EL SALM MISERERE DURANT LA QUARESMA

El meu sacrifici és un esperit contrit i humiliat, vós no el podeu menysprear.

Aquest és el sacrifici que has d’oferir.  No cerquis en els ramats, 
no busquis vaixells per navegar a les terres més llunyanes a buscar perfums. 
Cerca en el teu cor la ofrena que agrada a Déu. 
És  el cor el que has d’esmicolar. 
No tinguis por de perdre aquest cor fet bocins, perquè també el salm diu:
"Oh Déu, creeu en mi un cor ben pur”.

Perquè sigui creat aquest cor pur, cal trencar abans el cor impur.

Sant Agustí, Sermó 19: 23

Durant el temps de la Quaresma molt freqüentment en la Litúrgia de les Hores com en el Salm responsorial apareix el salm 50 (51) al que val la pena dedicar atenció. És el salm penitencial per excel·lència del temps quaresmal. És el més intens i repetit salm penitencial, un cant del pecat i del perdó, la més pregona meditació sobre la culpa i la gràcia. És una bona suggerència que dediquem un dia de la catequesi d’adults a l’estudi d’aquest salm o en altres moments oportuns de tantes reunions que fem els cristians. També en la lectio divina personal. Una cosa és recitar un salm, una altra és assimilar-lo dins del cor. De vegades aquests textos tant familiars passen per alt i no ens aturem a acollir-los com allò que són: Paraula de Déu, donada, en aquest cas, per a ser resada. Santa Teresa de Jesús agonitzà dient una i altra vegada: «Cor contritum et humiliatum non despicies». Que sigui escrita aquesta reflexió per ajudar-nos a pregar amb més saviesa espiritual (sapienter) la Litúrgia de les Hores.

Tots els salms són del Senyor Jesús i, per tant, tots són nostres. Ell els va recitar des de la seva jovenesa fins al vinagre de la creu. L’Església no sap resar el saltiri sense el Crist i des d’ell, des del seu misteri de Pasqua, els prega. En aquest sentit sempre hi ha, ja des del Nou Testament, una lectura cristològica dels salms, testimoniada en la predicació i en els escrits dels Sants Pares.

El «jo» del salm és el «jo» de tota l’Església. Sant Agustí té paraules meravelloses (cf. Sermó 19:2-3) quan diu: «Perquè el Senyor creï en nosaltres un cor pur, cal trencar abans el cor impur». Déu fa de nosaltres una creació nova: «Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou» (2Co 5:17). És en nom de tota l’Església que cal pregar aquet salm. És tota ella que se sent penedida i humiliada per la seva infidelitat i per la seva incapacitat per viure la gràcia i és la que té sempre present el seu pecat. L`Ésglésia sap que només el Senyor li pot regalar un cor nou. Només la gràcia pot operar aquesta transformació. Una gràcia que només pot ser pasqual i per això, en la nit de la Pasqua, després de la darrera lectura del Vell Testament, de la profecia d’Ezequiel, reprén el salm 50 amb l’antífona: Creeu en mi un cor ben pur. És el darrer que canta abans d’anar a les fonts del baptisme, allí, el Senyor li donarà un cor nou. Allí comença la «nova creació» i la «humanitat nova».

Hi ha una saviesa encara més pregona en aquest salm. Cal cristificar-lo des de dalt. L’Escriptura no ho diu, però l’Església ho sap. El Senyor va pregar amb aquest salm des de la creu i el va dir en nom de tota la humanitat. No el va dir amb els llavis, però sí amb la seva humanitat enlairada, (suspensus) i nua. Allí quedà com al descobert tot el pecat del món. Com una mena de confessió general. Hi ha una relació entre la nuesa del primer Adam i la nuesa del segon Adam a la creu. El Senyor des de la creu confessà en la seva humanitat tot el pecat del món, amb la seva humanitat assumida pel Verb de Déu. Mirant Jesús amb els braços oberts a la creu cal dir: «Per la vostra gran misericòrdia esborreu els meus pecats», els de tota la humanitat. Ja que «un de sol va morir per tots», per això un de sol suplicà el perdó i la misericòrdia del Pare. Només ho podia fer en tant que Ell era «el sense pecat». És la pregària del Christus totus, santíssim en el seu Cap, i portant en el seu cor «la humanitat de pecat». Només perquè és l’únic que fou concebut per obra de l’Esperit Sant, de Maria Verge, podia dir el salm en nom de tota la humanitat, passada, present i futura.

De fet, en el salm hi com un pas del regne del pecat, al regne de la gràcia. Un pas que només és possible per la nova creació de la gràcia i que al bell mig del salm es manifesta en les tres epiclèsis a l’Esperit santificador i creador (vv. 12.13 i 14).

En aquest sentit el Miserere és el salm del gran Divendres de la Mort del Senyor, també de cada divendres. El salm 50 és el primer de les Laudes del Divendres Sant. El gran bisbe comentador dels salms, sant Agustí, té un pregon sermó d’aquest salm, justament, el dia de la celebració de la Mort del Senyor. (cf. In Ps 50). La tradició romana (i benedictina) situà durant segles aquest salm com el primer de les Laudes ferials, com un dels salms quotidians, i això té un gran sentit perquè recorda que els cristians vivim sempre en estat de conversió (in statu conversionis). És el perdó de Déu que motiva que confessem els pecats i ens reconeixem pecadors. El dolor dels pecats és sempre dolor de contrició: és contra vós, contra vós sol que he pecat, ja que Ell és bondat infinita. Som els qui hem estat reconcilats per la creu de Jesús i només podem oferir el cor contrit i humiliat. Només tenim això per donar a nostre Senyor. Des d’aquest punt de vista la pregària del salm cinquanta adquireix en cada verset un sentit inospitat per a l’orant. Sí, per a pregar amb el Miserere cal tenir davant dels ulls el Senyor crucificat. I quan es recita el misteriós verset: No em demaneu compte de la sang que he vessat, cal pensar en la Sang Preciosa del Senyor, vessada per la nostra salvació. És aquesta la sang que els homes han vessat en la història que inclou el dolor de tots els innocents i de totes les injustícies. És en la contemplació de la Creu salvadora de Jesús que hem de dir aquestes paraules, citades per sant Pau: Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre judici. La sentència que Déu ha donat des de la creu de Crist (el veritable judici del món) no és la ira ni el càstig, sinó el perdó i la misericòrdia ja que: «Déu continua fidel, encara que tots els homes siguin infidels» (Rm 3:4). Aquesta és la justificació cristiana. Serà també Ell, el Senyor, qui al matí de Pasqua obrirà els nostres llavis per a una lloança nova i li serà retornada el goig de la salvació. I acceptarà aquest sacrifici en la nova Jerusalem.

El salm és molt apte per a la lectio divina durant la Quaresma. Es tracta de recitar-lo, fer-ne una breu explicació i compartir els sentiments i les paraules del salm en comú. És importantíssima la recitació pausada per interioritzar el text, cada asterisc marca la pausa i el breu silenci. Es pot preguntar al grup: ¿Quin verset us ha tocat més al cor? I començar el diàleg. És a través d’aquesta pregària que podrem descobrir la veritat del fons del cor i des d’aquesta veritat convertir-nos al Senyor que ens ha estimat tant i ha manifestat la seva misericòrdia.

X

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;

per la vostra gran misericòrdia,
esborreu les meves faltes;

renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.

Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls.

Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte.

Vós sabeu que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador.

Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre meu m'heu ensenyeu tenir seny.

Aspergiu-me amb l'hisop, que quedi pur;
renteu-me, i seré més blanc que la neu.

Deixeu-me sentir els crits de festa.
Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!

Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.

No em llanceu de la vostra presència,
no em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que un esperit magnànim em sostingui.

Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat.

No em demaneu compte de la sang que he vessat, +
i aclamaré el vostre perdó, *
Déu meu, Déu que em salveu.

Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.

Les víctimes no us satisfan,
i us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.

La víctima que ofereixo és un cor penedit;+
un esperit que es penedeix,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,
reconstruïu les muralles de Jerusalem.

Llavors acceptareu els sacrificis,+
l'ofrena sencera dels holocaustos,
llavors oferiran vedells al vostre altar.

X
Senyor Jesucrist, és contemplant-vos a la creu, donant la vida per nosaltres on podem comprendre l’amor i la compassió del Pare del cel, que sempre perdona i santifica; accepteu el nostre cor penedit i humiliat perquè l’Esperit de santedat creï en nosaltres un cor nou i els nostres llavis s’obrin a una lloança nova, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Nota:
L’ús litúrgic secular ha determinat que el salm sempre es reciti amb els genolls flectats, actualment no està preceptuat en cap cas.


NOTA IMPORTANT:
Podeu baixar-vos aquest text en forma de document pdf., per a poder-lo imprimir, clicant AQUÍ.

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret: