Preguem:
Us demanem, Senyor,
la gràcia de progressar contínuament en aquella caritat,
per la qual el vostre Fill
va estimar tant el món, que es va entregar a la mort.
Per nostre Senyor Jesucrist.
1. ESTACIÓ – JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Condemnar a Jesús a mort és condemnar l’Amor. Expulsar l’amor de l’existència i del món és un infern, car llavors les forces del mal es desencadenen sense aturador. Només l’Amor pot salvar el món. Només la bellesa del Crist crucificat salva el món de sí mateix, de l’odi i l’orgull dels poderosos que espolien la raça dels pobres, sense nom, condemnats a malviure sense treball ni diners, sense goig.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
2. ESTACIÓ – JESÚS PREN LA CREU
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Prenem amb Jesús la creu de la pròpia vida, tal com és a la seva presència i seguim-lo. El cristià no tant sols estima la creu, sinó que l’accepta i fins tot en dóna gràcies perquè així es pot assemblar amb el seu Senyor. La creu de la nostra vida –tot allò que ens és motiu de sofriment– no és nostra, és també de Jesús. Prenent la seva Creu va prendre totes les nostres i Ell amb el seu amor consola, dóna força i ens acompanya. Ell està al començament del camí de la fe, ens acompanya tota la vida i ens rebrà gloriós en el seu Regne.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
3. ESTACIÓ – JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Jesús humiliat, postrat, a terra, enmig dels carrers de Jerusalem. Calia que fos així perquè els humiliats per la vida, vexats pels sofriments, el trobessin allí, a terra. Jesús els és germà en la seva humiliació. Solidari amb ells, car només un pobre pot comprendre un altre pobre. Ell que estima com un tresor la seva vida.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
4. ESTACIÓ – JESÚS RETROBA LA SEVA MARE
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
En el camí de la vida –amb la creu que ens cal portar de dolor– sempre retrobem la mare. Una mare en té prou amb la mirada per a comprendre-ho tot d’un fill. I Maria pensà: «No et puc veure així, fill meu, preferiria mil vegades la meva mort abans que la teva». La mirada de Maria és de consol, ella «la Compassiva», ella «la plena de misericòrdia». El piadós sant Bernat es pregunta: «Qui patia més, la mare o el Fill?».
Tractant amb un noi, víctima de la drogoaddicció, una mare va dir a un mossèn: Cuide a mi hijo, padre, no lo deje. Sí, l’amor de les mares envers els fills els salven en aquest món i en l’altre. Preguem per les mares que ploren sobre els seus fills.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
5. ESTACIÓ – EL CIRINEU AJUDA A JESÚS A PORTAR LA CREU
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Cirineu, l’estranger que venia del camp, segons els evangelis, representava l’Església. L’Església visible i l’altra Església, la que només Déu coneix. El Cirineu és el representant de tantes persones que ajuden als altres a portar la creu. Beneïts siguin tots els voluntaris, per exemple, que recullen els qui venen de l’infern de la guerra, a la illa de Lesbos. Beneïdes totes les persones que recullen les pateres que arriben a les platges de Lampedussa, on la Creu ha estat exaltada. Beneïts els seus cors i els seus braços. Benaurats tots els qui fan el bé. Benaurats tots els Cirineus del món. Tot el bé que es fa s’uneix a tot el bé que s’ha fet en el món des del seu començament. Un bé que es recollit per Déu, plenitud de bé i d’amor. El Cirineu –que no formava part dels deixebles– ens recorda les paraules tant clares i precises: «Tot el que féreu o deixàreu de fer per un d’aquests germans meus, per insignificant que sigui, m’ho féreu o m’’ho deixareu de fer a mi».
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
6. ESTACIÓ – LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Verònica significa la «la veritable imatge» de Jesús. Al vel de la Verònica (de la veritable imatge) hi ha imprès el rostre de l’home de dolor, el portat a la mort sense motiu. L’home de dolor que dóna la vida i aquesta és la imatge més autèntica de Jesús, la que s’hi assembla més. Aquest és el rostre del Fill estimat del Pare.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
7. ESTACIÓ – JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Jesús cau de nou a terra. Tot era insuportable. També els pecats que portem són insuportables, càrrega feixuga que ens aclapara i ens avergonyeix. El pecat sempre ens humilia, però el pecat més gran és no aixecar-nos, i encara més greu és tirar endarrere i desistir. Postrat a terra –enmig de la cridòria dels soldats i de l’anonimat de la gent que passava– Crist es fa solidari amb els pecadors que som nosaltres, car és pels nostres pecats que moria i cal sentir els braços de Jesús que ens ajuden a aixecar-nos, i la paraula de Jesús, a cau d’orella del penitent: Jo t’absolc dels teus pecats. Tu vals infinitament més als meus ulls que els teus pecats. Ets un fill i una filla estimada de Déu, és per tu que he anat a la Creu, és per tu que he donat la vida, t’estimo i et vull donar la vida eterna».
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
8. ESTACIÓ – JESÚS CONSOLA LES DONES DE JERUSALEM.
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Consoleu, consoleu al meu poble, diu el Senyor, digueu-li que ja ha patit més del que calia, digueu-li que ja li arriba el temps de la seva pau. Preguem pels nostres germans perseguits per causa de la fe, pels cristians de la plana de Mossul a l’Irak i en tants altres llocs del món. Coneixen la mort, l’exili, la violació de les seves filles i la tortura. Les seves Esglésies han estat destruïdes, les icones de la Mare de Déu tirades a terra. Consoleu els nostres germans en la fe. Consoleu els preveres i els religiosos, que els hagués estat tant fàcil de marxar, però s’han quedat allí, amb el seu poble. Que el Senyor consoli l’Església perseguida. Només Ell pot fer. Que arribi allí el missatger de la pau.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
9. ESTACIÓ – JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Per tercera vegada i a prop del Calvari. Jesús encara s’aixeca, cal arribar fins al final. La humiliació del Senyor obre un camí per la vida: «Ell ha ensenyat en Ell mateix el camí de la humilitat per retornar cap a Déu» (diu, sant Agustí ). Tinguem present tantes existències humanes que arriben al límit de les pròpies forces i diuen: «No puc més, Senyor». Els límits del sofriment són veritablement terribles. És com un sentir-se morir. Que aquestes existències trobin els braços de Crist que els dóna la mà i els diu: «Sí que pots, jo estic amb tu». Amb l’amor del Senyor tot és possible. L’Escriptura diu: «Si som constants amb Ell en les proves, també regnarem amb Ell» (2 Tim 2:12a).
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
10. ESTACIÓ – CRIST ES DESPULLAT DELS SEUS VESTITS
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Els pobres vestits del Senyor, la túnica i el mantell de l’Anyell immaculat, xops de sang i de terra. El seu calçat i la cinta vermella que els joves d’Israel portaven per recollir-se els cabells. És la pobresa del Fill de Déu viscuda fins al final i en plenitud.
Ell que predicà la benaurança dels pobres i que digué que el Fill de l’home no té lloc per reclinar el seu cap (Mt.8:20), ara sí que el troba, en el tronc de la seva Creu. Allí reclinarà el seu cap. Tota la Trinitat era present. Tots tres ho sabien, ells que són la substància del mateix i únic Déu. El Pare sabia tot el que el Fill patia, i el Fill sabia tot el que el Pare patia per Ell en el mateix amor crucificat del Sant Esperit. I tot aquest amor, també aquest dolor, era per nosaltres, per mi i per tu. Nu i pobre vingué el Verb en aquest món, nu i pobre el Verb de Déu, revestit d’humanitat, entrarà a la vida de Déu, aquella vida que posseïa amb el Pare. Vet aquí el nou Adam, prop de l’Arbre de la Vida. El primer desobeí i el segon fou obedient fins a la mort i «una mort de creu». La nuesa del nou Adam ens retorna a la innocència original i davant del Crist despullat hem de dir: «L’alegria més gran de la meva vida és ser fill de Déu en tu, Jesús estimat». Si per Quaresma sentim les llàgrimes i el plany d’Adam davant de les portes del paradís perdut, per Pasqua sentim els crits de joia de la humanitat que retroba el paradís i el Regne i la túnica del baptisme, aquella que els soldats no gosaren esquinçar.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
11. ESTACIÓ – CRIST ÉS CLAVAT A LA CREU
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Amb un esgarrifament i un esglai dels qui el seguien la Creu fou elevada. Maria i el deixeble eren allí, amb els pecadors que crucificaven el Fill. L’Església (els apòstols) l’havia abandonat i un dels seus l’havia traït. La Creu és encara elevada sobre el món amb l’immens Gòlgota del sofriment de tota la humanitat i del sofriment innocent. Aquests dies ha arribat la fatídica notícia de les armes químiques esclatades a Síria. Crist és crucificat en tots els innocents, la seva Creu és elevada davant nostre. I no hem de fugir, ni mirar a una altra banda o fer veure que no ho veiem. Maria era allí sofrent, com una mare de Síria que plora pel seu fill mort per causa de les armes químiques. Entre sanglots aquesta dona ha dit: Això és el regne de l’odi. El regne de l’odi és el Maligne que no coneix què vol dir estimar. Preguem per la pau en l’estimada Síria. Que les forces del mal desencadenades allí, com en el calvari, siguin aturades. Preguem en silenci pel do de la pau. Doneu la pau al nostre temps (Silenci).
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
12. ESTACIÓ CRIST MOR A LA CREU
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Com diu el tropari de la litúrgia de l’orient: Que tota la creació calli i tota carn emmudeixi per la mort del Fill estimat del Pare. Realment: «Tot s’ha complert». I allí on el Fill inclina el cap sobre el seu pit, ple de l’amor al Pare, l’Esperit Sant és donat. És el primer fruit del seu retorn al Pare. La vida neix allà on la vida és donada. Crist ha mort amb una doble mirada, vers el Pare, obedient fins al darrer alè de la vida i vers la humanitat. Un únic i un mateix amor. Estic segur que la darrera mirada de Jesús va ser per la mare, com si digués: «Es perquè siguin tots, com tu, oh Mare, que moro».
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
13. ESTACIÓ CRIST ES DAVALLAT A LA CREU I DONAT A LA MARE
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
El cos de Crist és davallat de la Creu. Maria el rep. Era la mare i estremida besa el cos immaculat de l’Anyell. L’han reduït al no res. El cos de Crist glorificat serà confiat a l’Església, el cos de l’Eucaristia, celebrada, rebuda i adorada. (L’Església sense l’Eucaristia no seria res). Però el cos de Crist també són els pobres i desvalguts, la humanitat sofrent. Sobre ells el Senyor també ha dit: «Això és el meu Cos». També el Cos de Crist és l’Església, la tractada sense miraments pel món, avergonyida dels pecats dels seu fills, però també l’Esposa fidel que estima, prega i serveix en els seus sants. En el Cos de Crist davallat de la Creu resplendeixen els fills i filles de Déu (el sant poble de Déu) que viuen la crida a la santedat i que volen estimar Déu per damunt de totes les coses. Són els fills i filles de Déu que viuen i moren amb la humilitat dels fills de Déu i que són cridats a asseure’s a la dreta del Pare amb Jesucrist. Veniu, fills meus, rebeu en herència el Regne que Déu us havia preparat des de tota l’eternitat.
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
14. ESTACIÓ- CRIST ÉS SEPULTAT
Us adorem, oh Crist, i us beneïm. R/ Perquè amb la vostra Creu heu redimit el món.
Recordem els nostres difunts, ells han estat sepultats en la mort de Crist. Són els deixebles de Jesús que ens han precedit a les nostres parròquies i comunitats. Recordem els difunts que no deixen cap amic en aquest món que els recordi. No hi ha res més trist que l’enterrament d’un pobre. Així fou l’enterrament de Jesús. Però el qui va anar a veure de nit a Jesús per por, al final és el qui li compra un llençol per la seva sepultura. El leccionari que tanquem el Divendres de la mort del Senyor és tornat a obrir la nit de Pasqua per anunciar el més gran dels Evangelis i que els conté a tots: No busqueu entre els morts Aquell que viu. Ha ressuscitat. Està amb el Pare. Ens ha donat l’Esperit i ens convoca com Església. El Llibre de la Nova Aliança roman des d’aleshores obert (ningú el pot tancar) com a promesa i llum que il•lumina els nostres passos. La Creu a l’horitzó roman plantada i esdevé, com diu l’apòstol: «Saviesa, escàndol i follia pel món» i ens recorda les paraules de Pau (Col 1:24): «Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església».
Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. R/ Tingueu pietat.
Parenostre per les intencions del Sant Pare i per la indulgència
