«Si un albirés de lluny la seva pàtria i la veiés separada pel mar, veuria a on ha d’anar, però no tindria manera d’arribar-hi. Així és per nosaltres. Anhelem la meta, però enmig hi ha el mar d’aquest món... Ara, però, perquè nosaltres tinguéssim la manera d’anar fins allí, ha vingut d’allà Aquell a qui volem arribar i ens ha proporcionat vaixell per travessar aquest mar. Ningú pot travessar el mar d’aquest món, si no el porta la creu de Crist. No abandonis la creu, ella et portarà»
(S. Agustí, Comentari a l’Evangeli de Joan 2:2)
Aquests responsoris els facilito per a la pregària del Via Crucis. S’anuncia el incipit de cada estació de la manera com és costum. Després un lector llegeix el fragment de l’Escriptura i es fa un silenci intens ple de pregària trencat pel vers: Tingueu pietat de nosaltres. Després tots els fidels alhora declamen els responsoris. Per això caldrà que els tinguin impresos a les mans. És decisiu que siguin recitats fent les pauses. Les pauses estan marcades pel asterisc. A base de fer-ho ho aprenen i hi troben gust. Millor que algú faci el servei de marcar el ritme de la declamació. Els textos estan extrets de la Sagrada Escriptura i de l’Ofici dels Sants Sofriments de la Litúrgia bizantina. Són com una mostra de la bellesa teològica d’aquesta eucologia que ajuda a la contemplació de la passió del nostre Redemptor. També es poden semitonar.
1A. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT
V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.
Jn 18: 37-40
«Pilat li digué:--Per tant, tu ets rei? Jesús contestà:--Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. Li diu Pilat:--I què és la veritat? Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:--Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Ells van contestar cridant:--Aquest, no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler».
Pausa de silenci. V/ Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
El Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots nosaltres. * Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca. * Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, * ell callava i ni tan sols obria la boca. * L'han empresonat i condemnat, se l'han endut. * I qui es preocupa de la seva sort? * Oh Crist, Déu i Senyor nostre, tingueu pietat de nosaltres i salveu-nos.
2A. ESTACIÓ:
JESÚS PREN LA SEVA CREU
Jn 19.6-7.16-17
«Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:--Crucifica'l, crucifica'l! Pilat els diu:--Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Els jueus li contestaren:-Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota».
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. * La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació. * La terra ha donat el seu fruit, el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix. * El veritable arbre de la vida s’ha manifestat en la creu de nostre Senyor Jesucrist * Que el Senyor ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.
3A. ESTACIÓ:
JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA
Mt 11:28-30
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».
No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, * ni una presència que el fes atractiu. * Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor * semblant a aquells que ens repugna de mirar, * el menyspreàvem i el teníem per no res. * Però havent ressuscitat amb els raigs de la seva llum ha omplert de bellesa i de gràcia tot l’univers. * De fet, ell havia pres damunt seu els nostres dolors i les seves ferides ens guarien. * Crist, Déu nostre, concediu la remissió dels pecats els qui amb fe adoren els vostres sofriments.
4A. ESTACIÓ:
JESÚS TROBA LA SEVA MARE.
Jn 19:25-27
«Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: -Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble:-Aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva».
Avui la Verge Immaculada, mirant- vos elevat a la creu, oh Verb, sofria amb les seves entranyes de mare. * Amb el cor traspassat i sofrint des del més íntim del cor fou consumida pels sofriments, * per això ella clamava: «Ai de mi, fill meu, ai de mi, llum del món, * ¿perquè t’haig de veure crucificat? ¿elevat davant meu, oh Anyell de Déu?» * I els àngels clamaven: «Oh gran i incomprensible Senyor, glòria a vós!»
5A. ESTACIÓ:
EL CIRINEU AJUDA A JESÚS A PORTAR LA CREU.
Lc 23:26
«Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell.»
Beneït sigui Simó de Cirene, que ajudà a portar la creu del nostre Salvador.* Sigui recordat per sempre el qui acompanyà el Senyor amb la seva creu i esdevingué deixeble del qui va dir: «Qui no prengui la creu i em segueixi no pot ser deixeble meu».* Benaurats els compassius perquè Déu els compadirà.* Benaurats nosaltres quan prenem la creu del nostre Salvador i el seguim. * Benaurats en el vostre Regne, Senyor.
6A. ESTACIÓ:
LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS CAMÍ DEL CALVARI
2 Co 4:6
«El mateix Déu que digué: Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il•luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist».
Digues-me, amor de la meva ànima, on pastures el ramat, on el fas reposar quan és migdia,* perquè no vagi perduda darrere els ramats dels teus companys. * Abans que bufi la marinada i s'allarguin les ombres, retorna, estimat meu. * Filles de Sió, sortiu, contempleu el rei Salomó amb la corona que li posà la seva mare el dia de les seves noces, el dia de la joia del seu cor. * Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, manifesta’m el teu rostre, amor de la meva ànima.
7A. ESTACIÓ:
JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA
1 Pe 2: 21b-24
«També Crist va patir per vosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades. Ell no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. Quan l'insultaven, no tornava l'insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, us curava».
Vet aquí que l’Espòs ha vingut al cor de la nit: Benaurat el servent que trobarà vetllant. *Ai d’aquell que trobarà dormint! Vetlla, doncs, no dormis, ànima meva, perquè no siguis lliurada a la mort i les portes del Regne no es tanquin davant teu; * per això, aixeca’t ara i canta: «Sant, Sant, Sant, és el Senyor, el nostre Déu». * Jo contemplo la vostra cambra nupcial, Senyor, però no tinc el vestit de noces per entrar-hi, blanquegeu, doncs, el meu vestit, vós que resplendiu de llum, salveu-me, Senyor. * Per les pregàries de la Mare de Déu, tingueu pietat de nosaltres.
8A. ESTACIÓ:
JESÚS CONSOLA LES DONES DE JERUSALEM.
Lc 23:27-31
«El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:--Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!" Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?»
Els meus ulls no paren de plorar, no poden estar-se'n, fins que el Senyor, des del cel, s'inclini i ho vegi. * Em moro de dolor quan contemplo les filles de la meva ciutat. *Abocaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit de compassió, llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d'un fill únic.* Senyor, adorem els vostres sofriments, mostreu-nos també la vostra gloriosa resurrecció.
9A. ESTACIÓ:
JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA
Lc 22: 28-30a-31-32
«Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne. »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans. Pere li digué:--Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort! Però Jesús li respongué:--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes».
Contemplant l’Anyell immaculat portat a ser immolat, consumida pel dolor, Maria l’acompanyava i clamava en el seu cor: * «¿On vas fill meu? ¿On vas tant de pressa en aquesta cursa? * ¿És que hi ha unes altres noces a Canà per canviar de nou l’aigua amb vi? Allí t’acompanyaré i allí t’esperaré. * Digues-me una paraula, oh Verb, no passis silenciós davant meu, perquè tu ets el meu fill i el meu Déu! * Per la infinita compassió que per nosaltres heu manifestat, oh Crist, Déu nostre, tingueu pietat de nosaltres.
10A. ESTACIÓ:
EL SENYOR ES DEPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES PER A SER CRUCIFICAT.
Jn 19: 23-24
«Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:--No 'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats».
Enmig de la terra, Crist, Déu nostre, acomplíeu amb l’obra de la salvació. * Estenent els vostres braços immaculats damunt la creu heu obert el vostre cor * i mentre us crucificaven abraçàveu totes les nacions que cridaven: Glòria a vós, Senyor, glòria a vós. * Sofrint tot això el Senyor cridà: * «Pare, perdoneu aquest pecat, perquè les nacions coneguin la Resurrecció i la vida eterna» * i els pobles cridaven de goig: Glòria a vós, Senyor.
11A. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS CRUCIFICAT
Jn 19: 18-22
«Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat:--No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus." Pilat contestà:--El que he escrit, ja està escrit».
Senyor, vós heu acollit un lladre de mans ensagnades, acolliu-nos també a nosaltres amb ell, * perquè sou bo i amic dels homes. * El malfactor, crucificat al costat de Jesús, suplicà amb una gran fe: * «Recordeu-vos de mi en el vostre Regne» * i en un instant fou salvat. * Ell fou el primer que obrí les portes del paradís i hi entrà. * Acull el nostre penediment que també nosaltres diem: * Recordeu-vos de nosaltres, Senyor, en el vostre Regne.
12A. ESTACIÓ:
JESÚS MOR A LA CREU
Jn 19: 28-30
«Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:--Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:--Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit».
Que calli tota la creació perquè el Fill estimat del Pare acaba de morir. Els àngels plens d’estupor es velen els ulls. Els fonaments de la terra trontolla, el vel del temple s’esquinça. El sol s’enfosqueix i la tenebra cobreix la terra.* El centurió crida: «Veritablement aquest home és el Fill de Déu». * Mirant-lo suspès a la creu, aquella que el portà al món exclama: * «Quin misteri més inusitat contemplo! ¿Com pots morir a la creu, fill meu? ¿Com pots morir, oh Donador de la Vida? * Crist, Senyor Déu nostre, manifesteu-nos la glòria de la vostra resurrecció.
13A. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU
Jn 19:32. 35.38
«Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús».
Tota la carn santíssima del nostre Salvador ha suportat ignomínia per nosaltres: * el cap, les espines; el rostre, les escopinades;* les galtes, les bufetades; * l’esquena, els assots, * la boca, la fel barrejada amb vinagre; * les oïdes, les blasfèmies; * les mans, la canya de la mofa;* tot el cos estirat damunt la creu, les mans i els peus, els claus; i el cor, la llança. * Oh Senyor, que heu patit per nosaltres i us heu abaixat perquè nosaltres fóssim elevats al vostre Regne. * Senyor, Salvador nostre, tingueu pietat de nosaltres.
14. ESTACIÓ:
JESÚS ÉS SEPULTAT.
Jn 19:40-42
«Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús».
«L'han sepultat amb els malfactors a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia. * «El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se'n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d'ells. * Per això els hi dono tots en possessió, perquè s'ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. * Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.»
O bé:
Veniu, celebrem la memòria de Josep d’Arimatea, la tarda en què va anar a demanar el cos de Jesús a Pilat. * Deia: «Dona’m el vianant que no tenia on reposar el cap! * Dóna’m el cos del vianant que la mare ha contemplat crucificat a la creu». * I pensava: «Com donaré sepultura a aquell que ha mort per mi? Com el cobriré amb un llençol ell que m’ha cobert de tendresa? Quins planys cantaré?». * Oh Crist, Déu nostre, vós canviareu els meus plors en crits d’alegria per la vostra resurrecció. * Nosaltres adorem la vostra passió i la vostra santa resurrecció.
