dimecres, 23 de desembre de 2015

EL NADAL DEL SENYOR. DÉU AMB NOSALTRES, EMMANUEL, PER SEMPRE

La Litúrgia del Nadal del Senyor resplendeix de la glòria de Déu. El més alt «la glòria a Déu en les altures» arriba a ser el més petit «a la terra pau als homes que estima el Senyor». Un contrast que només els àngels poden cantar. Les lectures primeres de les tres Misses de Nadal són odes que proclamen la glòria del Messies i els textos de la infància de Jesús adquireixen to menor comparats amb el gran Evangeli de la Missa del Dia de Nadal, el punt culminant del qual són les paraules: «Et Verbum caro factum est». I la col·lecta de la Missa del Dia de Nadal resa: Oh Déu, que de manera admirable heu creat la dignitat de la naturalesa humana, i d’una manera encara més admirable l’heu restaurada, feu que participem d’aquell que es dignà compartir la nostra condició humana».

Nadal diu: Déu hi és! L’Infant, que encara no parla (infans) és ja tot Ell pura eloqüència del Pare, tot Ell Verb de Déu. Paraula que diu: Oh Món jo t’estimo! Oh home jo t’estimo! Déu per Nadal adquireix un nou nom: «Emmanuel», «Déu amb nosaltres». Vol dir que Déu ja no pot retrobar la seva pròpia glòria sense nosaltres. Per això la litúrgia del Nadal té ressonàncies de nupcialitat, de les núpcies eternes entre Déu i la humanitat: «Quan surti el sol, veureu al Rei de reis, que ve del Pare, com l’espòs surt de la seva cambra nupcial Déu» (Ant. Ad Magn. I Vespres de Nadal). En la persona del seu Fill estimat Déu ha entrat en aquest món per no deixar-ho ja mai més. L’actitud dels fidels ha de ser la dels pastors laeti et festinantes fins arribar al bressol de l’Infant Déu. I contemplar l’Infant, deixant que el cor digui les paraules de la fe de l’Església: «Crec en un  sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallà del cel».

Aquest dia la predicació no ha de ser per a res exhortativa, ja que els fidels ja entenen, potser millor que els pastors, que és impossible adorar el Senyor que per nosaltres es va fer pobre, sense viure una profunda solidaritat, no pas retòrica, sinó real, amb els pobres, ja que ells porten a la cara la imatge del Fill nascut pobre entre els pobres. És un cor de pobres els que reben al Senyor. La predicació ha de ser gairebé un elogi de Jesucrist, proclamar que la seva humanitat és la nostra alegria, (així comença sant Tomàs el seu Tractat del Verb Encarnat (Cf. STH III, q.9a. 2) ja que per Ell passem del finit a l’Infinit: «Perquè Crist Senyor nostre, essent invisible com a Déu, aparegué visible com a home en el misteri de Nadal i, engendrat abans dels segles, ha entrat en la nostra història, a fi d’aixecar en Ell el que havia caigut, de renovar l’univers, i de retornar l’home perdut al Regne del cel» (Prefaci II de Nadal).  Sant Antoni de Pàdua, doctor de l’Església, predicava en aquest dia: «Nadal: vet aquí  el Paradís». El Paradís és Déu mateix. Déu deixa de ser una promesa, una esperança, una cosa que s’albira de lluny, ara és aquí, en la humanitat de Nostre Senyor.

dijous, 17 de desembre de 2015

ANY SANT DE LA MISERCÒRDIA 4t. DIUMENGE D’ADVENT – DOMINICA RORATE

ANY SANT DE LA MISERCÒRDIA

L'Església té la missió d'anunciar la misericòrdia de Déu, cor bategant de l'Evangeli, mitjançant el qual ha d'assolir la ment i el cor de tothom. L'Esposa de Crist fa seu el capteniment del Fill de Déu que surt a trobar tothom, sense excloure ningú.(MV 12)


4rt. DIUMENGE D’ADVENT – DOMINICA RORATE

  
La misericòrdia té pressa per manifestar-se

El Quart Diumenge d’Advent és gairebé una festa mariana. L’Advent cristià culmina amb la qui ens dóna el Fill, Maria.

La litúrgia de l’Església de Milà celebra avui la festa de l’Encarnació del Verb i en la litúrgia hispànica el dia 18 de desembre se celebrava una de les grans solemnitats marianes, que ha perdurat encara en alguns llocs amb el títol de Maria sota el nom de la Mare de Déu de l’Esperança.

La cèlebre oració col·lecta de la Missa De Beata; aquesta oració és d’alt valor teològic perquè expressa la unitat del misteri pasqual i el misteri de l’Encarnació i es demana que  els qui hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill. Siguem conduïts per la seva passió i mort a la glòria de la resurrecció. Es una oració que ha entrar en la pregària del Àngelus quotidià.  Encara és més bella la pregària de les ofrenes: el mateix Esperit que santificà les entranyes de Maria és el qui santifica el pa i el vi de les ofrenes del poble de Déu. El prefaci és el II d’Advent en el qual es fan present els qui anunciaren l’adveniment del Messies, els profetes, entre ells el darrer, Joan el Baptista, i Maria que esperà plena d’amor.

Les Lectures

La primera lectura escoltem la solemne profecia de Miquees sobre el naixement del Messies, el qual es presentarà a fer de pastor, amb la majestat del seu Déu i amb la glòria del nom del Senyor. Ell serà la pau.

El salm responsorial ens fa reprendre la pregària i l’esperança d’Israel. Es segurament el salm més propi de la litúrgia de l’espera del Senyor: Veniu i visiteu aquesta vinya que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta.

En la segona lectura escoltem la bella i profunda reflexió de l’autor de la carta als Hebreus: el Fill quan entra en aquest món ho fa per complir la voluntat del Pare. L’obediència del Fill ens ha salvat: A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Crist, feta una vegada per sempre per complir »aquesta« vo9luntat de Déu.

I en aquest Cicle escoltem l’Evangeli de la Visitació de Maria a Elisabet. I en aquest Evangeli cal considerar que Maria és l’arca de la nova aliança, ja que ella porta en el seu si la presència de Déu.

Indicadors per a la predicació

La misericòrdia com expressió de la condescendència divina ve a la terra. El qui havia de venir com a Pastor amb la majestat del seu Déu i amb la glòria del Nom del Senyor, el qui serà la Pau, Maria el porta en el sí. Realment cal que escoltem amb admiració com Déu prepara l’adveniment del seu Fill al món. La pregària del salm, la llarga esperança d’Israel s’acompleix. Finalment Déu ens farà veure la claror de la seva mirada i serem salvats. Aquesta claror de la mirada de Déu la trobarem en l’Infant Jesús. Ara és encara a les entranyes de Maria, que esperà plena d’amor el seu Fill, i se n’anà decididament a la Muntanya (fixeu-vos que la paraula Muntanya en el leccionari va en majúscula, ja que no és una muntanya qualsevol, és la Muntanya del Senyor, la del temple). De fet, l’Infant que naixerà serà presentat al temple i la glòria de Déu prendrà possessió de al casa que li pertany.

Se n’anà joiosament o decididament, amb pressa, per comunicar la bona nova a la seva cosina, Elisabet. Les dues dones es troben i joioses, com només ho sabrien fer, dues dones orientals, se saluden mútuament. El qui Elisabet porta en el sí ja té pressa per a fer de precursora i salta d’entusiasme a les seves entranyes. La Visitació de Maria a Elisabet respira una gran i íntima alegria. El Messies serà donat al poble de la fe, representat per Maria: Feliç tu que has cregut!

Maria és l’arca de la nova aliança (foederis arca) que porta el Fill a les entranyes. Ella no anuncia l’Evangeli, sinó que porta l’Evangeli en el seu sí. Maria esdevé una vegada més icona de l’Església, i en certa manera, icona o imatge de cada creient. L’Església porta en el seu sí l’encarnació de la Misericòrdia de Déu. I l’Església, talment, com Maria, ha d’anar decididament a l’encontre dels homes, ha de sortir i posar-se en camí per portar aquesta misericòrdia entranyable al món. Celebrar el Nadal del Senyor és celebrar aquest gran do i aquesta missió.  Adonem-nos no és Elisabet la que marxa, sinó que és Maria que emprèn el camí. No va sola porta el seu tresor, el Fill de la seva fe. Per això serà «Beneïda entre totes les dones».  Beneïda sigui l’Església quan porta la misericòrdia de Déu al món. Beneïts els creients que porten la misericòrdia i emprenen un camí. L’abraçada de Maria amb Elisabet és l’abraçada dels dos testaments, és en el fons l’abraçada de Déu amb la humanitat. La misericòrdia no coneix demora, la misericòrdia té pressa per exercir. Sant Vicenç de Paul va dir que hem de tenir la mateixa pressa per ajudar a un pobre, que la que tindríem per anar apagar el foc de la pròpia casa si s’incendiés. Tot això té una aplicació eucarística: en la carta als Hebreus hem escoltat  «A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre», aquesta ofrena és l’Eucaristia que rebem i la rebem per acomplir la voluntat de Déu. I la voluntat de Déu és que decididament sortim de casa i decididament emprenem el camí per anar a l’encontre dels altres i portar-los la misericòrdia de Déu, que és el Crist.

Se celebren les bellíssimes fèries d’Advent. Té una gran tradició litúrgica la Fèria III . Aquest dia tothom anava a l’Església i en els monestirs fins i tot els monjos malalts eren portats a l’oratori per poder escoltar l’Evangeli de l’Anunciació, que era proclamat per un sacerdot amb ornaments blancs i amb una candela encesa a les mans. Després es llegia la homilia de Beda el Venerable: Exordium nostrae Redemptionis. Aquesta homilia de sant Beda sobre l’evangeli de l’Anunciació començava així: Exordium nostrae redemptionis, fratres charissimi,hodierna nobis sancti Evangelii lectio commendat, quae angelum a Deo de coelis missum narrat ad Virginem, ut novam in carne nativitatem Filii Dei praedicaret, perquam nos, abjecta vetustate noxia, renovari atque inter Filios Dei computari possimus. Ut ergo ad promissae salutis mereamur dona pertingere, primordia ejus intenta curemus aure percipere. Encara ara és costum, sobretot a Alemanya i al nord d’Itàlia, celebrar les Misses del Rorate caeli els dissabtes d’Advent, tenen la particular que se celebren a les fosques, només il·luminats pels cirials de l’altar i les llànties o ciris que porten els fidels. Així se significa que els fidels esperen a Crist, la veritable Llum del món.  L’Església Anglicana ha conservat aquest costum i revesteixen aquestes celebracions d’una gran bellesa.


dimecres, 9 de desembre de 2015

ANY SANT DE LA MISERCÒRDIA 3r. DIUMENGE D’ADVENT – DOMINICA GAUDETE



Retrobar la font de l’alegria

El tercer Diumenge d’Advent és la dominica Gaudete d’arrelada tradició en la litúrgia romana. La font de l’alegria és la misericòrdia del Senyor: per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor (1ra lect.). Si la porta de la misericòrdia és oberta hi ha esperança i també hi ha la llibertat dels  fills de Déu que viuen a la casa del Pare, allí viuen amb familiaritat i confiança. Pròpiament l’Advent no ha estat mai un temps estrictament penitencial: el sentiments de l’Església són de goig per l’adveniment del Senyor. Se’ns ofereix com un temps d’expectació alegre i piadosa. Aquest goig avui encara és més gran perquè a tot el món hi ha l’obertura de la Porta de la Misericòrdia a totes les Esglésies particulars. El Papa, en tant que bisbe de Roma, obrirà la Porta Santa de la seva catedral a sant Joan del Laterà i el nostre Arquebisbe la Porta Santa de la Catedral de Tarragona. Es pot emprar el Prefaci I o III del temps d’Advent. El color de les vestidures litúrgiques avui és morat o rosat, segons la tradició.

L’oració col·lecta és preciosa, demana d’arribar amb alegria a les festes de Nadal i de celebrar-les solemnement amb el goig de l’Esperit Sant. L’alegria és un do de l’Esperit Sant. Es llavors que la celebració de les festes de Nadal-Epifania esdevenen per l’Església una efusió nova de l’Esperit, en una lloança nova, que és un amor nou. Per Nadal, una i altra, vegada cantarem els salms reials: Canteu al Senyor un càntic nou. Deixem que l’alegria ens acompanyi fins Nadal,  aquell dia encara serà més plena. En l’oració sobre les ofrenes es prega que unim sempre a la celebració de l’eucaristia l’ofrena de nosaltres mateixos. És l’oblació de la comunitat, no hi ha res més nostre que la pròpia vida, és aquesta la que hem d’unir a l’oblació del Senyor al Pare.

Indicadors per a la predicació

El tema dominant és l’alegria. L’alegria dels cristians no és mundana, tampoc superficial;  l’alegria cristiana neix de la presència del Senyor i de l’Esperit Sant en nosaltres. Segons Sofonies Israel s’ha d’alegrar per la presència del Senyor: «El teu Déu el tens a dintre, com a Salvador». Aquesta presència del Senyor enmig del poble ens allibera de la por: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les teves mans». L’oracle de Sofonies és completat pel salm. Un salm que no és salm, sinó un càntic. Extret del capítol 12 d’Isaïes i que ha estat present des d’antic en la litúrgia romana. Aquest càntic es canta en la Vetlla de Pasqua i això el revesteix d’una rellevància gran.  El càntic ve de la litúrgia d’Israel quan, en la festa dels Tabernacles, els sacerdots anaven a buscar l’aigua a les fonts de Siloè i la portaven processionalment fins al temple: Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació. El Papa Francesc en l’homilia de l’Obertura del Jubileu el dia de la Immaculada deia que la misericòrdia exclou totes les pors: «Abandonem totes les formes de por i de temor, perquè això no és propi del qui és estimat; visquem, més aviat, l’alegria del trobament amb la gràcia que ho transforma tot».

Sant Pau, en la segona lectura, fa també una invitació reiterada i cèlebre a l’alegria. Són les paraules que s’empren en l’introit: «Viviu sempre contents en el Senyor: ho repeteixo viviu contents». El cristià, com tothom, viu les preocupacions quotidianes, però no les ha de viure amb una inquietud radical perquè sap que té a prop el Senyor. El cristià sap que en cada ocasió pot acudir va la pregaria i a la súplica. Ha d’acollir la pau que el Senyor li dóna i que guarda el seu pensament i el seu cor. Una pau que sobrepassa tot el que podem entendre justament perquè és de Déu. Un do seu.

L’Església, per preparar-se a l’adveniment del Messies, ha d’anar com Israel al Jordà per escoltar la predicació del profeta i sentir-se invitada a la conversió. També nosaltres ens hem de preguntar: «Així, doncs, què hem de fer?». El profeta ens convida a viure la primera obra de misericòrdia: «Qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té. I qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Ja els Pares de l’Església deien que les sabates i els vestits dels qui van descalços i despullats estan als nostres armaris.

També l’alegria neix de la conversió i de la solidaritat. Hem de sortir a l’encontre de Crist, com diu el Prefaci III d’Advent, en cada home i en cada esdeveniment. Són remarcables i predicables les paraules d’aquest Prefaci: «El mateix Crist que vindrà ple de glòria ve ara al nostre encontre en cada home i en cada esdeveniment, perquè l’acollim amb fe i donem testimoni amb amor de l’esperança benaurada del seu Regne». Se’ns diu que ja no cal esperar el dia gloriós del Senyor per a veure’l, ell ve ara ja al nostre encontre, en la persona dels germans i en els signes dels temps. L’escatologia cristiana opera ja en el present.

És amb aquestes obres que hem de preparar l’adveniment del Senyor. Ell vindrà i ens batejarà (ens submergirà) en l’Esperit Sant i foc. Aquesta expressió és una hendíadis bíblica que s’hauria de traduir: «Amb el foc de l’Esperit Sant». Ell vantarà la palla del gra i cremarà en nosaltres tot allò que no és de Crist.

Durant la setmana

El dilluns, dia 14, celebrem la memòria de sant Joan de la Creu, mestre de pregària per a molts. Sant Joan és una invitació a entrar en les nits de la pregària que esdevenen lluminoses per la presència de l’Estimat (en la interior bodega del Amado). El dia 16 a l’arxidiòcesi cal fer sòbria memòria obligatòria de sant Josep Manyanet. L’endemà, dia 17, comencen les fèries majors de l’Advent en què tot és propi. Tant les lectures com els formularis eucològics estan revestits d’una gran bellesa teològica i espiritual. Visquem aquests dies amb molta unció espiritual i participem de la Litúrgia de l’Església que ens fa esperar la solemnitat del Nadal amb estupor (són els dies que en el Magnificat trobem les cèlebres antífones de la O) i amb esperit d’infància espiritual, de l’infant que es meravella dels camins i de les persones amb les quals Déu ha preparat l’adveniment del seu Fill a la terra. Es un camí de llum i d’himnes que el Senyor ha vingut a la terra. Són els himnes del Benedictus i del Magnificat que canten al llindar del Nou Testament la «misericòrdia entranyable del nostre Déu».


dimarts, 1 de desembre de 2015

RECEPCIÓ DE LA CREU DEL JUBILEU

RECEPCIÓ DE LA CREU DEL JUBILEU
Fora del Temps Pasqual.

Orientació teològica

La Creu del Jubileu, que peregrinarà a totes les parròquies de l’arquebisbat és un signe del Jubileu (com ho és la peregrinació, la porta santa i d’altres). Cal acollir-la a cada comunitat i parròquia pel que és i pel que representa: el gran signe de la misericòrdia del Pare és el Crist crucificat. La creu marca tota la geometria infinita de l’amor de Déu, la seva profunditat i la seva alçada, també l’amplada i la llargada, segons el sublim text d’Efesis 3:18-19: Acollir la creu de Jesús és acollir la misericòrdia de Déu en la nostra vida i en la vida de la comunitat. La Creu de Jesús és el gran signe que Déu Trinitat ens ha donat de la seva misericòrdia. És un signe permanent que traspassa tota la història i que ens diu sempre. Aquest és el nostre Déu.. El Concili de Nicea II anomena la figura de la creu com “preciosa i vivificant”. La santa Creu és el símbol de tot el Misteri Pasqual, de la mort i de la resurrecció de Crist; és, per tant, una Creu gloriosa i que dóna la vida. I alhora, com ensenyaven els sants Pares, s’anuncia en ella el segon i gloriós adveniment de Crist. La Creu de Jesús és el testimoni de la fe dels cristians i signe d’aquella caritat amb la qual Déu ha estimat, estima i estimarà la humanitat. Els cristians som els qui hem estat visitats per la misericòrdia de Déu i els qui aprenem a ser misericordiosos els uns amb els altres i amb tothom. Som així perquè nosaltres mateixos estem tocats per la misericòrdia de Déu.

Nota

Caldria que aquesta recepció de la creu fos precedida amb una catequesi oberta a tothom per explicar-ne el significat que té dins de la celebració del Jubileu. Les condicions i els continguts amb què es pot organitzar aquesta celebració són molts diverses segons les circumstàncies i les possibilitats de cada lloc. Aquest esquema és simplement orientatiu.

Recepció de la Creu

La comunitat reunida a la porta de l’església es reuneix i el celebrant porta la capa pluvial morada. Rep amb les seves pròpies mans la creu i la venera i, mostrant-la a l’assemblea, diu:

Adorem Senyor, la vostra Creu,
Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció;
Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món

O bé:
Pel senyal de la santa Creu,
Dels nostres enemics,
Deslliureu-nos, Senyor Déu nostre.

Mentre la Creu és portada fins al presbiteri es canten els himnes de la Creu habituals  o cants de lloança a Crist. La Creu és degudament entronitzada i es encensada. Es molt oportú cantar aquí l’himne del Jubileu: Misericordes sicut Pater. Els cants de MD 542, 548.1, 548.2, etc. o bé senzillament el Glòria a vós oh Crist Senyor. També cal pensar amb les antífones conegudes de Taizé.

Pregària d’un salm penitencial

Havent creat un clima de profund silenci de pregària i d’adoració la comunitat resa un salm dels que s’anomenen penitencials, els més coneguts són el salm Miserere o el de Profundis. Es poden cantar o recitar fent pausa a cada estrofa per tal de poder interioritzar el salm (MD 405 i MD 406 ) Es diu abans aquesta monició:

Monició del salm

Davant de la Creu del Senyor prenem el salm (s’anuncia el salm) i fem-lo nostre. Jesús resava el salms del seu poble. Les paraules dels salms són santificades pels llavis de Jesús. Son les pregàries del Senyor que ara són de l’Església i, per tant, ben nostres. Resem aquest salm pausadament, amb cor contrit i humiliat. Només perquè Jesús va morir a la Creu podem posar tota la nostra confiança en Ell.  Demanem perdó pels nostres pecats i pels de tota la humanitat, pel mal que ens fem els uns als altres i el que ens fem a nosaltres. També pel mal que fem a l’Església per la qual Jesús va lliurar la seva vida. Demanem també perdó per aquells que en la seva vida no van saber demanar perdó a Déu pel mal que havien fet. La Creu de Crist, llavors, és el judici de Déu sobre tots nosaltres i sobre el món, perquè ens ofereix la certesa de l'amor i de la vida nova (MV 21.)

O bé

El salm del Hal.lel: Perdura eternament el seu amor

Un altre possibilitat és la pregària del salm 135 que el mateix Papa Francesc proposa en la Misericordiae Vultus. Necessàriament la recitació d’aquest salm és responsorial. El salm podria anar introduït per les paraules de la Butlla llegides a manera de Monició:

Monició

Abans de la Passió Jesús va pregar amb aquest Salm de la misericòrdia. Ho testifica l'evangelista Mateu quan diu que «després d'haver cantat l'himne» (26,30), Jesús amb els seus deixebles van sortir cap a la Muntanya de les Oliveres. Mentre instituïa l'Eucaristia, com a memorial perenne d’Ell i de la seva Pasqua, va posar simbòlicament aquest acte suprem de la Revelació a la llum de la misericòrdia. En aquest mateix horitzó de la misericòrdia, Jesús va viure la seva passió i mort, conscient del gran misteri de l'amor de Déu que s'hauria d’acomplir en la creu. Saber que Jesús mateix va pregar amb aquest Salm, el fa per a nosaltres els cristians encara més important i ens compromet a incorporar aquesta tornada en la nostra oració de lloança quotidiana: “Perdura eternament la seva misericòrdia”.

Proclamació de la Paraula de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes:
Ef 3:17-20

Arrelats i fonamentats en l’amor

Germans, per tot això, jo m'agenollo davant el Pare,  de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.
Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Exhortació per a ser llegida

Ara que hem rebut en la gràcia del Jubileu el signe de la Creu, germans estimats, venerem el designi etern de Déu que ha fet del misteri de la Creu el signe més alt de la seva misericòrdia. Quan mirem aquesta Creu recordem-nos, que, en ella, el misteri de l’amor de Crist a l’Església ha arribat a la seva plenitud. Quan saludem aquesta Creu, tinguem present que Crist ha abolit amb la seva sang tota divisió i ha fet, de pobles molt diversos, l’únic poble de Déu. Quan venerem aquesta Creu que nosaltres som i ens confessem deixebles de Jesucrist, i que l0hem de seguir cada dia portant cadascú la pròpia creu. Quan mirem aquesta Creu evoquem el Crist Crucificat que del seu cor, obert i traspassat, en va brollar un riu de misericòrdia, en el qual nosaltres n’hem rebut gràcia i més gràcia, i és aquesta misericòrdia que ens fa ser misericordiosos com el Pare. Es així perquè la Creu de Nostre Senyor ens fa recordar a tota la humanitat també sofrent i crucificada i ell, des de la Creu, ens ensenya: Tot el que vareu per aquests germans meus, més petits, m’ho féreu a mi.

Veneració de la santa Creu

La veneració també es pot fer al final d’aquesta litúrgia com es cregui oportú. L’assemblea segons les possibilitats organitza la veneració de la santa Creu. Que aquesta sigui acompanyada amb música meditativa i cants a l’estil de Taizé amb les antífones conegudes:

Intercessions

Ara es fan aquestes intercessions o d’altres. Hi ha dotze intencions, naturalment són una pauta. Es bo que siguem creatius i que els creients aprenguin a fer pregàries segons l’estil de l’Església. La intercessió de pregària és una expressió de la comunió dels sants. Es convenient que la resposta sigui la proposada: Mostreu-nos, Senyor, la vostra gran misericòrdia.

Contemplant la Creu de Jesús, acollint-la dins del nostre cor, supliquem els dons de Déu amb l’aclamació:

R/. Mostreu-nos, Senyor, la vostra gran misericòrdia.

  1. Per la santa Església, perquè renovada per la gràcia del Jubileu anunci davant del món les entranyes de la misericòrdia del nostre Déu. Preguem el Senyor. 
  1. Per la humanitat sofrent per causa de la guerra i de la violència, per les multituds ingents de refugiats que marxen de casa i emprenen camí incert cercant llar per les seves famílies. Preguem el Senyor. 
  1. Pel Papa Francesc, que sempre demana que preguem per ell, perquè el Senyor alegri el seu ministeri contemplant els fruits del Jubileu de la Misericòrdia en el món i en l’Església. Preguem el Senyor. 
  1. Per les existències oblidades de tothom, que anònimament porten el dolor de la seva vida, que l’amor de Déu i dels altres els faci viure i somriure. Preguem el Senyor. 
  1. Pels infants sense alegria perquè coneixen la guerra, la fam o el desamor. Preguem el Senyor. 
  1. Pels ancians que es troben sols perquè sàpiguen que Déu els acompanya fins que siguin plenament amb Ell. Preguem el Senyor. 
  1. Per les existències destruïdes per la drogoaddicció, pel mal que s’han fet a sí mateixos i als altres, perquè la misericòrdia del Senyor guareixi amb el perdó i l’esperança aquestes vides. Preguem el Senyor. 
  1. Pels malalts, sobretot terminals, que porten l’agonia de Jesús en el seu popi cos, que superin la por del no res i s’obrin a l’esperança de la vida eterna i se sentin acompanyats pels qui els estimen. Preguem el Senyor. 
  1. Pels missioners i missioneres perquè el Senyor acompanyi la seva missió i els ajudi, ells que planten la creu de Jesús arreu on van i viuen. Preguem el Senyor. 
  1. Pels cristians que han oblidat Déu, pels que no el coneixen, i si no el coneixen tampoc el poden estimar, perquè l’Esperit Sant faci créixer la llavor de la fe que porten des del seu baptisme i els faci descobrir que Déu no els ha oblidat pas. Preguem el Senyor. 
  1. Pels pecadors, perquè en la gràcia del Jubileu es reconciliïn amb Déu i deixin de fer el mal i trobin el camí del bé. Preguem el Senyor. 
  1. Per nosaltres que adorem la creu del Senyor, que els nostres ulls s’aixequin sempre vers aquesta creu, que no la deixem mai de mirar i trobem en ella la força i el consol. Preguem el Senyor.
Conclusió

Jesús des de la creu ens dóna els braços, ens fa germans i ens porta cap al Pare, així doncs, davant del gran signe de la Creu, diguem l’oració dels fills i dels germans.

Pare nostre

Oh Déu,
vós heu volgut que el vostre Unigènit
sofrís la creu per salvar la nissaga humana.
Feu que, havent conegut aquí a la terra el seu misteri,
fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut.
Per Crist. Senyor nostre.

Benedicció

dilluns, 30 de novembre de 2015

SOLEMNITAT DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

SOLEMNITAT DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
Obertura del Jubileu de la Misericòrdia


Recomanacions

  1. Com un signe d’unió amb el Sant Pare en el dia de l’obertura del Jubileu cal que tots els fidels recitin comunitàriament l’oració pròpia del Jubileu de la Misericòrdia; és oportú de fer-ho durant el silenci de l’acció de gràcies, després de la comunió.
  1. Es molt recomanable emprar la fórmula 2a. de l’acte penitencial.
  1. Al final de la Missa cal convidar i explicar als fidels els actes propis de l’obertura del Jubileu a l’arxidiòcesi.
  1. Avui, més que mai, caldrà cantar la Salve Regina per tal que santa Maria ens ajudi a contemplar els ulls de la misericòrdia del Fill, com diu expressament el Papa en el núm. MV 24.
  1. Es suggereix posar al costat del sant Crist o de la imatge del Sagrat Cor una llàntia votiva que romangui encesa significativament durant el Jubileu.

Monició ambiental

Avui el papa Francesc obre a la basílica de sant Pere de Roma la Porta Santa del Jubileu de la Misericòrdia. Donem-ne gràcies a Déu i disposem-nos a viure aquest temps de gràcia amb tota intensitat. Que tots experimentem la misericòrdia de Déu en la nostra vida per tal que siguem misericordiosos com ho és el Pare del cel. En aquest temps d’Advent celebrem avui la Immaculada Concepció de la Mare de Déu: Maria és el primer signe de la Misericòrdia de Déu, que vol salvar tots els homes per Jesucrist, i ella és la porta del cel per la qual Déu ha entrat en el món. Demanem que aquest any sigui un temps propici per a l'Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoniatge dels creients. Demanem al començament de la celebració que Déu perdoni els nostres pecats, ell que no manifesta mai tant la seva omnipotència com quan perdona i es compadeix.

Acte penitencial 2

Senyor tingueu pietat de nosaltres.
R/. Perquè hem pecat contra vós.
Mostreu-nos, Senyor, la vostra misericòrdia.
R/. I doneu-nos la vostra salvació.

Indicadors per a la predicació

  • Podem explicar la relació de la celebració de la Immaculada amb l’obertura del Jubileu de la Misericòrdia segons la Misericordiae vultus. La significació teològica és bella i profunda. Maria, la plena de gràcia des del primer moment de la seva existència, és el primer signe de la misericòrdia de Déu que vol salvar la humanitat. Ella és particularment la Porta del cel per la qual Déu ha entrat en aquest món, segons escoltarem a l’Evangeli. El misteri de la Immaculada ens ensenya que la gràcia és sempre anticipada, que aquesta ja ha estat donada abans, que només cal rebre-la. Déu ja ens estima abans i més enllà de les nostres obres: ens elegí en ell abans de crear el mon, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls (2a lect.). Tant el just com el pecador són objecte de la misericòrdia. Per descobrir la misericòrdia de Déu cal adonar-nos de la distància que hi ha encara entre la fe del baptisme i la fe viscuda realment, això és el pecat i descobrir amb goig que podem rebre sempre la gràcia del perdó.

  • L’home es troba segons el relat del orígens sense la misericòrdia, nu i avergonyit. Es troba també enganyat i fascinat pel mal. A l’Evangeli, a manera de díptic, trobem el jardí de la Mare de Déu que dóna el fruit de la misericòrdia: El fruit que naixerà de tu. Ella esdevé així, la nova Eva, la Mare de tots els qui viuen. Cal llegir amb molta atenció el núm. 13 de la Misericordiae vultus.

  • L’Evangeli de l’Anunciació és un paradigma de la vida cristiana. Maria, la serventa del Senyor començava una història existencial nova: Déu entrava en la seva vida per un designi únic en la història de la salvació. Cadascú de nosaltres ha de començar i refer els itineraris vitals d’una existència nova en la qual Déu sigui present des de l’acolliment humil de la gràcia en la pròpia vida. Un acolliment que ve marcat pel Fiat de la Mare de Déu: totes les existències cristianes porten el signe marià inicial, totes comencen amb un: Que es faci en mi segons la vostra voluntat; que és un dir: Vull viure la meva vida (única vida) amb el vostre amor, Senyor. Per això un dels objectius del Jubileu segons la Butlla del Papa és: Un Any Sant extraordinari, doncs, per viure en la vida de cada dia la misericòrdia que des de sempre el Pare dispensa cap a nosaltres. En aquest Jubileu deixem-nos sorprendre per Déu. Ell mai no es cansa d’obrir la porta del seu cor per repetir que ens estima i vol compartir amb nosaltres la seva vida (MV 25).

  • Quan Déu entra el món no és per enfrontar-se a l’home i disminuir-lo, ans el contrari, per salvar l’home de sí mateix, escrivia, fa molts anys el P. Du Lubac. La qüestió no és si l’home pot organitzar el món sense Déu, sinó si un món sense Déu pot salvar l’home de sí mateix. (El Drama del humanismo ateo, Madrid 1967, p 11ss). L’experiència de la misericòrdia de Déu salva sempre la pau i els drets de les persones i la preferència pels més pobres.

  • Que Maria, Mare de Misericòrdia, advocada de la gràcia i exemple de santedat (Pref.) sigui present en aquest any en el cor de tots, ella que va ser la primera d’entrar en el santuari de la misericòrdia de Crist i ens faci anunciadors i heralds de la misericòrdia del Pare.

Pregària dels fidels

Implorem la bondat de Déu sobre l’Església, la humanitat i nosaltres mateixos. Contestarem dient: Mostreu-nos Senyor la vostra misericòrdia

Pel Papa Francesc que ha obert la Porta de la Misericòrdia a l’Església, perquè el Senyor l’ajudi, l’il·lumini i l’acompanyi en aquest temps de gracia. Preguem el Senyor.

Per l’Església, que en el goig de la festa de la Immaculada, recorda amb acció de gràcies el cinquantè aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, que es manifesti davant del
món com una Església plena de misericòrdia envers tantes existències ferides pel dolor i pel mal. Preguem el Senyor.

Per aquesta humanitat, ferida per la violència i la guerra, perquè la pau, avanci i la misericòrdia, que va més enllà de la justícia, es faci present en aquesta terra. Preguem el Senyor.

Per la missió universal de l’Església, perquè impulsada per la misericòrdia de Déu, sigui intrèpida i no dubti de fer-se present en les perifèries existencials del dolor per portar l’Evangeli del consol i de l’esperança. Preguem el Senyor.

Per nosaltres, que amb Maria acollim la misericòrdia de Déu en la nostra vida i la transmetem als altres per les nostres bones obres. Preguem el Senyor.

Déu i Pare nostre, el vostre Fill, Pare, s’oferí completament a vós,
per tal que nosaltres aprenguéssim a confiar sempre
en la vostra gran misericòrdia, Ell que amb vós viu i regna
pels segles dels segles. Amén. 

dissabte, 10 d’octubre de 2015

TEXTOS LITÚRGICS PER A LA MEMÒRIA DEL DIA 13 D’OCTUBRE

OBSERVACIONS:

Us fem arribar els textos litúrgics per a la celebració propera del beat Manuel Borràs, bisbe i companys màrtirs, tant per a la celebració de l’Ofici Diví  com de la santa Missa. Aquesta memòria és obligatòria i s’ha de celebrar amb més intensitat en les parròquies on els màrtirs hi tenen una significació especial, ja sigui pel baptisme que allí reberen, pel ministeri que hi exerciren.  La memòria és obligatòria per a tota l’arxidiòcesi. En la Missa cal tenir present que les lectures són ferials, a no ser que la memòria del beat7s tingui una especial significació en el lloc que se celebra; no hi obsta res que s’anomeni el nom d’un o de diversos màrtirs en l’oració col·lecta, però sempre cal anomenar primer el beat Manuel, bisbe i no deixar mai l’expressió «i companys màrtirs». Poso un exemple en el cas de Sant Joan Baptista de Reus, on es venera el sepulcre del beat Jocund Bonet: 

Oh Déu, que heu volgut glorificar el vostre fill per martiri del beat Manuel, bisbe, del beat Jocund, prevere, i els seus companys màrtirs, us demanem que acollim sempre els dons de la redempció, i així el món descobreixi en nosaltres els testimonis de la fe. Per Crist Senyor nostre.

El formulari de la Pregària dels Fidels és el mateix que s’emprà en la Missa d’Acció de Gràcies. Els textos de l’Ofici de Lectura actualment estan pendents d’aprovació per la Congregació del Culte Diví; hi és també el text llatí pels qui resen l’Ofici en aquesta llengua. Fareu bé d’imprimir aquests textos perquè l’edició dels llibres litúrgics encara poden tardar.


LITÚRGIA DE LES HORES

Dia 13 d’octubre

BEAT MANUEL BORRÀS, BISBE, I COMPANYS MÀRTIRS

Memòria

El beat Manuel Borràs i Ferré, bisbe auxiliar de l’Església de Tarragona, va rebre la gràcia del martiri el dotze d’agost de l’any 1936, durant la cruel persecució que, en el segle XX devastà l’Església a Espanya. El lema episcopal, que profèticament elegí, fou “Ens heu redimit amb la vostra sang”. Fidel servidor de l’Església morí beneint i perdonant els seus botxins. Molts cristians en aquell temps foren assassinats, dels quals seixanta sis sacerdots i dos seminaristes, juntament amb el bisbe Manuel, foren beatificats el dia 13 d’octubre de l’any 2013. Havent perseverat en la fe foren immolats, així la seva mort era configurada a la del Crist, morint a la creu. L’Església de Tarragona que, des d’antic fou regada per la sang de Sant Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, resplendeix de nou per la sang d’aquests.


Lectura segona
Del sermons  de Sant Agustí sobre els màrtirs.
(Sermó 180, 2.6.: PL 38: 1281.1283)

També nosaltres som fruit del seu combat

¿Hi ha un espectacle més dolçament atraient? ¿Hi ha una victòria més gloriosa? Quan les bèsties assetjaven els cossos sants en tot l’amfiteatre: els pobles conjuraven en va, però se’n riu el qui té el tron dalt del cel. Ara els mèrits dels màrtirs són lloats amb veus piadoses, després d’aquells que els escarnien injuriosament. Llavors no va acudir una multitud tant gran per presenciar la seva mort com la que ara, en un aplec més gran, els honora l’Església. Cada any la caritat contempla amb amorosa veneració el que en un sol dia la impietat de manera sacrílega cometé. Ells s’ho miraven, però amb intencions diferents, i  feien amb els seus escarnis, el que les bèsties feien amb les seves dents. En canvi, nosaltres tenim compassió del que varen fer els injustos i venerem el que els justos van patir. Ells veieren amb els ulls de la carn el que la duresa del cor provocava, nosaltres amb els ulls de la fe veiem el que ells no van poder veure i els fou negat de veure. Ells s’alegraren de veure morts els màrtirs, nosaltres ens compadim de veure morts els seus cors. Ells sense la llum de la fe pensaven que els màrtirs havien estat extingits, nosaltres amb la mirada de la fe, els veiem coronats. Vet aquí que el seu escarni ha esdevingut la nostra lloança. I, aquesta és amorosa i perdurable, en canvi, l’escarni impiu ara ja s’ha esvaït.

Per tant, celebrem, tal com tenim costum de fer-ho, aquesta festa, amb un gran amor, amb sòbria alegria, aplegats en una irreprensible assemblea, amb el desig de la fe i amb una fervent predicació. No és pas una cosa petita imitar-los i alegrar-se de les virtuts dels sants. Ells són grans i nosaltres petits, però el Senyor beneeix petits i grans. Ells ens han precedit i ens van excel·lir. Si no som capaços de seguir-los en les obres, almenys seguim-los amb l’afecte; si no som capaços de seguir-los en la glòria, almenys amb l’alegria; si no ho som en els mèrits, almenys en el desig; si no en la passió, almenys en la compassió, si no podem excel·lir com ells, almenys visquem la comunió amb ells. Que no ens sembli poca cosa saber que som membres d’Aquell mateix que ho foren aquests màrtirs amb els quals no ens podem equiparar. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell. De la mateixa manera quan un membre és glorificat, tots els altres se n’alegren. La glòria del cap repercuteix tant en les extremitats superiors com són les mans, i també en les extremitats inferiors com són els peus. I ja que Ell, sent un de sol, entregà la seva vida per nosaltres, així els màrtirs el van imitar, ells lliuraren la seva vida pels germans a manera de llavor, regant la terra amb la seva sang  per a fer germinar entre els pobles una abundant fecunditat.

També nosaltres som fruit del seu combat. Nosaltres els admirem i ells es compadeixen de nosaltres. Nosaltres ens alegrem amb ells i ells intercedeixen per nosaltres. Ells van estendre els seus cossos per terra, com si fossin mantells, quan passava el pollí, que duia el Senyor a Jerusalem, nosaltres, com branques esqueixades dels arbres, prenem himnes i càntics de les Escriptures Santes per a cantar-los pel goig de tots. De manera que tots anem al darrere del mateix Senyor, seguim el mateix mestre, acompanyem el mateix príncep, obeïm el mateix cap, i tots anem vers la mateixa Jerusalem, volent assolir la mateixa caritat, tot abraçant la mateixa unitat.

Ap 12.11-12a. 10a
responsori

R / Ells l’han vençut per la sang del l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort * Alegreu-vos-en cel i tots els qui hi habiteu.
V / Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu regne. * Alegreu-vos-en, cel i tots els qui l’habiteu.
Col·lecta

Oh Déu, que heu volgut glorificar el vostre fill per martiri del beat Manuel, bisbe, i els seus companys màrtirs, us demanem que acollim sempre els dons de la redempció, i així el món descobreixi en nosaltres els testimonis de la fe. Per Crist Senyor nostre.


B. EMMANUELIS BORRAS, EPISCOPI,
ET SOCIORUM MARTYRES

Memoria

Enmanuel Manuel Borras Ferré, Episcopus auxiliaris Tarraconensis eccclesie, accepit gratiam martyrii die 12 Augusti anni 1936, dum crudelis persecutio devastavit Hispanie ecclesiam, saeculo vigessimo peracta. Divisa episcopalis ab eo prophetice electa, haec erat: “Redemisti nos, Domine, in sanguine tuo". Fidelis servus ecclesiae, benedicens ac parcens eius interfectoribus, passus est. Multi christifideles in illo tempore occisi sunt, tamen sexaginta sex sacerdotes et duo alumni seminarii, simul cum episcopo Emmanuele, beatificati fuerunt die 13 octobris 2013. Omnes autem perseverantes in fide immolati sunt, sic mors eorum configurata cum Christo in cruce moriente fuit. Ecclesia Tarraconensis ab antiquo, irrigata sanguine sancti Fructuosi, et diaconorum eius, Augurii et Eulogii, fulget novo in sanguine istorum. 

De communi mártyrum

Lectio altera
Ex sermonibus sancti Agustini episcopi
(Sermo 280,2.6: PL 38: 1281-1283)

Fructus laboris ergo illorum etiam nos sumus.

Quid hoc spectaculo suavius? quid hoc certamine fortius? quid hac victoria gloriosius? Tunc cum bestiis sancta obicerentur corpora, toto amphitheatro fremebant gentes, et populi meditabantur inania. Sed qui habitat in caelis, irridebat eos, et Dominus subsannabat eos (cf. Ps 2,1.4). Nunc autem posteri illorum, quórum voces in carnem martyrum impie saeviebant, merita martyrum piis vocibus laudunt. Neque tunc tanto concursu hominum ad eos occidendos cavea crudelitatis impleta est, quanto nunc ad eos honorandos ecclesia pietatis impletur. Omni anno spectat cura religione caritas, quod uno die cura sacrilegio commisit impietas. Spectaverunt et illi, sed longe volúntate dissimili. Illi clamando faciebant, quod mordendo bestiae non implebant. Nos autem et quod fecerunt impii, miseramur, et quod pii passi sunt, veneramur. Ili viderunt oculis carnis, quod cordis immanítati[1] refunderent: nos aspicimus oculis cordis, quod illis ereptum est, ne viderent. IIli mortua laetati sunt corpora martyrum, nos mentes mortuas dolemos illorum. Illi sine lumine fidet martyres putaverunt exstinctos, nos fidelissimo intuitu cernimus coronatos. Denique illorum insultatio facta est nostra exsultatio. Et haec quidem religiosa et sempiterna: illa vero tune impia, nunc plane iam nulla. Unde solemnitates eorum, sicut facimus, devotissime celebremus, sobria hilaritate, casta congregatione, fideli cogitatione, fidenti praedicatione. Non parva pars imitationis est, meliorum congaudere virtutibus. illi magni, nos parvi; sed benedixit Dominus pusillos cum magnis (cf. Ps 113,13). Praecesserunt, praeeminuerunt. Si eos sequi non valemus actu, sequamur affectu; si non gloria, certe laetitia; si non meritis, votis; si non passione, compassione; si non excellentia, connexione. Non nobis parum videatur quod eius corporis membra sumus, cuius et illi, quibus aequiparari non possumus. Quia si unum membrum patitur, compatiuntur otnnia membra: ita cum glorificatur unum membrum, congaudent omnia membra (1 Cor 12,26). Gloria capiti, unde consulitur et superioribus manibus, et infimis pedibus. Sicut ille unus animam suam pro nobis posuít; ita et imitati sunt martyres, et animas suas pro fratribus posuerunt, atque ut ista populorum tanquam germinum copiosissima fertilitas surgeret, terram suo sanguine irrigaverunt. Fructus laboris ergo illorum etiam nos sumus. Miramur eos, miserantur nos. Gratulamur eis, precantur pro nobis. Illi corpora sua tanquam vestimenta straverunt, cum pullus Dominum portans in Ierusalem duceretur; nos saltem velut ramos de arboribus caedentes, Scripturis sanctis hymnos laudesque decerpimus quas in commune gaudium proferamus (cf. Mt 21,7-9). Omnes tamen eidem Domino paremus, eumdem magistrum sequimur, eumdem principem comitamur, eidem capiti subiungimur, ad eamdem Ierusalem tendimus, eamdem sectamur caritatem, eamdemque amplectimur unitatem.


Responsorium                                                                                             Ap 12.11-12a. 10a

R/ Et ipsi vicerunt illum propter sanguinem Agni et propter verbum testimonii sui; et non dilexerunt animam suam usque ad mortem.* Propterea laetamini, caeli et qui habitatis in eis. V/ Nunc facta est salus et virtus et regnum Dei nostri * Propterea


Oratio

Deus, qui per martyrium beati Emmanuelis, episcopi et sociorum eius, Filium tuum glorificare voluisti, concede, quaesumus, redemptionis dona semper amplectere, ut mundus in nobis testes fidei inveniat. Per Christum Dominum nostrum.   




CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA

13 d’octubre

BEAT MANUEL BORRÀS FERRÉ, BISBE I COMPANYS MÀRTIRS

Memòria

El beat Manuel Borràs i Ferré, bisbe auxiliar de l’Església de Tarragona, va rebre la gràcia del martiri el dotze d’agost de l’any 1936, durant la cruel persecució que, en el segle XX devastà l’Església a Espanya. El lema episcopal, que profèticament elegí, fou “Ens heu redimit amb la vostra sang”. Fidel servidor de l’Església morí beneint i perdonant els seus botxins. Molts cristians en aquell temps foren assassinats, dels quals seixanta sis sacerdots i dos seminaristes, juntament amb el bisbe Manuel, foren beatificats el dia 13 d’octubre de l’any 2013. Havent perseverat en la fe foren immolats, així la seva mort era configurada a la del Crist en la glòria de la seva creu i la seva resurrecció.

Antífona de introducció

Aquests sants han vençut per la sang de l’Anyell;
no van estimar tant la vida que els fes por la mort;
ara regnen amb Crist per sempre.

Col·lecta

Oh Déu, que heu volgut glorificar el vostre Fill
pel martiri del bisbe Manuel i els seus companys,
us preguem que acollim sempre
els dons de la redempció de Crist
i siguem sempre els seus testimonis en el món.
Per nostre Senyor Jesucrist.               

Lectura primera:

Portem la mort de Jesús en el nostre cos

Lectura de la segona carta de Sant Pau als cristians de Corint
(4, 7-15)

           Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat, com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu, portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. Es ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús, sempre estem a mercè de la mort i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres. L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell que ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presencia juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.


Salm responsorial 
(33, 2-3.4-5. 6-7. 8-9. R.: 5b.)

Beneiré el Senyor en tot moment
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin

R. El Senyor m' ha escoltat, res no m' espanta

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m' ha escoltat, res no m' espanta. R.

Alceu vers ell la mirada.
Us omplirà de llum;
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.

Acampa 1'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n' és de bo el Senyor,
feliç 1'horne que s' hi refugia. R.

Al·leluia

Oh Déu, us lloem, Senyor us glorifiquem.
L’exèrcit esclatant des màrtirs us dóna lloança.

Evangeli

Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l’amo

Lectura de l’evangeli  segons Sant Joan                                                                        (15, 18-21)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si el món us odia, recordeu que m' ha odiat abans a  mi. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva, però com que no en sou, perquè jo us he escollit del món, ell us odia. Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l’amo. Així com m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres, així com no han admès el meu ensenyament, tampoc no admetran el vostre. Us faran tot això  perquè vosaltres porteu el meu nom i ells desconeixen aquell que m’ha enviat»


PREGÀRIA DELS FIDELS

Germans i germanes, sigui glorificat el Senyor en els seus sants i demanem-li per la intercessió dels Beats els dons de la seva misericòrdia:


1.    Per la intercessió de beats màrtirs, concediu, Senyor, la pau a les nacions i que totes les guerres que sembren desolació, llàgrimes i mort cessin.  Preguem el Senyor.

2.    Per la intercessió de bats màrtirs, concediu, Senyor, al Papa N. i a tots els bisbes de l’Església d’orient i d’occident, de regir el poble de Déu en la saviesa i en l’amor a Jesucrist i doneu fortalesa als cristians que d’arreu del món sofreixen persecució. Preguem el Senyor

3.    Per la intercessió de beats màrtirs, Senyor, beneïu les parròquies de l’arxidiòcesi, que els màrtirs serviren, i feu que per la gràcia de l’Esperit Sant siguin comunitats missioneres. Preguem el Senyor

4.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, al presbiteri diocesà un amor ardent a Jesucrist, santedat, unitat i zel apostòlic de manera que siguin dignes dels germans que han estat glorificats. Preguem el Senyor

5.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, consol als tristos, pau als atribolats, ajut i esperança a les famílies que passen necessitat per manca de treball i malaltia. Preguem el Senyor

6.    Per la intercessió dels beats màrtirs, perdoneu Senyor els pecats dels fidels de l’Església de Tarragona, tant dels seus sacerdots com dels fidels, i doneu-nos a tots el do de  la conversió per ser enmig del món aquella lluminària que es posa damunt de la taula per il·luminar a tots els de la casa.  Preguem el Senyor

7.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, allò que desitgem i esperem més de la vostra misericòrdia, noves i santes vocacions al ministeri sacerdotals. Preguem el Senyor

8.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, el repòs etern (al Cardenal Vidal i Barraquer i) a tots aquells que foren víctimes d’una guerra, que no hagués hagut de ser mai i que totes les ferides provocades per aquesta, siguin guarides per perdó, del qual els màrtirs ens donaren un exemple tant gran. Preguem el Senyor

Conclusió
  Que les pregàries que us hem adreçat, Senyor,
per un nombre tan gran d’intercessors
siguin una benedicció per la nostra Església de Tarragona
i concediu-nos tot això que us hem demanat.
Per Crist Senyor nostre.


Prefaci:
Les meravelles de Déu en la victòria dels màrtirs

V. El Senyor sigui amb vosaltres.     R. I amb el vostre esperit.
V. Amunt els cors.   R. Els elevem al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.   R. Cal fer-ho i és de justícia.
           
És realment just i necessari,
                    és el nostre deure i és la nostra salvació,
                    Senyor Pare sant,
                    Déu omnipotent i etern,
                    que sempre i en tot lloc us donem gràcies
                    i que, en cantar la lloança dels vostres sants,
                    proclamem que tota la grandesa del seu martiri
                    és obra admirable del vostre poder;
                    sou vós qui doneu valentia a la seva fe,
                    vós enfortiu la seva perseverança,
                    vós coroneu amb la victòria el seu combat,
                    per Crist Senyor nostre.

          Per això el cel i la terra
                    us adoren i entonen un càntic nou,
                    i nosaltres, amb tot l'estol dels àngels,
                    us aclamem tot dient:
       
Antífona de comunió

Vosaltres que heu perseverat amb mi
en els moments de prova,
menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne,
diu el Senyor.

  
Postcomunió

          Oh Déu,
                    que poseu a plena llum el misteri de la creu
                    en la mort dels vostres màrtirs,
                    feu que, enfortits per aquest sacrifici,
                    ens adherim fidelment a Crist,
                    i que, formant Església,
                    treballem per la salvació de tots els homes.
        Per Crist Senyor nostre.