dimecres, 18 de març de 2015

HORA SANTA 2015

NOTA PRÈVIA:

Us posem a l’abast l’esquema i el material de l’Hora Santa per a ús de les parròquies. És una lectura contemplativa de l’Hora Santa viscuda pel Senyor segons l’Evangeli de Marc. Heu de tenir preparats tres lectors per la proclamació de l’Evangeli i tres cirials per encendre abans de la lectura de cada fragment de l’Evangeli. Hi ha una monició inicial i, després, el qui presideix, agenollat, sense cap salutació inicial, comença amb una pregària lletànica d’adoració. Pel que fa als cants, podeu escollir els més oportuns dels que teniu costum de cantar. El més decisiu és la pregària adoradora dels fidels i, per tant, tots aquests textos s’han d’adaptar. Mai hem d’oblidar que l’Hora Santa del Dijous Sant pertany a la celebració del Tríduum que ha començat amb la Missa del Sant Sopar del Senyor.


MONICIÓ AMBIENTAL:

Germans estimats, aquesta hora és veritablement santa perquè és l’hora de la qual l’evangelista parla dient: «sabent Jesús que havia arribat l’hora de passar d’aquest món al Pare, ell que havia estimat els seus que eren en el món, els estimà fins a l’extrem» (Jn 13:1). Entrem en aquesta hora de Jesús amb molt d’amor, amb molta pregària. Que la Pasqua del Senyor que celebrem sigui la nostra Pasqua, el pas de la mort a la vida, del desamor a l’amor, de la tristesa a la joia. Unim-nos a Jesús en la pregària de Getsamaní. Aquesta nit és una nit d’amor. D’amor al Senyor. Estimem-nos els uns als altres, preguem els uns pels altres.


PREGÀRIA LLETÀNICA:

El qui presideix, comença l’Hora Santa amb aquesta pregària lletànica després d’haver fet una estona llarga i significativa de silenci. És un bon suggeriment anar cantant la senzilla melodia de Taizé: Adoramus te, Domine o Adoramus, te Christe (Taizé). També és un bon suggeriment resar les Lletanies del Sagrat Cor (estan en aquest Blog).

Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat

Jesús, font de tot amor,                                         Us adorem, Senyor Jesús
Jesús, Fill estimat del Pare
Jesús, Espòs de l’Església
Jesús, Pontífex que ploreu pels nostres pecats.
Jesús, víctima dels nostres pecats
Jesús, fornal ardent de caritat
Jesús, que ens heu donat l’Eucaristia
Jesús, que ens heu donat l’Esperit
Jesús, que ens perdoneu sempre
Jesús, amor que enamoreu
Jesús, l’alegria més íntima de la nostra vida.
Jesús, fortalesa i consol dels qui sofreixen
Jesús, Anyell de la nova Pasqua
Jesús, perdó i fortalesa nostra.
Jesús, llum que il.lumina les nostres tenebres
Jesús, present en l’Eucaristia
Jesús, Senyor nostre.

Tothom s’asseu i com que no és una celebració litúrgica durant la lectura dels textos evangèlics, tothom pot estar assegut. Abans de la lectura dels evangelis es pot cantar un cant, si sembla oportú, com és ara: El vespre abans (MD 354) o el Queda’t amb nosaltres.


EVANGELI DEL LLIURAMENT DEL SENYOR SEGONS MARC:

Un lector va al lloc destinat per la proclamació de la Paraula i, havent encés un cirial allí preparat, llegeix aquest primer fragment de l’Evangeli de Marc

De l’Evangeli segons Sant Marc

En aquell temps, van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:
--Seieu aquí mentre jo prego.
Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué:
--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:
-- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
--Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
--Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

El lector acaba dient:
V/ Adorem, Senyor, la vostra Creu.
i l’assemblea contesta:
R/ Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.

Silenci de meditació
Cant, per exemple: In manus tuas de Taizé. O bé: MD 320 (2v). També el MD 551.
Llavors el celebrant es posa dret i diu aquesta pregària

Digne sou, Senyor Jesucrist, de ser estimat per nosaltres en aquesta hora en qùe heu estat abandonat, traït i lliurat, concediu-nos l’Esperit de compassió perquè visquem la benaurança: «Feliços vosaltres ell qui es compadeixen perquè ells seran compadits» i aprenguem a compadir-nos dels altres, fent nostres els seus sofriments i ens posem al seu servei. Us ho demanem a vós que sou el nostre Redemptor. R/ Amén.

Un segon lector va al lloc destinat per la proclamació de la Paraula i encén un segon cirial i continua el text de l’Evangeli.

De l’Evangeli de Marc:

Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
--És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
Tot seguit se li va acostar i li digué:
--Rabí!
I el besà.
Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
Jesús els digué:
--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.
Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

El lector acaba dient:
V/ Adorem, Senyor, la vostra Creu.
i l’assemblea contesta:
R/ Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.

Silenci de meditació
Cant, per exemple: Ubi caritas et amor (Taize), també: Bless The Lord My Soul o bé MD 553.
Llavors el qui presideix diu aquesta pregària

Digne sou, Senyor Jesucrist, Anyell de Déu, abandonat per tots en aquesta hora, concediu-nos el do de les llàgrimes perquè sapiguem plorar les vegades que us hem abandonat en els germans i germanes, que porten el vestit de la vostra passió i sapigem plorar perquè no hem estimat, ni a nosaltres mateixos com vós voleu ni als altres com vós ho demaneu, vós que sou el nostre Redemptor. R/ Amén.

El tercer lector va al lloc destinat per la proclamació de la Paraula i encén el tercer cirial i continua amb la lectura de l’Evangeli.

De l’Evangeli de Marc,

Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
--Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."
Però ni així no concordava la seva declaració.
Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:
--¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?
Jesús respongué:
--Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:
--Per què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
--Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.

El lector acaba dient:
V/ Adorem, Senyor, la vostra Creu.
i l’assemblea contesta:
R/ Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.

Silenci de meditació.
Cant, per exemple: Misericordias Domini (Taizé). També. Jesus remember me O bé: MD 556 (sobretot la 3ra estrofa).
Llavors el qui presideix es posa dempeus diu aquesta pregària:

Digne sou, Senyor Jesucrist, Anyell immolat de la nova Pasqua, lliurat als pecadors, burlat i escarnit, concediu-nos l’Esperit de la valentia, perquè no us seguim de lluny, Senyor nostre, sinó ben de prop i no ens avergonyim del nostre baptisme ni de formar part del vostre poble, que sempre i a tot arreu donem testimoni de vós, que sou el nostre Redemptor. R/ Amén.


MEDITACIÓ O HOMILIA:

Després d’aquesta pregària, es pot llegir el text del Papa Francesc que poso al final o bé predicar breument aquests textos proclamats.


LES DEU INTERCESSIONS:

El qui presideix diu:
Preguem en aquesta hora en que el Senyor va ser lliurat per nosaltres, tinguem presents les necessitats del món i de l’Església. Contestarem R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

Un lector o diversos lectors proposen les intencions de pregària (pot ser del lloc on estan). S’adapten, i se'n poden afegir de lliures. Al final el qui presideix introdueix el Parenostre (millor cantat)

1. Dels cristians perseguits i foragitats de llurs cases, doneu-los, Senyor, consol i doni fortalesa i sentin, enmig dels seus sofriments, la protecció de la vostra Mare. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

2. Dels nostres germans, que enmig de l’anonimat del món sofreixen penalitats, de manca de treball per portar el pa a casa, dels germans i germanes que acollim cada dia a les nostres Càrites. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

3. Dels sacerdots que treballen en la pastoral de joves de la diòcesi, que sentin que vós els ajudeu i doneu joventut al vostre poble R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

4. Dels nois que vós crideu al ministeri sacerdotal, que sentin la joia que dóna la convicció que vós els heu concedit i esdevinguin els pastors del vostre poble. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

5. Dels malalts i dels ancians, que ploren en silenci la seva malaltia i la seva solitud, que sàpiguen que paricipen del vostre abandó i rebin el consol que només vós els podeu donar, R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

6. De les famílies, dels pares i de les mares, i dels fills, també dels avis, que visquin unides amb un amor més gran, ja que han estat santificats pel matrimoni i el baptisme. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

7. Dels religiosos i religioses, que us han promès pobresa, obediència i castedat, que en aquest any de la Vida Consagrda, renovin el seu primer amor i retrobin en el propi carisma la font de la seva fecunditat en el món. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

8. Dels qui són víctimes de la drogaddició o dels tràfic dels homes sense cor que fan diners amb la mort dels altres; apiadeu-vos, Senyor, de tots els qui són víctimes i ajudeu-los. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

9. De la nostra parròquia (o comunitat), renoveu-la Senyor Jesús, afermeu-la en la fe, doneu-li la certesa que vos l’estimeu i beneïu el seu apostolat perquè aquesta comunitat prepari el camí dels qui, per gràcia, vindran darrera nostra i aquí lloaran al Senyor. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

10. Dels qui som a aquí perquè el Senyor ens introdueixi en els misteris del seu amor i aprenguem a interioritzar la nostra vida en vós, Senyor nostre. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.


PARENOSTRE:

Introducció

No hi ha moment en la vida de Jesús que hagés invocat amb una dolcesa més gran el nom de Pare, resem ara el Pare nostre amb el mateix amor i dolcesa: És el Parenostre de Getesemaní, germans:


ORACIÓ:

Oh Déu, que per la vostra glòria i la salvació dels homes, heu constituït el vostre Fill gran sacerdot per sempre; feu que el poble que us heu adquirit amb la seva sang obtingui, en la participació del memorial del mateix Crist, la força que ve de la seva creu i resurrecció. Per nostre Senyor Jesucrist.

Al punt de les dotze de la nit s’acaba el culte solemne al Santíssim Sagrament, el qual es pot encensar acompanyant amb el cant del Tantum ergo.


MEDITACIÓ:

HOMILIA DEL PAPA FRANCESC A TACLOBAN A FILIPINES
Les paraules del Papa Francesc el passat dia 15.01.15 a Tacloban. Es un text transcrit i no escrit, perquè deixà de banda el text preparat. Dictades en el mateix lloc que arrasà el tifó Yolanda amb la mort de tants i tants. Són paraules de Getsemaní, el millor comentari pels textos que hem llegit. Conservo el castellà - argentí perquè és la llengua materna del Papa i en trauríem força si el traduíssim. Aquestes paraules el Papa les pronuncià enmig d’una inestabilitat meteorològica molt gran i la multitud dels fidels barrejaven pluja i llàgrimes escoltant-lo. Crec que són les paraules més adients per escoltar aquesta nit.

«Si me permiten, prefiero hoy día hablar en español. Tengo un traductor, un buen traductor, ¿puedo hacerlo? Muchas gracias.
En la primera lectura escuchamos que se dice que tenemos un gran sacerdote que es capaz de compadecerse de nuestras debilidades y que ha sido probado en todo, menos en el pecado.
Jesús es como nosotros. Jesús vivió como nosotros, es igual a nosotros en todo, en todo menos en el pecado porque Él no era pecador. Pero para ser más igual a nosotros ¡se vistió, asumió nuestros pecados, se hizo pecado! y eso lo dice Pablo que lo conocía muy bien.
Y Jesús va delante nuestro siempre y cuando nosotros pasamos por alguna cruz, Él pasó primero y si hoy todos nosotros nos reunimos aquí, catorce meses después que pasó el tifón Yolanda es porque tenemos la seguridad de que no nos vamos a frustrar en la fe porque Jesús pasó primero. En su pasión, Él asumió todos nuestros dolores.
Permítanme esta confidencia. Cuando yo vi desde Roma esta catástrofe, sentí que tenía que estar aquí y ese día, esos días, decidí hacer el viaje aquí. Quise venir para estar con ustedes, un poco tarde me dirán, es verdad.
Estoy para decirles que Jesús es el Señor, que Jesús no defrauda. “Padre” -me puede decir uno de ustedes- “a mí me defraudó, perdí mi familia, perdí lo que tenía, estoy enfermo”. Es verdad eso que me decís y yo respeto tus sentimientos pero lo miro ahí clavado y desde ahí no nos defrauda.
Él fue consagrado Señor en ese trono y ahí pasó por todas las calamidades que nosotros tenemos. Jesús es el Señor y es Señor desde la cruz, ahí reinó, por eso Él es capaz de entendernos como escuchamos en la primera lectura. Se hizo en todo igual a nosotros, por eso tenemos un Señor que es capaz de llorar con nosotros, que es capaz de acompañarnos en los momentos más difíciles de la vida.
Tantos de ustedes han perdido todo. Yo no sé qué decirles, Él sí sabe qué decirles. Tantos de ustedes han perdido parte de la familia. Solamente guardo silencio y los acompaño con mi corazón en silencio. Tantos de ustedes se han preguntado mirando a Cristo “¿Por qué Señor?” y a cada uno el Señor responde en el corazón desde su corazón.
Yo no tengo otras palabras que decirles. Miremos a Cristo. Él es el Señor y Él nos comprende porque pasó por todas las pruebas que nos sobrevienen a nosotros y junto a Él en la cruz estaba la Madre.
Nosotros somos como ese chico que está allí abajo, que en los momentos de dolor, de pena, en los momentos que no entendemos nada, en los momentos que queremos rebelarnos, solamente nos viene tirar la mano y agarrarnos de su pollera (falda) y decirle “Mamá”, como un chico cuando tiene miedo dice “Mamá”. Es quizás la única palabra que puede expresar lo que sentimos en los momentos oscuros “Madre, Mamá”.
Hagamos juntos un momento de silencio. Miremos al Señor, Él puede comprendernos porque pasó por todas las cosas y miremos a nuestra Madre y como el chico que está abajo agarrémonos de la pollera (falda) y con el corazón digámosle Madre. En silencio hagamos esta oración, cada uno dígale lo que sienta.
(Momento de silencio)
No estamos solos. Tenemos una Madre, tenemos a Jesús, nuestro hermano mayor. No estamos solos. Y también tenemos muchos hermanos. En este momento de catástrofe vinieron a ayudarnos y también nosotros nos sentimos más hermanos, que nos hemos ayudado unos a otros.
Esto es lo único que me sale decirles. Perdónenme si no tengo otras palabras. Pero tengan la seguridad de que Jesús no defrauda. Tengan la seguridad que el amor y la ternura de nuestra Madre no defrauda y agarrados a Ella como hijos y con la fuerza que nos da Jesús, nuestro hermano mayor, sigamos adelante y como hermanos caminémonos. Thank you very much. (Muchas gracias)».

NOTA IMPORTANT:
Podeu baixar aquest text en forma de document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret: