dijous, 17 de desembre del 2015

ANY SANT DE LA MISERCÒRDIA 4t. DIUMENGE D’ADVENT – DOMINICA RORATE

ANY SANT DE LA MISERCÒRDIA

L'Església té la missió d'anunciar la misericòrdia de Déu, cor bategant de l'Evangeli, mitjançant el qual ha d'assolir la ment i el cor de tothom. L'Esposa de Crist fa seu el capteniment del Fill de Déu que surt a trobar tothom, sense excloure ningú.(MV 12)


4rt. DIUMENGE D’ADVENT – DOMINICA RORATE

  
La misericòrdia té pressa per manifestar-se

El Quart Diumenge d’Advent és gairebé una festa mariana. L’Advent cristià culmina amb la qui ens dóna el Fill, Maria.

La litúrgia de l’Església de Milà celebra avui la festa de l’Encarnació del Verb i en la litúrgia hispànica el dia 18 de desembre se celebrava una de les grans solemnitats marianes, que ha perdurat encara en alguns llocs amb el títol de Maria sota el nom de la Mare de Déu de l’Esperança.

La cèlebre oració col·lecta de la Missa De Beata; aquesta oració és d’alt valor teològic perquè expressa la unitat del misteri pasqual i el misteri de l’Encarnació i es demana que  els qui hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill. Siguem conduïts per la seva passió i mort a la glòria de la resurrecció. Es una oració que ha entrar en la pregària del Àngelus quotidià.  Encara és més bella la pregària de les ofrenes: el mateix Esperit que santificà les entranyes de Maria és el qui santifica el pa i el vi de les ofrenes del poble de Déu. El prefaci és el II d’Advent en el qual es fan present els qui anunciaren l’adveniment del Messies, els profetes, entre ells el darrer, Joan el Baptista, i Maria que esperà plena d’amor.

Les Lectures

La primera lectura escoltem la solemne profecia de Miquees sobre el naixement del Messies, el qual es presentarà a fer de pastor, amb la majestat del seu Déu i amb la glòria del nom del Senyor. Ell serà la pau.

El salm responsorial ens fa reprendre la pregària i l’esperança d’Israel. Es segurament el salm més propi de la litúrgia de l’espera del Senyor: Veniu i visiteu aquesta vinya que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta.

En la segona lectura escoltem la bella i profunda reflexió de l’autor de la carta als Hebreus: el Fill quan entra en aquest món ho fa per complir la voluntat del Pare. L’obediència del Fill ens ha salvat: A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Crist, feta una vegada per sempre per complir »aquesta« vo9luntat de Déu.

I en aquest Cicle escoltem l’Evangeli de la Visitació de Maria a Elisabet. I en aquest Evangeli cal considerar que Maria és l’arca de la nova aliança, ja que ella porta en el seu si la presència de Déu.

Indicadors per a la predicació

La misericòrdia com expressió de la condescendència divina ve a la terra. El qui havia de venir com a Pastor amb la majestat del seu Déu i amb la glòria del Nom del Senyor, el qui serà la Pau, Maria el porta en el sí. Realment cal que escoltem amb admiració com Déu prepara l’adveniment del seu Fill al món. La pregària del salm, la llarga esperança d’Israel s’acompleix. Finalment Déu ens farà veure la claror de la seva mirada i serem salvats. Aquesta claror de la mirada de Déu la trobarem en l’Infant Jesús. Ara és encara a les entranyes de Maria, que esperà plena d’amor el seu Fill, i se n’anà decididament a la Muntanya (fixeu-vos que la paraula Muntanya en el leccionari va en majúscula, ja que no és una muntanya qualsevol, és la Muntanya del Senyor, la del temple). De fet, l’Infant que naixerà serà presentat al temple i la glòria de Déu prendrà possessió de al casa que li pertany.

Se n’anà joiosament o decididament, amb pressa, per comunicar la bona nova a la seva cosina, Elisabet. Les dues dones es troben i joioses, com només ho sabrien fer, dues dones orientals, se saluden mútuament. El qui Elisabet porta en el sí ja té pressa per a fer de precursora i salta d’entusiasme a les seves entranyes. La Visitació de Maria a Elisabet respira una gran i íntima alegria. El Messies serà donat al poble de la fe, representat per Maria: Feliç tu que has cregut!

Maria és l’arca de la nova aliança (foederis arca) que porta el Fill a les entranyes. Ella no anuncia l’Evangeli, sinó que porta l’Evangeli en el seu sí. Maria esdevé una vegada més icona de l’Església, i en certa manera, icona o imatge de cada creient. L’Església porta en el seu sí l’encarnació de la Misericòrdia de Déu. I l’Església, talment, com Maria, ha d’anar decididament a l’encontre dels homes, ha de sortir i posar-se en camí per portar aquesta misericòrdia entranyable al món. Celebrar el Nadal del Senyor és celebrar aquest gran do i aquesta missió.  Adonem-nos no és Elisabet la que marxa, sinó que és Maria que emprèn el camí. No va sola porta el seu tresor, el Fill de la seva fe. Per això serà «Beneïda entre totes les dones».  Beneïda sigui l’Església quan porta la misericòrdia de Déu al món. Beneïts els creients que porten la misericòrdia i emprenen un camí. L’abraçada de Maria amb Elisabet és l’abraçada dels dos testaments, és en el fons l’abraçada de Déu amb la humanitat. La misericòrdia no coneix demora, la misericòrdia té pressa per exercir. Sant Vicenç de Paul va dir que hem de tenir la mateixa pressa per ajudar a un pobre, que la que tindríem per anar apagar el foc de la pròpia casa si s’incendiés. Tot això té una aplicació eucarística: en la carta als Hebreus hem escoltat  «A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre», aquesta ofrena és l’Eucaristia que rebem i la rebem per acomplir la voluntat de Déu. I la voluntat de Déu és que decididament sortim de casa i decididament emprenem el camí per anar a l’encontre dels altres i portar-los la misericòrdia de Déu, que és el Crist.

Se celebren les bellíssimes fèries d’Advent. Té una gran tradició litúrgica la Fèria III . Aquest dia tothom anava a l’Església i en els monestirs fins i tot els monjos malalts eren portats a l’oratori per poder escoltar l’Evangeli de l’Anunciació, que era proclamat per un sacerdot amb ornaments blancs i amb una candela encesa a les mans. Després es llegia la homilia de Beda el Venerable: Exordium nostrae Redemptionis. Aquesta homilia de sant Beda sobre l’evangeli de l’Anunciació començava així: Exordium nostrae redemptionis, fratres charissimi,hodierna nobis sancti Evangelii lectio commendat, quae angelum a Deo de coelis missum narrat ad Virginem, ut novam in carne nativitatem Filii Dei praedicaret, perquam nos, abjecta vetustate noxia, renovari atque inter Filios Dei computari possimus. Ut ergo ad promissae salutis mereamur dona pertingere, primordia ejus intenta curemus aure percipere. Encara ara és costum, sobretot a Alemanya i al nord d’Itàlia, celebrar les Misses del Rorate caeli els dissabtes d’Advent, tenen la particular que se celebren a les fosques, només il·luminats pels cirials de l’altar i les llànties o ciris que porten els fidels. Així se significa que els fidels esperen a Crist, la veritable Llum del món.  L’Església Anglicana ha conservat aquest costum i revesteixen aquestes celebracions d’una gran bellesa.