SALM 37
El Salm Domine, ne in furore tuo arguas me, "No em reprengueu, Senyor, tan durament" és
el tercer dels salms penitencials, una elegia del dolor amb ressonàncies del
llibre de Job. Qui sap, com creuen alguns, que el Salm és l'oració d'un leprós?
Fos quin fos el motiu original per als cristians té una doble lectura.
La primera clau és
la pregària del Salm com expressió del sofriment dels fills d'Adam, del dolor de
la humanitat caiguda i pecadora. L’orant és el portaveu d'una humanitat que pateix
l'estigma de la fam, l'oblit dels pobres, la desesperació del dolor. El cristià
reconeix perfectament en les paraules del Salm el crit que puja de la terra a
Déu en tota època i de part de tots els que pateixen. Això mou el cor orant a
resar aquest salm amb una gran reverència ja que conté el dolor de la humanitat
desbordada, aixafada i aclaparada pel pecat del món. És la pregària de Llàtzer, «el qual, ple de
nafres, s'asseia a terra a la porta del ric (Lc 16:20).
La segona clau és el
Salm com l'oració de Crist, unit a l'Església, com a Cap del Cos. Per
justificar aquesta lectura cristològica sant Agustí es refereix a la imatge
esponsal de Ef 5: 21-33 des del principi «vox una, quia caro una». També per la presència
del Senyor en els germans més petits de Mt 25. Certes semblances amb el salm 21
indueixen a sant Agustí a manifestar que el Salm es refereix a la passió del
Senyor, fins i tot la literalitat de les seves paraules, que parlen de
sofriment i de pecat, perquè són expressió de la comunió de Crist amb la seva
Església, en nom de la qual les pronuncia: «Nosaltres no podem escoltar
aquestes paraules si no reconeixent que es tracta de Crist total (Christus
totus), això és, el Cap i el Cos» predica sant Agustí (In Ps 37:6). El Salm evoca el misteri del Senyor que ha assumit les
culpes de tota la humanitat i per això ha estat abandonat. Els meus amics i
companys s'allunyen de la meva (v.12) diu el salmista i aquestes paraules fan
entreveure ja al Senyor Jesús, els amics es mantenien a distància i es van
allunyar d'ell (cf. Lc 23:49). També el Senyor es va sentir abandonat a la creu
i els seus llavis poden pronunciar aquestes paraules: No
m'abandoneu, Senyor, Déu meu, no us allunyeu. A la creu el Senyor va suportar per
causa nostra i de la condició de pecat de la humanitat, que ell va assumir, el
dolor més gran: l'abandó del Pare. Fins aquí va arribar la seva humiliació.
És un Salm, doncs,
que expressa els sentiments i la pregària de Jesús en la seva passió, ell ha
esdevingut víctima dels nostres pecats i ha patit per nosaltres la ira de Déu,
la que nosaltres mereixíem, no ell. No és difícil descobrir en el Salm la
confessió de Jesús que assumeix tot el pecat de tota la humanitat i esdevé l'Anyell
de Déu, que lleva el pecat del món.
El misteri de
l'expiació del Fill de Déu perfuma tot aquest salm. La mort del Senyor no és la
mort d'un màrtir només. És la mort d'una víctima. En el Salm l'Església contempla
en els sofriments de nostre Senyor Jesucrist els efectes del pecat que Ell,
sent innocent, va carregar sobre seu (Is 53: 7 i 1 Co 15: 3).
I és també un salm
penitencial per a l'Església orant perquè aquesta descobreix en les paraules
del salm l'oració d'un pecador, particularment commovedora, assotat pels seus
pecats, penedit, tornat cap a Déu. Crist s'amaga i manifesta en la figura
d'aquell que ha vingut a salvar el Adam pecador, la carn pecadora del qual
porta. La tradició patrística entén que Crist prega en aquest Salm per tots
aquells que reconeixen els seus pecats, parla en primera persona, però és per tots
ells per qui parla. El Senyor té compassió dels que romanen en la ignorància i en
el pecat, ell que «de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot,
encara que sense pecar» (Hb 4:15).
Quan resem aquest
salm, moguts per l'amor i la penitència, hem de tenir present a Crist, patiens et dolens in cruce, com s’expressa en la
iconografia del Senyor Crucificat, l’exemple més gran dels quals és el famós
Crist de Grünewald, tan estimat pel Papa Benet XVI, on la imatge de Crist és
representada dramàticament amb el cos nafrat per les nafres que supuren. També
davant d'aquest salm que no té cap bellesa, en ell tot és dolor, patiment,
pecat, calúmnia, abandonament, cal recordar les paraules del venerable papa
Benet XVI: «Tota la pobresa humana, tot el desemparament humà, tot el pecat
humà es fan visibles a la figura de Crist Crucificat». Tot i així, Crist crucificat és la bellesa que salva el
món.
Quantes vegades el
Papa Francesc ha predicat que els pobres, els abandonats, els malalts, els
marginats són la carn de Crist! Tots ells són presents en aquest Salm.
L'Esperit inspirava les paraules del primer orant del Salm i feia que l'oració d'aquest home sofrent esdevingués profecia dels sofriments del Senyor i de la glòria que vindria després. Els versos 14 i 15 ens recorden el silenci de Jesús que, com un anyell és portat a l'escorxador, sense queixa ni gemec (Cf. Mt 26: 63 i 27: 12-14).
També al Senyor
Jesús s'adeqüen les paraules: Són molts els qui em tornen mal per bé. Tornar mal per bé (mala pro bonis) és diabòlic ja pot valer la llei: «Si almenys els hagués estimat, menys
m'haguessin odiat». Ressonen ia les paraules de l'himne de la segona carta de
Pere: «Quan l'insultaven, no contestava amb insults; quan li feien patir, no
amenaçava, sinó que s'encomanava a Déu, que jutja amb rectitud »(1 Pe 2:23 ss).
Una importància particular té el vers: Domine, davant et omne desiderium meum, et gemitus meus a et non est absconditus. Sant Agustí ho comenta en una de les pàgines més belles de les Enarraciones. Els desitjos i els anhels del cor Déu els coneix i els escolta. El salmista diu: Senyor meu, els meus anhels són davant vostre, no us passen per alt els meus sospirs. Estan davant el Senyor, no davant dels homes. El gemec ve a ser una paraula interior només coneguda per Déu. El coneix el cor i el que està en el secret. Aquest vers que conté les paraules gemitus i desiderium ja té relació amb els gemecs inefables que l'Esperit inspira en els nostres cors (Rm 8:12).
Una
importància particular té el verset 9: Domine,
ante te omne desiderium meum, et gemitus meus a te non est absconditus. Sant Agustí el comenta el en una de les pàgines més
boniques de les Enarracions. Els desigs i els anhels del cor Déu els escolta, i
els coneix. El desig de Déu és ja la pregària: «El teu desig és la teva
pregària, i si continuat és el teu desig, la teva pregària també és continua». (In Ps 37:14).
Exposa
així la doctrina de la pregària contínua, una pregària vivificada sempre per
l’amor: «El fred de la caritat és el silenci del cor i el foc de la caritat és
el clam del cor» (Ibidem). Si estimem aquest desig de Déu mai s'acaba, si deixem d'estimar també el
desig s'acaba. És una cosa molt cert en la dinàmica de la vida espiritual: la
caritat anima la pregària, com també l'oració anima la caritat. Sense caritat
la vida de ració es debilita, però també al contrari. Una i altra cosa sempre
van juntes.
També Agustí predica
el vers 3: Tinc clavades en mi les
vostres fletxes d’aquesta manera:
«El salmista diu que les fletxes del Senyor s'han clavat sobre ell.
Habitualment entenem per fletxes les paraules del Senyor. Però un pot
queixar-se d'haver estat ferit per la Paraula? Les paraules del Senyor són com
fletxes que porten amor i no dolor. Com pot dir que l'amor i el dolor són
inseparables? Necessàriament hi dolor d’estimar el que no es posseeix. Pot
estimar sense dolor el que posseeix el que estima; dic, doncs, que quan un
estima i no pot posseir el que estima
necessàriament ha de gemegar en el seu dolor. D'aquí doncs la paraula de
lesposa dels Càntics que figurava a l'Església de Crist: L'amor m'ha ferit » (In Ps 37:5).
El salm està indicat
per als dilluns al Ofici Vigilar segons la Regla Benedictina i en el cursus de la Litúrgia de les Hores es
recita el divendres de la segona setmana del salteri per commemorar la Passió
del Senyor. (A l'Ofici de Tenebres de l'Ordo
Vetus està com el primer salm de la II Nocturn del Divendres Sant amb
l'antífona: Vim faciebant qui quaerebant animam team. Aquest context litúrgic confirma la interpretació cristològica com
referida a la Passió del Senyor.
Ant. Confesso
la meva culpa, no m’abandoneu, Senyor, Déu nostre.
Salm 37
No em reprengueu, Senyor ,
tan durament,*
ni em corregiu amb tant de rigor.
Tinc clavades en mi les vostres fletxes,*
la vostra mà s'ha descarregat damunt
meu.
Heu estat amb mi tan sever*
que no em queda en tot el cos res de sa;
són tants els meus pecats,*
que els meus ossos no troben repòs.
Les culpes em cobreixen el cap,*
com una càrrega pesada em dobleguen.
Són tantes les meves nicieses,
que se'm tornen repugnants les ferides.
Camino prostrat i entristit,*
vaig de dol tot el dia;
tinc tot el cos ardent de febre,*
no hi queda res de sa.
Estic esgotat i desfet,*
el meu plany és més fort que el rugit
del lleó.
Senyor meu, els meus anhels són davant vostre,*
no us passen per alt els meus sospirs.
El cor em palpita, les forces
m'abandonen*
i s’apaga la llum dels ulls.
Fins els meus amics s'aparten de mi,*
els meus parents es mantenen a
distància.
Els qui em volen la mort paren els seus
llaços,+
els qui busquen fer-me mal parlen de
perdre'm*
i tot el dia rumien traïcions.
Però jo faig el sord, no escolto res,+
no bado boca com si fos mut,*
faig com si no hi sentís,
com si no tingués res per a replicar.
Senyor, Déu meu, jo espero en vós,*
no em deixareu sense resposta.
Aquest és el meu desig:+
«Que no puguin celebrar-ho.*
Si el peu em fallava, com se
n'alegrarien!»
Perquè em veig a punt de caure,*
no puc oblidar el meu dolor;
confesso la meva culpa,*
el meu pecat em turmenta.
Són molts els qui em combaten perquè sí,*
són legió els qui m'odien sense motiu;
els qui em tornen mal per bé*
m'acusen del bé que he buscat.
No m'abandoneu, Senyor,*
Déu meu, no us allunyeu;
cuiteu a defensar-me,*
Senyor, salvador meu.
V/ Confesso la meva culpa
R/ No m’abandoneu, Senyor.
Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie elesion
Pare nostre.
Preguem
Oh Déu, vós noi
haveu abandonat al vostre Fill estimat en el límit de les seves forces i en el
seu amor menyspreat, recordeu-vos dels nosaltres, els vostres fills, afligits
pel pes i el dolor dels pecats i concediu-nos d’esperar sempre en la vostra
ajuda i en el vostre perdó. Per Crist Senyor nostre. R/ Amén.
