RECEPCIÓ DE LA CREU DEL JUBILEU

RECEPCIÓ DE LA CREU DEL JUBILEU

Fora del Temps Pasqual.

Orientació teològica

La Creu del Jubileu, que peregrinarà a totes les parròquies de l’arquebisbat és un signe del Jubileu (com ho és la peregrinació, la porta santa i d’altres). Cal acollir-la a cada comunitat i parròquia pel que és i pel que representa: el gran signe de la misericòrdia del Pare és el Crist crucificat. La creu marca tota la geometria infinita de l’amor de Déu, la seva profunditat i la seva alçada, també l’amplada i la llargada, segons el sublim text d’Efesis 3:18-19: Acollir la creu de Jesús és acollir la misericòrdia de Déu en la nostra vida i en la vida de la comunitat. La Creu de Jesús és el gran signe que Déu Trinitat ens ha donat de la seva misericòrdia. És un signe permanent que traspassa tota la història i que ens diu sempre. Aquest és el nostre Déu.. El Concili de Nicea II anomena la figura de la creu com “preciosa i vivificant”. La santa Creu és el símbol de tot el Misteri Pasqual, de la mort i de la resurrecció de Crist; és, per tant, una Creu gloriosa i que dóna la vida. I alhora, com ensenyaven els sants Pares, s’anuncia en ella el segon i gloriós adveniment de Crist. La Creu de Jesús és el testimoni de la fe dels cristians i signe d’aquella caritat amb la qual Déu ha estimat, estima i estimarà la humanitat. Els cristians som els qui hem estat visitats per la misericòrdia de Déu i els qui aprenem a ser misericordiosos els uns amb els altres i amb tothom. Som així perquè nosaltres mateixos estem tocats per la misericòrdia de Déu.

Nota

Caldria que aquesta recepció de la creu fos precedida amb una catequesi oberta a tothom per explicar-ne el significat que té dins de la celebració del Jubileu. Les condicions i els continguts amb què es pot organitzar aquesta celebració són molts diverses segons les circumstàncies i les possibilitats de cada lloc. Aquest esquema és simplement orientatiu.

Recepció de la Creu

La comunitat reunida a la porta de l’església es reuneix i el celebrant porta la capa pluvial morada. Rep amb les seves pròpies mans la creu i la venera i, mostrant-la a l’assemblea, diu:

Adorem Senyor, la vostra Creu,

Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció;

Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món

O bé:

Pel senyal de la santa Creu,

Dels nostres enemics,

Deslliureu-nos, Senyor Déu nostre.

Mentre la Creu és portada fins al presbiteri es canten els himnes de la Creu habituals  o cants de lloança a Crist. La Creu és degudament entronitzada i es encensada. Es molt oportú cantar aquí l’himne del Jubileu: Misericordes sicut Pater. Els cants de MD 542, 548.1, 548.2, etc. o bé senzillament el Glòria a vós oh Crist Senyor. També cal pensar amb les antífones conegudes de Taizé.

Pregària d’un salm penitencial

Havent creat un clima de profund silenci de pregària i d’adoració la comunitat resa un salm dels que s’anomenen penitencials, els més coneguts són el salm Miserere o el de Profundis. Es poden cantar o recitar fent pausa a cada estrofa per tal de poder interioritzar el salm (MD 405 i MD 406 ) Es diu abans aquesta monició:

Monició del salm

Davant de la Creu del Senyor prenem el salm (s’anuncia el salm) i fem-lo nostre. Jesús resava el salms del seu poble. Les paraules dels salms són santificades pels llavis de Jesús. Son les pregàries del Senyor que ara són de l’Església i, per tant, ben nostres. Resem aquest salm pausadament, amb cor contrit i humiliat. Només perquè Jesús va morir a la Creu podem posar tota la nostra confiança en Ell.  Demanem perdó pels nostres pecats i pels de tota la humanitat, pel mal que ens fem els uns als altres i el que ens fem a nosaltres. També pel mal que fem a l’Església per la qual Jesús va lliurar la seva vida. Demanem també perdó per aquells que en la seva vida no van saber demanar perdó a Déu pel mal que havien fet. La Creu de Crist, llavors, és el judici de Déu sobre tots nosaltres i sobre el món, perquè ens ofereix la certesa de l'amor i de la vida nova (MV 21.)

O bé

El salm del Hal.lel: Perdura eternament el seu amor

Un altre possibilitat és la pregària del salm 135 que el mateix Papa Francesc proposa en la Misericordiae Vultus. Necessàriament la recitació d’aquest salm és responsorial. El salm podria anar introduït per les paraules de la Butlla llegides a manera de Monició:

Monició

Abans de la Passió Jesús va pregar amb aquest Salm de la misericòrdia. Ho testifica l'evangelista Mateu quan diu que «després d'haver cantat l'himne» (26,30), Jesús amb els seus deixebles van sortir cap a la Muntanya de les Oliveres. Mentre instituïa l'Eucaristia, com a memorial perenne d’Ell i de la seva Pasqua, va posar simbòlicament aquest acte suprem de la Revelació a la llum de la misericòrdia. En aquest mateix horitzó de la misericòrdia, Jesús va viure la seva passió i mort, conscient del gran misteri de l'amor de Déu que s'hauria d’acomplir en la creu. Saber que Jesús mateix va pregar amb aquest Salm, el fa per a nosaltres els cristians encara més important i ens compromet a incorporar aquesta tornada en la nostra oració de lloança quotidiana: “Perdura eternament la seva misericòrdia”.

Proclamació de la Paraula de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes:

Ef 3:17-20

Arrelats i fonamentats en l’amor

Germans, per tot això, jo m'agenollo davant el Pare,  de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.
Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Exhortació per a ser llegida

Ara que hem rebut en la gràcia del Jubileu el signe de la Creu, germans estimats, venerem el designi etern de Déu que ha fet del misteri de la Creu el signe més alt de la seva misericòrdia. Quan mirem aquesta Creu recordem-nos, que, en ella, el misteri de l’amor de Crist a l’Església ha arribat a la seva plenitud. Quan saludem aquesta Creu, tinguem present que Crist ha abolit amb la seva sang tota divisió i ha fet, de pobles molt diversos, l’únic poble de Déu. Quan venerem aquesta Creu que nosaltres som i ens confessem deixebles de Jesucrist, i que l0hem de seguir cada dia portant cadascú la pròpia creu. Quan mirem aquesta Creu evoquem el Crist Crucificat que del seu cor, obert i traspassat, en va brollar un riu de misericòrdia, en el qual nosaltres n’hem rebut gràcia i més gràcia, i és aquesta misericòrdia que ens fa ser misericordiosos com el Pare. Es així perquè la Creu de Nostre Senyor ens fa recordar a tota la humanitat també sofrent i crucificada i ell, des de la Creu, ens ensenya: Tot el que vareu per aquests germans meus, més petits, m’ho féreu a mi.

Veneració de la santa Creu

La veneració també es pot fer al final d’aquesta litúrgia com es cregui oportú. L’assemblea segons les possibilitats organitza la veneració de la santa Creu. Que aquesta sigui acompanyada amb música meditativa i cants a l’estil de Taizé amb les antífones conegudes:

Intercessions

Ara es fan aquestes intercessions o d’altres. Hi ha dotze intencions, naturalment són una pauta. Es bo que siguem creatius i que els creients aprenguin a fer pregàries segons l’estil de l’Església. La intercessió de pregària és una expressió de la comunió dels sants. Es convenient que la resposta sigui la proposada: Mostreu-nos, Senyor, la vostra gran misericòrdia.

Contemplant la Creu de Jesús, acollint-la dins del nostre cor, supliquem els dons de Déu amb l’aclamació:

R/. Mostreu-nos, Senyor, la vostra gran misericòrdia.

1. Per la santa Església, perquè renovada per la gràcia del Jubileu anunci davant del món les entranyes de la misericòrdia del nostre Déu. Preguem el Senyor. 

2. Per la humanitat sofrent per causa de la guerra i de la violència, per les multituds ingents de refugiats que marxen de casa i emprenen camí incert cercant llar per les seves famílies. Preguem el Senyor. 

3. Pel Papa Francesc, que sempre demana que preguem per ell, perquè el Senyor alegri el seu ministeri contemplant els fruits del Jubileu de la Misericòrdia en el món i en l’Església. Preguem el Senyor. 

4. Per les existències oblidades de tothom, que anònimament porten el dolor de la seva vida, que l’amor de Déu i dels altres els faci viure i somriure. Preguem el Senyor. 

5. Pels infants sense alegria perquè coneixen la guerra, la fam o el desamor. Preguem el Senyor. 

6. Pels ancians que es troben sols perquè sàpiguen que Déu els acompanya fins que siguin plenament amb Ell. Preguem el Senyor. 

7. Per les existències destruïdes per la drogoaddicció, pel mal que s’han fet a sí mateixos i als altres, perquè la misericòrdia del Senyor guareixi amb el perdó i l’esperança aquestes vides. Preguem el Senyor. 

8. Pels malalts, sobretot terminals, que porten l’agonia de Jesús en el seu popi cos, que superin la por del no res i s’obrin a l’esperança de la vida eterna i se sentin acompanyats pels qui els estimen. Preguem el Senyor. 

9. Pels missioners i missioneres perquè el Senyor acompanyi la seva missió i els ajudi, ells que planten la creu de Jesús arreu on van i viuen. Preguem el Senyor. 

10. Pels cristians que han oblidat Déu, pels que no el coneixen, i si no el coneixen tampoc el poden estimar, perquè l’Esperit Sant faci créixer la llavor de la fe que porten des del seu baptisme i els faci descobrir que Déu no els ha oblidat pas. Preguem el Senyor. 

11. Pels pecadors, perquè en la gràcia del Jubileu es reconciliïn amb Déu i deixin de fer el mal i trobin el camí del bé. Preguem el Senyor. 

12. Per nosaltres que adorem la creu del Senyor, que els nostres ulls s’aixequin sempre vers aquesta creu, que no la deixem mai de mirar i trobem en ella la força i el consol. Preguem el Senyor.

Conclusió

Jesús des de la creu ens dóna els braços, ens fa germans i ens porta cap al Pare, així doncs, davant del gran signe de la Creu, diguem l’oració dels fills i dels germans.

Pare nostre

Oh Déu,

vós heu volgut que el vostre Unigènit

sofrís la creu per salvar la nissaga humana.

Feu que, havent conegut aquí a la terra el seu misteri,

fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut.

Per Crist. Senyor nostre.

Benedicció