir

A la Torre de Fontaubella
  i a Sant Mateu de Riudecanyes
El beat Joan Rofes, nascut a la Torre de Fontaubella (1876) era un prevere de l’arxidiòcesi que s’havia ordenat l’any 1900 i era llavors rector de Riudecanyes. Havent sumit les Sagrades Formes davant dels milicians, el feren marxar del poble i se n’anà al seu poble natal, amb la seva germana, Gertrudis. No es volgué treure la sotana fins que va sortir del poble. S’amagà en una caseta del terme i allí el visitava la seva germana i li deia: «Si van perseguir Crist, per què ens hem d’estranyar que ens persegueixin a nosaltres?». Més tard s’internà en el bosc on s’ajuntà amb els seus germans sacerdots esmentats, que estaven amagats, sota la Mola d’Escornalbou. Amb ells sofrí la mateixa passió, amb ells gaudeix de la mateixa glòria.[51]


En el mateix dia 12 d’agost
BEAT CARLES DE JESÚS MARIA
religiós i màrtir
A la Selva del Camp
A Reus, el martiri del beat Carles de Jesús Maria (Carles Barrufet Tost), de la Selva del Camp l’any 1888. Vestí l’hàbit de l’Orde del Carme descalç el sis de gener de 1807. S’estigué tota la seva vida religiosa a la ciutat  de Barcelona i visqué joiós els serveis de cuiner, sagristà i porter. Fou mort a la carretera de la Selva a Reus, prop del Mas vermell. La mort del pobre i humil servent del Senyor evoca el llibre de la Revelació en la qual hi ha escrit: «Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor, Sí, diu l’Esperit: reposen dels seus treballs, perquè les seves obres els acompanyen».[52]


En el mateix dia 12 d’agost
BEAT ANTONI PERULLES ESTIVILL,
prevere i màrtir
Operari Diocesà

A Cornudella de Montsant
Nascut a Cornudella del Montsant el 1892, ingressà el 1915 a la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. El 1915 fou destinat al seminari de Burgos, on fou ordenat el 1916. El 1932 fou destinat al seminari d’Oriola (Castelló) i la revolució el sorprengué a casa d’uns familiars, al Molar. Tenia un germà sacerdot de la diòcesi de Tortosa. Allí trobà refugi, Com que sabia el que li esperava feu ell sol els Exercicis espirituals. El vespre del 12 d’agost del 1936 fou detingut i afusellat a uns 12 km del poble a la carretera del Molae a Falset, molt a prop de la finca de Blanch, a uns dotze kilòmetres de Marçà. La seva mare plorava quan l’acomiadà i ell li digué: «Mare, no et sàpiga greu que mori per Crist». Davant dels seus botxins digué: «Dispareu quan vulgueu i que Déu us perdoni». Tenia 44 anys. Una làpida posada al baptisteri de la parròquia de Cornudella de Montsant recorda que allí nasqué a la vida eterna, de la qual ara frueix per sempre. Les seves despulles es veneren des del 1947 al temple de la Reparació de Tortosa. «La gent que ho veia ho entenia ni sabia adonar-se d’aquesta veritat que Déu dóna als sants el favor i la gràcia». [53]


Dia 13 d’agost
BEAT RAMÓN ARTIGA ARAGONÉS,
prevere i màrtir

A Mont-roig del Camp
 i a Vilaplana
Al lloc conegut per «El canyaret», a la carretera que ve de Falset, a un kilòmetre abans d’arribar les Borges, el martiri del beat Ramon Artiga Aragonés, de Mont-roig del Camp, on va néixer l’any 1880. Ordenat l’any 1905, era durant la revolta el mossèn de Vilaplana. Celebrà la darrera Missa el dia 22, després va anar a casa dels seus familiars al seu poble natal, on s’estigué fins que a les nou del vespre d’aquest dia el detingueren i en el lloc esmentat l’assassinaren, amb cinc companys més. Entre aquests el beat Pere Rofes Llauradó, vicari de Mont-roig. Ben sovint deia: «Si van perseguir Crist, no es tant estrany que ens persegueixen a nosaltres». Abans de morir cridà: «Visca Crist Rei». Durant el temps que visqué proscrit esdevingué silenciós i mai manifesta ni amb paraules i gestos cap mena d’odi o de ressentiment: «Es bo d’esperar en silenci la salvació de Déu».[54]


En el mateix dia 13 d’agost
BEAT PERE ROFES LLAURADÓ,
prevere i màrtir

A Tarragona i a Mont-roig del Camp
En el mateix dia i en el mateix lloc el martiri del prevere de la nostra arxidiòcesi, el beat Pere Rofes, nascut a la ciutat de Tarragona, l’any 1909 i ordenat l’any 1914. Mont- roig era el seu primer destí on manifestà un gran esperit sacerdotal. Quan fou cridat a la casa on estava amagat va trigar una mica a presentar-se perquè va voler sumir amb una immensa reverència l’Eucaristia. Fou el Viàtic. Dies abans, durant els interrogatoris previs a Reus, fou temptat de renegar de la fe i d’abandonar la seva condició sacerdotal. El lligaren de mans pel darrere, juntament amb el beat Ramon Artiga Aragonès i altres seglars. Deia: «Ànim, que anem cap a la Llum eterna i aquests resten en les tenebres» i donava l’absolució sacramental a tots. El cap del benaurat màrtir fou vist l’endemà al cementiri de Reus tot destrossat. Tenia 27 anys. Benaurat l’home que suporta la temptació, perquè una vegada n’haurà triomfat, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès a aquells que l’estimen.[55]


En el mateix dia 13 d’agost
BEAT ELADI PERES BORI,
prevere i màrtir

A Maldà
A Reus, al camí de la Selva del Camp, el martiri del beat Eladi Peres, prevere de la nostra arxidiòcesi, nascut a Maldà i ordenat l’any 1906. Quan es desencadenà la persecució religiosa era el capellà de les Escoles Cristianes a Cambrils. Era un sacerdot humil, joiós, amic de la mainada i humil.[56] El relat del seu martiri es corprenedor i colpidor, pobre, errant, fugitiu, sense que ningú que l’acollís. Com confinat en terra de ningú. El troben com un pobre vagabund, arraulit sota una barca de Cambrils, on havia passat la nit. «L’hem de salvar, pobre mossèn», diuen uns creients de Cambrils, i li donen allotjament en una casa solitària prop de la platja de Cambrils, al Mas d’en Dolça, on una nit li roben tot i el lliguen. Després proscrit i fugitiu va a diversos llocs, molts dies dormint al ras. Des de Cambrils, disfressat de mendicant, se’n va vers Tarragona i bordejant el Francolí arriba al mas de Marquès, a la Pobla on hi estigué un mes, ajudat per una família amiga. Vivia amb un altre fugitiu, l’Alexandre Ricart a les golfes del mas. Amb la por que fessin mal als qui els havien acollit se n’anaren a Reus, de nit i passaren la nit sota una avellaners de la granja Vila. A l’aurora s’acomiada del company amb la intenció d’anar a Maldà. S’havien acomiadat en el camp d’avellaners, uns minuts després aquest companys, de nom Ricard, també fugitiu, escolta uns dispars. El mossèn era mort. El seu cos reposa a la fossa comuna del cementiri de la ciutat. El beat prevere fou testimoni dels sofriments del Crist i comparteix, amb els seus germans, la glòria que s’ha de manifestar i «sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència» (2Co 4:14).[57]´


En el mateix dia 13
BEAT ANDREU PRATS I BARRUFET,
Prevere i màrtir

A la Selva del Camp
 i als Pallaresos
A prop de Reus el martiri del beat Andreu Prats Barrufet, natural de la Selva del Camp (1896), ordenat l’any 1912. L’any 1936 era el rector dels Pallaresos. De cap manera volia abandonar la seva parròquia, tot i així davant la insistència dels feligresos consentí de marxar. El dia 22 reuní un grup de fidels els beneí amb el Santíssim Sagrament i s’acomiadà. Aquella mateixa nit va veure com l’església parroquial era incendiada i els seus ulls s’ompliren de llàgrimes. L’endemà prenia el camí cap a la casa familiar, a la Selva, fins que fou detingut i portat a la mort. Prengué el rosari i el breviari, el mataren a la carretera de la Selva a Reus, sense donar-li el tret de gràcia, car l’endemà encara el sentien amb gemecs. Pocs dies abans havia escrit en una carta: «Si algun dia sabessis la feliç sort del meu martiri, alegra-te’n perquè seré comptat amb els de Jesús, que són els del Calvari. [...] Conformem-nos totalment
amb la voluntat de Déu, que en això consisteix la veritable felicitat». El servent, bo i fidel, entrà així en el goig del seu Senyor.[58]


En el mateix dia 13
BEAT TOMÀS CAPDEVILA MIRÓ,
religiós màrtir i companys.
Missioner Fill del Cor de Maria

A Maldà
A Barbastre, a la vall de Sant Miquel, el gloriosíssim martiri del beat Tomàs Capdevila Miró, de 21 anys, nascut a Maldà, l’any 1915, juntament amb dinou companys més. Tots moriren a flor de joventut. El combat dels religiosos claretians és realment admirable van lluitar fins a la mort i foren fidels. Detinguts i posats a la sala d’acte del col·legi dels escolapis on van sofrir tota mena de penalitats i de privacions, romangueren en la pregària constant, s’exhortaven mútuament a la fidelitat i rebien de manera furtiva l’Eucaristia. Mai es van treure l’hàbit talar. No se’n va perdre ni un dels qui el Senyor havia cridat. La nit del 13 d’agost va ser reclamat el primer grup pel nom. Ells es demanaren perdó, es besaven els peus els uns als altres i donant l’òscul de pau als qui es quedaven s’acomiadaven; van ser lligats de dos en dos en cordes. Alguns besaven les sogues en què els lligaven, d’altres deien: «Us perdono amb tot el cor i des del cel pregaré per vosaltres i les vostres famílies». Amb fila de dos van ser portats a la plaça, caminaven, joves com eren, ferms i decidits i algú va manifestar: «el seu rostre tenia quelcom de sobrenatural, difícil de descriure». Quan arribaren a la plaça es feu el silenci i una dona cridà des del balcó: «Aquests sí que van al cel». Pujats al camió amb violència, i amb moltes injúries, s’endinsaren aquella nit en la vall de Sant Miquel. Pel camí els joves cantaren els himnes de la Congregació. Ben a prop de Barbastre i allí foren tirats, com si fossin farcells, a terra. Tots s’agenollaren i les ràfegues dels dispars se sentiren, després els trets de gràcia. Entretant la resta dels companys, testimonis dels testimonis, resaven el Sant Rosari, però quan sentien els trets espontàniament canviaren els misteris de dolor, pels de glòria i digueren vint vegades el Magnificat, un per cada company màrtir. El beat Tomàs sabia amb els seus companys que ni la mort ni la vida ni res del món creat ens pot separar de l’amor del Crist. Déu que els havia predestinat, els ha cridat, els ha fet justos i els ha glorificat. Es venera a la parròquia del seu baptisme. La seva memòria se celebra avui segons el calendari propi de l’arxidiòcesi.[59]


Dia 14 d’agost
BEAT JOCUND BONET I MERCADÉ,
prevere i màrtir

A Sant Joan Baptista de Reus
i a Tarragona, a la Santíssima Trinitat.
A Reus, a la cruïlla de l’Institut Pere Mata, a la carretera d’Alcolea del Pinar, fou mort per causa de Crist, el beat Jocund Bonet. Natural de Tarragona (1875) i batejat a la Parròquia de la Santíssima Trinitat, rebé el presbiterat l’any 1900. Exercí quasi tota la vida el ministeri a la Parròquia de Sant Joan de Reus, de la qual n’esdevingué rector. Ell impulsà la construcció de la fàbrica del nou temple parroquial i es dedicà a l’apostolat dels laics. Sacerdot humil, caritatiu i ple d’amabilitat, que, durant la persecució, no volgué fugir de la parròquia. Fou assassinat la vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu i, abans, que el colpissin de mort proclamà la seva fe en Crist Rei i perdonà de tot cor els seus enemics. El seu cos es venera a la Parròquia de Sant Joan de la ciutat. El beat Jocund forma part d’aquells pastors que el Senyor dóna al seu poble, perquè el pasturin segons el seu cor, amb encert i coneixement de Déu.[60]


Dia 15 d’agost
BEAT JOAN BAPTISTA CERÓ CEDÓ,
I BEAT AGUSTÍ IBARRA ANGUELA,
preveres i màrtirs

A Barcelona, al carrer Ganduxer, al vespre del dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el martiri de dos sacerdots de l’arxidiòcesi, el beat Joan Baptista Ceró, vicari del Pla de Santa Maria i el beat Agustí Ibarra Anguela, vicari de Sant Joan de Tarragona. Havien fugit a Barcelona coincidí a la Pensió Neutral de la Rambla de Catalunya amb el beat Agustí Ibarra. No negaren davant d’aquells que els cercaven la seva condició sacerdotal. A l’uníson respongueren: «Sí, som sacerdots». Només per aquesta raó foren morts. A les 9 del vespre els seus cadàvers eren portats a l’Hospital Clínic. Dos dies després, els seus pares, amb moltes llàgrimes reconeixien els seus cossos. «¿Quina veu podrà cantar, Senyor, els dons que vós teniu reservats als vostres màrtirs?».

Al Pla de Santa Maria
El beat Joan Baptista Ceró Cedó, de Flix on va néixer y 1908. Per raons familiars va anar a Tarragona on acabà els estudis i fou ordenat l’any 1931 pel Sr. Cardenal Vidal i Barraquer. Era el juliol del 1936 vicari de Pla de Santa Maria, l’endemà de la mort del seu rector, el beat Pau Virgili, fugí cap a Barcelona. Digué a la seva mare: «Quina sort per una mare poder tenir un fill màrtir de Crist».



A Alió i a Tarragona, Parròquia de Sant Joan
El beat Agustí Ibarra Anguela era natural d’Alió (1911), havia rebut l’orde del presbiterat al desembre de l’any 1934. Nomenat vicari de Sant Joan Baptista de Tarragona es dedicà amb un gran entusiasme a l’ensenyament del catecisme: «Mai negaré la meva condició sacerdotal, si m’ho pregunten, ni em defensaré encara que em matin», sovint afirmava. Ara estan drets, davant de l’Anyell, vestits de blanc i amb les palmes a les mans.[61] 


En el mateix dia 15 d’agost
BEAT ALFONS SORRIBES TEIXIDOR
 I BEAT JOSEP MARIA BADIA MATEU,
religiosos màrtirs i companys
Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria


A Rocafort i a Puigpelat
A Barbastre la gloriosa mort dels joveníssims religiosos Missioners Fills del Cor de Maria: beat Josep M. Badia, de Puigpelat i el beat Alfons Sorribes, de Rocafort de Vallbona. Els dos eren nascuts l’any 1912, tenien 24 anys. El primer havia rebut el lectorat i el segon l’acolitat. Amb ells, divuit companys patiren el martiri. Ardits, valents i plens de fortalesa afrontaren el martiri, talment atletes de Crist que corrien intrèpids en la cursa que els havia estat proposada. Havien estat testimonis dels testimonis del dia anterior i el vespre d’aquell dia, amb els breviaris que disposaven, resaren les I Vespres de l’Assumpció de la Mare de Déu. Van signar la cèlebre carta d’acomiadament a la Congregació i, com els companys el dia anterior, foren portats a la mort. Mentre sortien del lloc on havien estat empresonats, algú digué: «aquests se’n van a celebrar la festa de la Mare de Déu al cel». Pel camí la Salve Regina fou cantada. Una Salve única. Van patir crudelíssim martiri en la nit, plena d’estrelles de l’Assumpció de la Mare de Déu. Fou ella qui sostenia la fe dels seus fills. Ara els seus noms estan escrits en el llibre de la vida i resplendeixen com estels en el firmament. La seva memòria està inclosa en el calendari propi de l’arxidiòcesi el dia tretze d’agost.


Dia 17 d’agost
BEAT MAGÍ CIVIT I ROCA,
 BEAT JOSEP MAÑÉ MARCH  
i BEAT MIQUEL RUÉ GENÉ
preveres i màrtirs.

Al Morell
A la riera de Maspujols, a la carretera d’Alcolea, el martiri del clergat de la parròquia de sant Martí del Morell: el beat Magí, rector, del beat Josep, beneficiat i el beat Miquel, vicari. Exercien el ministeri a la parròquia del Morell. Durant la persecució es van refugiar tots tres a casa del beat Josep Mañé dins del poble i, després, per ordre del Comitè local, es van traslladar a Mas de Mestre; allí els fou proposat de fugir per les muntanyes cap a la Conca, on el beat Magí sabia d’un lloc segur, però el Beat Josep Mañé digué que donada la seva ancianitat no es veia en cor de fer el camí. Els altres preferiren no deixar sol al mossèn i es quedaren. El dia 17 d’agost, de nit, es presentaren a detenir-los i en el lloc esmentat foren executats. Pel camí el benaurat sacerdot, Mn. Magí, va demanar als qui el portaven a la mort que li deixessin besar les seves mans, perquè aquestes li obrien les portes del cel. Van ser sepultats a la fossa comuna de la ciutat de Reus. Ells estimaren Crist mentre vivien, l’imitaren a l’hora de la mort i mereixen de portar la corona del triomf. Ja que ells no dubtaren de morir pel Senyor, que intercedeixin sempre per nosaltres perquè tinguem la valentia de confessar el seu Nom.  

Al mateix Morell
El beat Josep Mañé nasqué al Morell, on havia nascut el 1866 i havia estat ordenat l’any 1892. Era beneficiat del seu poble natal on sempre es distingí pel zel pel bé de les ànimes. Tenia setanta un anys.

A Conesa
El beat Magí Civit era fill de Conesa on havia nascut el 1877 i havia estat ordenat l’any 1901. Fou sempre un sacerdot irreprensible.

A Cervià de les Garrigues
El beat Miquel Rué, era de Cervià de les Garrigues, nascut l’any 1909 i ordenat el 193, per tant, de 27 anys d’edat. Havia estat destinat un temps a Falset i al Morell es manifestà com un sacerdot ple de vitalitat i de zel apostòlic. Presagià el seu martiri quan abans de la persecució anar a acomiadar-se dels seus familiars a Cervià i demanà a Déu, amb moltes llàgrimes i desolació interior, el do de la fortalesa.[62]

Dia 19 d’agost
BEAT ANTONÍ PEDRÓ MINGUELLA,
 prevere i màrtir

A Guimerà i a Arbeca
A Belianes, la mort martirial del beat Antoni Pedró Minguella, sacerdot de la nostra arxidiòcesi, rector d’Arbeca. Quan va esclatar la revolta del juliol no volgué marxar del poble i visqué, amb la seva germana, Engràcia, a casa dels sagristans fins al dia 19 d’agost. Ell mateix, aquell dia, es va presentar, a les dues de la matinada al lloc del Comitè local. Abans de sortir de la casa on havia estat acollit digué: «Adéu, fins al cel, allí ens veurem». El van fer pujar en un cotxe i a uns dos kilòmetres abans d’arribar a Belianes el van matar i sepultat allí mateix a molt poca profunditat. Tant que la gent que passava per allí podia veure un peu que sortia de terra per causa d’algun animal que l’havia grapat. Per aquesta raó fou enterrat al cementiri de Belianes el setembre del 1937. Després les seves restes van ser inhumades a l’Església parroquial d’Arbeca, el dia de la Santa Creu de l’any 1960. El beat Antoni havia nascut a Guimerà l’any 1974 i havia estat ordenat el 1896. Ara forma part de l’exèrcit esclatant dels màrtirs que lloa el Senyor eternament.  


El mateix dia 19
BEATA ROSA DE NOSTRA SENYORA DEL BON CONSELL
 I BEATA MARIA DE NOSTRA SENYORA DE LA PROVIDÈNCIA, religioses màrtirs i companyes.
Carmelites de la Caritat Vedruna

A la platja de El Saler, a prop de la ciutat de València, el gloriós martiri de la beata Maria de Nostra Senyora de la Providència Calaf Miracle que havia nascut a Bonastre i de l’anciana germana, filla de Falset, la beata Rosa de Nostra Senyor del Bon Consell Pedret Rull que, lliurant el bon combat de la fe, per Jesucrist, el seu Espòs, obtingueren un guardó etern. La comunitat fou duta a la nit a prop de la platja. En el moment de ser executades entonaren: Cantem l’Amor que ens enamora. Les bales feren emmudir aquelles veus en aquest món, però en el Regne etern, la seva lloança no emmudirà mai. El sol ixent damunt de les ones que arribaven a la platja on les Germanes havien estat occides preludiava l’alba d’un dia sense posta. Aquelles onades portaven aquest missatge: «L’Espòs és aquí, sortiu a rebre’l». Elles no van estimar tant la pròpia vida que els fes por la mort i ara han rebut la corona que el Senyor els havia preparat des de tota l’eternitat. La seva memòria és venerada tant a Falset com a Bonastre.

A Bonastre
La beata Maria de la Providència Calaf Miracle nasqué a Bonastre el 1871, va ingressar al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1890 i fou destinada a l’Asil de la Immaculada Concepció de Cullera on es dedicà amb zel i senzillesa a l’educació dels asilats. Portava la benaurança dels humils de cor i amb aquesta benaurança va sortir a l’encontre del Senyor.

A Falset
La beata Rosa Maria del Bon Consell Pedret Rull: nasqué a Falset el 1864, ingressà al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1886 i fou destinada a Cullera. Allí estigué tota la seva vida, dedicant-se a la classe de labor. Els últims anys era la portera de la casa. Era la més anciana de la comunitat. Quan el 18 d’agost del 1936 els del Comitè cercaren les religioses a l’hospital municipal, on les havien recloses tres dies abans, ella, manifestant un sentit natural de l’obediència que havia professat va voler anar amb les altres germanes, tot i que la deixaven lliure. Digué: «Jo vaig on va la meva superiora». La germana Rosa que patia del cor i era anciana, morí de mort natural pel camí, però fou rematada un cop baixada de la camioneta que les portava al lloc del martiri.[63]


Dia 20 d’agost
BEAT MAGÍ ALBAIGÉS ESCODA,
prevere i màrtir
A l’Albí
i al Capítol Catedral
A Tarragona el martiri del beat Magí Albaigés,  de l’Albí on havia nascut l’any 1889 i que havia estat ordenat l’any 1913. Era canonge i arxiprest de la Seu Metropolitana i familiar del Cardenal Vidal i Barraquer. El dia 21 de juliol es van reunir a la capella del Palau, juntament amb el beat Manuel Borràs, bisbe auxiliar per tal de fer les darreres pregàries del dia i sumint el Sagrament. Acompanyà el Dr. Cardenal i el Sr. Bisbe Auxiliar, al monestir de Poblet. L’endemà, dia 22 va retornar a Tarragona. El dia 23 el benaurat sacerdot va anar a buscar l’Eucaristia a casa d’un altre sacerdot. Entretant uns milicians havien fet baixar tots dels veïns de la casa. Fou aleshores que el Dr. Albaigés va arribar a casa seva amb el copó,  un patruller li va prendre, dient-li que quedava requerit. El rostre del sacerdot es trasmudà fins a tal punt que li fou retornat el copó i ell sumí reverentment l’Eucaristia i donar la comunió als presents, dient: «Corpus Domini nostri...». Llavors arribà el Dr. Monravà[64]. Els dos foren injuriats i portats a la comissaria i al vaixell presó. Tal dia com avui va ser cridat per anar al martiri. El seu cos va ser trobat al cementiri de Tarragona, juntament amb dos obrers.[65]


El mateix dia 20
BEAT FRANCESC LLAGOSTERA BONET,
prevere i màrtir
Mercedari

Fou prevere de l’arxidiòcesi, ordenat l’any 1911 i serví, sempre com a coadjutor, a diverses parròquies de l’arxidiòcesi; als quaranta anys entrà en el noviciat del Portell i professà com a religiós Mercedari l’any 1924. Fou destinat a diverses cases de l’Orde. L’estiu del 1936 residia al convent de Lleida. Era un home culte, escriptor i poeta. Li agradava en gran manera passar desapercebut pel sentit tant gran d’humilitat. La nit terrible del 20 d’agost fou assassinat juntament amb setanta quatre sacerdots i religiosos. A la presó de Lleida no tant sols havien assumit la seva mort, sinó que esperaven joiosos el martiri. A la una de la matinada foren trets amb crits i blasfèmies i foren portats amb camions al cementiri de la ciutat, on en grups de catorze foren assassinats per la causa de Crist per uns dos cents milicians. Pel camí els candidats al martiri cantaren el Magnificat, el Ave Maris stella i l’himne eucarístic. Enmig d’aquell horror, el pare Mercedari, fill de Valls, consumava el seu sacerdoci en l’oblació de la seva vida, juntament amb tants companys que no estimaren la seva pròpia vida sinó que la guardaren per a la vida eterna. La massacra d’aquella nit a Lleida fou de les més esgarrifoses de la persecució religiosa.[66]


Dia 22 d’agost
BEAT DALMAU LLEBARIA TORNÉ,
BEAT JOAN FARRIOL SABATÉ
 I BEAT JOSEP ROSSELLÓ SANS,
preveres i màrtirs

A Santa Maria de Montblanc
Al lloc anomenat la «Creu de la Guineu», a Tarragona, prop de la platja de la Savinosa, el l’admirable martiri dels preveres de Santa Maria de Montblanc: els beats Mn. Dalmau Llaveria, plebà, Mn. Josep Rosselló i Mn. Joan Farriol, beneficiats. Confinats els primeres dies de la revolta a la presó de Montblanc (on també hi van ingressar el Sr. Cardenal i el Sr. Bisbe, Manuel Borràs, s’hi van estar fins el dia 22 d’agost, que van ser portats a Tarragona, i a uns dos kilòmetres de la ciutat, a la carretera de Barcelona, van ser martiritzats per causa del seu sacerdoci. Els qui en aquest món s’estimaren tant, que siguin recordats també conjuntament. Ells no van tenir por dels qui podien matar el cos i després ja no podien fer res més, més aviat tingueren por del qui podia perdre la vida per sempre. Foren enterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Santa Maria, invocada a la Serra, la reina dels màrtirs, sostingué la fe dels sacerdots de Montblanc. L’orgue i les campanes de Santa Maria, que van escoltar, portaran sempre el ressò de la memòria d’aquests digníssims sacerdots, que estimaren tant a Crist i a l’Església. Que preguin per nosaltres.[67]

A Falset

El plebà de Montblanc, beat Dalmau Llebaria, de Falset, on havia nascut l’any 1877. Va ser ordenat l’any 1902. S’havia manifestat en tots els llocs on exercí el ministeri amb un gran zel sacerdotal, promovent l’obra dels Exercicis Parroquial i la Federació de Joves Cristians. Només feia un any que havia pres possessió de la plebania, però els fruits del seu ministeri ja eren abundants. El dia 21 era detingut. El dia abans, amb Mn. Colom, a porta tancada aconseguiren que el foc no entrés a l’estimat temple, ho feren ruixant les portes. Aquell mateix dia, també a porta tancada, celebraren per darrera vegada la Santa Missa, consumiren el Sagrament i extingiren la llàntia. De cap manera es volgué treure la sotana i en els dies que sojornaren a la presó resava el Rosari i el feia resar als altres. Oferí la seva vida a canvi de l’alliberament dels altres, però no li ho acceptaren. Fou ell el qui va donar la darrera absolució a Mn. Colom. Quan s’acomiadà dels companys de presó,  digué: «Ànims, fins al cel».

A Vimbodí

El beat Joan Farriol era ancià, fill de Vimbodí, nascut l’any 1868 i ordenat el 1894. Era beneficiat de Santa Maria i no va ingressar a la presó fins el dia 9 d’agost on es retrobà amb els seus companys. Era un home bo i amb una gran resignació va acceptar el martiri. Quan el detingueren (arribà a la presó) digué amb el sentit de l’humor que el caracteritzava. «No sé per què m’hi porten aquí».


Al mateix Montblanc
El beat Josep Roselló, fou sempre beneficiat del seu poble natal. Era nascut l’any 1883 i ordenat l’any 1908. Estimava moltíssim el seu poble, devot de la Mare de Déu de la Serra, la devoció de la qual fomentà i és l’autor dels Goigs de Sant Maties.  El dia vint i tres de juliol, malgrat que el seu germà li digués que no hi anés, anar a celebrar la Santa Missa a les Germanes Carmelites de la Caritat. Li digué al seu germà: «Antoni, no sé què faran de mi aquesta gent, però passi el que passi només poden destrossar-me el cos, però l’ànima no». Al vespre se n’anà davant de Santa Maria on hi havia la gent amotinada (era el seu poble i els coneixia). Allí, vestit encara de sotana, el detingueren i l’empresonaren. El convenceren que es tragués l’hàbit talar i ho feu. Però veient el bisbe Borràs vestit pobrament se’n compadí, i intercanvià el vestit que li donaren pel seu un gest admirable de veneració i de caritat envers el seu bisbe.[68]


El mateix dia 22
BEAT ESTANISLAU SANS HORTONEDA,
prevere i màrtir.

A Maspujols
Era regent de Clarà. Era de Maspujols, nascut l’any 1887 i ordenat l’any 1912. A peu i de manera oculta es dirigí des de Clarà fins a Maspujols, L’alcalde li va dir que per ell no li passaria res de mal, però que durant el dia no s’estigués pel poble. Passava els dies amagat entre els esbarzers (el procés deia que el soroll dels qui treballaven a prop) li feia companyia. Mai deixà el breviari i el rosari que posava en un sarró i com un pobre sortia a la matinada del poble per estar tot el dia amagat pels camps. El diumenge dia 23 d’agost quatre homes anaren a cercar-lo, els acompanyava l’alcalde que confiava que no seria a casa. El detenen. El porten per tot el poble talment fos un malfactor, amb dos milicians davant i dos darrere, els habitants li deien adéu amb les mans, amb moltes llàgrimes als ulls. Ell també els saludava. El feren entrar al camió a cops. A la riera el mataren. Se suposa enterrat a la fossa comuna del cementiri de Reus. Ni la persecució ni la mort pogueren apartar el beat Estanislau de la unitat en la fe, la caritat i l’esperança del Cos de Crist.[69]


Dia 24 d’agost
BEAT ISIDRE TORRES BALSELLS,
prevere i màrtir

A Blancafort i a  Alcover
Al terme de Montblanc, a tres kilòmetres, en direcció al coll de Lilla, la mort santa i gloriosa del senyor rector d’Alcover, el beat Isidre Torres (Natural de Blancafort i ordenat l’any 1898). Devot de la Mare de Déu del Remei, pastor zelós i estimador del cant gregorià i de la Litúrgia. Quan el dia 21 de juliol cremaven l’església, va córrer a salvar el Santíssim i volia,  galleda a  mà, apagar el foc, però un jove el va fer marxar. L’endemà va començar la seva vida de fugitiu i acollit pel rector de la Riba emprengueren camí Brugent amunt fins a Farena. Allí els acollí la misericòrdia de Mn. Lluís Culleré, que després de la guerra, escriurà les vivíssimes memòries d’aquests dies. També es trobaren amb Mn. Pau Queralt. Estigueren dos dies al Mas de Mestre i després en una cova. Mn. Lluís els proveïa defensa i menjar. Però quan els advertí que havien començat una batuda pels boscos de Poblet el grup els dispersà. Mn. Isidre arribà a Blancafort, on s’amagà a diversos llocs, fins que uns patrullers el van assassinar al lloc esmentat i fou deixat insepult, a les quatre de la tarda encara donava senyals de vida. Estava agonitzant. En aquest lloc hi ha un creu que recorda aquest martiri. El bon rector d’Alcover perseverà en la seva fe en el temps de la prova i ara, segons la promesa del Senyor, s’asseu a la taula del Regne. Es venera a Blancafort.


Dia 25 d’agost
BEAT PERE FARRÉS I VALLS,
prevere i màrtir

Santa Coloma de Queralt i al Capítol Catedral
A Valls, darrere el cementiri, la mort martirial del beat Pere Farrés, era procedent del bisbat de Vic, ja que era fill de Santa Coloma de Queralt on havia nascut l’any 1903. Havia esdevingut sots-xantre de la Catedral de Tarragona i tenia un gran amor a la sagrada Litúrgia. La Missa Nova l’havia celebrat a Montserrat. Mentre era de visita a casa dels seus pares a Santa Coloma fou detingut i portat a la presó vaixell «Riu Segre». Abans s’acomiadava de la seva mare dient-li amb una forta abraçada: «Adéu, mare, fins al cel». El dia vint i cinc fou tret de la presó i conduït a Valls i pels carrers de la ciutat cantaven, dirigits per la seva sonora veu, els himnes de la fe i de la perseverança. Era el cor dels màrtirs que pressentien ja la lloança eterna. A les nou de la nit, en un lloc divers, les seves germanes van sentir una veu coneguda que cantava una melodia gregoriana, era la veu del seu germà. Duts per la carretera de Valls qui sap si les paraules de l’Escriptura ressonaren en el cor del mossèn: «És per vós que morim cada dia i ens tenen com anyells per matar». Així, ell i els seus germans es van acreditar com a servidors de Déu i de l’Església.[70]


El mateix dia 25 d’agost
BEAT MIQUEL GRAU ANTOLÍ,
 prevere i màrtir

A Tarragona (Parròquia de Sant Joan)
A Valls, darrere el cementiri, la mort preciosa a la presència de Déu, del beat Miquel Grau Antolí que amb els seus vint i tres companys, foren assassinats a Valls al vespre d’aquest dia. De camí cap al martiri cantaven l’Himne de la Perseverança i el «Crec en un Déu». Com «anyells portats a l’escorxador» els servents de Déu proclamaven la victòria de la fe que venç el món. El benaurat màrtir havia nascut a Herbés (Castelló) i era el rector zelós i amable de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona.[71]


El mateix dia 25 d’agost
BEAT JOSEP MARIA PANADÉS FARRÉ,
prevere i màrtir

A Tarragona, a la Parròquia de la Catedral
A Valls, darrere el cementiri, el martiri del beat Josep Maria Panadés, natural de Tarragona,  i batejat a la Catedral Metropolitana; des del 1899 era sacerdot. Després d’haver exercit en molts llocs de l’arxidiòcesi el ministeri, el juliol del 1935 era el capellà de les Germanetes dels Pobres a Tarragona. Allí fou detingut i portat al vaixell Riu Segre, del qual amb vint i tres companys va ser tret per a rebre al vespre d’un dia com avui, – vers les set de la tarda – el martiri. Foren afusellats allí mateix, sense que rebessin el tret de gràcia. En el camí cap a la ciutat de Valls els candidats al martiri s’animaven amb els himnes de fe. Vet aquí, que els qui sembraven amb llàgrimes els ulls, ara criden de goig a la sega.[72]


El mateix dia 25 d’agost
BEAT ANTONI PRENAFETA SOLER,
 prevere i màrtir

A Sant Francesc de Tarragona
A Valls, darrere el cementiri, la mort del beat Antoni Prenafeta, nascut al Vilosell l’any 1874; era el rector de Sant Francesc de Tarragona. També era professor del Seminari. Acollit per una família piadosa, veïna de la casa rectoral, el dia vint i sis de juliol, quan s’oferia sí mateix i a la família que l’havia acollit amb la pregària: «Oh verge i Mare de Déu», davant d’un quadre de la Mare de Déu del Claustre, trucaven a la porta de la casa. Era la gent que se l’endurien al vaixell - presó, del qual fou tret el dia vint i cinc d’agost, per a ser dut a la mort, amb altres sacerdots, religiosos i laics. Amb la seva mort glorificà el Senyor i portava a plenitud l’oblació de sí mateix del dia de la seva ordenació. Ell, amb els companys, sortí a l’encontre del Senyor cum hymnis et canticis. Ja que van alçar vers el Senyor la mirada, ara ell els ha omplert de llum.[73]


El mateix dia 25 d’agost
BEAT JOAN VERNET MASIP,
 prevere i màrtir
A la Vilella Alta
A la carretera de la Juncosa, el martiri del beat Joan Vernet, rector de la Morera de Montsant, de trenta set anys, nascut a la Vilella Alta l’any 1889. No volgué quedar-se a casa del seu germà de la Vilella per por que li ocasionés mal i juntament amb el mossèn de la Vilella, Mn. Joan Sans, s’havien refugiat a una caseta – a un km del poble - , allí foren detinguts i executats l’endemà. En les dues nits que van passar junts s’animaven l’un a l’altre i es confessaren. Així resplendí la glòria humil del rector de Morera de Montsant, que havia tingut cura de sumir el Sagrament abans de marxar del poble. Era el pa de la Vida, penyora i promesa de vida eterna.


El mateix dia 25 d’agost
BEAT CARMEL DE COLOMERS,
religiós i màrtir
De l’Ordre dels Germans Menors Caputxins

A Valls, el martiri del germà Carmel de Colomers, en el món Enric Salvà Ministral, havia nascut a Colomers (a l’Empordà), l’any 1874 i que tal dia com avui patí el martiri a la ciutat de Valls. L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, va trobar fra Carmel al convent de Tarragona. Amb altres frares i catòlics de la ciutat, va ser empresonat en el vaixell “Riu Segre” i sotmès a interrogatori per un comitè revolucionari. El 25 d’agost va ser tret del vaixell, juntament amb altres vint-i-set catòlics, que van ser transportats en un camió i assassinats a prop del cementiri de Valls. Abans de deixar el vaixell, en acomiadar-se dels altres frares, va agenollar-se per rebre l’absolució i va perdonar per endavant els qui el matarien. Amb els companys de martiri, durant el trajecte, se’ls va sentir cantar l’himne: «Amunt, germans, que és sols camí d’un dia! Jesús Rei nostre ens va al davant!». D’ell es pot dir el que cantà el pobrissó d’Assís: «Benaurats els qui perdonen pel vostre amor perquè la segona mort no els farà cap mal» [74]


El mateix dia 25 d’agost
BEAT ANTONI VILAMASSANA ,
religiós màrtir
Missioner Fill del Cor de Maria

Amb vint i tres companys més fou de Tarragona de la presó del «Rió Segre» a Valls, on foren executats sense donar-los el tret de gràcia. Es esgarrifós el que explicaren els enterradors després, quan els cossos foren carregats al camió per portar-los a la sepultura, alguns encara estaven vius. Entre ells hi havia el venerable ancià, de beat Antoni Vilamassana Carulla, que va néixer a Massoteres, comarca de la Segarra (Lleida), el 1860. Va ingressar a la Congregació de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria quan tenia ja 23 anys. Va professar com a Germà Coadjutor el dia 23 de desembre de 1884. El 1887 fou destinat a les difícils missions de Fernando Poo. El beat Antoni va resistir-hi uns trenta anys (1887-1917). Però, passats aquests anys, va haver de tornar a la Península amb la salut arruïnada. El juliol del 1936 estava destinat a la comunitat de Tarragona, servia la comunitat amb una caritat humil I abnegada. Una caritat que continuà  exercint – així ho expliquen els testimonis -  en el temps del seu captiveri al vaixell. Les restes del Beat, soterrades a la fossa comuna de Valls, no han estat mai trobades. La Reina dels Màrtirs rebia aquell dia el seu fill missioner.[75]


En el mateix dia 25 d’agost
BEAT FRANCESC LLACH CANADELL,
prevere màrtir i companys.
De la Congregació de la Sagrada Família

A Vila Rodona, a la pujada de Vilardida, cap a les deu del matí, el martiri dels Pares de la Sagrada Família: beat Fermí Martorell Vies, de Margalef, 1879, beat Francesc Llach Canadell, de Barcelona, 1899, beat Eduard Cabanach Majem, de Bellmunt de Siurana, 1908 i del beat Ramon Cabanach Majem de Barcelona, 1911, que eren germans carnals. Suportaren la immensa tristesa de veure col·legi a les flames i com la comunitat era dispersada i els germans detinguts. Tots eren sacerdots religiosos de la Congregació de la Sagrada Família que regentaven el col·legi de Sant Pere Apòstol de Reus. Detinguts, sojornaren al vaixell presó fins un dia com avui. El beat Ramon, el mateix dia 20 de juliol, es posà el sobrepellís i l’estola per retirar el Sagrament de la capella. El beat Eduard pogué endur-se’n el breviari que els acompanyà en el temps del seu captiveri. El beat Eduard deia aquestes paraules: «Demà no estarem sols a sofrir. Crist estarà amb nosaltres». Després d’un admirable combat, aconseguiren la victòria de la fe que venç el món i resplendeixen ara plens de glòria. Estan sepultats, amb la resta dels qui foren morts, setze en total, a la fossa comuna del cementiri de Vila-rodona.


Dia 26 d’agost
BEAT JAUME TARRAGÓ IGLESIAS,
prevere i màrtir

Al Pont d’Armentera.
A Torredembarra el martiri del beat Jaume Tarragó, rector del Pont d’Armentera, devotíssim de la Creu del Senyor. Havia nascut a Solivella l’any 1868 i ordenat l’any 1894. Fou mort juntament amb dos laics catòlics de la seva parròquia, la Maria Rosselló i Joan Rovira, aquest encara jove. El seu vicari, el beat Lluís Domingo l’havia precedit el dia 5 del mateix més en la glòria del martiri. El record del seu jove vicari l’omplia de tristesa. El bon rector del Pont d’Armentera era estimat de tots per la seva caritat. Humilment feu ofrena de la seva vida al Senyor. El mossèn i aquests cristians comprengueren les paraules de sant Pau: «Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de nostre Senyor Jesucrist pel qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció».[76]


El mateix dia 26
BEATS BENILDE JOSEP, BEAT FAUST LLUÍS  
I BEAT ELM MIQUEL,
religiosos i màrtirs.
Germans de les Escoles Cristianes

A la llera del riu Francolí, davant de la fàbrica de tabacs la, el martiri d’aquests tres Germans de la Salle que havien estat separats del grup del dia anterior. El Germà Benilde[77] era el director de la Casa de Sant Josep. Era ell qui havia organitzat la dispersió de la ingent comunitat els primers dies de la revolta.[78] El dia del martiri amb moltes llàgrimes als ulls s’acomiadà dels Germans dient-los: «Moro content per Déu i l’Institut, fins al cel». Quan algú li digué que no era possible que matessin a tanta gent, ell li a responfre: «No em prengui la certesa que avui mateix estaré amb el Senyor en el paradís». Durant el seu sojorn en la presó del vaixell el beat Benilde era ben conscient de què era el superior i es dedicava amb tota sol·licitud als germans.

També foren trets de la presó aquell matí el Germà Faust Lluís[79], que estimava, per damunt de tot, l’ensenyament dels fills dels pobres i dels artesans. Camí de la mort deia a un Germà: «Per què plora? No estarem millor allà dalt que aquí baix? I, més, no hem de voler el que Déu vol?» Al beat Elm Miquel[80] li resultava incomprensible que existissin persones capaces de tanta atrocitat. El beat Elm Miquel no havia fet, tot i la seva bona presència, altra cosa a la vida que treballar abnegadament en la pau d’una existència conventual, que mai a la vida hagués cregut que algú interrompés. Que, pels mèrits d’aquests bons germans de la Salle, el Senyor perdoni els nostres pecats.[81]



Dia 28 d’agost
ISIDRE FABREGAS GILS,
prevere i màrtir

A Santa Maria de Cambrils
 i a Puigpelat
Al pont del barranc dels Castellets, en un lloc anomenat «el Recolze», entre la Canonja i Vila-seca, el martiri del beat Isidre Fàbregues, rector de Santa Maria de Cambrils. Que havia nascut a Puigpelat l’any*i havia estat ordenat prevere al servei de l’arxidiòcesi l’any 1878. Rector zelós del seu sacerdoci: humil, caritatiu i devot de la Mare de Déu del Camí. Estimava moltíssim els seus feligresos sense fer diferències polítiques i discretament feia caritat quan anava a veure alguna família pobra que tenien un malalt. Fou detingut al començament de la persecució religiosa i empresonat al vaixell ancorat a manera de presó a la ciutat de Tarragona. El penós captiveri acabà amb el seu gloriós martiri, que sofrí amb sis Germans de la Salle, després d’horribles vexacions, en aquest lloc. Pel camí li van tallar les orelles, li van treure els ulls i li amputaren els membres. Quan l’anaven a matar va donar les gràcies als seus botxins «perquè li obrien les portes del cel». Amb aquesta mort tant vergonyant el beat Isidre glorificà a Crist, el Rei dels màrtirs. Qui sap si dins seu ressonava els Goigs del santuari sumptuós: «Siau-nos sempre advocada, Mare de Déu del Camí». Fou enterrat amb els cossos del Germans de la Salle a la fossa comuna del cementiri de Reus.[82]


En el mateix dia 28
BEAT ANSELM FELIX,
religiós màrtir i companys
Germans de les Escoles Cristianes

A Santa Maria de Cambrils
Al pont de la riera anomenada dels Castellets, entre la Canonja i Vila-seca, el martiri de sis germans de les Escoles Cristianes que sabent la glòria que els esperava suportaren la ignomínia de la creu: beat Anselm Fèlix[83], beat Daniel Antoní[84], de 41 anys, beat Jacint Jordi[85], de 48 anys, beat Agapit Modest de 29 anys[86], beat Elies Paulí de 40 anys[87], i del beat Eladio-Vicente[88] de 33 anys. Formaven part de les comunitats lasalianes de Cambrils. Foren detinguts el 27 de juliol i empresonats al vaixell presó «Riu Segre». Allí, com podien, continuaren la vida comunitària i s’exhortaven mútuament al martiri, en la pregària i en els sagraments. Allí foren reclamats pel Regne pel martiri, que sofriren, després d’haver patit durant el trajecte tortura, burla i vexació. La manera com els van maltractar és indicible. Foren executats al pont de la carretera de cara al mar. El Germà Anselm Fèlix fundà la Congregació Mariana de Cambrils. Tots ells sofriren el martiri amb el rector de Cambrils, Mn. Isidre Fàbregues Gils, prevere, rector de Santa Maria de Cambrils. El Germà Agapito Modest digué abans d’anar cap a la mort exclamà. «Sóc jove, m’hagués agradat treballar més pel nostre Institut. Déu no ho ha volgut. Beneït sigui. Ofereixo la meva vida perquè d’altres facin el que no he pogut fer». I entregant a un altre germà un llapis i els botons de les mànegues, la seva única fortuna, diu: «Ja no tinc necessitat d’això, me’n vaig al cel. Adéu, germans estimats, fins al cel».  El piadós i caritatiu Germà Eladi Vicens, quan sentí el seu nom per anar al martiri, es posar a cantar el Te Deum. Com els màrtirs de l’Església primitiva, que, quan eren cridats, exclamaven: Deo gratias. Era el director del noviciat o mestre de novicis de sant Josep de Cambrils. S’alegraren de portar els ultratges del Crist en la seva carn i, ara, regnen amb ell per sempre.[89]


Dia 30 d’agost
BEAT JOAN TOMÀS GIBERT,
prevere i màrtir
A Valls
Al cementiri de Salardú, el martiri del beat Joan Tomàs. Era natural de Valls on nasqué l’any 1902. Havia estat ordenat prevere l’any 1925. Era ecònom del Vilosell. L’últim que va fer va ser batejar un infant i sumir el Sagrament, després incendiaren el temple. Començava per ell una vida errant i cercant refugi a diversos llocs, tingué la voluntat d’anar a Barcelona i des d’alli passar a França. En diverses ocasions afirmà que mai negaria que era sacerdot. En tal dia va ser detingut per un control a Salardú, ell afirmà la seva condició sacerdotal. El mateix dia fou mort a trets, disparats per l’espatlla, mentre pujava les escales del cementiri de Salardú, al costat mateix de l’església. El benaurat màrtir va reconèixer Crist davant dels homes, també el Pare del cel – segons la promesa del Senyor - l’ha reconegut en el seu Regne.[90]


SETEMBRE


1 de setembre
BEAT HUG BERNABÉ I
BEAT LLEONCI JOAQUIM,
religiosos i màrtirs
Germans de les Escoles Cristianes

A la riera d’Alforja, dins del terme de Vinyols, prop del Parc Samà, la mort violenta d’aquests dos Germans de les Escoles Cristianes, que formaven part de la comunitat de Sant Josep de Cambrils. Eren fills, el primer, de Roquetes, Baix Ebre, de 41 anys, i, el segon, de la Seu d’Urgell, però formaven part de la casa de Sant Josep de Cambrils. Fins al martiri manifestaren la seva fidelitat a la professió religiosa que havien fet a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, fundat per Sant Joan Baptista de la Salle. La caritat del Gmà. Hug Bernabé vers el germà Leonci Joaquim, que, havia quedat malalt i desvalgut quan la comunitat es dispersà, explica el per què foren morts junts aquests germans. El primer que feia el servei d’infermer, que ja s’havia escapat i qui sap si hagués salvat la vida, retornà a Cambrils per tenir cura del Gmà. Lleonci Joaquim, quasi impedit d’artritis. La caritat uní en un mateix destí, aquells que una mateixa professió religiosa havia fet germans en aquest món i en l’altre. Van viure units a la caritat de Crist, ara aquesta mateixa caritat els ha glorificat. 


6 de setembre
BEAT TOMÀS CAPDEVILA MIQUEL
prevere i màrtir
A Forés i a Conesa

A Solivella el crudelíssim martiri del beat Tomàs Capdevila. Sacerdot de l’arxidiòcesi, nascut a Forés l’any 1903 i ordenat l’any 1928. Era llavors el rector de Conesa. Durant la persecució religiosa havia anat fins a Forès, a casa dels seus pares, allí és detingut. Fou així: es presentaren a aquest domicili i començant l’escorcoll s’escapoleix per una porta del darrere de casa i salta a un barranc. Més de trenta persones el cerquen a les fondalades del barranc, el servent de Déu veient-ho perdut, desisteix i s’asseu a una pedra. Allí el troben i ple de serenitat diu: «Sóc aquí». El fan passar al davant amb les mans aixecades que no pot sostenir, quan li diuen que les aixequi els respon: «Aixequeu-me-les que jo no puc». El porten al capdamunt de l’alterós poble i fou dut a la casa de la vila. El conviden a què begui vi, però ell refusa. Allí troba la seva mare, de nom, M. Dolors. La va abraçar i li digué: «No ploreu la meva mort, no us vengeu». Va abraçar també al seu nebot Jaume dient-li «Sigues bo». Aquest acomiadament suscità tendresa i llàgrimes en molts dels presents. Quan els de comitè de Forès el lliurà al de Conesa i Sarral sentí les temibles paraules: «Feu d’ell tot el que vulgueu». Se’l van emportar i pel camí li amputaren membres i li rebentaren els ulls. Enmig de blasfèmies horripilants i vexacions, lligat de peus i mans, fou mostrat a la plaça de Solivella. Amb aquell estat deplorable, cec i moribund, el feren anar a peu fins al cementiri, pel camí en una de les caigudes, aquells homes inics el dispararen al compàs de la campana del rellotge que tocaven les onze de la nit. Primer fou enterrat al cementiri de Solivella, però després de la guerra, fou traslladat a Conesa per a donar-li sepultura digna, després del solemne funeral. Pels carrers del poble, al pas del fèretre, el poble sencer s’agenollava espontàniament. Havia estat el seu rector en vida, ara era el seu intercessor. La seva mare,  que portava com a nom la invocació dels Dolors de la Mare de Déu, podia fer ben seves les paraules del llibre de les Lamentacions: «Tots els qui passeu pel camí, mireu si hi ha un dolor semblant al meu».[91]


7 de setembre
BEAT ANTONI MARIA DE JESUS,
prevere i màrtir
Carmelita Descalç

A l’Albí
A Barcelona, en un lloc desconegut, el martiri del beat Antoni Maria de Jesús, en el ón, Antoni Bonet Seró, de l’Ordre del Carmel Descalç. Que va néixer a l’Albi l’any i que professà al convent de Tarragona l’any 1924, i havent anat a estudiar a Roma rebé allí l’ordenació sacerdotal. Estava destinat a Barcelona on era als seus vint i nou anys director del Col·legi de Teologia. El vint de juliol es trobà amb un germà carmelita joveníssim, el Beat Marcel de Santa Anna (Josep Masip Tamarit) de vint i dos anys. Es refugiaren en una fonda i el tres de setembre foren detinguts. Foren vistos per darrere vegada el set de setembre, dia en què se’ls emportaren sense que es sabés res més d’ells. Ara regnen en Crist.[92]


8 de setembre
BEAT JOSEP PADRELL NAVARRO,
prevere i màrtir

A la Pobla de Mafumet
A Barcelona, a l’Arrabassada, el beat Josep Padrell, sacerdot de la nostra arxidiòcesi, natural de la Pobla de Mafumet, l’any 1889. Al Seminari esdevingué un mestre de musica sacra i segons Mn. Joan Grifoll, cal considerar-los entre els millors. D’ell és la cèlebre composició «Magnus sanctus Paulus», estrenada el 1924. L’any 1936 era beneficiat organista de l’Espluga Calba. Foren detinguts a Barcelona, juntament amb el seu germà Lluís i foren portats a la mort. Pel camí el benaurat màrtir donà l’absolució al seu germà i li digué: «No et preocupis, Lluís, la mort no és res» i també: «Perdona’ls, Lluís, perdona’ls, no guardis rancor a ningú». Quan descendiren del vehicle el Lluís es va abalançar sobre el cap dels milicians, lluitaren uns cinc minuts; mentrestant, un altre milicià li donà un fort cop de culata al ventre; El Lluís fugi de l’assassí i pogué fer-se escàpol. Mossèn Josep estava immòbil, de peu. El Lluís es precipità entre el matossar d’un jardí i quedà enganxat en una xarxa metàl·lica, després girà el cap i veié amb horror, a la llum dels fars de la camioneta, com a trets mataven al seu germà estimat,  també el venerable i digne sacerdot, i que ara, glorificat per l’Església, intercedeix per nosaltres.[93]


13 de setembre
BEAT JOQUIM BALSELLS BOSCH,
prevere i màrtir

A l’Espluga Calba
A prop de Fontscaldes, a un indret on hi havia un pou de calç, el benaurat martiri del beat Joaquim Balcells, era el mossèn de sant Jaume apòstol de Vallespinosa, nascut a l’Espluga Calba el 1900 i ordenat de prevere el 1927. Humil i piadós, caritatiu fins al màxim amb als pobres, ja que ell mateix era pobre i des de la infància havia conegut la pobresa. Des de petit que havia viscut amb els seus pares a Vimbodí. Obligat a sortir del poble decidí de portar una vida errant, amagat per les muntanyes, amb el seu pare que era ancià i malalt. Passaren fam i molta necessitat. Finalment es presentà a Vimbodí confiat que allí salvaria la vida. Anava amb la sotana, descalç, portava el rosari a les mans, «l’única arma que tinc», digué. Va demanar unes espardenyes, cosa que no li fou concedit. Li fou respost: «Al lloc on vas no les necessitaràs». Després portat a Fontscaldes, a dos quarts de quatre de la tarda fou mort. Amb els peus descalços, fent honor a la germana pobresa que sempre havia viscut, entrà en la terra sagrada del martiri i de la glòria de Déu. Fou enterrat al cementiri de Fontscaldes. Déu per l’Esperit que li fou donat omplí el seu cor del seu amor en aquest món i en l’eternitat.

  
18 de setembre
BEAT ANASTASI LLUC I COMPANYS
Germans de les Escoles Cristianes

A Tarragona, el martiri dels germans de la comunitat col·legi de la Salle a Tarragona: el beat Anastasi Lluc, de 27 anys, el beat Nicolau Adrià de 22 anys, el beat Honori Sebastià, de 25 anys i el beat Climent Faustí, de 21 anys. Van veure com l’església era incendiada i l’escola saquejada diverses vegades amb tot el material escolar destrossat i com molts dels germans de Tarragona i Cambrils havien estat empresonats als vaixells-presó. Cregueren oportú d’anar a la Fonda Nacional per a fer-se passar per estudiants i salvar la vida. Una dona que treballava allí denuncià l’amo de la fonda pel delicte d’amagar religiosos, el dia divuit foren a cercar-los i a la carretera de Barcelona, entre Ferran i Tamarit, al «tomb del Mariner», en una tarda tristíssima, fosca i plujosa, foren assassinats des del cotxe mateix on anaven els milicians. Els seus cossos foren deixats allí, insepults. Aquests joves religiosos, dignes de ser recordats, no van negar a Crist i van ser fidels a la fe i el Senyor els dóna per heretat una anomenada perpètua.[94] Els van occir perquè portaven el nom del Senyor Jesús dins del seu cor, si haguessin estat del món, el món els hagués estimat com a cosa seva, però com que no ho eren, perquè el Senyor els havia cridat, van ser odiats i sabien que aquest mateix món havia odiat a Jesús abans que ells i que els deixebles no poden ser més que el Mestre.[95]


Dia 23 de setembre
BEATA MARIA JOSEPA DE SANTA SOFIA
verge i màrtir

A la Parròquia de Sant Francesc (Tarragona)
A Benicalp, al Regne de València, la beata Maria Josepa de Santa Sofia (del Río Mesa), verge, de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, de 41 anys, nascuda a Tarragona, batejada a la parròquia de Sant Francesc de la ciutat, a la Rambla Vella. Es refugià a casa de la seva madrastra, Maria Sofia Teresa Ximenes Ximenes, que vivia a la ciutat de València, juntament amb una tieta religiosa, de la mateixa Congregació, la beata Purificació Ximenes. Detingudes i assassinades a la cruïlla d’un camí veïnal entre Benicalap i Campanar. Fou mort també un fill de la beata Sofia Teresa Ximenes, discapacitat per paràlisi infantil, de nom Lluís. El noi fou mort al Picadero de Paterna, abans que la seva mare. Era per professar el nom de Jesús que la seva sang va ser vessada i el seu martiri proclama l’eficàcia de la gràcia de Crist, que fa que la força es manifesti en la feblesa i els dèbils siguin forta a donar testimoni, com ho feren aquestes dues Germanes Carmelites i aquesta mare de família.[96]


25 de setembre
BEAT JOSEP MARIA VIDAL SEGÚ,
 prevere i màrtir.
De l’Ordre dels Predicadors

A la Secuita
El beat Josep Maria Vidal, prevere de l’Ordre dels Predicadors, que passà a la glòria després de donar a Barcelona un admirable testimoni de la fe en aquest dia de l’any 1936. Havia estat ordenat sacerdot el Dissabte Sant del mateix any del martiri, amb només 24 anys. Havia trobat refugi a un mas de Piera, i quan el detingueren estava ajudant a la verema. Quan li portaven noves dels seus germans màrtirs de l’Orde deia: «Ells m’han ensenyat el camí del martiri». Quan el prengueren per afusellar-lo exclamà: «Déu m’ajudarà». Unit a Crist, el cep veritable, donà un fruit que dura per sempre. [97]


26 de setembre
BEAT ANDREU FELIU BARTOMEU
 I BEAT PAU CASTELLA BARBERÀ,
religiosos i màrtirs
Missioners Fills del Cor de Maria

A la Selva del Camp
A Reus, al barranc de la Quadra[98], a prop del cementiri el martiri del beat Andreu Feliu, que nasqué a la Selva del Camp l’any 1870. Tenia, doncs, 66 anys. Al mateix i en el mateix lloc el beat Pau Castellà, de setanta quatre anys. Formaven part de la comunitat dels Missioners Fills del Cor de Maria (Claretians) que hi havia llavors a la Selva del Camp. Tots dos havien estat missioners a Fernando Poo. El treball a les missions era ardu i perillós, sobretot per la malària. El beat Pau des del 1893 al 1908 i el beat Andreu des de 1903 a 1934. El treball d’aquests dos germans coadjutors fou infatigable. La comunitat de la Selva es dispersà el 20 de juliol i amb moltes penalitats visqueren amagats a diversos llocs del terme de la Selva, amb la por de no ser detinguts i amb la por, encara més gran, de no comprometre llurs famílies. Els dos eren fills de la Selva, els dos havien estat missioners a les terres africanes, els dos havien tornat malalts de les missions, els dos ara donarien junts la vida per Crist. Amb el seu martiri mostraren fins a quin punt estimaren el Senyor i a la seva Església. La Mare de Déu, invocada a Paret Delgada, sostingué la seva fidelitat.[99]


29 de setembre
BEAT PAU BORI PUIG,  prevere i màrtir.
De la Companyia de Jesús

Al Vilet de Maldà
A Valencia el beat màrtir Pau Bori, prevere i religiós de la Companyia de Jesús, que lliurà el bon combat de la fe tal dia com avui. El Beat Pau Bori era nascut al Vilet de Maldà, de la nostra arxidiòcesi l’any 1864. Ingressà al Seminari de Tarragona, i l’any 1888 fou ordenat prevere ; després de tres anys d’exercir el ministeri, ingressà a la Companyia de Jesús, exercint d’arreu amb un gran zel el ministeri sacerdotal, sobretot en la predicació dels Exercicis Espirituals. Quan quedà suprimida la Companyia de Jesús es quedà a València, en els dies de la revolta es refugià com un ancià més a una de les cases dels Ancians Desemparats, però fou delatat i el dia dels Sants Arcàngels fou afusellat. Juntament amb el ell el beat Vicenç Sales, religiós, també de la Companyia de Jesús.[100]



OCTUBRE


Dia 10 d’octubre
BEAT AUGUST MARIA,
religiós i màrtir
Germà de les Escoles Cristianes

A la platja llarga, a Tarragona el martiri del germà de la Salle, beat August Maria[101]. Formava part del grups de joves Germans que s’havien hostatjat a la Fonda Nacional de Tarragona i que havien estat executats el dia 19 de setembre a la carretera de Barcelona. Ell romangué estès a terra, però la vida li fou preservada. Deambulà un mes per aquells contrades sense acostar-se a ningú. Dormia al ras i s’alimentava de les herbes boscanes.  Alguns el veien i pensaven que era un capellà fugitiu. Finalment un del Mas de Sant Rafel el denuncià, el trobaren i l’executaren a la platja llarga. Qui ho van veure afirmaren que estava extenuat, no se sostenia a sí mateix i que el portaven. Abans de matar-lo s’assegué a una roca de la platja i deia: «Per què em voleu matar si Déu ja va salvar la vida una vegada, sóc germà de la Salle, educaré bé els vostres fills». Dispararen el seu cos i fou mort. El Senyor esperava el seu servent en la platja del Regne, talment aquell dia els apòstols en el mar de la Galilea.

Dia 23 d’octubre
BEAT AGAPITO GORGUES I MANRESA,
prevere i màrtir.

A Cervià de les Garrigues.
A Cervià de les Garrigues, la mort gloriosa del beat Agapito Gorgues, que havia estat ordenat el vint i vuit de juny del 1936 i residia, esperant el destí, a la seva casa paterna. El dia 12 de juliol havia cantat Missa Nova i fou un dia d’una gran festa. Amb el sant crisma encara fresc a les mans sofrí el martiri que s’escaigué tal dia com avui. Abans havia manifestat als seus familiars que: «Si mai sabessin el nom dels seus assassins els perdonessin com ell els volia perdonar». Cada dia des del dia 2 d’agost fins el dia del seu martiri resava les tres parts del rosari agenollat. Tal dia com avui el troben mort en un corral. +Els fidels es planyeren per la mort d’un sacerdot tant jove, però ell participa de la joventut eterna del Crist, a qui el beat Agapito estimà més que la seva pròpia vida. Ara ell intercedeix per nosaltres. El seu cos es venera a la parròquia de sant Miquel de Cervià on havia nascut l’any 1913.[102]


Dia 24 d’octubre
BEAT ROBERT MOTSERRAT BELIART,
prevere i màrtir
Fill de la Sagrada Família

A Montcada el martiri del beat Robert Montserrat, que havia nascut a Reus l’any 1911, celebrà Missa nova, amb els seus pares i familiars al Santuari de Misericòrdia de Reus, amb només vint i quatre anys. El Senyor el cridà vers ell i el glorificà en l’Església, ja que no hi ha un amor més gran que el que dóna la vida.[103]



NOVEMBRE

Dia 11 de novembre
BEAT JOSEP BRU RALDUÀ,
prevere i màrtir.

A Tarragona (Parròquia de la Santíssima Trinitat) i al Capítol Catedral
A Torrembarra, al cementiri, la mort gloriosa del beat Josep Bru, ja era ancià, havia nascut l’any 1870 a Tarragona i rebé el presbiterat l’any 1896. Canonge de la catedral, jutge metropolità i professor del Seminari. Es dedicà especialment al ministeri de la confessió i de la direcció de les ànimes. Tenia el do del discerniment d’esperits. Des del 27 de juliol que estava detingut a la presó vaixell fins que un dia, com avui, amb la resta dels companys fou dut a la mort martirial. S’ha escrit que al lloc del seu captiveri continuà exercint el seu ministeri de confessor. Unit a Crist, el cep veritable, donà un fruit que perdura per sempre.[104]


En el mateix dia 11 de novembre
BEAT JOAN ROCA VILARDELL,
prevere i màrtir

A Gurb (Osona) i al Capítol Catedral
A Torredembarra, al cementiri, la mort martirial del beat Joan Roca, natural de Gurb de la Plana (Osona) nasqué l’any 1905. Ordenat a Vic l’any 1929 va exercir amb zel el seu ministeri en diverses parròquies del seu bisbat. Aconseguí el benifet de xantre de la Catedral de Tarragona. Encarcerat als vaixells presó del Port de Tarragona des del començament de la persecució religiosa, va ser tret, tal dia com avui, amb vint i tres companys més i dut a la mort amb la qual havia de glorificar a Déu. Les seves restes són al seu poble natal on és recordat. [105]


En el mateix dia 11 de novembre
BEAT MIQUEL SALUDES CIURET,
prevere i màrtir
A Sant Miquel d’Alforja.
A Torredembarra, al cementiri, el beat Miquel Saludes, fill d’Alforja (1867), ordenat prevere de l’arxidiòcesi l’any 1891. Era rector jubilat de les Borges del Camp i residia a Riudoms; detingut, amb el seu germà Isidre, fou objecte de mofa pels carrers del poble i conduït al Río Segre on romangué empresonat fins el dia 11 de novembre. Aquest dia, amb tant altres companys, fou tret de la presó i portat a una mort amb la qual el servent de Déu manifestava la glòria de la resurrecció de Crist, mai negà la seva condició sacerdotal a la qual fou fidel tota la vida fins a una mort tant gloriosa, ajudant Santa Maria, invocada a Puigcerver, que ell estimava tant.[106]

En el mateix dia 11
BEAT JOSEP CECILI DE JESÚS MARIA
prevere i companys màrtirs
De l’Orde del Carmel Descalç

A Torredembarra, la mort gloriosa dels Pare Carmelites Descalços del Convent de Tarragona: beat Josep Cecili de Jesús Maria,[107] de 71 anys, beat Pere de Sant Elies, prevere[108], beat Felip de Santa Teresa[109] de 58 anys i el beat Damià de la Santíssima Trinitat[110] de 40 anys. Detinguts els primers dies de la persecució foren portats a la presó vaixell fins que varen ser trets al vespre de l’onze de novembre del 1936 per a matar-los a la tanca del cementiri de la Torre. El dia 14 de setembre, el dia de la Santa Creu, renovaren la professió, segons el ritual de l’Orde del Carme i es preparaven pel gloriós martiri. La Mare de Déu del Carme, l’escapulari de la qual portaven els rebé en la glòria. Així arribaren a la bellesa del cim del Carmel on només hi habita la glòria de Déu.


En el mateix dia 11 de novembre
BEAT GILBERT DE JESÚS  I BEAT JENARO,
  religiosos i màrtirs
Germans de les Escoles Cristianes

A la tanca del cementiri de Torredembarra, la mort per odi a la fe dels Germans de les Escoles Cristianes, el beat Gilbert de Jesús, en el món, Josep Boschdemont Mitjavila, fill de Cassà de la Selva, on havia nascut l’any 1880, i que per raons de malaltia des del 1935, residia a la casa de Sant Josep de Cambrils. Amb molts altres germans va ser empresonat a la presó - vaixell Riu Segre, fins que fou executat. També el beat Jenaro, en el món, Mariano Navarro Blasco, de Tortejada (Teruel), de 33 anys, que venia de Cuba, on havia estat alguns anys destinat, que seguí la mateixa sort. Déu mateix fou la seva herència.


En el mateix dia 11 de novembre
BEAT FREDERIC VILA,
prevere i màrtir
Missioner Fill del Cor de Maria

També forma part dels vint i quatre que foren trets, a la matinada de l’onze de novembre, que, després d’una nit de confusió, van ser portats a la mort per causa de la seva condició religiosa o sacerdotal a Torredembarra. Allí, a la tàpia del cementiri, col·locats en fila, un a un foren executats. Tots els testimonis afirmen que des que sortiren de la presó vaixell cantaren el Miserere. El beat Frederic Vila havia nascut al Brull (Osona) el 1884. Entrà a la Congregació dels Missioners Fills del Cor de Maria, on professà i fou ordenat sacerdot. Amb una carrera acadèmica brillant esdevingué un excel·lent professor de diverses disciplines a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Al començament de la persecució fou detingut i empresonat, amb tants d’altres, a les presons vaixells del port de la ciutat. El vint i u de juny de l’any 1959 les seves restes foren traslladades i dipositades en una capella de l’església de Sant Agustí, a Tarragona.[111]


En el mateix dia 11 de novembre
BEATS LLUÍS DOMINGO OLIVA
 I BEAT BONAVENTURA TOLDRÀ  RODON
i COMPANYS MÀRTIRS,
religiosos  i màrtirs
Terciaris Carmelites

Al cementiri de Torredembarra el martiri del beat Lluís Domingo Oliva, de Reus, l’any 1892, de 44 anys; també del beat Bonaventura Toldrà Rodón, del Pla de Santa Maria, on havia nascut l’any 1896; també els altres companys del mateix Institut: el beat Julio Alameda Camarero, de Castroceniza (Burgos), de vint i cinc anys i el beat Isidre Tarsà Giriberts, de Fontanet (Lleida), de setanta anys. Al començar la persecució, tots quatre es van refugiar a casa de la família del G. Bonaventura Toldrà, al carrer del Claustre de Tarragona. Aviat van ser detinguts i duts al vaixell presó “Riu Segre”, on estigueren tancats prop de quatre mesos. L’onze de novembre els milicians hi van anar per cridar els religiosos pel seu nom. Encara que els germans haguessin pogut passar com absents en aquella nit de confusió, s’identificaren. Portats amb tot el grup fins a la localitat de Torredembarra, van ser afusellats al costat del cementiri. Els cossos dels màrtirs foren enterrats a la fossa comuna del cementiri on forn morts; després foren exhumats i traslladats amb un immens amor al cor de l’Església del Carme de Tarragona, menys el cos del Benaurat Bonaventura que fou enterrat al cementiri de la ciutat. Ara, però, després de la seva beatificació, les seves restes han estat traslladades a la Capella del Pare Palau, a la casa mare del Carmel Missioner Teresià de la ciutat de Tarragona on són venerades. Al costat mateix del sepulcre del beat Francesc Palau. Una relíquia insigne ha estat posada a la mesa de l’altar de Sant Pere de Torredembarra en la solemne Dedicació d’aquest temple parroquial el dia 15 de juliol del 2014.[112]




[1] Expressió repetida en el martirologi romà.
[2] Lema escollit per a la celebració de les Beatificacions a Tarragona.
[3] CEC 2474.
[4] El meu estimat pare sempre explicava que Mn. Isidre el dia que va morir el meu besavi a Barcelona es va llevar de taula ja que estava dinant i es llevà per a pregar pel seu amic.
[5] Posem per cas i per exemple les grans persecucions de la història de l’Església, de Roma, del terror de la Revolució Francesa ....  El context i els homes concrets que van executar els màrtirs passen a un segon pla, ja no importa per a la seva història. Només importa el testimoni de la fe.
[6] Fou detingut a Mollerussa i des d’allí, portat al vaixell Maó del port de Tarragona, fou dut per tota la ciutat, del port al Seminari amb una mena d’espectacle públic. Canonitzat a Roma el 21 de gener de 1999.

[7] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[8] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003.
[9] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003.
[10] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013
[11] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[12] Amb ell era executat el Beat Eduard de l’Infant Jesús, dels Torms, 39 anys.
[13] De nom Vicente Gallén Ibañez.
[14] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[15] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[16] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[17] L’autòpsia feta el dia 27 desvelava en l’informe forense: «individu jove, amb aparença d’una vint anys, de cabell ros castany, ulls clars i cutis clar, prim, de nas aguilenc» Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[19] Amb ell i en el mateix lloc fou mort Mn. Antoni Parera, de Clarà, prior de l’Hospital de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.
Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003

[20] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[21] Havia anat a cercar refugi Tarragona, on tenia un cosí, Antoni Jordà, No se sap res de les circumstàncies de la seva mort. Només que fou delatat als milicians i detingut per ells. La notícia està treta del Llibre de Defuncions 11, fol 195 de la Parròquia de Sant Joan B. de Tarragona
[22] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[23] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2003
[24] Beatificada a Roma, el 28 d’octubre del 2007
[25] Beatificat a Roma, el 28 d’octubre del 2007. En el mateix dia la mort de Mn,. Enric Claverol, Canonge (d’Àger, Riba-roja- També de JOAN OLIVE, de Valls: 1874 que fou mort a Sant Quirze del Vallès.
[26] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013
[27] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013
[28] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013
[29] Beatificats, a Roma,  el 28 d’octubre del 2007.

[31] Beatificat a Tarragona: 13.10.2013.
[32]Alejandro Arraya Caballero. Era natural de Monasterio de Rodilla (Burgos).L’any 1922 ingressà la Noviciat Menor de Cambrils. El dia 14 d’agost vestí l’hàbit de la Salle a Cambrils. Destinat a diverses cases de Catalunya, l’any 1935 acomplí amb el servei militar a Manresa on el destinaren a donar classes als soldats analfabets.
[33] Bernabé Núñez Alonso. Era natural de Santa Maria del Invierno (Burgos). Els seus pares eren molt pobres. Havia quedat orfe de mare als sis anys i   als nou anys de pare; fou batejat el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu.  Ingressà al Noviciat de Cambrils l’any 1916. Havia estat destinat un temps a la Habana, però darrerament estava destinat al col·legi del Sagrat Cor de Tarragona i era encarregat de es classes elementals. Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre 2013.
[34] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[35] Així ho establí l’actual rector: Mn. Francesc Manresa Manresa en ocasió de la seva beatificació. Aquestes beates no van néixer ni van morir a l’arxidiòcesi, però visqueren molts anys la seva vida religiosa en aquest poble, on la Congregació tenia escola. Beatificades a Roma, el 28 d’octubre 2007
[36] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre 2013.
[37] L’acompanyà en el martiri en aquell mateix dia i en aquella mateixa hora: Mn. Francesc Cartanyà, que no entrà en el procés de beatificació
[38] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.
[39] Havia estat vicari a Alforja, posseeixo el testimoni oral de Jesús Crivillé, molt ancià i que havia estat sagristà a la parròquia de Falset i que l’havia conegut d’infant. Li havia fet d’escolà.
[40] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre 2013.
[41] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013
[42] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.
[43] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.
[44] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013.
[45] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[46] En el món Josep Mateu  Aragonés. Beatificat a Roma, el 28 d’octubre del 2007.
[47] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[48] El decret de beatificació fou signat pel Papa Benet, essent Prefecte el Cardenal, Angelo Amato, S.D.B, a la vigília de la solemnitat dels apòstols, Pere i Pau, de l’any 2012. Fou beatificat amb 148 servents de Déu, el 13 d’octubre del 2013.
[49] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[50] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[51] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[52] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[53] Beatificat, a Roma, el dia 1 d’octubre del 1996.
[54] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[55] Beatificat a Tarragona, 13 d’octubre del 2013
[56] Va escriure un llibre que fou molt divulgat: «Vetllades populars», amb un pròleg on exposa el seu pensament renovador.
[57] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[58] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[59] Beatificats a Roma, 25 octubre 1992.
[60] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[61] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[62] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[63] Beatificades a Roma 11 de març del 2002
[64] No entrà en la causa de la beatificació.
[65] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[66] A Tarragona, el 13 d’octubre fou beatificat. No forma part de la causa del Bisbe Borràs.
[67] Mn. Josep Queraltó Serrano, canonge de la Seu Metropolitana, estima aquest relat martirial dels preveres de la seva parròquia, on fou batejat, i rebre per primera vegada l’Eucaristia. Moltes vegades des de fa molts anys s’ha sentit transmissor del testimoniatge admirable dels sacerdots de Montblanc, de la seva vida i de la seva mort. A Montblanc, segons ell, els fidels sempre els va tenir per màrtirs de Crist.
[68] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[69] Portava quan se’l van endur una camisa del pare de Mn. Daniel Barenys Llauradó. Ell era petit i des de la finestra la seva mare li digué: «Ara, Daniel, porten a matar a Mn. Estanislau». Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[70] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[71] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[72] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[73] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[74] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[75] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[76] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[77] Francesc Casademunt Ribas, a Llofriu, Girona, 1872. Tenia 64 anys i portava cinquanta anys de vida religiosa. Era el Director de la Casa de Sant Josep de Cambrils. Formava part de la primera generació de Germans de Catalunya amb arrels molt franceses. Féu el noviciat a Fonséranes (França).
[78] El dia 21 de juliol li fou comunicat qua a les 4h de la tarda havia de quedar desallotjat el gran edifici de la casa de Sant Josep perquè a les 9h vindrien a requisar-lo. Havent reunit el consell de la comunitat decidiren de reunir tota la comunitat a la capella, allí fou consumit el Sagrament, repartiren a tots una manta i aliments i amb moltes llàgrimes als ulls va veure la sortida silenciosa de la gran comunitat: els novicis cap al barranc, resguardats del vent i els escolàstics al pinaret de prop d’allí. Després traslladà a tres germans malalts a la casa del cuiner de la comunitat. Però a les vuit l’alcalde de Cambrils va reunir a la comunitat que es repartiren per cases del poble. L’endemà va començar la gran dispersió. La casa de Sant Josep va esdevenir Hospital Militar i la casa del Sagrat Cor escola pública, la meva mare hi va anar. Molt poc, perquè segons ella, allò no anava de cap manera. Anaven junts nois i noies.
[79] Josep Maria Tolaguera Oliva, a l’Escala, Girona, 1904. Tenia 33 anys i portava 18 de vida religiosa. Pertanyia a la comunitat col·legi del Sagrat Cor de Jesús.
[80] Pere Sisterna Torrent, Llagostera, Girona, 1878. Tenia cinquanta vuit anys i portava trenta anys de vida religiosa. Passà els darrers anys de la seva vida en els treballs manuals de la Casa de Sant Josep, d’una manera oculta i entregada.
[81] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[82] A Cambrils sóc testimoni de la seva memòria. El meu pare sempre explicava el seu record i els records que havia sentit de la bondat i l’amor que tenia als seus feligresos: el besavi del meu pare, Josep Serra i Dalmau va morir  a Barcelona, quan li van comunicar al Sr. Rector la notícia de la seva mort, estava dinant i ell es va aixecar de taula per anar a encomanar a Déu l’ànima del seu amic. Ho vaig sentir explicar moltes vegades.
[83] Modest Godó Buscató, de la Selva del Mar (Girona), 1879; de 58 anys i 42 de vida religiosa, era el director de la Casa del Sagrat Cor de Jesús. Molt conegut al poble de Cambrils i devot de Santa Maria del Camí. Fundà la Congregació Mariana allí.
[84] Nicolás Rueda Barrocanal de Quintanavides (Burgos), 1894. De 42 anys i 26 de vida religiosa. Era un humil fill de Sant Joan Baptista de la Salle. Sojornava a Cambrils per causa d’una malaltia. Es deicava al manteniment de la casa i era catequista dels novicis menors. Li agradava de fer pessebres.
[85] Josep Camprubí Corrubí, de la Palmerola (Ripollès) 1888, De 48 anys d’edat i 15 de vida religiosa. Infermer de la comunitat. Caritatiu, prudent i reservat. Sempre deia que la vida cristiana era la manera de ser feliç en aquest món i en l’altre.  
[86]  Modest Pamplona Falguera, de Berga, 1907; havia vestit l’hàbit lasallià el 1923. Tenia vint i nou anys.
[87]  Javier Angel Pradas Vidal, de Culla (Alt Maestrat), 1896, De 41 anys i 25 de vida religiosa. Era el sotsdirector de l’Escolasticat. Mai es volgué treure l’hàbit de religiós.
[88] Cesareo España Ortiz, de Pancorbo (Burgos), 1886. De 50 anys d’edat i 34 de vida religiosa.
[89] Beatificats a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[90] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[91] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[92] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[93] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013. El seu nebot Mn. Josep M. Padrell, actual rector del Vendrell, el dia de la seva ordenació portava el cíngol que cenyia l’alba del seu oncle màrtir.
[94] Anastasio Lucas (Lucas Martín Puente, nació en Quintanilla del Coco (Burgos) en 1908. Profesó en 1926. Ejerció su apostolado en varios destinos. Destacó por la piedad profunda y el amor a la vocación. En su exterior reflejaba auténtica paz y gozo. Clemente Faustino (José Fernández Sáenz), nació en Logroño el año 1915. Profesó en 1931 y desarrolló su apostolado en el internado de Tarragona. Era piadoso, trabajador, abnegado. Honorio Sebastián (Sebastián Obeso Alario) nació en Añoza (Palencia) en 1910. Profesó en 1928 y ejerció su apostolado en Cambris y Tarragona. Destacó por la energía y fuerza de voluntad, el amor a los niños y la eficacia en la clase. Hno. Nicolás Adriano  (Juan Pérez Rodrigo), nació en Retascón (Zaragoza) en 1914. Profesó en 1931 y ejerció su apostolado en Barcelona y Tarragona. Como religioso y educador se manifestó muy piadoso, serio, exigente en el trabajo. Beatificados el 13-X-2013». Tots eren molt joves i d’infants havien vist el mar i el cel del meu poble i la fragància dels camins on passejaven els dijous de la recreació fins als pinars. Déu meu.
[95] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.

[97] Beatificada a Roma, 11 de març del 2002.
[98] És un lloc temible, allí van ser morts molts sacerdots i laics. Allí es va maleir el nom de Déu. És molt a prop del cementiri de Reus.
[99] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[100] Beatificat,  l’onze de març del 2001 per Sant Joan Pau II.
[101] En el món es deia Arsenio Merino Miguel, i havia nascut a San Cebrián de Muda (Palencia). Tenia 42 anys d’edat i vint i set de vida religiosa.
[102] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013. Estava destinat a la Delegació d’Argentina.
[103] Beatidificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[104] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[105] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013.
[106] Rebé sepultura al cementiri de les Borges del Camp. Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013. L’estimat Mn. Isidre Saludes, un nebot seu ha viscut amb amor, goig i agraïment la beatificació del seu oncle, el qual conegué i estimà.
[107] En el món, Josep Alberich Lluch, de Benicarló on va néixer l’any 1865.
[108] En el món, Pedro de Eriz Eguiluz, de Barajuén del Valle de Armayona (Àlaba), nascut l’any 1867,
[109] En el món, Felipe Arce Fernández, de Arroyo de Valdivieso (Burgos) on va néixer l’any 1878.
[110] En el món, Damián Rodriguez Pablos, de Pedroso de Armuña (Salamanca) on va néixer l’any 1891.
[111] Beatificat a Tarragona, el 13 d’octubre del 2013,
[112] Beatificats a Tarragona el 13 d’octubre del 2013.