Per
Quaresma, quan combreguem, entrem en comunió amb el Crist, que per nosaltres va
dejunar quaranta dies i quaranta nits en el desert, allí també va ser temptat per
l’Adversari i no va sucumbir a la temptació de convertir unes pedres amb pans,
ell que donaria el seu Cos glorificat i immaculat com el pa de la Vida. Això és
possible gràcies a la pregària més alta, després del Parenostre, que és la
Pregària Eucarística. Es realment una actio i cal que el sacerdot
interioritzi aquesta pregària, la visqui i la proclami, sense afectació,
solemnement i pausadament, per tal que entri com un ruixat en el cor de
l’assemblea orant.
Per
la invocació de l’Esperit Sant i les paraules santes de la consagració el pa i
el vi esdevenen per la conversió substancial el Sagrament santíssim del
Cos i de la Sang del Senyor. Llavors s’ofereix el Pare, a manera de memorial,
l’ofrena del Crist a la creu (us oferim. oh Pare, el pa de la vida i
el calze de la salvació). Amb la presència del Senyor damunt del banquet de
l’Aliança, nova i eterna, la pregària eclesial continua, amb la invocació de
l’Esperit Sant, en cercles cada vegada més grans.
Primer
es demana pels presents, que els qui rebran el sagrament esdevinguin en Crist
un sol cos i una sola ànima, (que l’Esperit uneixi en un sol cos) dins
del misteri de l’Església local, que presidida pel propi bisbe, (amb el nostre
bisbe) juntament amb les Esglésies germanes (amb tots els pastors del vostre
poble), formen el misteri de la Unam sanctam, comunió universal de les
Esglésies presidida pel Papa (juntament amb el Papa N.) Es demana
que tota l’Església, esposa de Crist, sigui consumada en el Regne (feu-la
perfecta en la caritat). I encara un altre cercle més gran que pren
l’Església ja glorificada, amb la qual celebrem l’Eucaristia i juntament amb la
qual hem cantat el trisagi del tres vegades sant. És dins de la comunió dels
sants, presidida per santa Maria, anticipada en la fe d’Israel amb Joan
Baptista, fonamentada en el testimoni dels apòstols, amb els màrtirs i els
sants que demanem que Déu tingui pietat de nosaltres per tal tinguem part en
la vida eterna. I un altre cercle que pren tots els difunts, els marcats
pel signe de la fe (dels germans que morirem amb l’esperança de la
resurrecció) i la d’aquells, la fe dels qual només Déu coneix (que
descansen en la vostra misericòrdia), i finalment, per tota la humanitat (amb
els justos de tots els temps).
Humilment
després, el celebrant, pren els sants Dons i elevant-los, a manera de veritable
ostensió, canta in crescendo les paraules: Per ell, amb ell i en Ell
(i res sense ell) rebeu oh Pare la lloança i la glòria, en la unitat de
l’Esperit Sant (i en l’Església, segons la Didajé). Llavors
el poble sant contesta amb un Amén, que té unes ressonàncies infinites,
com una reverberació sense fi.
