VIA CRUCIS EN TEMPS DE PANDÈMIA

Nota: Com cada any us procuro el Via Crucis. Si us sembla oportú i ajuda empreu-lo en la vostra pregària o divulgueu-lo. Alguns de vosaltres m’ho heu demanat. He escollit fragments de l’Escriptura i de la Litúrgia que em semblen significatius i una meditació. Recordeu-vos que la jaculatòria Oh santa Mare en mon cor fixeu i cantar el Credo quan s’entra a la parròquia és costum de l’arxidiòcesi. Em fa molta tristesa escriure això, perquè sé que aquest any no ho farem. Per les circumstàncies presents no he preparat l’Hora Santa. El silenci de la pregària és el millor, us recomano la celebració atenta i devota de l’Ofici. També afegeixo la pregària per a la Comunió espiritual. Ens podem desitjar Joiosa i santa Pasqua perquè el Senyor ha ressuscitat, ell, només ell, és alegria i consol. Gràcies a tots. Cuideu-vos. Rafel, Prev.

VIA CRUCIS EN TEMPS DE PANDÈMIA

Germans estimats, la Quaresma d’aquest any ha esdevingut per una causa imprevista una Quaresma confinada a casa i sense culte a les parròquies i a les comunitats. Ha quedat la litúrgia del cor i la caritat celebrada. Disposem-nos amb el cor desolat a meditar el camí de la creu, segons l’exercici piadós del poble cristià. L’Església abraça amb amor i pregària la creu de Nostre Senyor Jesucrist És fer una reflexió viva i apassionant de la passió de l'home d'avui per, contrastant amb la de Jesús, saber que no hi ha nit definitiva, ni interrogant a què Jesús no doni amb la seva mateixa vida una resposta. El Via Crucis és una invitació a integrar-nos de ple en aquest espai on Jesús dóna la seva vida, per amor i per estimar, per la seva fidelitat a Déu i per la salvació dels homes. El Via Crucis són XIV aturades que ens empenyen al silenci i a la conversió personal, a l'esperança, a la fortalesa i a la contemplació. És sentir-nos solidaris amb Crist. Amb els crucificats d'avui, per la solitud, la indiferència, l'atur, la malaltia (...) i tantes altres creus, que en el silenci, Déu sosté. Volem acompanyar-lo, volem acompanyar a tantes persones que estan sent tocades per aquesta situació d'emergència sanitària i fer aquest recorregut amb Jesús.

1era. Estació: Jesús és condemnat a mort.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De la segona carta de sant Pau als Corintis:

Germans: De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. (12:6-8).

Meditació

Jesús és sentenciat. A Jesús tots els condemnen, els jueus que es comporten com si no fossin del poble de l’aliança, els pagans que no els importa per a res la causa del jove de Natzaret. La seva condemna serà proclamada a tres llengües segons el rètol de la creu, anunciant així, que la seva vida i la seva mort està destinada a ser salvació per a tothom. En aquests dies de pandèmia preguem que la salvació de Crist, salut per als malalts, vida eterna pels difunts, amor renovat pels qui lluiten a favor dels altres i esperança pels pobres arribi a tots. Que els fruits de la redempció de Crist es manifestin a tot el món. Preguem en silenci. (pausa) Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

2ona. Estació: Jesús pren la seva creu

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De la primera carta de sant Pau als de Corint:

On són els savis d'aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món! El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem. Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes (2:18-25).

Meditació

Jesús pren la creu amorosament i l’abraça, ells serà la seva companya en les darreres hores de la seva vida. Amb la creu oferirà el do de la seva vida al Pare estimat en l’amor que els habita tots dos i els manté en la unitat de la Trinitat. Amb la creu abraça tot el dolor del món. L’amor del Crist pren la creu de la pandèmia. El dolor que vivim pertany a Déu, és de Déu. Es un dolor sant i que santifica. La mirada del cristià quan té el dolor tant a prop és una mirada d’amor, de pregària viva, d’ofrena de sí mateix. A la vida tots, més o menys, somiem i bressolem grans desitjos; però en algun moment tot es trenca i fins al nostre cos comença a trencar-se. Comença llavors per a nosaltres també el camí a la mort, el dolorós camí amb la creu de les nostres malalties físiques a les espatlles. Féu, Senyor, que sapiguem abraçar aquesta pesada càrrega segons la vostra voluntat. Ensenyeu-nos a acceptar els dolors que ens afligeixen i participar de la vostra creu. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

3ra. Estació: Jesús cau per primera vegada.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

Del llibre dels salms d’Israel:

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el país.
Que sigui el Senyor la teva delícia:
ell et donarà el que desitja el teu cor.
El Senyor guia els passos de l'home,
el manté ferm i vetlla el seu camí;
si mai cau, no queda estès a terra,
perquè el Senyor li dóna la mà (Ps 36:4.24).

Meditació

Extenuats, però no derrotes. Caiguts, quasi a no poder més, estan tots els qui treballen als hospitals. L’amor i la fe els fa redreça i els renova les forces. Senyor Jesucrist, sigueu vós la seva força, renoveu la seva voluntat de servir els altres que no deixin de somriure. Feu d’ells, Senyor, Jesús instrument del vostre consol i de la vostra pau. Beneïu els nostres metges (fem-ne memòria dels qui coneixem), de les infermeres i auxiliars, dels nois valents que porten les ambulàncies i traslladen malalts. Dels qui tenen l’hospital a punt en la neteja i en l’administració. Cada hospital és un santuari de dolor, un lloc de la presència de Déu. En aquesta estació, Senyor, feu que aprenguem la pròpia feblesa, també nosaltres podem caure i que, de fet, moltes vegades hem caigut, i hem de comprendre els qui cauen. Ningú ha de quedar postrat en el camí de la vida, ajudem-nos els uns als altres a aixecar-nos amb humilitat i confiança. Que també nosaltres sapiguem ser consol i suport pels qui ens envolten ens moments de cansament. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

4rta. Estació: Jesús retroba la seva mare

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans: Portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. 8 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; 9 perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts; 10 sempre portem en el nostre cos els senyals de l'agonia de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida.(4:7-9).

Meditació

És realment colpidor el dolor de tantes persones que de lluny per causa del virus no poden acostar-se els qui estan malalts i, si moren, no els poden acompanyar. ¡Que n’és de trist saber que el qui estimes està a prop i no hi pots estar present! Com Maria ofereixen afecte i pau, tot i saber en molts casos quin és el final, de vegades no poden estar físicament al costat del seu familiar per la difícil situació de contagi i, no obstant, se senten íntimament units al seu ésser estimat per acompanyar-lo en el dolor. ¡Que terrible és el sofriment d'un malalt que no té ningú a prop! És com la soledat poruga del nàufrag enmig de l'oceà. Hi ha sofriments que ningú en aquest món pot consolar, només ho pot fer Déu.

Senyor, feu que els malalts tinguin sempre prop del seu llit un cor amorós, de manera que puguin sentir-se recolzats, compresos, estimats i consolats. Senyor Jesucrist, per intercessió de la teva Mare, dolorosa i amorosa en el camí de la creu, ompliu de consol els qui viuen aquest dolor. Pels sofriments de la vostra mare, tingueu pietat de nosaltres (Pausa). Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

5na Estació: El Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De la carta de sant Pau als Gàlates:

Germans: Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s'enganya a si mateix. Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. Cadascú ha de fer la pròpia tasca. No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients.(Ga 6:3-5.9-10)

Meditació

Contemplant Crist ajudat pel Cirineu, preguem per tots els qui en dies de la pandèmia ajuden els altres i – amb risc d perdre la salut, acompleixen amb el seu treball de cada dia, des dels qui treballen al supermercat, els policies, els transportistes, es qui procuren aliments i medecines. Ells sostenen la creu del Crist i la del món.

Per la vostra santa creu, Senyor Jesús, beneïu-los a ells i a les seva famílies. Que el bé que fan s’ajunti al bé que s’ha fet des del començament del món fins que sigui consumat en el Regne.

Recordem també a tantes persones que estan lliurant la seva vida pels altres per intentar salvar vides o per ajudar-nos a gestionar la situació d'emergència sanitària que estem vivint: personal sanitari, cossos de seguretat, educadors ... els qui atenen els negocis alimentaris, personal de neteja ... Són els herois anònims que estan ajudant-nos a sostenir la nostra societat i ens conviden a nosaltres també a ser profetes de l'esperança enmig de la tribulació. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

6na Estació: La Verònica eixuga el rostre de Jesús

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De la segona carta de sant Pau als Corintis:

Germans: Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. (2Co 1:2-4).

Meditació

Contemplant la Verònica eixugant el rostre de Jesús segons la piadosa tradició de l’Església de Jerusalem, pensem en tants metges i infermeres i infermeres d’arreu del món eixuguen el rostre dels malalts amb un somriure, amb una paraula de coratge, amb una dedicació delicada i exquisida. Potser d’alguns ho saben i d’altres no, però no importa, ja que el Senyor va dir: Tot el que féreu o deixàreu de fer a un germà meu per petit que dos m’ho féreu a mi. Que el Senyor els doni la pau i el bé que han fet sigui el seu guardó i es seu honor.

Preguem pels refugiats i immigrants, els que han perdut la seva llar, i viuen separats dels seus éssers més estimats. En aquests moments on el focus mediàtic està en la pandèmia del coronavirus sembla com si ja no existissin.

Nosaltres podem repetir avui el gest de la Verònica en el rostre de Crist que se'ns fa present en tants germans nostres que comparteixen de diverses maneres el desarrelament i marginació. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

7na Estació: Jesús cau per segona vegada

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

Del llibre del profeta Jeremies:
La terra de Judà està de dol,
defalleixen els portals de les ciutats,
la gent es plany arreu del país,
puja el clam de Jerusalem.
Les nostres culpes ens acusen,
però tu, Senyor,
actua com escau al teu nom!
Són moltes les nostres infidelitats,
hem pecat contra tu.
Esperança d'Israel,
salvador en temps d'infortuni,
per què hauries de ser
com un foraster en el país,
com un vianant
que s'atura a passar la nit?
Per què et comportes
com un home esgotat,
com un guerrer incapaç de salvar,
quan tu, Senyor, ets enmig nostre,
i nosaltres portem el teu nom?
No ens abandonis! (14: 2.8-9).

Meditació

Contemplant Jesús a terra en el camí de la creu evoquem el món abatut per la pandèmia i també l’ensenyament del Papa Francesc la tarda tant trista en què va donar amb el Sagrament de l’Amor la benedicció apostòlica:

La tempesta (l’epidèmia) “posa al descobert les falses i supèrflues superioritats amb què hem bastit el món […], les injustícies planetàries, el crit dels pobres i del planeta, greument malalt”. I ens preguntà: “¿Per què tenim por; és que no tenim fe?” Ens va dir també: “Aquest temps de prova és temps d’opció entre allò que és necessari i el que no ho és, de restablir el rumb de la vida cap a Déu i els altres”. El Papa va recordar que “la humanitat no és autosuficient; sols ens enfonsem” i ens va fer aconsellar: “Convidem Jesús a la barca de la nostra vida. Amb Ell a bord no es naufraga i fins i tot allò que sembla danyós pot esdevenir alguna cosa bona”. Units a Jesús ningú es pot sentir sol. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

8na Estació: Jesús consola les dones de Jerusalem.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

Del llibre del profeta Isaïes
«Consoleu,
consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
«Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s'ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor
doble paga per tots els seus pecats.»
Una veu diu:
«Fes una crida!»
I una altra respon:
«Quina crida he de fer?»
«Proclama
que els homes són tots herba
i que la seva bondat
és com la flor dels prats:
l'herba s'asseca i la flor es marceix
així que bufa l'alè del Senyor.
Ben cert: els pobles són herba!
L'herba s'asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu
dura per sempre»(40:1-8).

Meditació

Contemplant a Jesús que consola les dones de Jerusalem, acollim el consol i la força que Déu ens dóna en aquests moments i donem-li gràcies. Si no tinguéssim fe el buit encara seria més gran i Crist salva l’esperança del món. Que la caritat no es refredi en aquest temps de desolació i que el Senyor aboqui sobre nosaltres un esperit de compassió, una tendresa infinita. Tinguem compassió dels ancians que plens de por romanen als geriàtrics i residències. Evoquem el confinament de la gent que viu sola, tants i tants! Pensem en els pobles que tercer món que no surten als mitjans a penes, de l’Africa, de l’Àsia, de Llatinoamèrica. La compassió no és una virtut dels febles, sinó dels forts. Que el Senyor tregui de nosaltres el cor de pedra i ens concedeixi un cor compassiu, capaç d’experimentar com a propi el dolor de l’altre. Quantes vegades el Papa Francesc ho ha predicat: ¡El món ha perdut la capacitat de plorar! Que la prova que vivim ens faci sensibles al dolor de l’altre, com la santes dones de Jerusalem que ploraven la mort del Fill de Déu com si fos la mort d’un fill únic seu. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

9na Estació: Jesús cau per segona vegada

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

Del llibre del profeta Jeremies:

Diu el Senyor, Déu d'Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l'espasa, la fam i la pesta: Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l'han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu. Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d'ells i dels seus descendents. Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s'allunyin de mi. El meu goig serà fer-los el bé: amb tot el cor i amb tota l'ànima els implantaré sòlidament en aquesta terra (32:16-41).

Meditació

El Senyor cau per tercera vegada podem pensar que la humanitat que viu la pandèmia haurà d’aprendre moltes lliçons. Quantes vegades la humanitat no ha caigut en errors i mai n’ha après i ha estat oblidadissa dels seus propis horrors. ¿Qui pot entendre el cor de l’home? Mirant el Crist que per nosaltres va a la mort adonem-nos que només l’amor pot salvar el món. Només Déu pot salvar la humanitat. Hem vist com el virus com un àngel exterminador ha visita el món, però també hem vist com la humanitat ha tret el millor de sí mateixa i ha esdevingut solidària i compassiva. La pandèmia ens ha fet tots humils, ha humiliat el món i des de la humilitat sempre es pot créixer, mai des de l’orgull.

¿I l’Església què ha fet? L’Església s’ha posat a pregar com mai i el sacerdoci ministerial ha resplendit de nou en els preveres que s’han posat, com sempre, al costat de la gent i han fet i fan el que poden per a ser propers. La gent això ho sap i ho estima. També molts cristians han estat a prop uns dels altres, els de Càritas han continuat el seu servei i els catequistes s’han comunicat amb els infants, trametent-los material i sobretot el seu amor. Els grans discursos pastorals han quedat buits, han quedat els gestos, la presència. Preguem ara pels sacerdots de tot el món. Han hagut de tancar les Esglésies, però no han tancat el seu cor. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

10 ena. Estació: Jesús és despullat de les vestidures.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm
R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De l’evangeli de Joan:

«Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:--No 'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats» (19:10-24).

Meditació

Li han pres tot al Senyor, les seves pobres pertinences li són preses. ¡Oh pobre! ¡Oh benaurada pobresa del Fill de Déu que ens enriqueix a tots! També la pandèmia ha pres moltes coses de les persones, a alguns la salut, a altres la vida. A d’altres persones estimades que no poden visitar. A molts el treball, A molts l’alegria. El virus maligne ha mostrar la seva virulència i ens ha mostrat fins q quin punt som pobres i fràgils les persones. També fins a quin punt necessitem dels altres per sobreviure en situacions semblants. Quantes persones no estan soles a la UCI lluitant amb el respirador! Quantes persones no han mort soles! Quantes persones no han experimentat l’abandó de Déu! Ells s’identifiquen amb Crist crucificat per participar de la glòria de la seva resurrecció.

Pensem que som necessaris, creiem que sense nosaltres res funciona, com si el món depengués de nosaltres. No només això, sinó que vivim insatisfets amb el que tenim i sempre anhelem tenir el que tenim, sempre volem tenir més i més. Algun dia estarem immòbils en un llit: llavors tot el que tenim al nostre voltant estarà de més i ens adonarem que el món continués caminant fins i tot sense nosaltres mateixos.

La malaltia ens despulla de tots els somnis i de tots els desitjos: ens deixa nus de el tot, ens deixa cara a cara amb la mort. Senyor, doneu-nos la saviesa del cor per tornar a vós i valorar més el que som que no pas el que tenim. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

11ena. Estació Jesús és crucificat

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm

R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De l’Ofici dels sants Sofriments de la Litúrgia bizantina:

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. * La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació. * La terra ha donat el seu fruit, el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix. * El veritable arbre de la vida s’ha manifestat en la creu de nostre Senyor Jesucrist * Que el Senyor ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

Meditació

El Senyor és crucificat. El Senyor no ha vingut a explicar el sofriment i el mal del món, aquest roman en si mateix com a misteri. Ella ha vingut a viure’l amb nosaltres, a assumir-lo i a transformar-lo per l’amor i d’aquesta manera el redimeix. Recordem els nens i els ancians en aquesta situació de pandèmia mundial, també recordem a les, nenes i nens venuts, obligats a treballar abandonant el seu infantesa, als nens que són víctimes de la violència. És dolorós veure com els nens són desposseïts del seu tresor més preuat: la seva infància, la seva innocència. Ells són el futur, però quin futur podran tenir si l'única llar que coneixen és el carrer, si l'únic joc és treballar. Recordem-nos dels ancians que aquests dies pateixen, de la por i de la solitud dels qui estan a les residències que tenen la tristesa immensa de no poder veure els seus, els néts del seu cor. DE les persones que viuen soles. Ompliu-ho tot del vostre amor.

Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

12na. Estació: Jesús mor a la creu.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm

R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De l’evangeli de sant Joan:

«Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:--Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:--Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit». (19:**)

Meditació

A hores d'ara ja ho heu donat tot, Senyor. Només us queda morir. I així, des de la creu, invocar al Pare: «A les vostres mans encomano el meu esperit». Després inclinàreu el cap i vàreu morir. Moríeu cap a dins del Pare, però per nosaltres lliuràreu l’Esperit. La primera experiència de l’Església (representada per Maria i el deixebles estimat) és sentir-se estimada. Inclineu el cap sobre nosaltres i contempleu la humanitat sofrent i doneu-li el vostre amor.

Recordeu-nos. Senyor, que la nostra vida està continguda en el misteri de la mort. De les teves mans sortim ja les teves mans algun dia tornarem.

Recordem a tots els malalts del coronavirus, especialment els més greus, aquells crucificats per la malaltia, pel dolor i el sofriment físic i espiritual. En aquesta estació volem pregar també per tants religiosos, religioses i sacerdots que s'han contagiat per estar a la banda dels que més ho necessiten en aquests moments.

Sabem que la creu no és el final, i aquesta és la nostra esperança. Jesús ens demana que com Ell, també nosaltres ens encomanem a les mans del Pare i ens confiem nosaltres mateixos a la seva misericòrdia i a tots els qui estimem. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai, aquesta és l’esperança que posem en vós. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

13na. Estació: Jesús és davallat de la creu.

V/ Us adorem, o Crist i us beneïm

R/ Perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món.

De l’Ofici dels sants sofriments de la litúrgia bizantina:

Tota la carn santíssima del nostre Salvador ha suportat ignomínia per nosaltres: * el cap, les espines; el rostre, les escopinades;* les galtes, les bufetades; * l’esquena, els assots, * la boca, la fel barrejada amb vinagre; * les oïdes, les blasfèmies; * les mans, la canya de la mofa;* tot el cos estirat damunt la creu, les mans i els peus, els claus; i el cor, la llança. * Oh Senyor, vós heu patit per nosaltres i us heu abaixat perquè nosaltres fóssim elevats al vostre Regne. * Senyor Salvador nostre, tingueu pietat de nosaltres.

Meditació

Us van baixar de la creu, Senyor i us van posar a la falda de la vostra mare. També un dia es repetirà segurament aquest mateix gest en cada un de nosaltres. Aquest cos que tant havíem estimat serà acollit en el llit de mort per algunes mans piadoses. Serà recobert d'un sudari: l'últim vestit que farem servir i tot romandrà quiet, sense vida. Ensenyeu-nos a valorar la vida, cada dia. I que un dia sense vós, és un dia perdut.

Preguem també per tantes persones que pateixen els horrors de la guerra, la tortura, les víctimes de del terrorisme. Pels cristians perseguits. Preguem per tantes persones que viuen sota el terror i la por, i que senten com cada dia mor la seva esperança d'una vida en pau. Ajudem a baixar de la creu a tant Crist sofrent i evitem quedar-nos impassibles davant d'aquestes situacions de patiment humà. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

14na. Estació: Jesús es post en el sepulcre

De l’ofici dels sants sofriments de la litúrgia bizantina:

Veniu, celebrem la memòria de Josep d’Arimatea, la tarda en què va anar a demanar el cos de Jesús a Pilat. * Deia: «Doneu-me el vianant que no tenia on reposar el cap! * Doneu-me el cos del vianant que la mare ha contemplat crucificat a la creu». * I pensava: «Com donaré sepultura a aquell que ha mort per mi? Com el cobriré amb un llençol ell que m’ha cobert de tendresa? Quins planys cantaré?». * Oh Crist, Déu nostre, vós canviareu els meus plors en crits d’alegria per la vostra resurrecció. * Nosaltres adorem la vostra passió i la vostra santa resurrecció.

Meditació

La vostra aventura humana Senyor ha acabat. El vostre cos ha estat sepultat en un sepulcre. Des del punt de vista humà heu fracassat per sempre. Però la vostra vida en canvi no acaba perquè heu vençut el pecat i vencerà també la mort. Us hem acompanyat durant aquest camí dolorós cap a la mort i us hem sentit present en el cor de tantes persones que en aquests moments en el món estan vivint una situació de vulnerabilitat. Feu que en nosaltres romangui l'experiència del vostre camí dolorós, i que puguem veure en cadascun dels nostres germans el germen de glòria per a la vida futura.

Recordem finalment a tots els que pateixen per un o altre motiu les conseqüències d'aquesta situació del coronavirus, els qui se senten fracassats, els qui no troben el sentit a les seves vides. Recordem-nos també dels qui han mort per la malaltia.

Amb la sepultura de Jesús tot quedava submergit en les tenebres de tristesa i solitud. Però enmig d'aquestes tenebres brilla l'esperança certa de la resurrecció de Crist. En totes les situacions humanes que s'assemblin a el pas que ara contemplem, la fe en la resurrecció és el consol més ferm i profund que podem tenir. Tingueu pietat de nosaltres Senyor R/ Tingueu pietat. Oh santa Mare em mon cor.

Pare nostre per les intencions del sant Pare.

Pregària per a la comunió espiritual.

Us poso el text clàssic de la pregària per a la comunió espiritual que alguns m’han demanat. La que ha estat publicada en alguns llocs és forçada i traduïda directament del castellà. Aquesta és la tradicional del Devocionari català.


Crec Jesús meu,
que esteu en el Santíssim Sagrament.
Us estimo sobre totes les coses
i voldria tenir-vos en la meva ànima.
I ja que ara no puc rebre-us sacramentalment
veniu almenys espiritualment dins el meu cor.
i com si ja haguéssiu vingut, us abraço
i m'uneixo tot jo a Vós:
no permeteu que ja mai em separi de Vós.
(De sant Alfons M. Liguori).

O bé aquesta altra:

Jo voldria, rebre-us, Senyor,
amb aquella puresa, humilitat i devoció
amb què us va rebre la vostra Santíssima Mare,
amb l'esperit i fervor dels sants.

LA QUARESMA. L’ESGLÉSIA EN ÈXODE

La Quaresma és sobretot un itinerari catecumenal. Només des de la clau de la celebració dels Sagraments de la Iniciació, ja siguin rebuts, catecúmens o renovats, fidels, en la Nit de Pasqua, es comprèn el guió de la disposició del Leccionari, el rés dels Salms i la rica eucologia del Missal i de la Litúrgia de les Hores per aquest temps, realment fort.

Tant els catecúmens com els fidels han de participar del Misteri de la Mort i de la Resurrecció del Senyor. És un morir a la condició de la humanitat del primer Adam, i ressuscitar amb Crist a la vida nova amb la recepció de la gràcia i de la vida de Déu.

Això marca també un itinerari penitencial, conversió personal i comunitària, que s’expressa en l’ardu esforç del dejuni, de l’almoina i de l’oració, com ens convida el mateix Senyor al principi de la Quaresma. En la litúrgia acollim el do de la conversió. Aquesta és sempre un do, mai el resultat d’un esforç voluntarista: "Convertiu-nos, Senyor i serem convertits" (Lam 5, 21). Quaresma és un temps de penitència joiosa: convertir-se al Senyor és sempre una alegria.

És el temps d’experimentar la fam de Déu en aquesta vida, recordant cada dia els quaranta dies del Senyor al desert, i per això dejunem.Quaresma és una continuada súplica de la gràcia, temps d’escoltar la Paraula de Déu i deixar-se il·luminar intensament per ella.

La celebració litúrgica, tant de la Missa com de les Hores, acompanya el camí de la conversió. Una conversió que s’ha de demanar i rebre com un do.

En la nostra humanitat marcada pel pecat ha d’emergir la humanitat nova que neix del Baptisme, segellada per la Confirmació, alimentada per l’Eucaristia i reconciliada per la Penitència.

Hem de pregar els uns pels altres, fent-nos la caritat de l’oració dels uns pels altres. Tot això sota el signe eclesial. Tant per als fidels com pels pastors.

La naturalesa catecumenal queda subratllada en el fet que, al cicle A, les lectures dominicals són marcadament destinades als catecúmens. Els cinc diumenges de Quaresma presenten Crist com a fortiori del que d’Ell serà manifestat en la Nit de Pasqua: vencedor del mal, transfigurat en la glòria, font de l’aigua de vida per l’Esperit Sant, llum del món i resurrecció de tots. Tots els temes cristològics convergeixen en la litúrgia de la nit de Pasqua.

En la manera com la santa Església llegeix l’Escriptura trobem sempre cercles cada vegada més convergents i concèntrics al voltant de Crist glorificat. Aquest esquema es reprodueix també en els altres cicles (B i C) des d’òptiques diferents.

També les primeres lectures dels Diumenges quaresmals evoquen els esdeveniments i profecies del poble de la fe: creació, Abraham, Moisès, David, Profetes. Aquest mateix esquema serà reproduït en la litúrgia de la Paraula de la Vigila Pascual. Tot estava orientat a la resurrecció de Crist i tot rep llum, fins i tot allò que en l’Antic Testament estava fragmentat i sense sentit, des de la resurrecció de Nostre Senyor.

Allò que a Quaresma es rep, traditio symboli, per Pasqua serà lliurat al món, reeditio symboli: com a servei, com a apostolat, com a testimoni i fins i tot com a martiri, sempre en el dinamisme de l’Esperit Sant.

Crist porta a la seva consumació totes les aliances, però tot torna a començar amb Ell, en una aliança nova i eterna. També universal. Es requereix una mica de valor per entrar en la Quaresma. És entrar en el “temps del desig”, pas a pas amb Crist. Entrar en el seu camí d’amor, de mort i de glòria. Un camí que hem de fer a la llum de la Paraula. Cal endinsar-se en aquesta gràcia de renovació.

Un camí pel qual l'Església, amb la seva saviesa materna, marca els nostres passos: tant als catecúmens que caminen cap al Baptisme, com als fidels. I ho fa paulatinament, Diumenge rere Diumenge.

El Dimecres de cendra i el Diumenge de les temptacions (1er de Quaresma) ens conviden a participar plenament en l’experiència quaresmal.

Quelcom vital, perquè és passar de les cendres de la nostra condició mortal a la glòria de la condició de “fills i filles en el Fill”.Jesús, vencedor en la temptació, ens uneix a la seva victòria.

Juntament amb els catecúmens que seran batejats la nit de Pasqua, contemplem la llum del Transfigurat (2n Diumenge) i desitgem amb tot el nostre ésser l'"aigua viva", que "es convertirà en una font que brollarà sempre dintre nostre per donar-nos vida eterna" (cf. 3er Diumenge).

En el camí, el Mestre es mostra cada vegada més determinat a "tornar a Judea", a adreçar-se vers la Pasqua i, només en la mesura que contemplem el do de Déu i ens deixem omplir de l’Esperit Sant, descobrirem -talment el cec de naixement- que Jesús és la llum veritable dels nostres ulls (4art Diumenge), i sentirem la veu del Senyor que ens crida a "la resurrecció i la vida" (5è Diumenge).

Els llibres de l’Èxode i dels Nombres, el segon Isaïes, els Salms, Ezequiel, la carta als Hebreus... presenten la vida de la comunitat messiànica en èxode (també en el retorn de l’exili i en el pelegrinatge anual a Jerusalem) com a anunci de la gran "panegyris", com una immensa i vital reordenació de la humanitat, com una ininterrompuda processó litúrgica de tot el poble dels redimits.

Aquest pelegrinatge fou prefigurat en la Pasqua de l’èxode d’Egipte, realitzada en la Pasqua de Resurrecció, i serà consumada finalment al Regne. Tot això es realitza en una litúrgia desenvolupada per la mediació necessària de Jesucrist Senyor Ressuscitat i amb la contínua presència, vivificant i santificadora, de l’Esperit de Déu.

Quaresma és l’Església en èxode, cap a la Pasqua, com canta bellament el Prefaci V: "Vós obriu per a l’Església el camí d’un nou èxode a través del desert de la Quaresma".

Text de la mistagògia dels Pares

"Sempre, germans, la misericòrdia del Senyor omple la terra i la mateixa creació és per a cada fidel un veritable ensenyament que el porta a l’adoració de Déu, ja que el cel, la terra i el mar i tot el que conté manifesten la bondat i l’omnipotència del seu Creador. L’admirable bellesa de tot el que ha estat creat reclama a la criatura intel·ligent una acció de gràcies. Tanmateix, ara que s’acosten aquests dies que precedeixen la festa de Pasqua, se’ns exigeix amb més urgència una preparació i una purificació més grans del cor. Ja que és propi de la solemnitat pasqual que tota l’Església gaudeixi del perdó dels pecats, no només aquells que reneixen en l’aigua del Sant Baptisme, sinó també d’aquells que, des de fa temps, formen part del nombre dels fills adoptius".

Dels sermons de Sant Lleó el Gran, papa (Sermó VI sobre la Quaresma, 1-2: PL 54: 285-287)

DIMECRES DE CENDRA

La Quaresma -antigament- començava el primer Diumenge, però es van afegir quatre dies ferials per tal de completar el nombre sagrat dels quaranta dies de dejuni, ja que en el ritus llatí els Diumenges mai s’han considerat dies penitencials.

Avui el Papa, obeint una costum secular, comença la Quaresma a l’antiquíssima basílica de Santa Sabina, a la muntanya de l’Aventí, a Roma. El sistema estacional va anar omplint tots els dies de Quaresma. El Missal recomana que es conservi i es fomenti aquest antic costum de reunir-se l’Església local, seguint l’exemple de les estacions romanes.

La imposició de la cendra -a l’inici reservada exclusivament als penitents que havien de ser reconciliats per Pasqua- va passar a tots els fidels.La Quaresma comença amb l’esplèndida antífona d’entrada: "Vós us apiadeu de tothom, Senyor".

A la primera lectura, el profeta convida tot el poble a la conversió i a renovar l’aliança, fins i tot els sacerdots han de plorar "entre el vestíbul i l’altar", pels seus pecats i pels del poble.

A l’Evangeli, el Senyor ens dóna els instruments espirituals de la penitència i la manera de realitzar-la en el secret meravellós del qual només Déu i la pròpia consciència són testimonis.

A la segona lectura, sant Pau anuncia la voluntat de Déu que vol reconciliar el món amb ell mateix.

Tot el cor de l’Església penitent està en el verset responsorial del Salm.

La cendra imposada significa el que Déu vol fer amb els nostres pecats, amb la humanitat vella desfigurada pel pecat, perquè resplendeixi la humanitat nova, que neix pel Baptisme i l’Esperit Sant.

Salm 1 Beatus vir

El Salm 1, Beatus vir, és el pròleg de tot el llibre dels salms. Ja que en la Bíblia hebrea no hi ha títol, cal considerar-lo tot ell títol de tots els salms. Sant Jeroni afirma que és el «Pròleg de l’Esperit Sant a tot el saltiri».

Les venerables paraules del Salm primer obren el salteri. Fa goig i estremiment pensar quants creients i cercadors de Déu han trobat llum en les paraules del primer salm. Amb ell cal començar una i altra vegada la lectura del saltiri i sempre és un goig retrobar-lo. Ja que el salm primer marca un camí de benaurança obert per tots nosaltres. Són paraules que omplen de reverència interior quan consideres que totes les paraules del saltiri són del Senyor mateix ens ha volgut donar, perquè esdevinguessin per a nosaltres paraules pregades. Totes les paraules dels salms són per a dir amb els llavis i el cor davant del Senyor, en el temple interior de la seva Presència. Totes les pregàries del saltiri són del Senyor Jesús, per aquesta raó són paraules nostres. Per l’encarnació formen part del Logos.

El Senyor proclama la benaurança dels enamorats de la Paraula del Senyor; és la benaurança dels qui estimem a Jesucrist. El verset: Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia indica com una mena de constant murmuratio de la Paraula de Déu, l’orant porta sempre al cor i als llavis la Llei de Déu. De fet, tot Israel és el poble de la memòria, el que recorda una i altra vegada les paraules i els esdeveniments de la història salvífica, una història d’aliança.

La salmòdia cristiana és continua, inacabada, sempre torna a començar. És incansable l’Església en la pregària dels salms. Quan ja els ha dit tots els torna a començar, és una repetició d’amor. L’Esperit sempre fa nous els salms dins nostre i a cada replec, al llarg de tota una vida, sempre s’hi troben significats nous, que fan estremir l’ànima.

La benaurança del salm és una promesa de fecunditat, ja que el just dóna fruits, talment un arbre arrelat vora el corrent de l’aigua. La sort dels injustos serà com la palla escampada pel vent, que el Messies garbellarà, segons la predicació del Baptista (Mt 3:12).

Els enigmes dels salms són revelats en el Nou Testament: El just enamorat de la Llei és el mateix Senyor i l’arbre, arrelat a les aigües de l’amor que venen del Sant Esperit, és la seva santa Creu (v.1:3).

Com canta la primera antífona de tot el saltiri: L’arbre de la vida s’ha manifestat en la Creu de Nostre Senyor. Sota aquest arbre volem resar tot el saltiri, perquè a l’ombra d’aquest arbre trobem consol i alegria. És la creu gloriosa del Senyor, de la qual els cristians ens nodrim i per la qual ens delim, també les seves arrels ens fan créixer. La cima d’aquest arbre toca el cel, centre del misteri de l’univers, epifania de la Santa Trinitat, arbre de la vida eterna.

Sota aquest arbre brollen totes les fonts de la pregària, del desig del Déu viu: Adorem Senyor la vostra creu, lloem i glorifiquem la vostra resurrecció, per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món. També recorda les estrofes d’Aureli Prudenci:

Nullum uret aestus frondibus Arboris huius,

luna nec in nocte neque meridie.

Tu planctata micas secus, est ubi cursus aquarum

spargis ornatas flore recente comas.

(Sota les fulles d’aquest arbre, no hi ha foc que cremi, ni lluna de nit ni sol de dia. Plantat vora la corrent de les aigües, resplandeixes, t’engalanes i floreixen les flors novelles que t’adornen).

Volem pregar tots els salms amb Aquell qui és l’Estimat pel Pare en l’Amor de l’Esperit Sant. Només amb Ell podem pregar els cristians.

És bonic que el salteri comenci amb aquest Salm.

Ant. El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor

Feliç l'home que no es guia pels consells*
dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.

Estima de cor la llei del Senyor,*
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre arrelat vora l'aigua,*
dóna fruit quan n'és el temps,

i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot allò que emprèn.

No serà així la sort dels injustos,*
seran com la palla escampada pel vent.

Els culpables no resistiran al judici,*
cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor vetlla els camins dels justos,*
I els dels culpables acaben malament.

La fórmula litúrgica del lliurament del pal·li.

El pal·li que rebrà l’arquebisbe Joan el rep en la seva persona tota l’arxidiòcesi.

Dissabte vinent a la Catedral Metropolitana, el Sr. Nunci lliurarà el pal·li al nostre arquebisbe Joan. El rep ell, però en ell, el rep tota l’Església diocesana. Ja que li és lliurat en tant que és arquebisbe de Tarragona, altrament no seria. Com diu la fórmula de la imposició és en honor per l’Església, que li ha estat confiada.

Segons la voluntat del Papa Francesc s’ha retornat l’antic ús: és un comissionat del Papa (en aquest cas el Nunci) que lliura el pal·li a la pròpia seu del bisbe metropolità i en presència dels bisbes sufraganis i del poble sant de Déu.

La litúrgia és molt simple: al començament de la celebració el Nunci del Sant Pare, portador del pal·li, que ha estat posat damunt de l’altar, imposa, després d’haver fet la professió de fe, el pal·li amb aquesta fórmula litúrgica. Ja que el lliurament l’escoltarem en llatí, n’he fet versió i us l’envio.

Després de la imposició del pal·li el nostre arquebisbe rebrà el osculum pacis de part de tots els bisbes sufraganis com a signe visible de comunió de tots amb ell i per ell (és a dir, no sense ell) amb el qui presideix la comunió de totes les Esglésies, el vicari de Pere, l’estimat Papa Francesc.

Lliurament del pal·li

Fòrmula llatina 

Ad omnipoténtis Dei glóriam
atque ad laudem beátæ Maríæ Semper Vírginis
et beatórum Apostolórum Petri et Pauli,
nómine Románi Pontíficis, Papæ Franciscii
et Sanctæ Románæ Ecclésiæ,
ad decorem Sedis Tarraconensis tibi commísæ,
in signum potestátis metropolitánæ
trádimus tibi pállium de confessióne beáti Patri sumptum,
ut eo utáris intra fines provínciæ ecclesiásticæ tuæ.
Sit tibi hoc pállium sýmbolum unitátis,
et cum Apostólica Sede communiónis téssera,
sit vínculum caritátis et fortitúdinis incitaméntum,
ut die advéntus et revelatiónis magni Dei,
pastorúmque principis Iesu Christi,
cum óvibus tibi créditis
stola potiáris immortalitátis et gloriæ.
In nómine Patris, et Fílii, et Spíritus Sancti. R. Amén

Versió catalana

A lloança de la glòria de Déu omnipotent,
de la benaurada verge Maria 
i dels benaurats apòstols Pere i Pau,
en nom del Romà Pontífex, el Papa Francesc,
i de la Santa Romana Església,
et lliurem el pal·li, pres de la Confessió de sant Pere,
per tal d’honorar l’Església de Tarragona,
que t’ha estat encomanada,
i el puguis portar dins dels límits de la teva província eclesiàstica.

Que aquest pal·li sigui per a tu símbol d’unitat,
signe de comunió amb la Seu Apostòlica,
vincle de caritat i estímul de fortalesa,
perquè en l’adveniment i revelació del gran Déu,
i del príncep dels pastors, Jesucrist,
obtinguis, amb el ramat que t’ha estat confiat,
el vestit de glòria i d’immortalitat.

En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Comentari

La fórmula litúrgica del lliurament és sòbria i bella. Després de la doxologia inicial, el text empre un verb carregat de significat teològic (tradimus), reforçat pel lloc, des d’on ha estat tret, la Confessió de Pere. Per tant, el pal•li custodiat allí, es vincula amb la confessió de fe de Pare, sobre la qual el Senyor edifica la seva Església. El signe s’emmarca dins de la traditio apostolica.

El pal·li és més antic com insígnia episcopal que no pas el bàcul i encara menys la mitra. Els successors de Pere el portaven ja al segle IV (segons es representa en antiquíssims mosaics). Procedeix de l’antic omophorion, que els bisbes orientals també empren. La banda de llana, actualment en forma de Y, té una clara significació evangèlica: el bisbe (i tots els qui participen del seu ministeri, els preveres) han de cercar i portar, a semblança del bon pastor, l’ovella perduda, segons la bella paràbola del capítol de la misericòrdia de l’evangeli de Lluc. Això adquireix una ressonància encara més forta amb els continguts magisterial del Papa Francesc que postula una Església en èxode, en sortida constant de sí mateixa, per anar a l’encontre del món. El pal·li recorda la naturalesa essencial de l’Església, que és ser missionera. Les al·legories litúrgiques medievals volien veure en les creus que l’ornen la significació dels signes de la passió del Senyor. Molt aviat s’introduí el costum de lliurar el pal•li als bisbes metropolitans com a signe de comunió amb la Seu Apostòlica.

La fórmula litúrgica descriu la significació del pal·li, donat en primer lloc ad decorem de l’Església de Tarragona, que, des d’antic, ha presidit la comunió de les Esglésies de la Tarraconense. Tots en coneixem la tradició i la història, expressada en la praxi conciliar fins als nostres dies. Tot honor donat a una Església és sempre un servei, en aquest cas un servei de comunió. Ja que també el metropolità que ocupa el primer lloc ha d’ocupar el darrer per a ser servidor de tots. La bellesa d’una Església és sempre la seva santedat, la dels seus pastors i dels seus fidels. Sota el signe del pal·li l’Església de Tarragona participa de la confessió de fe de Pere. És la fe de l’Església indivisa i que, des de Pentecostes, ha conservat la successió apostòlica.

Les paraules del lliurament expressen una bellíssima eclesiologia, que respira l’eclesiologia dels Pares, feliçment retrobada en la Lumen Gentium, una eclesiologia de comunió, essencialment sinodal. Com a signe de comunió pastoral amb el successor de Pere el pal•li dels metropolitans expressa la catolicitat de l’Església. Una catolicitat que els cristians de Tarragona portem inscrita ànima endins per raó de la memòria eclesial de sant Fructuós que, abans de la seva oblació, pregà per l’Església catòlica estesa d’orient a occident.

Així el signe del pal·li és segons les paraules del lliurament:

• Símbol d’unitat (signum unitatis), la unitat entre les Esglésies particulars que formen una província eclesiàstica i d’aquestes amb el bisbe de Roma, el Papa. Una unitat que fa resplendir la unitat de tota l’Església, que quan es reuneix per celebrar els Sants Misteris fa present tota l’Església de Crist.

• La fórmula de lliurament empra una paraula preciosa: tessera comunionis (signe de comunió). La paraula preciosa és tessera, que significa originàriament un element que pertany a un conjunt i que, sense el conjunt, no té la seva plena comprensió, significació o valor. D’aquí ve la paraula tessel·la que és la peça d’un mosaic. El pal·li d’un metropolità resplendeix en tant que és signe de comunió amb la Seu Apostòlica, si no hi fos restaria una peça que faltaria a la comunió de totes les Esglésies amb Pere. És la inclusió entre les Esglésies particulars i l’Església universal, la qual no existeix sinó en forma d’Esglésies particulars. La bellesa ve donada per la conjunció de cadascuna de les parts. La unitat ornamenta l’Esposa de Crist, que és l’Església.

• És també vincle de caritat (vinculum caritatis). Adoneu-vos que és un nom de l’Eucaristia. El ministeri episcopal és sempre ministerium amoris. El vincle de la caritat entre les Esglésies està fonamentada en la mateixa Eucaristia que celebrem. És també un estímul (incitaméntum) per mantenir-nos ferms en el servei al poble sant de Déu. Ja que la fortalesa dels pastors participa de la fortalesa del únic pastor que arriba fins a la creu.

• Les expressions conclusives són també ben escaients pel temps d’Advent, en el qual, el nostre Arquebisbe rebrà el pal·li ja que recullen les paraules de sant Pau: Quan es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre (Tit 2:14). Són paraules que escoltarem en la segona lectura de la nit de Nadal. El vestit de glòria i d’immortalitat l’ha de rebre no només el qui rep el pal·li, sinó amb ell, els fidels (el ramat), que li han estat encomanats.

Com a curiositat s’ha de saber que cada anys són dos els anyells escollits, de la llana dels quals, es confegeix els pal·lis. En tenen cura a l’abadia de Tre Fontane, dels trapencs i amb la llana esquilada són confeccionats per les monges benedictines del monestir de santa Cecília en el Trastevere. Els pal·lis un cop confeccionats són posats a l’arqueta visible dins de la Confessió de Pere. Són beneïts en la solemnitat dels Apòstols. Per la voluntat expressa del Papa Francesc la recepció del pal•li es fa a cada Església metropolitana, en presència dels bisbes de la província eclesiàstica i de tot el poble. Que la recepció del pal·li a l’arxidiòcesi en la persona del nostre arquebisbe fomenti la comunió i la tradició local pròpia expressada en el Concili Provincial de la Tarraconense de la qual en celebrarem l’ efemèrides i la validesa de la seva teologia com instrument i fonament de la unitat pastoral de les diòcesis catalanes.

Aquest diumenge es bo que en la pregària dels fidels tinguem present al nostre arquebisbe i a l’arxidiòcesi.

Mn. Rafael S.

DIUMENGE III D’ADVENT. L'anunci de les obres del Messies

En la tradició s’anomena Diumenge "Gaudete" o Diumenge de l’alegria pel cèlebre incipit de l’antífona d’introducció.És costum avui emprar els ornaments rosacis que anticipen l’alegria del Nadal i l’Epifania.

Cal posar signes de festa per indicar que s’anticipa l’alegria del Nadal i predicar -des de la Paraula proclamada- l’alegria cristiana, filla de la fe i de l’esperança: aquella que només ve de la Presència de Crist entre nosaltres.

Una alegria escatològica, que participa ja de la joia pura i immensa del Regne de Déu.La lectura d’Isaïes és d’una gran bellesa espiritual.El desert és el món sense Déu, però quan Ell passa s’omple de festa.

També l’home sense Déu és "cec, sord, mut i coix".Els rescatats pel Senyor, els redimits per Crist, exulten de goig. Joan, el Precursor, rep en l’obscuritat de la presó la bona nova de Jesús.Aquesta bona nova il•lumi-na la foscor del captiveri, però molt més, la foscor del seu cor.

Per Crist, els cecs troben la llum de la fe, els invàlids caminen, l’amor fa caminar, els leprosos queden purs, com a imatge dels pecadors perdonats, els sords escolten la Paraula de Déu i els morts reben la vida nova en Crist.També els desvalguts senten la benaurança dels pobres i prenen possessió del Regne.

Seran també feliços els qui no s’escandalitzen de la persona i de la predicació de Jesús.

Sant Jaume, a la segona lectura, ens recorda que hem d’esperar la gràcia que ve del cel com el pagès espera la pluja: pacientment.Allí on arriba la gràcia tot germina, creix i dóna fruit.Saber que el jutge és a les portes no ens dóna dret a obrir-la bruscament. Cal tenir paciència, refermant els nostres cors.

L’espera de la vinguda del Senyor és joiosa, mai ociosa.

(Calendari-Directori de l'Any Litúrgic 2020, Mn. Rafael Serra)

Memòria de Maria, mare de l'Església

CONGREGACIÓ PER AL CULTE DIVÍ

I LA DISCIPLINA DELS SAGRAMENTS

Annex al decret del dia 11 de febrer de 2018, Prot. N. 10/18

Addicions als Llibres litúrgics del Ritu Romà

de la memòria de la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

AL Calendari RomÀ General

juny

Dilluns després de Pentecosta

Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església                     Memòria

AL Missal RomÀ

Dilluns després de Pentecosta

Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

Memòria

Es diu la Missa de la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església (p. 931).

A L’OrdEnAmENT DEL lecCionARI DE LA MissA

Dilluns després de Pentecosta

572 bis     Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

Lectura primera

Lectura del llibre del Gènesi                                                               3, 9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,

el Senyor-Déu el cridà i li digué:

«¿On ets?»

Ell li respongué:

«He sentit que us passejàveu pel jardí

i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.»


      Li digué el Senyor-Déu:

«¿Qui t’ha fet saber que anaves nu?

¿És que has menjat del fruit de l’arbre

que jo t’havia prohibit de menjar?»

L’home li digué:

«La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre,

i n’he menjat.»

El Senyor-Déu digué a la dona:

«¿Per què ho has fet, això?»

Ella li respongué:

«És que la serp m’ha enganyat.»

El Senyor-Déu digué a la serp:

«Ja que has fet això, seràs la més maleïda    

de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs.

T’arrossegaràs sobre el ventre

i menjaràs pols tota la vida.

Faré que sigueu enemics tu i la dona,

i el teu llinatge i el d’ella.

Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»

L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva,

perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

o bé:

Lectura del llibre dels Fets dels Apòstols                                             1, 12-14

Tots unànimement assitien a les hores de pregària, amb Maria, la mare de Jesús

Després de veure com Jesús era endut al cel,

 els Apòstols se’n tornaren a Jerusalem

des de la muntanya de les Oliveres,

que és vora mateix de Jerusalem,

a la distància que era permès de recórrer

durant el repòs del dissabte.

Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s’allotjaven.

Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu,

Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu,

Jaume, fill d’Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes, fill de Jaume.

Tots unànimement

assistien sens falta a les hores de pregària,

amb les dones,

amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d’ell.

Salm responsorial

El Senyor té el palau a la muntanya santa,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

R/. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos

S’han dit de tu, ciutat de Déu,

oracles gloriosos:

Diuen d’ella:

«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;

aquest i aquell altre són fills de Sió.» R/.

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:

«Fill de Sió.»

I els cantors i els dansaires responen:

«De tu brollen totes les meves fonts!» R/.

Al·leluia  

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;

                    oh santa Mare de l’Església,

                    que manteniu viu en el nostre cor

                    l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan                                                19, 25-34

Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare

En aquell temps,

vora la creu de Jesús hi havia la seva mare

i la germana de la seva mare,

Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.

Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella,

el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:

«Mare, aquí tens el teu fill».

Després digué al deixeble:

«Aquí tens la teva mare».

I d'aleshores ençà el deixeble l'acollí a casa seva.

Després d'això, Jesús,

conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia,

perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura

digué:

«Tinc set».

Hi havia allà un gerro ple de vinagre.

Llavors cobriren la punta d'un manat d'hisop amb una esponja xopa de vinagre

i la hi acostaren als llavis.

Jesús, després de prendre el vinagre, digué:

«Tot s'ha complert».

Llavors inclinà el cap i lliurà l'esperit.

Era divendres,

i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus

durant el repòs del dissabte,

tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima.

Per això demanaren a Pilat

que trenquessin les cames dels crucificats

i traguessin els cossos.

Els soldats hi anaren

i trencaren les cames del primer, i després,

de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús.

Però quan arribaren a Jesús

i s'adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames,

sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat

i a l'instant en sortí sang i aigua.

A LA LitÚrgia DE LES HorES

Dilluns després de Pentecosta

Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església

Memòria

A la benaurada Verge Maria se li ha atribuït el títol de Mare de l’Església perquè engendrà el Crist, Cap de l’Església, i va esdevenir mare dels redimits abans que el Fill lliurés l’esperit. El beat Pau VI, papa, va confirmar aquest títol en el discurs als Pares del Concili Vaticà II tingut el dia 21 de novembre de 1964 i establí que “amb aquest suavíssim nom tot el poble cristià atorgui d’ara endavant encara més honor a la Mare de Déu”.

Del Comú de la Mare de Déu: Litúrgia de les Hores III (p. 1739), llevat del que segueix.

Ofici de lectures

Himne

O virgo mater, fília

tui beáta Fílii,

sublímis et humíllima

præ creatúris ómnibus,

Divíni tu consílii

fixus ab ævo términus,

tu decus et fastígium

natúræ nostræ máximum:

Quam sic prompsísti nóbilem,

ut summus eius cónditor

in ipsa per te fíeret

arte miránda cónditus.

In útero virgíneo

amor revíxit ígneus,

cuius calóre gérminant

flores in terra cǽlici.

Patri sit et Paráclito

tuóque Nato glória,

cuius vocáris múnere

mater beáta Ecclésiæ. Amén.

Oh Verge mare, dolçament

filla feliç del vostre Fill,

la més sublim i més humil

de les creades pel bon Déu.

Des de llunyana eternitat

sou un propòsit fix de Déu,

sou el decor i el cim més alt

de la natura dels humans.

Talment la vàreu ennoblir

que el seu altíssim Creador

per vós en ella es va encarnar

d’una manera sorprenent.

En vostre claustre virginal

va rebrollar un amor ardent,

i al seu escalf van germinant

flors a la terra per al cel.

Glòria sigui al Pare etern

i al vostre Fill i a l’Esperit,

per un do seu podem cantar:

sou Mare de l’Església. Amén.

Lectura segona

Del discurs del beat Pau sisè, papa, en la clausura de la sessió tercera del Concili Vaticà II.

(21 novembre 1964: AAS 56 [1964], 1015-1016)

Maria, Mare de l’Església

Per a la seva glòria i per a consol nostre, proclamem Maria Santíssima Mare de l’Església, és a dir, de tot el poble de Déu, tant dels fidels com dels pastors que l’anomenen Mare amorosíssima; i volem que des d’ara endavant, amb aquest nom tan dolç, la Verge sigui encara més honorada i invocada per tot el poble cristià.

Es tracta d’un títol, venerables germans, que no és pas nou de la pietat dels cristians; tot al contrari. Sobretot amb aquest nom de Mare, preferint-lo a qualsevol altre, plau als fidels, i a tota l’Església invocar Maria. Veritablement aquest títol pertany a l’autèntica substància de la devoció a Maria: troba la seva justificació en la dignitat mateixa de la Mare del Verb encarnat.

Així com la maternitat divina és el fonament de la relació personal especial de Maria amb Crist i de la seva presència en l’economia de la salvació obrada per Jesucrist, de la mateixa manera ella també constitueix el fonament principal de les relacions entre Maria i l’Església, ja que ella és Mare d’aquell que, immediatament a l’instant de l’encarnació en el seu si virginal, ha unit a ell, com a Cap, el seu Cos místic que és l’Església. Maria, doncs, com a mare de Crist, també és mare de tots els pastors i fidels, és a dir, de l’Església.

Per això, amb l’ànima plena de confiança i d’amor filial, alcem els ulls cap a ella malgrat la nostra indignitat i la nostra feblesa. Ella, que ens ha donat amb Jesús, la font de la gràcia, no deixarà de socórrer l’Església, ara que floreixent amb abundància dels dons de l’Esperit Sant s’afanya amb un nou vigor en la seva missió de salvació.

I la nostra confiança encara és més viva i més ferma, si considerem els lligams estretíssims que vinculen la nostra Mare del cel amb el llinatge humà. Malgrat tota la riquesa de les prerrogatives admirables amb què Déu l’ha dotada per a fer-la digna de ser la Mare del Verb encarnat, ella és ben pròxima a nosaltres. Filla d’Adam com nosaltres, i per tant germana nostra pels lligams de la naturalesa, és, no obstant, la criatura preservada del pecat original pels mèrits del Salvador, i als privilegis divinament obtinguts ajunta la virtut personal d’una fe total i exemplar, que la fa veritablement mereixedora de l’elogi evangèlic: Feliç tu, que has cregut.

Durant la seva vida terrena realitzà la figura perfecta del deixeble de Crist, mirall de totes les virtuts, i encarnà les benaurances evangèliques proclamades per Jesucrist. Per això, tota l’Església, en la seva incomparable varietat de vida i d’obra, en ella assoleix la forma més autèntica de la imitació perfecta de Crist.

Responsori                                                                                     Cf. Lc 1, 35

R/. L’Esperit Sant vingué sobre Maria; * el poder de l’Altíssim la cobrí amb la seva ombra.

V/. Associada a la passió del seu Fill, la va omplir per segona vegada com a Mare dels redimits; * el poder de l’Altíssim.

L’oració, com a Laudes.

Laudes

Himne

Quæ caritátis fúlgidum

es astrum, Virgo, súperis,

spei nobis mortálibus

fons vivax es et prófluus.

Sic vales, celsa Dómina,

in Nati cor piíssimi,

ut qui fidénter póstulat,

per te secúrus ímpetret.

Opem tua benígnitas

non solum fert poscéntibus,

sed et libénter sǽpius

precántum vota prǽvenit.

In te misericórdia,

in te magnificéntia;

tu bonitátis cúmulas

quicquid creáta póssident.

Patri sit et Paráclito

tuóque Nato glória,

cuius vocáris múnere

mater beáta Ecclésiæ. Amén.

Verge que sou per als del cel

astre fulgent de caritat,

per a nosaltres sou la font

d’una esperança que no mor.

Noble Senyora, valeu tant

al cor del Fill més piadós,

que el qui us demana confiat

per vós obté amb seguretat.

Vostra clement benignitat

no sols ajuda els suplicants,

ans molt sovint liberalment

s’avança als precs dels bons fidels.

Misericòrdia hi ha en vós,

magnificència també;

tota bondat que hi ha en el món,

en vós, oh Verge, acumuleu.

Glòria sigui al Pare etern

i al vostre Fill i a l’Esperit,

per un do seu podem cantar:

sou Mare de l’Església. Amén.

Càntic de Zacaries, ant.:  Tots assistien unànimement a la pregària, amb Maria, la mare de Jesús.

Oració

Oh Déu, Pare misericordiós,

el vostre Fill unigènit, clavat a la creu,

va voler que la seva Mare, la Verge Maria

fos també mare nostra;

concediu a la vostra Església

que, amb l’ajut amorós de Maria,

sigui cada dia més fecunda,

s’alegri de la santedat dels seus fills

i atregui al seu si totes les famílies dels pobles.

Per nostre Senyor Jesucrist.

Vespres

Himne

Virgo, mater Ecclésiæ,

ætérna porta glóriæ,

esto nobis refúgium

apud Patrem et Fílium.

Gloriósa Dei mater,

cuius Natus est ac pater,

ora pro nobis ómnibus,

qui memóriam ágimus.

Stella maris, lux refúlgens,

stirps regális, sancta parens,

roga Patrem et Fílium

ut det nobis Paráclitum.

Virgo clemens, virgo pia,

virgo dulcis, o María,

exáudi preces ómnium

ad te pie clamántium.

Funde preces tuo Nato,

crucifíxo, vulneráto,

pro nobis et flagelláto,

spinis puncto, felle potáto.

Alma mater summi regis,

lux et porta celsi cæli,

inclína te misérrimis

geméntibus cum lácrimis.

Patri sit et Paráclito

tuóque Nato glória,

cuius vocáris múnere

mater beáta Ecclésiæ. Amén.

Verge, Mare de l'Església,

porta eterna de la glòria,

sigueu refugi per a nosaltres

prop del Pare i del Fill.

Gloriosa Mare de Déu,

de qui el Fill és també pare,

pregueu per tots nosaltres

que fem memòria vostra.

Estel del mar, llum refulgent,

estirp reial, Mare santa,

pregueu el Pare i el Fill

que ens doni el Paràclit.

Verge clement, verge piadosa,

verge dolça, oh Maria,

escolteu les pregàries de tots

els qui piadosament clamen a vós.

Presenteu pregàries al vostre Fill,

crucificat, ferit,

flagel·lat per nosaltres,

punxat amb espines,

abeurat amb fel.

Santa Mare del rei suprem,

llum i porta del cel excels,

inclineu-vos als més miserables

que gemeguem amb llàgrimes.

Glòria sigui al Pare etern

i al vostre Fill i a l’Esperit,

per un do seu podem cantar:

sou Mare de l’Església. Amén.

O bé: Ave, maris stella.

Ave, maris stella,

Dei mater alma,

atque semper virgo,

felix cæli porta.

Sumens illud «Ave»

Gabriélis ore,

funda nos in pace,

mutans Evæ nomen.

Solve vincla reis,

profer lumen cæcis,

mala nostra pelle,

bona cuncta posce.

Monstra te esse matrem,

sumat per te precem

qui pro nobis natus

tulit esse tuus.

Virgo singuláris.

inter omnes mitis,

nos culpis solútos

mites fac et castos.

Vitam præsta puram,

iter para tutum,

ut vidéntes Iesum

semper collætémur.

Sit laus Deo Patri,

summo Christo decus,

Spirítui Sancto

honor, tribus unus. Amen.

De la mar estrella,

Mare de Déu santa,

i tothora Verge,

del cel porta, salve.

Puix en rebre l’ave

que us donava l’àngel,

d’Eva el nom mudàveu,

pau vulgueu donar-nos.

Reus, torneu-vos lliures;

cecs, la llum porteu-nos;

feu que el mal ens deixi,

i tot bé ens pervingui.

Mare demostreu-vos;

nostres precs feu rebre

del qui, nat pels homes,

Fill volgué ser vostre.

Verge entre les verges

i la més benigna,

deslliurats de culpa

feu-nos bons i castos.

Vida deu-nos pura,

vers el cel guieu-nos;

que Jesús, amb joia,

puguem veure sempre.

Lloa a Déu, el Pare,

i al Crist honorança,

amb el sant Paràclit,

una als tres la glòria. Amén

Càntic de Maria, ant.  El Senyor digué: Mare, aquí teniu el vostre fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare.

L’oració, com a Laudes.

AL MartIrologi RomÀ

Cal afegir-lo entre els elogis per a les festes mòvils:

10bis. Dilluns després de Pentecosta

Memòria de la benaurada Verge Maria, Mare de l’Església, encomanada pel Crist als seus deixebles perquè, perseverant en la pregària, cooperin amb l’Esperit Sant en la proclamació de l’Evangeli.