Una nova edició del
«Missal»
en castellà
Acaba de sortir la nova edició del
Missal en castellà segons la tercera edició típica llatina, que es va publicar
el 2002, i es va modifi car, en el text llatí, l’any 2008. La Comissió
Episcopal de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola ha preparat un text
ajustat a la tercera edició típica llatina i una nova traducció dels textos
existents d’acord amb l’establert en la Instrucció de la Congregació per al
Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments Liturgiam authenticam de 2001, on es
demanava la màxima fi delitat al text llatí i la literalitat en la traducció.
El volum recentment publicat, amb una molt acurada edició i enquadernació,
compta amb 1386 planes (21x 28 cm). El Missal està encapçalat per l’Ordenament
General segons la darrera edició típica llatina, el text del qual va patir
considerables modificacions respecte a l’anterior (no obstant això, ja el 2008
va ser publicat en castellà com a separata).
Propi
del temps
En aquest apartat s’han afegit algunes
oracions i formularis de misses: una nova oració col·lecta per al dia 20 de
desembre; una missa per a la vigília de l’Epifania; per al temps de Quaresma
s’han incorporat pregàries sobre el poble que poden utilitzar-se a la
benedicció fi nal; una oració col·lecta per al divendres de la setmana V de
Quaresma –conegut tradicionalment com a divendres dels dolors– que commemora la
Dolorosa; una oració de temàtica baptismal per al dissabte de la setmana V de
Quaresma; s’hi afegeixen onze col·lectes noves en el temps de Pasqua per evitar
les repeticions, una missa per a la vigília
de l’Ascensió i una segona col·lecta
alternativa per a la missa del dia. Algunes oracions del temps de durant l’any han
estat retocades.
Ordinari
de la missa
A l’ordinari de la missa s’han ajustat
les conclusions dels prefacis a la vari etat que hi ha al Missal llatí, ja que
en castellà s’havia optat per fer-ne servir uns quants que es repetien; s’ha
afegit un nou prefaci per als màrtirs; en les paraules del relat de la
institució apareix l’expressió “por muchos” en la consagració del calze en lloc
de “por todos los hombres”, tal i com va disposar el papa Benet XVI; a les
pregàries eucarístiques II, III i IV s’ha inclòs el nom de sant Josep, segons
va establir la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments,
el 2013; s’ha canviat l’ordre de les quatre variants de la pregària eucarística
V: la quarta, amb el títol de “La Iglesia en camino hacia la unidad”, passa a
ser la primera; s’han afegit textos a les benediccions solemnes i fet canvis en
les pregàries sobre el poble; l’apèndix llatí s’ha posat en forma de separata
per disminuir les planes del volum i facilitar un ús còmode quan s’hagi de
celebrar en aquesta llengua.
Propi
i comú dels sants
Al santoral s’han afegit els textos
litúrgics per a les quatre memòries obligatòries i les divuit memòries lliures
que s’han anat incorporant al Calendari Romà General des de la segona edició
típica llatina de 1975, a més d’unes altres trenta-set noves pregàries i dels
canvis introduïts en moltes altres ja existents. Hi fi guren també dues noves
memòries concedides per a Espanya.
El Missal conté el prefaci de la festa
de santa Maria Magdalena (22 de juliol), elevada de memòria a festa el passat
mes de juny. S’han unifi cat els títols de les festes marianes, adoptant
l’expressió de la visitació de Maria a la seva cosina Isabel: benaurada, que és
la que empra el Missal llatí. En el comú dels sants: han passat de set a onze
les misses de la Mare de
Déu; s’hi ha afegit un nou formulari en
el comú de diversos màrtirs; s’han sistematitzat les misses de pastors; i s’ha
introduït un nou formulari per a un monjo i un altre per a una monja.
Misses
rituals
A les misses rituals s’han reorganitzat
els formularis relatius a la iniciació cristiana, a la unció i al viàtic, al
sagrament de l’orde i al sagrament del matrimoni. S’ha introduït una referència
rubrical per a la missa d’institució de lectors i acòlits.
Misses
per diverses necessitats
Les misses per diverses necessitats
s’han estructurat en tres blocs, en lloc de quatre com fi ns ara: “Por la
Iglesia”; “Por las necesidades públicas”; “Por diversas necesidades”. I han
passat de quaranta-sis a quaranta-nou misses. Els nous formularis s’han
incorporat en el número 11 (en els aniversaris de matrimoni) i en el número 39
(per demanar la continència). Entre les misses votives s’han afegit la de la
Divina Misericòrdia, la de Nostre Senyor Jesucrist gran Sacerdot i la de sant Joan
Baptista. Passen, doncs, de setze a dinou.
Misses
de difunts
Les misses de difunts han estat objecte
també d’una nova organització. El capítol V (Exèquies d’infants) queda
incorporat al capítol I, dedicat a les exèquies. En més de trenta pregàries,
hi fi gura el terme “ànima” que en
l’edició precedent havia desaparegut.
Apèndix
S’hi ha afegit la benedicció del calze i
de la patena dins de la missa.
Textos
bíblics
La nova edició del Missal recull en les
seves antífones d’entrada i comunió, i en les poques lectures i evangelis que
conté, el text bíblic oficial de la Conferència Episcopal Espanyola, aprovat
per l’episcopat espanyol el 2008 i concedit per al seu ús litúrgic per la
Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments el 2010 i el
2014.
Música
S’ha inclòs tot l’ordinari de la missa
musicalitzat, desig que en les anteriors edicions mai no s’havia pogut assolir.
Tres CDs amb totes les parts cantables de l’ordinari així com els prefacis
acompanyen el Missal per facilitar-ne l’aprenentatge. En la litúrgia de la
Paraula s’han inclòs tres senzills models melòdics per al cant de les lectures
(primera, segona i evangeli), que complementen els tons gregorians tradicionals
per al cant de les lectures. A més a més, en l’evangeli s’imita la mateixa
cadència del relat de la institució, establint així un paral·lelisme musical
entre el cimal de la litúrgia de la Paraula (evangeli) iel de la litúrgia
eucarística (consagració); s’ha fet el mateix amb l’aclamació de l’evangeli
posant-hi una fòrmula alternativa en paral·lel a l’aclamació després de la
consagració. S’ofereixen vint fòrmules salmòdiques per poder cantar els salms
responsorials que es troben al Leccionari i deu per al cant del verset abans de
l’evangeli.
A partir del Diumenge I de Quaresma de
2017, 5 de març, entra en vigor la nova traducció del Missal Romà en castellà
per a les diòcesis d’Espanya.Una de les novetats que comporta és el canvi de
les paraules que es refereixen a la sang de Crist en el text de la consagració
del calze: «que será derramada por vosotros y por todos los hombres» se
substitueix per l’expressió «que será derramada
por vosotros y por muchos». Es tracta d’una modifi cació manada per la
Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments l’any 2006, i que
es va incorporant en les traduccions de la tercera edició del Missal Romà que
es van publicant en els diversos idiomes. Nota:
en català, estem a l'espera d'aquesta publicació o bé de la decisió que
prenguin els bisbes de la Tarraconense.
La
traducció del «pro multis» de la
consagració
del vi
En el Nou Testament trobem el relat del
Darrer Sopar en quatre llocs: (Mateu (26,26-29), Marc (14,22-25), Lluc
(22,15-20) i 1 Corintis (11,23-26). En Mateu i Marc, Jesús afirma que la seva
sang va ser vessada «per molts»1 (en llatí «pro multis»); en Lluc i Pau «per
vosaltres».
Després del Concili Vaticà II, en
preparar les versions en llengües vernacles del Missal, no es va traduir
literalment l’expressió «pro multis» sinó que es va utilitzar la paraula
«tots», en considerar que Jesús havia fet un oferiment universal de la seva
vida, que no està reservat a un
cert nombre de destinataris (cf. Joan
4,42; 6,51; 11,52; Romans 5,15; 2 Corintis 5,14-15; Titus 2,11; 1 Joan 2,2). No
obstant això, actualment sembla més convenient traduir fidelment les paraules
«pro multis» de la consagració del vi, per no fer una interpretació del text,
encara que tingui fonament teològic, tal i com ho va explicar el mateix papa
Benet XVI al president de la
Conferència Episcopal Alemanya, en una
carta del 2012. ¿No ha mort Jesús per tots? Aquest canvi podria fer pensar que
Jesús no ha mort per tots o que l’Església ha modificat recentment aquesta
doctrina. Però no és així, tal com seguidament expliquem. Recordem que en els
evangelis de Mateu i Marc, Jesús diu que la seva sang va ser vessada «per
molts», mentre que
en els textos de Lluc i de Pau diu «per
vosaltres». La litúrgia, que no segueix literalment cap dels textos de
l’Escriptura del Darrer Sopar, va fusionar les dues formulacions: «...aquest és
el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna vessada per
vosaltres i per molts...».
1 Les Bíblies de la Fundació Bíblica
Catalana i de Montserrat tradueixen “per una multitud”, i la BCI “per tothom”.
Tal com explica la nota a peu de pàgina de la BCI, s’ha interpretat així la
traducció, que literalment seria per molts, ja que aquesta és una fórmula
semítica que equival a «per tota la humanitat».
Per
vosaltres
Els deixebles saben que la missió de
Jesús va més enllà d’ells i del seu grup; que ell ha vingut per reunir els
fills de Déu dispersos pel món (cf. Joan 11,52). Però el «per vosaltres» que
diu Jesús en el Darrer Sopar fa que la seva missió aparegui de forma
absolutament concreta per als presents. Ells no són qualsevol membre d’una
enorme totalitat, sinó que cada un sap que el Senyor ha mort «per mi», «per
nosaltres». Per molts Jesús, encara que sabia el valor universal de la seva
entrega, no va dir «per tots» sinó «per molts», utilitzant la mateixa expressió
que trobem en la profecia d’Isaïes referida a la missió del servent de Déu:
«Prenia damunt seu els pecats de molts2 i intercedia a favor d’ells» (53,12).
D’aquesta manera, Jesús hauria establert un paral·lelisme amb aquest passatge
de l’Antic Testament, reconeixent-se com el servent de Déu i demostrant ser
aquella figura que la paraula del profeta estava esperant. Per tant, Jesús va
utilitzar l’expressió «per molts» per fidelitat a les paraules de l’anunci
profètic d’Isaïes i l’Església utilitza «per molts» per un respecte reverencial
a les paraules de Jesús.
Molts-Tots
La dialèctica «molts»-«tots» té el seu
propi significat. «Tots» es mou en el pla ontològic: l’ésser i obrar de Jesús
abasta tota la humanitat. «Molts» es refereix a la història actual: en la
comunitat concreta d’aquells que celebren l’Eucaristia, ell no arriba a tots
sinó a molts. D’aquí que sigui possible reconèixer un triple significat de la
correlació entre «molts» i «tots». 2 Les Bíblies de la Fundació Bíblica
Catalana i de Montserrat tradueixen “pecats de molts”. La BCI, en canvi,
“pecats de tots”, amb la mateixa observació en nota.
En primer lloc, per a nosaltres que ens
podem seure a la seva taula, hauria de significar sorpresa, alegria i gratitud,
perquè ell m’ha cridat, perquè puc estar amb ell i el puc conèixer. A més,
aquesta invitació requereix la meva resposta: puc acollir o no la invitació
salvífica. Així, en dir «per molts» resta oberta la inclusió de cada un dels
éssers humans en aquest grup dels salvats per la mort de Jesucrist; no obliga,
como seria el cas de «tots». La salvació no és quelcom mecànic, sense el desig
o la participació voluntària de cada un. Tot el contrari: el creient es
convidat a acceptar per la fe el do que li és ofert. En segon lloc, significa
també responsabilitat perquè els molts tenen responsabilitat per tots. La
comunitat dels molts ha de ser llum en un lloc alt, ciutat dalt d’una muntanya,
llevat per a tothom. Aquesta és una vocació que implica a cada un de manera
totalment personal. I, finalment, afegim un tercer aspecte. En la societat
actual tenim la sensació de no ser en absolut «molts», sinó molt pocs, una
petita multitud, que es redueix contínuament. Però no, som «molts» que
representem a tots. (JOSE ANTONIO GOÑI).
