PREGÀRIA DEL PAPA FRANCESC PEL JUBILEU DE LA MISERICÒRDIA

Aquesta és la pregària feta pel Papa Francesc pel Jubileu de la Misericòrdia. El Papa vol que sigui en el cor i en els llavis de tots els fidels. Està dictada des del seu cor de pastor. Aquesta pregària ha estat ja traduïda des de la versió llatina oficial a moltes llengües i també en la llengua catalana. El sant Pare empra el salm 79:4 i fa les citacions de Jn 14:9 i 4:10 amb el seu diàleg amb Felip (Qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare) i amb la dona samaritana (Si coneguessis el do de Déu) i cita la predicació de Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4) en la qual s’apropia de la profecia d’Isaïes sobre el Messies. També menciona l’antiquíssima i bellíssima col·lecta del Diumenge XXVI del Temps Ordinari: «Mai no manifesteu la vostra omnipotència, com quan perdoneu i us compadiu».

Senyor Jesucrist,
Vós ens ensenyeu a ser misericordiosos com el Pare del cel
i ens heu dit que el qui us veu a vós veu el Pare
Feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.
La vostra mirada, plena d’amor:
alliberà a Zaqueu i a Mateu, de l’esclavitud del diner
a la dona adúltera i a Maria Magdalena
de buscar la felicitat tan sols en una criatura,
va fer plorar a Pere després que ell us hagués traït,
I va assegurar el Paradís al lladre penedit.
Feu que cadascú de nosaltres escoltem com a pròpia,
la paraula que adreçàreu a la samaritana:
«Si coneguessis el do de Déu»

Vós sou el rostre visible del Pare invisible,
del Déu que no manifesta mai tant la seva omnipotència
com quan perdona i es compadeix:
Feu que l’Església sigui el rostre visible de vós,
que sou el seu Senyor, ressuscitat i gloriós.

Vós heu volgut també que els vostres ministres
fossin revestits de feblesa
perquè es puguin compadir
dels qui viuen en la ignorància i en l’error:
Feu que els qui s’apropin a d’ells
se sentin esperats, estimats i perdonats per Déu.

Envieu el vostre Esperit
i consagreu-nos a tots en la seva unció
perquè el Jubileu de la Misericòrdia
sigui un any de gràcia del Senyor,
i la vostra Església pugui portar,
amb una renovat entusiasme,
la bona nova als pobres,
proclamar la llibertat als captius i als oprimits,
i donar la vista als cecs.

Us ho demanem
per intercessió de Maria, Mare de Misericòrdia,
a vós que viviu i regneu amb el Pare i en l’Esperit Sant,
pels segles dels segles. AMÉN.

Versió llatina

Dómine Iesu Christe,
qui docuísti nos ut misericórdes símus sicut Páter caeléstis,
átque dixísti nóbis: quicúmque te vídet, vídet et Pátrem.
Osténde nóbis vúltum túum et sálvi érimus.
Conspéctus enim tuus amóre replétus
liberávit Zacchǽum et Matthǽum ab avarítia;
Adúlteram et Magdalénam a felicitáte in sóla creatúra pósita;
effécit ut Pétrus fléret post proditiónem,
atque latróni paeniténti Paradísum promisísti.
Fac ut quísque nostrum exaúdiat vérba,
velut síbi dícta, quae Samaritánae dixísti:
Si scíres dónum Dei!
Tu vero es vúltus visíbilis Pátris invisíbilis,
Dei qui omnipoténtiam tuam parcéndo máxime et miserándo maniféstas:
fac ut Ecclésia sit vúltus visíbilis tui, Dómini sui, surrécti et in glória vivéntis.
Voluísti minístros tuos infirmitáte quoque indútos ésse
ut ǽque compatiántur íis qui in ténebris ignorántiae ac erróris ámbulant:
fac ut quicúmque unum ex íis minístris convénerit, se quǽsitum,
amátum peccatísque liberátum percípiat.
Mítte Spíritum tuum et omnes unctióne eius cónsecra
ut Iubilǽum Misericórdiae sit annus grátiae Dómini
et Ecclésia tua, víribus suis pénitus renováta,
lǽtum núntium paupéribus áfferat
captívis et oppréssis libertátem annúntiet
et cǽcis vísum restítuat.
Te rogámus per intercessiónem Maríae, Mátris Misericórdiae,
qui vívis et régnas cum Pátre et Spíritu Sáncto,
per ómnia sǽcula saeculórum.
Amen.

PREX FIDELIUM PER A LA SOLEMNITAT DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU A L'ARXIDIÒCESI

Formulari I

Germans, avui que celebrem el patronatge de la Mare de Déu sobre la nostra arxidiòcesi en la memòria de la seva Nativitat, preguem per la seva intercessió per aquesta l’Església, que peregrina a Tarragona i que és la nostra mare. Vulgueu respondre: Escolteu-nos, Senyor.

1. Per la nostra l’Església de Tarragona, encomanada tota ella a la Mare de Déu, que el Senyor l'empleni dels dons de l’Esperit Sant i aprengui a estimar a Jesucrist com ho va fer Santa Maria, amb un amor únic i fidel. i així ho comuniqui a tots els homes. Preguem el Senyor.

2. Per la pau a tot el món – que sota la protecció de la Mare de Déu – els pobles es desdiguin de guerra i de tota violència i que els més pobres de la terra siguin reivindicats. Preguem el Senyor.

3. Per les vocacions al ministeri sacerdotal, que són alegria més gran de l’Església, i pels nostres seminaristes – que sota la protecció de la Mare de Déu – perseverin en la seva vocació i amb goig arribin al dia de la seva ordenació. Preguem el Senyor.

4. Per les famílies que passen dificultats i pels pares que pateixen i enyoren els seus fills que – sota la protecció de la Mare de Déu –visquin en la certesa que l’amor en què els estimen sempre dóna fruit. Preguem el Senyor.

5. Per tots els qui, a tants llocs de l’arquebisbat, avui veneren a la Mare de Déu i visitaran els seus santuaris, que sota la seva protecció renovin les forces i reprenguin el camí de la vida amb més fe, esperança i amor. Preguem el Senyor.

6. Pels qui pateixen en el cos o en l’esperit que – sota la protecció de la Mare de Déu – trobin consol i força, que se sentin estimats per Déu Pare i sàpiguen que després d’aquest exili estan cridats a contemplar el Crist, fruit beneït de Maria. Preguem el Senyor.

7. Pels qui celebrem avui eucaristia, alegrant-nos amb un goig tan gran de la Nativitat de la Mare de Déu, que – sota la protecció de la Mare de Déu – visquem sempre units a Jesucrist i la nostra comunió eucarística amb Ell es reflecteixi en la nostra manera de viure. Preguem el Senyor. Preguem el Senyor.

Oh Déu i Pare nostre,
el naixement de santa Maria fou un goig per tot el món,
car és l’inici d' una aliança nova i eterna,
concediu, els qui avui celebrem
la solemnitat de la seva Nativitat,
els dons que Jesucrist, el vostre Fill, ens ha donat.
Per Crist Senyor nostre.

Per a dir, oportunament, en els santuaris en què se celebra aquesta festa i és dia d’aplec.

• Per tots els qui avui ens hem alegrat del naixement de Santa Maria en aquest santuari de la Mare de Déu de N. (es diu el nom del santuari), que – sota la seva protecció – retornem als nostres treballs de cada dia amb un amor més gran a Jesucrist i als germans. Preguem el Senyor.

• Per tots els qui hem peregrinat en aquest santuari de la Mare de Déu de N., (és diu el nom del santuari) que – sota la protecció de la benaurada Verge Maria - visquem en aquest món una vida honrada, cercant per damunt de tot el Regne de Déu i la seva justícia. Preguem el Senyor.

Formulari II

Aquest formulari pertany a la Litúrgia antiga de Sant Jaume de Jerusalem. Es escaient que l’emprem ja que, als primers temps, l’Església mare de Jerusalem conservà i divulgà els records de la Verge Maria. Justament la festa d’avui s'origina en les tradicions sobre la Mare del Senyor transmeses per l’Església de Jerusalem. És una pregària dels fidels antiquíssima i venerable.

Implorem, germans, Déu misericordiós, perquè per la intercessió de la benaurada Verge Maria, ompli de benediccions la nostra l’Església, que avui celebra el goig del seu naixement. Respondrem «Amén» a cada pregària.

• Recordeu-vos, Senyor, de la vostra l’Església, santa, catòlica i apostòlica, estesa per tot el món, per la vostra misericòrdia que no té fi, concediu-li sempre els dons de l’Esperit Sant. R/Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, del poble rescatat per la sang del vostre Fill: concediu-lo esperit de justícia, de pau i de concòrdia, poseu fer a les divisions de la vostra l’Església i doneu-nos l’esperit de caritat. R/ Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, del Papa N., del nostre Arquebisbe i Metropolità N., dels preveres de la nostra comunitat i de tot el món, dels diaques i de tots els ministres de l’altar, recordeu-vos de tota la família humana i de tot el poble que estima a Jesucrist. R. Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, dels pobles, dels qui governen les nacions, feu desdir-se els pobles que volen la guerra, ajudeu i conforteu els cristians: perquè tots portem una vida honesta i pacífica. R. Amén.

• Recordeu-vos dels vells i dels desvalguts, dels malalts i dels qui sofreixen, de qualsevol que pateixi necessitat, recordeu-vos dels presos, dels emigrants i desterrats i dels qui són perseguits a causa del vostre nom. R. Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, en la vostra gran misericòrdia, de nosaltres, pobres pecadors i indignes servents vostres, veniu a socórrer, a fi que on abundà el pecat, sobreabundi la gràcia. R. Amén.

• Recordeu-vos, Senyor, dels nostres difunts, dels quals fem memòria, concediu-los el regne etern, segons la promesa que féreu en Crist, Senyor de la vida i de la mort. R. Amén.

Conclusió

Per les pregàries de la gloriosa i beneïda Mare de Jesucrist,
Déu i Senyor nostre, ajudeu sempre
els qui són cridats al vostre regne
perquè no es vegin privats
del vostre auxili aquí a la terra.
Us ho demanem per Crist Senyor nostre. Amén.

CELEBREM AMB GOIG EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU

El vostre naixement, oh Mare de Déu,

anuncia la joia a tot el món,

de vós, s’ha elevat el sol de la justícia, Crist, Déu nostre,

que ens ha deslliurat de la maledicció

i ens ha donat la benedicció,

vencent la mort ens ha fet el do de la vida eterna.

Tropari de la Nativitat de la Mare de Déu.

Portant al cor el dolor dels refugiats

En la vigília d’aquesta festa se celebren a Roma i al món vetlles de pregària per la pau a l’orient, pels cristians que allí són perseguits i per la multitud que, fugint del país de Síria, adquireixen la condició de refugiats. Són grans les seves penalitats. Són tristíssimes les notícies de la mort de molts d’ells, àdhuc infants, pels camins o nàufrags a les nits al mar. Aquests dies estem colpits per aquest èxode de mils i mils de persones, molts germans nostres en la fe, que fugen de les guerres de l’orient i de la misèria. Tinguem-los presents en el cor i en la pregària i recordem que és oportú celebrar, més que mai, la Missa votiva «Pels pròfugs i exiliats» present en el Missal Romà, la bella col·lecta de la qual transcrivim aquí:

Senyor, per a vós ningú no es un estrany
ni està lluny del vostre auxili.
Mireu, compadit, els pròfugs i els exiliats,
els homes rebutjats de la societat
i els seus fills dispersos pel mon;
concediu-los el retorn a la pàtria
i a nosaltres doneu-nos un cor
bondadós envers els pobres i els forasters.
Per nostre Senyor Jesucrist.

Glossa litúrgica de la Solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, aurora de la salvació

L’Arxidiòcesi de Tarragona celebra amb ritus de solemnitat més gran el naixement de la Mare de Déu ja que n’és la patrona principal. El patronatge de santa Maria és compartit ex aequo amb l’apòstol Pau. Una alegria que es fa festa i aplec en la munió dels santuaris dedicats a la Mare de Déu, que en la festa del seu naixement, de Maria nascenti, celebren el patronatge. El cor i l’alegria se’n va als creients de l’arxidiòcesi que celebraran la santa Missa al santuari del Camí de Cambrils, a la Serra de Montblanc, a Montferri, a la Riera de les Borges ... allí hi haurà la presència dels fidels i l’alegria dels aplecs amb ressonàncies del salm: Quina alegria quina em van dir: «Anem a la casa del Senyor». Són llocs entranyables, de la geografia del cor.

La solemnitat ve d’antic. Se celebra des del segle VI i la festa s’originà a Jerusalem. Ja al segle Vè existia al costat de la piscina probàtica, la piscina dels cinc pòrtics, una basílica dicata ubi Maria nata est. Tots els pelegrins de Jerusalem han visitat la bella església romànica de santa Anna romànica edificada pels creuats, sota de la qual queden les restes de l’antiquíssima basílica bizantina. Segurament la data del vuit de setembre fou escollida per raó de l’aniversari de la Dedicació. La festa s’estengué a totes les Esglésies de l’orient, sant Romà el Mèlode, té un himne bellíssim. Sant Andreu de Creta l’any 740 afirma que era en ja en el seu temps una festa antiquíssima. Des de començaments del segle VII s’introdueix a Roma i d’allí a tot occident. El bon Papa Sergi estableix una processó mariana que sortia des de l’església de sant Adrià, al fòrum, i anava fins a santa Maria la Major on se celebrava la Missa Estacional amb la presència de tots els fidels, en la processó eren portades les divuit icones de la Mare de Déu que es veneraven a la ciutat (una de les quals és la que es venera a la basílica de santa Maria, la Major, a la qual el Papa Francesc i els ciutadans de Roma li té gran devoció). Des de la reforma de Trento s’estableix universalment. En funció d’aquesta festa es marca la solemnitat de la Immaculada (nou mesos abans). La commemoració del naixement de la Mare de Déu està relacionada amb els evangelis apòcrifs de la infància, sobretot el Proto-Evangeli de sant Jaume (segle II-III). Que siguin no inspirats no vol dir que no continguin alguna veritat històrica.

Mistagògia de la festa

Els orientals celebren el començament de l’any litúrgic aquest dia. Sant Andreu de Creta afirma que avui és el principi de totes les festes i la memòria del naixement de la Mare de Déu és la porta oberta per la qual podem entrar a la gràcia i a la veritat del Crist. Que sigui la primera festa té una gran significació teològica: abans que tot hi ha la gràcia d’un infant que Déu ha posat en aquest món, la gràcia sempre «primarea» que diria el Papa Francesc. És una gràcia humil davant del món: el naixement d’una noia d’Israel, però que era ja la plena de gràcia ja que estava destinada a ser la Mare del Verb. Ella és la porta que dóna a l’orient i la font de l’aigua de la vida. Primer que tot hi ha la gràcia, gràcia donada i gratuïta, sempre regalada. Santa Maria representa abans que tot l’Església bressolada per la gràcia abans que aquesta és configurés. És una Església que abans de formar-se ja era estimada per Déu. Contemplem en el naixement de Maria la gràcia de Déu donada abans que tot. La festa del naixement de la Mare de Déu és la més amagada, és la de l’aurora que precedeix el dia. Es la festa de l’Església en el silenci del seu començament, en l’anonimat de les obres de Déu. Abans de què aquesta pretengui parlar el món hi ha la humilitat i el silenci de la gràcia. Abans que tot hi ha l’experiència de la gràcia. No hi ha cap icona de l’Església més bella que la de la Mare de Déu. Molt sovint diem que l’Església està localment i temporalment en el món. És veritat. Però també és veritat que el món està dins de l’Església en el designi diví, com gestació. Com en el sí maternal, fins que es manifesti la glòria del Regne.

La proclamació de la Paraula

Des d’antic que es proclama la Genealogia de Jesús. El misteri de l’elecció d’Israel, per les generacions del poble de Déu, a manera de concentració arriba a Jesús, Fill de Déu, per Josep de la casa de David i per Maria, el naixement de la qual celebrem. La filla de Joaquim i Anna és realment la primera llum del dia, a manera d’aurora. Sant Joan de la Creu diria la que està «Al par de los levantes de la aurora».

«Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres», aquestes són les paraules al final de l’Evangeli d’avui. El salm d’avui és el crit de joia de tota la humanitat que pel naixement de Maria ja se sent salvada: Gaudens gaudebo in Domin: Aclamo el Senyor, plena de goig.

L’eucologia

La pregària-col·lecta d’avui és antiquíssima del Sacramentari Gelasià (segle VII) i demanem al Senyor que el naixement de la Maria ens porti un augment de pau; una pau que només pot venir del Senyor, la pau que ell ens ha donat. També és preciosa la Postcomunió on es demana que l’Església: «s’alegri amb el goig de la Nativitat de santa Maria, verge, esperança de tot el mon i albada de la salvació». Les tres oracions presidencials ja estan en l’antic Sacramentari. El Prefaci és el propi i secular de la litúrgia romana que expressa el dogma de la virginitat de la Mare de Déu que envolta l’adveniment del Fill de Déu en la nostra humanitat.

QUIN BAPTISME ENS HA PURIFICAT, QUIN ESPERIT ENS HA REGENERAT I QUINA SANG ENS HA REDIMIT

Nota sobre l’espiritualitat de la cinquantena pasqual

En la Vetlla de la Pasqua de la litúrgia episcopal, després de la lectura de l’Apòstol, un diaca s’acosta al bisbe i diu aquestes paraules: Nuntio vobis gaudium magnum, quod est alleluia i com una mena de respirar profund, l’al·leluia s’entona, in crescendo, fins que està als llavis i al cor de tots. Es l’al·leluia de la Pasqua: Crist ha ressuscitat! Ell és amb nosaltres per sempre! Ell ha inaugurat per nosaltres el Misteri de la Pasqua. Jesús ha posat la humanitat de cara a Déu, la mort ha estat vençuda i l’amor ha estat més fort que la mort. N’ha resultat victoriós. No hi ha alegria més gran, més íntima, més profunda que la del Crist Ressuscitat i vivent. És Déu Pare que recull tot el dolor del Fill i tot el seu amor i el ressuscita i el dóna al món. Aquesta és la bona notícia que, com devessall de joia, s’escampa generació rere generació. Per això ple de la gran joia de la Pasqua tot el món exulta i nosaltres més que mai en aquest temps hem de donar gràcies al Pare, com diu el I Prefaci de Pasqua.

Recollim tots els tresors de la gràcia que el Senyor ha posat davant nostre, són els trofeus de la seva victòria. Crist és aquell que ens estima i ens convoca com Església. La Pasqua, segons la tradició antiquíssima, és celebrada durant les set setmanes, durant cinquanta dies, fins a la Pentecosta, pletòrica dels dons de l’Esperit. Durant aquest temps els signes festius són presents en la celebració i hi ha una profusió de l’al·leluia en la salmòdia i en els cants. La cinquantena pasqual, juntament amb l’Advent i la Quaresma, és un temps fort, (fort aquí significa un temps dens de la gràcia). Però, qui es recorda que el temps de la Pasqua és un temps fort? Quan de fet no és un temps fort, sinó el temps més fort. Com hem de celebrar aquest temps? Com l’hem de viure?

En la tradició litúrgica el temps de Pasqua és el temps de la mistagogia. Aquesta paraula significa el temps en què ens introduïm en els misteris sacramentals del Baptisme, de la Confirmació i de l’Eucaristia. El temps en què assaborim els dons del Senyor, el temps de la intimitat de l’Església amb el Senyor. No pel camí de la intel·ligència, sinó pel camí de l’amor (via amoris) i de la pregària contemplativa. És un temps en què no hem de pensar més en els nostres pecats (aquests ja sabem que hi són i que el Senyor poc a poc els va traient), és el temps en què hem de deixar que la vida del Senyor ressuscitat creixi en nosaltres i es manifesti en la caritat i en el desig de pregària. Deixar que el Senyor ens revesteixi de la santedat dels fills i viure amb humilitat i sense orgull.

Després de la Pentecosta vindrà la missió, però ara hem d’estar amb el Senyor i contemplar, en el sentit d’aprofundir existencialment el que vàrem cantar en la col·lecta del I Diumenge de Pasqua: Quin baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens ha regenerat i quina sang ens ha redimit. Dir-nos a nosaltres mateixos que som fills de Déu i deixar que l’aigua del baptisme inundi la nostra vida i circuli en nosaltres. Dir-nos a nosaltres mateixos que l’Esperit ens ha estat donat com a mateixa participació en la vida de Déu i contemplar que la Sang, realment preciosa del Senyor, ens ha redimit, i que formem part del poble sant. La cinquantena de la Pasqua és temps de contemplació amorosa de tot allò que en plenitud de densitat ens fou donat en el Tríduum de la Pasqua. Per això cal obrir l’Escriptura i aprendre’n els significats que Déu vol revelar a cadascú. Sobretot l’evangeli de Joan que proclamem durant tota la cinquantena. I tant el Crist com l’Esperit l’orienten cap al Pare. Vet aquí que el cristià assaboreix la llet i la mel de la terra promesa on ha entrat i la cinquantena de la Pasqua és anticipació del Regne del cel i de la Jerusalem del cel. Bona Pasqua, amics, recollim totes les flors de Pasqua que perfumen la casa de l’Església aquests dies.

NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:

HOMILIA PASQUAL DEL NOSTRE PARE ENTRE ELS SANTS, SANT JOAN CRISÒSTOM

Us transcrivim la cèlebre homilia de Sant Joan Crisòstom. Aquesta homilia té un ús litúrgic en les Esglésies de l’orient. Es llegeix en la celebració de la santa i vivificant Nit de Pasqua a totes les Esglésies Ortodoxes del món. Ells consideren que ningú pot pretendre predicar el misteri pasqual més bé que Sant Joan Crisòstom. Fa goig de pensar que aquesta homilia l’escolten tant els fidels de la Catedral de Sant Salvador de Moscú com a totes les esglésies de la muntanya de l’Athos o, també en els temples d’Iraq i Síria que han conegut i coneixen persecució i mort. Aquest escrit no apareix en el leccionari patrístic de l’Església Romana. El text, bellíssim, d’aquesta predicació és un cant a la gratuïtat salvadora de Déu manifestada en la resurrecció de Crist. De la Pasqua tothom se n’ha d’alegrar, tant els qui han fet el camí de la Quaresma com els qui no l’han fet. La Pasqua, Festa de totes les Festes, ha de ser celebrada per tothom i tots estem convidats al banquet pasqual. És en aquesta nit que el Senyor diu a l’Església: “No dejunis més, esposa meva, perquè jo estic amb tu”.

Que tots els qui cerquen Déu i estimen el Senyor vinguin a gaudir de la bellesa i de la llum d’aquesta Nit. Que tot servidor fidel entri a celebrar-la en el goig del seu Senyor. Que el qui està fatigat pel dejuni fet rebi ara la recompensa. Que aquell que ha treballat des de la primera hora del matí rebi el seu just jornal. Si algú ha treballat des de la tercera hora del matí celebri la Festa en acció de gràcies. Que el qui ha arribat a la sisena hora que no tingui cap recança perquè res no perdrà. Si algú ha esperat fins a la novena hora que s’acosti sense dubtar. I, fins i tot, si algú ha esperat fins a l’onzena hora que no s’avergonyeixi i no tingui pas por d’arribar tard. El Senyor és ple de gràcia i de misericòrdia: ell acull tant l’últim com el primer. Concedeix el descans tant el qui s’ha posat a treballar a darrera hora com a aquell que ho ha fet des de bon matí. Ell té misericòrdia de l’últim i sadolla el primer. A aquest li dóna i a l’altre li té misericòrdia. Ell rep les obres i accepta els propòsits. Honora l’acció i lloa la intenció. Per tant, entreu tots en el goig del vostre Senyor. Tant els primers com els últims, sigueu sadollats. Rics i pobres junts canteu i combregueu amb joia. No importa si heu estat diligents o mandrosos. Celebreu tots aquest Dia! Els qui heu dejunat i els qui no heu dejunat, alegreu-vos avui i feu festa! La Taula està parada per tothom, sacieu-vos tots sense una ombra de temença. El vedell gras està servit tot sencer, que ningú se’n vagi amb fam. Veniu tots a assaborir el banquet de la fe, veniu tots a pouar les riqueses de la misericòrdia del Senyor. Que ningú lamenti la seva pobresa, perquè el Regne s’ha manifestat a tots. Que ningú s’afligeixi dels seus pecats, perquè el perdó ha ressorgit resplendent del sepulcre. Que ningú tingui por de la mort, perquè la mort del Senyor ens n’ha deslliurat. Sí, quan ell l’abraçava l’ha vençuda; el qui ha baixat a l’infern l’ha espoliat. Quan prenia el seu cos s’ha esglaiat. Ja ho va predir Isaïes quan va exclamar: «Sota terra el país dels morts s’avalota per tu» (Is 14:9). L’infern ha estat omplert d’amargor perquè ha estat reduït a no res; ha estat omplert d’amargor perquè ha estat enganyat. Ha estat omplert d’amargor perquè ha estat aniquilat i encadenat. Fou consternat perquè s’apoderà d’un cos i es trobà amb un Déu, va prendre la pols i es trobà el cel. Havia pres allò que era visible i va caure damunt d’ell el que era invisible. Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? Crist ha ressuscitat i l’infern ha estat aniquilat. Crist ha ressuscitat i el príncep d’aquest món ha estat expulsat. Crist ha ressuscitat i els àngels se n’alegren. Crist ha ressuscitat i la vida ha manifestat el seu Regne. Crist ha ressuscitat i els sepulcres han quedat buits. Crist ha ressuscitat, primogènit d’entre els morts, a ell li sigui donada la glòria i l’honor pels segles dels segles. Amén.

NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT

Avui, davant el gran misteri de Crist mort en la creu,

l’Església fa com si no tingués sagraments.

No posa la seva atenció en les diverses obres de Crist

per les quals ens arriba la seva gràcia.

L’atenció de l’Església, avui, se centra,

només, en la gran obra de Crist,

«la de redimir el món per mitjà de la creu»

Nota prèvia

La pregària del Via Crucis és present el Divendres en totes les parròquies del bisbat, tant del camp com de les ciutats. En cal tenir cura pastoral ja que està arrelada profundament entre els fidels. L’origen més remot de la pregària del Via Crucis es troba en l’Església de Jerusalem. S’ha d’insistir, però, que la celebració cimal del Sant Divendres és la celebració litúrgica de la Passió i Mort del Senyor celebrada el dia: «en què Crist la nostra Pasqua ha estat immolat, l’Església, amb la meditació de la Passió del seu Senyor i Espòs i amb l’adoració de la creu, fa memòria que nasqué del costat obert de Crist, que reposa sobre la creu i intercedeix per la salvació de tota la humanaitat» (cf. Doc. Preparació i celebració de festes pasquals n. 58). Hom canta els textos més adients i cal un lector per llegir els fragments de l’Escriptura. Tots els textos són del IV Evangeli.

Monició inicial

Germans i germanes, en aquest dia santíssim de la Mort del Senyor, ens hem aplegat per recórrer amb fe, pietat i pregària el camí de la creu. Sentim-nos units a tota l’Església que avui adora el Crist, que ens reconcilià amb el Pare amb aquella abraçada que des de la creu ho conté tot. Avui el Senyor ha obert el seu cor, fornal ardent de caritat, per donar-nos el seu amor; acollim els dons de la Redempció de Jesucrist. Som Església, som parròquia, som seus. Deixem que els sentiments de la fe brollin del cor. Unim-nos a Jesús, que per nosaltres patí passió i mort. Preguem els uns pels altres. El Via Crucis significa el gran pelegrinatge del poble de Déu vers el Regne que ens ha obert la creu del Senyor. Unim-nos a aquest camí.

En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

Kyirie eleison
Christe eleison
Kyrie eleison.

Preguem
Oh Déu, vós heu volgut que el vostre Unigènit sofrís la creu per salvar la nissaga humana. Feu que, havent conegut a la terra el seu misteri, fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut. Per Crist Senyor nostre.

I ESTACIÓ
JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector:

De l’Evangeli de Joan:

«Pare, ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m'has enviat al món, jo també els hi he enviat.Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat». (17:13-17)

Avui, Senyor Jesucrist, heu estat condemnat a mort i heu estat tret fora de la ciutat per a ser crucificat. Concediu-nos d’acompanyar-vos en el camí de la creu i de comprendre que heu bescanviat per a nosaltres la sentència que us condemnava, per una sentència de perdó i de misericòrdia. Us donem els nostres pecats, tots, un a un, els que hem fet i els que fem, (es deixa una estona de silenci) perquè els perdoneu Senyor Jesucrist. Obriu per a nosaltres la font de la misericòrdia i del perdó, vós que sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

II ESTACIÓ
JESÚS PREN LA CREU PER A SER CRUCIFICAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

«Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. (10:14-18a)

Avui, Senyor Jesucrist, heu pres la creu per nosaltres. Us acompanyem amb les ferides del cor, amb les nostres malalties i fracassos, amb allò que no haguéssim volgut que fos mai i ha estat. Avui us donem els nostres sofriments, les nostres llàgrimes i els nostres cors ferits, (es deixa una estona de silenci) vós abans els heu portat per nosaltres, ja que sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

III ESTACIÓ
JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

«Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. Recordeu allò que us he dit: "El criat no és més important que el seu amo." Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat. (15:18-21)

Avui, Senyor Jesucrist, heu caigut a terra per primera vegada santificant amb la vostra sang aquesta terra nostra. Us preguem que beneïu aquesta parròquia i poble (ciutat) que vós estimeu. Us donem la nostra comunitat parroquial tal com és, amb la seva fe i els seus pecats. Tingueu pietat, Senyor, som els vostres fills que heu santificat pel Baptisme i la Confirmació. Congregueu-nos sempre en la vostra Església i beneïu-la amb els dons de l’Esperit Sant, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

IV ESTACIÓ
JESÚS ES TROBA AMB LA SEVA MARE

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

«Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: -Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble:- Aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva». (19: 25-27)

Avui, Senyor Jesucrist, la vostra Mare us ha sortit a l’encontre. Ella sofreix tots els vostres sofriments i no us pot veure així. Us donem el dolor de les mares que pateixen pels fills i ploren per ells, que estimen tant. Us donem totes les llàgrimes de les mares i també dels fills que fan patir les mares. (Es deixa una estona de silenci) Recolliu totes aquestes llàgrimes en el vostre cor perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

V ESTACIÓ
EL CIRINEU AJUDA JESÚS A PORTAR LA CREU

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector

De l’Evangeli de Joan:

«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare». (14: 9-12)

Avui, Senyor Jesucrist, el Cirineu ha carregat la vostra creu i ha esdevingut el primer deixeble. Us donem totes les vegades que hem ajudat als altres i hem carregat amb amor els seus sofriments i així hem ajudat a portar la vostra creu. Però us donem també les vegades que, per por, per peresa o per egoisme, ens hem negat a portar la creu dels altres i hem estat indiferents als seus dolors. Avergonyits de les nostres manques d’amor, doneu-nos gràcia i decisió per comprendre que allò que fem a uns germans nostres, per petit que sigui, és a vós que ho fem, vós que sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

VI ESTACIÓ
LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

Jesús li diu: «creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat. (4: 21-24)

Avui, Senyor Jesucrist, la Verònica, que us estimava, s’ha avançat i ha eixugat el vostre rostre. Us preguem per la vostra Església estesa de l’orient a l’occident, que per tot el món us estima, prega i sofreix. Us preguem, Senyor, pels cristians que coneixen persecució, exili i mort. Eixugueu les seves llàgrimes, doneu-los fortalesa. Ajudeu la vostra Església, menyspreada per molts, però estimada per vós, per la qual vau morir, per presentar-la al Pare, en el vostre Regne, sense taca i immaculada, com el vel de la Verònica, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

VII ESTACIÓ
JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

«Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres» (13:31-35).

Avui, Senyor Jesucrist, caieu per segona vegada, bocaterrosa, oh Anyell immaculat!. Us donem la incapacitat d’aixecar-nos dels nostres pecats i la manca de força per no caure altra vegada i mil més. Per això romanem en la tristesa i som durs amb els altres. Mirant- vos prostrat a terra, sentim que ens dieu que heu vingut a aixecar-nos i que només amb la vostra gràcia ho podem fer. Us donem els nostres dubtes, pors i febleses. Que sapiguem, Senyor, trobar sempre els Sagraments de la vostra misericòrdia, per sentir, penedits i agraïts, que vós pronuncieu aquestes paraules: «Jo us absolc dels vostres pecats i faig nova tota la vostra vida», perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

VIII ESTACIÓ
LES DONES DE JERUSALEM CONSOLEN JESÚS

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

«Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà». (16: 19-22)

Avui, Senyor Jesucrist, les santes dones us planyen i ploren. Elles us estimen: «Ploraven per vós com per la mort un fill únic». Doneu-nos un esperit de compassió per tots els sofriments del món: per tanta mort, per tanta violència, per tantes víctimes innocents. Concediu-nos el do de la compassió, feu-nos misericordiosos amb tot i amb tothom. Regaleu al vostre poble un esperit de compassió i de misericòrdia, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

IX ESTACIÓ
JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’Evangeli de Joan:

«Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus». (12:23-26)

Avui, Senyor Jesucrist, ja al cim del calvari heu caigut exhaust. El Senyor aquí ens diu: «Dóna’m, fill meu, tota la tristesa del teu cor, totes les pors que t’impedeixen avançar, perquè jo entenc molt bé on et trobes. Dóna’m la teva angoixa i les paraules amb què has ferit als altres i també les paraules que t’han ferit a tu. Jo posaré en el teu cor el silenci de l’amor i paraules de benedicció i de lloança. Mira la meva Mare, amb la seva mirada em va donar la força que necessitava per aixecar-me». Us donem, Senyor Jesucrist la nostra vida i la dels qui estimem, el present, el passat i els dies que vindran. Salveu-nos, Senyor, perquè sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

X ESTACIÓ
DESPULLEN JESÚS DE LES SEVES VESTIDURES
PER A SER CRUCIFICAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’evangeli de Joan

«Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:--No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats» (19:23-24)

Avui, Senyor Jesucrist, per la nostra confusió us han despullat. Sou el nou Adam, que oferiu la humanitat pecadora al Pare. I per vós, Senyor Jesús, el paradís ha estat obert de nou. Us donem totes les pobreses del món que ens avergonyeixen. Us encomanem tots els homes i dones que caminen enmig de la multitud, despullats de la seva dignitat i, anònimament, porten els vestits de la vostra pasió. Tota la humanitat sofrent ara és estimada des de la vostra creu. Compadiu-vos dels pobres, dels menyspreats i humiliats, tots són els vostres germans, Senyor. Són vostres, salveu-los, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

XI ESTACIÓ
JESÚS ÉS CRUCIFICAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’evangeli de Joan

«Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:--Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: 

--Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit». (19:28-30)

Avui, Senyor Jesucrist, sou elevat a la creu. Us preguem que ens abraceu a amb els vostres braços estesos a la creu. Beneïu aquesta comunitat (parroquial). Sigueu al costat dels infants que rebran els sagraments; dels seus catequistes; dels malalts i dels ancians, de les seves pors i de les seves solituds; del nostre mossèn i de tots els qui serveixen la comunitat; dels pobres que hi ha entre nosaltres i dels qui els ajuden; dels qui passen tribulació i dificultats; de les nostres famílies; dels qui no han reeixit en el matrimoni; dels qui sofreixen per qualsevol motiu. Doneu-nos l’amor que des de la creu brolla per tots, que sentim aquest amor a les entranyes i ens sentim ben a prop de vós, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

XII ESTACIÓ
JESÚS MOR EN LA CREU

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector

De l’Evangeli de Joan

«Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat». (19:33-37)

Avui Senyor, havent encomanat la vostra Mare al deixeble, inclinant el cap, heu mort per nosaltres i ens heu donat el vostre Esperit. La Mare Església acull aquest amor: vos moríeu i nosaltres ressuscitàvem, vós éreu anorreat fins a la mort i a nosaltres ens donàveu la vida eterna. Tot aquest amor, Senyor Jesús, ha estat donat per tots i per cadascú. Del vostre costat obert, Senyor, brolla aquesta font d’aigua i de sang: el Baptisme que ens ha santificat i l’Eucaristia que ens uneix a vós, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

XIII ESTACIÓ
JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’evangeli de Joan:

«Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús» (19: 38-42)

Avui, Senyor, sou davallat de la creu. Nicodem s’apressa a donar-vos sepultura i a comprar el llençol per amortallar l’amic i el mestre. Amorosament descendeixen de la creu el vostre cos immaculat; el vostre rostre resplendeix de glòria. Us donem, Senyor, tota la innocència crucificada, les manques d’amor, les ferides del cor, el passat i el present, els sofriments, els dies més tristos de la nostra vida, totes les preocupacions. Feu que visquem amb humilitat i morim sense orgull. Deixeu-nos reposar en els vostres braços, com vos reposàreu als braços de la vostre Mare. Feu que acollim el vostre Cos eucarístic fins que us vegem cara a cara. Manifesteu-nos la vostre resurrecció, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

XIV ESTACIÓ
JESÚS ÉS SEPULTAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm

R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.

Lector
De l’evangeli de Joan:

«Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà». (15:18-22)

Avui, Senyor Jesucrist, sou posat en el sepulcre, talment el gra de blat que ha de ser sepultat a terra per donar la vida; així heu santificat no tan sols la nostra vida, sinó també la nostra mort. Nosaltres, pel baptisme, “hem estat empeltats a una mort semblant a la vostra”, concediu-nos que ressuscitem a una vida nova i visquem amb la certesa de què vós sou el camí, la veritat i la vida, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor

R/ Tingueu pietat.

Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.

En molts llocs de l’arxidiòcesi quan els fidels entren a la parròquia es canta la Professió de fe.

Adorem, Senyor, la vostra creu.
Adorem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.
Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.

Es canta el Pare nostre i es diu la col·lecta que, tal dia com avui, no s’ha d’ometre.

Preguem
Mireu, Senyor, aquesta família vostra per la qual nostre Senyor Jesucrist no dubtà a lliurar-se en mans dels qui volien fer-li mal i sofrir el suplici de la creu. Per Crist Senyor nostre.

Es venera la creu, si hi ha costum.


NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret: