Amb una preciosa tradició els cristians,
després de la Missa In Coena Domini, celebren
una vigília de pregària i d’adoració. Ja que no té forma litúrgica es permet
una gran llibertat per donar forma i contingut a aquesta pregària de la nit del
Dijous Sant. Desitgem que aquest esquema us pugui servir amb les degudes
adaptacions de cada lloc.
Hem pensat aquesta Vetlla de pregària amb la
lectura de tres fragments de la Misericordiae
vultus del Papa Francesc. També amb la recitació del salm 102 i del salm
135 (136) que forma part del Hal·lel, és a dir, dels salms que el Senyor mateix va cantar al llevant taula
del Sant Sopar (el mateix Papa ho explica en el segon text) i finalment amb un
fragment del Discurs de comiat del Senyor de l’Evangeli de sant Joan.
Si és massa llarg es pot suprimir i adaptar
alguna part. El més important és que els lectors llegeixin pausadament i crear
un clima de pregària i d’adoració. Cal escollir els cants familiars de la
comunitat. Si se sap l’himne del Jubileu que es canti.
Monició ambiental
Germans i germanes, l’Església ha començat la
celebració del Tríduum de la Pasqua; és l’hora de la misericòrdia de Déu
Trinitat. El Pare que es dóna en el Fill en l’Esperit Sant. Entrem en aquesta
Hora amb una profunda humilitat i omplim-nos d’aquesta misericòrdia per la qual
Déu ha estimat el món. Cadascú de nosaltres és estimat amb un amor infinit. Som
els seus fills, som les seves filles. Entrem dins del cor i des de la veritat
de cadascú preguem i comencem un diàleg amb el Senyor. Que l’Esperit Sant
inspiri la nostra pregària en aquesta nit del Dijous Sant.
Es fa un silenci d’adoració o es canta un cant
meditatiu i un lector llegeix el primer text de la Misericordiae vultus
LECTOR: EL ROSTRE DE LA MISERICÒRDIA
Escriu el Papa Francesc:
«Sempre tenim necessitat de contemplar el
misteri de la misericòrdia. És font d'alegria, de serenitat i de pau. És
condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela el
misteri de la Santíssima Trinitat.
Misericòrdia: és l'acte últim i suprem amb el
qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita
en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el
camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l'home, perquè obre el
cor a l'esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat».
Continua el silenci d’adoració. Després un
lector (sobre tot de forma pausada) es posa dempeus i llegeix el salm 102 i els
fidels contesten a cada estrofa amb la resposta indicada:
SALM 102/103
R/ Mostreu-nos,
oh Senyor, la vostra gran misericòrdia
Beneeix Senyor, ànima meva,
del fons
del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix
Senyor, ànima meva,
no
t'oblidis mai dels seus favors.
ell et
perdona les culpes
i et
guareix de tota malaltia;
rescata
de la mort la teva vida
i et
sacia d'amor entranyable;
et corona
de felicitat com desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.
R/ Mostreu-nos,
oh Senyor, la vostra gran misericòrdia
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per
al càstig, ric en amor».
No
sempre acusa,
ni
guarda rancúnia sense fi,
no ens
castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria per les nostres
culpes.
R/ Mostreu-nos,
oh Senyor, la vostra gran misericòrdia
El seu amor als fidels és tan immens
com la
distància del cel a la terra;
llença
les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.
R/ Mostreu-nos,
oh Senyor, la vostra gran misericòrdia
Com un
pare s'apiada dels fills,
El Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.
R/ Mostreu-nos,
oh Senyor, la vostra gran misericòrdia
Continua el silenci d’adoració i després es canta un cant, per
exemple No fixeu els ulls en ningú més
(MD 121)
LECTOR II: EL SALM DEL SOPAR PASQUAL
Escriu el Papa Francesc:
«Perdura eternament la seva misericòrdia: és
la tornada que acompanya cada verset del Salm 136 mentre es narra la història
de la revelació de Déu. Per raó de la misericòrdia, totes les vicissituds de
l'Antic Testament estan carregades d'un profund valor salvífic. La misericòrdia
fa de la història de Déu amb el seu poble una història de salvació. Repetir
contínuament “Perdura eternament la seva
misericòrdia”, com ho fa el Salm, sembla un intent per trencar el cercle
de l'espai i del temps per introduir-ho tot en el misteri etern de l'amor.
És com si es volgués dir que no sols en la
història, sinó per tota l'eternitat l'home estarà sempre sota la mirada
misericordiosa del Pare.. Abans de la Passió Jesús va pregar amb aquest Salm de
la misericòrdia. Ho testifica l'evangelista Mateu quan diu que «després d'haver
cantat l'himne» (26,30), Jesús amb els seus deixebles van sortir cap a la
Muntanya de les Oliveres. Mentre instituïa l'Eucaristia, com a memorial perenne
d’Ell i de la seva Pasqua, va posar simbòlicament aquest acte suprem de la Revelació
a la llum de la misericòrdia. En aquest mateix horitzó de la misericòrdia,
Jesús va viure la seva passió i mort, conscient del gran misteri de l'amor de
Déu que s'hauria d’acomplir en la creu.
Saber que Jesús mateix va pregar amb aquest
Salm, el fa per a nosaltres els cristians encara més important i ens compromet
a incorporar aquesta tornada en la nostra oració de lloança quotidiana:
“Perdura eternament la seva misericòrdia”»
Salm
135 /136)
Després un lector es posa dempeus i proclama el
salm que continua amb els motius d’acció
de gràcies que nostre Senyor inspiri. Els fidels responen cada vegada, a manera
litànica, amb la resposta del Salm.
Enaltiu Senyor: Que n'és, de bo.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Déu dels déus.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Senyor dels senyors.
R/ Perdura eternament el seu amor.
L'únic que fa grans meravelles.
R/ Perdura eternament el seu amor.
L'admirable creador del cel.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Consolidà la terra sobre l'aigua.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Creador dels dos astres gegants.
R/ Perdura eternament el seu amor.
El sol, que impera sobre el dia.
R/ Perdura eternament el seu amor.
La lluna i els estels, que governen la nit.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Prengué als egipcis els primogènits.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Féu sortir Israel d'aquell país.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Amb mà forta i amb braç poderós.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Partí en dos el mar Roig.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Va fer passar Israel pel mig del mar.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Conduí el seu poble pel desert.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Donà possessió d'aquells territoris.
Els donà al seu poble d'Israel.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Quan vam sortir humiliacions,
es recordà de nosaltres.
R/ Perdura eternament el seu amor.
És ell qui alimenta tots els vivents.
R/ Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Déu del cel.
R/ Perdura
eternament el seu amor.
A continuació, de manera espontània, cadascú
improvisarà els motius d’Acció de gràcies. Si preveieu que són incapaços de
fer-ho, prepareu abans els motius d’acció de gràcies, tots els fidels responen:
Perdura eternament el seu amor. Per exemple, podrien ser les següents.
Perquè ens heu fet el do de ser fills de Déu
R/ Perdura eternament el seu amor.
Perquè ens heu congregat en aquesta comunitat R/
Perquè heu estat al nostre costat en els moments de dolor R/
Perquè ens feu el do de la compassió R/
Perquè ens heu donat Maria per Mare R/
Perquè ens heu donat l’Eucaristia R/
Perquè ens heu donat els vostres preveres R/
Pels fills que hem tingut R/
Pel testimoni de tants cristians que fan el
bé. R/
Per l’amor en el nostre matrimoni R/
Pel do i el
ministeri del Papa Francesc R/
El salm s’acaba amb el cant: La bondat i l’amor del Senyor duren per sempre (MD 50)
LECTOR:
LES OBRES DE MISERICÒRDIA
Escriu el Papa
Francesc:
«No podem escapar a les paraules del Senyor i
basant-nos en elles serem judicats: si hem donat de menjar al famolenc i de
beure a l'assedegat. Si hem acollit el foraster i vestit el nu. Si dediquem
temps a acompanyar el malalt o el presoner (cf. Mt 25,31-45).
Igualment se'ns preguntarà si hem ajudat a
superar el dubte, que fa caure en la por i que sovint és font de soledat; si
hem estat capaços de vèncer la ignorància en què viuen milions de persones,
sobretot els nens privats de l'ajuda necessària per ser rescatats de la
pobresa; si hem estat capaços de ser pròxims a qui estava sol i afligit; si
perdonem el qui ens ha ofès i rebutgem qualsevol forma de rancúnia o de
violència que condueix a la violència; si hem tingut paciència seguint
l'exemple de Déu que és tan pacient amb nosaltres; finalment, si encomanem al
Senyor en la pregària els nostres germans i germanes.
En cadascun d'aquests “més petits” hi és
present Crist mateix. La seva carn es fa novament visible com a cos
martiritzat, nafrat, flagel·lat,
desnodrit, en fuga... perquè nosaltres el reconeguem, el toquem i l'assistim
amb atenció. No oblidem les paraules de sant Joan de la Creu: «Al capvespre
t’examinaran en l'amor»
Silenci de pregària i cant per exemple: Tothom coneixerà que som del Crist. (MD 11)
INTERCESSIONS SEGONS LES OBRES DE MISERICÒRDIA
El qui dirigeix la pregària introdueix les
intercessions.
En aquesta nit que el Senyor va ser lliurat
per nosaltres, preguem pels mancats de misericòrdia. Respondrem: Senyor, feu-nos misericordiosos com ho és
vostre Pare.
LECTOR
·
Pels qui tenen fam i estan mancats del necessari per
viure, del treball i del sostre, per ells i per les seves famílies, perquè per
la misericòrdia de Déu es promogui per tot arreu la solidaritat. Preguem el
Senyor.
·
Pel qui tenen set de l’amor dels altres i experimenten la
solitud, l’abandó de l’afecte dels amics, perquè per la misericòrdia de Déu,
siguem capaços d’escoltar, estimar i repartir gestos de tendresa. Tinguem
presents les dones maltractades i els seus fills. Preguem el Senyor.
·
Pels qui van despullats de la dignitat humana i són
víctimes d’una societat injusta que, per la misericòrdia de Déu, l’Església
sigui una llar d’acolliment per a tots ells. Preguem el Senyor.
·
Pels malalts, especialment pels terminals, pels ancians que
estan sols, pels qui són víctimes de la droga i de l’alcohol, que per la
misericòrdia de Déu, els visitem amb
amor i els ajudem a portar els seus sofriments, veient en ells el rostre del
Crist sofrent. Preguem el Senyor,
·
Pels refugiats que viuen en terra de ningú i amb
fronteres tancades davant seu, pròfugs de la guerra i de la fam perquè, per la
misericòrdia de Déu, siguin acollits ells i les seves famílies. Preguem el
Senyor.
·
Pels qui estan a la presó i pels seus familiars, perquè
per la misericòrdia de Déu vegin la fi de les seves penes i els qui els estimen
el goig de recuperar-los rehabilitats i en llibertat. També per les santes
Esglésies de Déu que coneixen la persecució i el martiri. Preguem el Senyor.
·
Feu participar els nostres difunts en la vostra glòria, i
concediu-nos a nosaltres d’arribar a la seva felicitat. Preguem el Senyor.
Es poden afegir intencions espontànies
Finalment el cristià més ancià o anciana fa la
proclamació de l’Evangeli.
LECTURA DE LA
PARAULA
De l’Evangeli de
Sant Joan,
«Qui resta en mi i jo en
ell, dóna molt de fruit; perquè sense mi no podeu fer res. Si un no resta en
mi, és arrencat com la sarment i s'asseca; després s'apleguen les sarments, es
tiren al foc i cremen. Si resteu en mi i les meves paraules resten en
vosaltres, demanareu el que voldreu i ho tindreu. El meu Pare es glorifica en
això: que doneu molt de fruit i demostreu ésser deixebles meus. Jo us he
estimat com el Pare m'ha estimat a mi; continueu en el meu amor. Us he dit
aquestes coses per tal que la meva joia sigui en vosaltres i la vostra joia
sigui completa».
Cants:
On hi ha Caritat i amor allí hi ha Déu; (MD 344) Queda’t amb nosaltres (MD 376) Ubi caritas et amor. (MD 367)
Fem la darrera estona de silenci i demanem el
Senyor que ens inspiri a cadascú de nosaltres una pregària íntima i personal.
Després, tots dempeus, cantem el Pare
nostre. Si és el punt de la mitja nit es pot encensar el sagrament, cantar
el Tantum ergo amb la pregària: Deus, qui nobis sacramentum.
No hi ha
ni benedicció ni acomiadament, si la vetlla continua es poden dir les Lletanies
de la Divina Misericòrdia o del Sagrat Cor (Vegeu el Blog Fraterna).
