dissabte, 10 d’octubre de 2015

TEXTOS LITÚRGICS PER A LA MEMÒRIA DEL DIA 13 D’OCTUBRE

OBSERVACIONS:

Us fem arribar els textos litúrgics per a la celebració propera del beat Manuel Borràs, bisbe i companys màrtirs, tant per a la celebració de l’Ofici Diví  com de la santa Missa. Aquesta memòria és obligatòria i s’ha de celebrar amb més intensitat en les parròquies on els màrtirs hi tenen una significació especial, ja sigui pel baptisme que allí reberen, pel ministeri que hi exerciren.  La memòria és obligatòria per a tota l’arxidiòcesi. En la Missa cal tenir present que les lectures són ferials, a no ser que la memòria del beat7s tingui una especial significació en el lloc que se celebra; no hi obsta res que s’anomeni el nom d’un o de diversos màrtirs en l’oració col·lecta, però sempre cal anomenar primer el beat Manuel, bisbe i no deixar mai l’expressió «i companys màrtirs». Poso un exemple en el cas de Sant Joan Baptista de Reus, on es venera el sepulcre del beat Jocund Bonet: 

Oh Déu, que heu volgut glorificar el vostre fill per martiri del beat Manuel, bisbe, del beat Jocund, prevere, i els seus companys màrtirs, us demanem que acollim sempre els dons de la redempció, i així el món descobreixi en nosaltres els testimonis de la fe. Per Crist Senyor nostre.

El formulari de la Pregària dels Fidels és el mateix que s’emprà en la Missa d’Acció de Gràcies. Els textos de l’Ofici de Lectura actualment estan pendents d’aprovació per la Congregació del Culte Diví; hi és també el text llatí pels qui resen l’Ofici en aquesta llengua. Fareu bé d’imprimir aquests textos perquè l’edició dels llibres litúrgics encara poden tardar.


LITÚRGIA DE LES HORES

Dia 13 d’octubre

BEAT MANUEL BORRÀS, BISBE, I COMPANYS MÀRTIRS

Memòria

El beat Manuel Borràs i Ferré, bisbe auxiliar de l’Església de Tarragona, va rebre la gràcia del martiri el dotze d’agost de l’any 1936, durant la cruel persecució que, en el segle XX devastà l’Església a Espanya. El lema episcopal, que profèticament elegí, fou “Ens heu redimit amb la vostra sang”. Fidel servidor de l’Església morí beneint i perdonant els seus botxins. Molts cristians en aquell temps foren assassinats, dels quals seixanta sis sacerdots i dos seminaristes, juntament amb el bisbe Manuel, foren beatificats el dia 13 d’octubre de l’any 2013. Havent perseverat en la fe foren immolats, així la seva mort era configurada a la del Crist, morint a la creu. L’Església de Tarragona que, des d’antic fou regada per la sang de Sant Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, resplendeix de nou per la sang d’aquests.


Lectura segona
Del sermons  de Sant Agustí sobre els màrtirs.
(Sermó 180, 2.6.: PL 38: 1281.1283)

També nosaltres som fruit del seu combat

¿Hi ha un espectacle més dolçament atraient? ¿Hi ha una victòria més gloriosa? Quan les bèsties assetjaven els cossos sants en tot l’amfiteatre: els pobles conjuraven en va, però se’n riu el qui té el tron dalt del cel. Ara els mèrits dels màrtirs són lloats amb veus piadoses, després d’aquells que els escarnien injuriosament. Llavors no va acudir una multitud tant gran per presenciar la seva mort com la que ara, en un aplec més gran, els honora l’Església. Cada any la caritat contempla amb amorosa veneració el que en un sol dia la impietat de manera sacrílega cometé. Ells s’ho miraven, però amb intencions diferents, i  feien amb els seus escarnis, el que les bèsties feien amb les seves dents. En canvi, nosaltres tenim compassió del que varen fer els injustos i venerem el que els justos van patir. Ells veieren amb els ulls de la carn el que la duresa del cor provocava, nosaltres amb els ulls de la fe veiem el que ells no van poder veure i els fou negat de veure. Ells s’alegraren de veure morts els màrtirs, nosaltres ens compadim de veure morts els seus cors. Ells sense la llum de la fe pensaven que els màrtirs havien estat extingits, nosaltres amb la mirada de la fe, els veiem coronats. Vet aquí que el seu escarni ha esdevingut la nostra lloança. I, aquesta és amorosa i perdurable, en canvi, l’escarni impiu ara ja s’ha esvaït.

Per tant, celebrem, tal com tenim costum de fer-ho, aquesta festa, amb un gran amor, amb sòbria alegria, aplegats en una irreprensible assemblea, amb el desig de la fe i amb una fervent predicació. No és pas una cosa petita imitar-los i alegrar-se de les virtuts dels sants. Ells són grans i nosaltres petits, però el Senyor beneeix petits i grans. Ells ens han precedit i ens van excel·lir. Si no som capaços de seguir-los en les obres, almenys seguim-los amb l’afecte; si no som capaços de seguir-los en la glòria, almenys amb l’alegria; si no ho som en els mèrits, almenys en el desig; si no en la passió, almenys en la compassió, si no podem excel·lir com ells, almenys visquem la comunió amb ells. Que no ens sembli poca cosa saber que som membres d’Aquell mateix que ho foren aquests màrtirs amb els quals no ens podem equiparar. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell. De la mateixa manera quan un membre és glorificat, tots els altres se n’alegren. La glòria del cap repercuteix tant en les extremitats superiors com són les mans, i també en les extremitats inferiors com són els peus. I ja que Ell, sent un de sol, entregà la seva vida per nosaltres, així els màrtirs el van imitar, ells lliuraren la seva vida pels germans a manera de llavor, regant la terra amb la seva sang  per a fer germinar entre els pobles una abundant fecunditat.

També nosaltres som fruit del seu combat. Nosaltres els admirem i ells es compadeixen de nosaltres. Nosaltres ens alegrem amb ells i ells intercedeixen per nosaltres. Ells van estendre els seus cossos per terra, com si fossin mantells, quan passava el pollí, que duia el Senyor a Jerusalem, nosaltres, com branques esqueixades dels arbres, prenem himnes i càntics de les Escriptures Santes per a cantar-los pel goig de tots. De manera que tots anem al darrere del mateix Senyor, seguim el mateix mestre, acompanyem el mateix príncep, obeïm el mateix cap, i tots anem vers la mateixa Jerusalem, volent assolir la mateixa caritat, tot abraçant la mateixa unitat.

Ap 12.11-12a. 10a
responsori

R / Ells l’han vençut per la sang del l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort * Alegreu-vos-en cel i tots els qui hi habiteu.
V / Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu regne. * Alegreu-vos-en, cel i tots els qui l’habiteu.
Col·lecta

Oh Déu, que heu volgut glorificar el vostre fill per martiri del beat Manuel, bisbe, i els seus companys màrtirs, us demanem que acollim sempre els dons de la redempció, i així el món descobreixi en nosaltres els testimonis de la fe. Per Crist Senyor nostre.


B. EMMANUELIS BORRAS, EPISCOPI,
ET SOCIORUM MARTYRES

Memoria

Enmanuel Manuel Borras Ferré, Episcopus auxiliaris Tarraconensis eccclesie, accepit gratiam martyrii die 12 Augusti anni 1936, dum crudelis persecutio devastavit Hispanie ecclesiam, saeculo vigessimo peracta. Divisa episcopalis ab eo prophetice electa, haec erat: “Redemisti nos, Domine, in sanguine tuo". Fidelis servus ecclesiae, benedicens ac parcens eius interfectoribus, passus est. Multi christifideles in illo tempore occisi sunt, tamen sexaginta sex sacerdotes et duo alumni seminarii, simul cum episcopo Emmanuele, beatificati fuerunt die 13 octobris 2013. Omnes autem perseverantes in fide immolati sunt, sic mors eorum configurata cum Christo in cruce moriente fuit. Ecclesia Tarraconensis ab antiquo, irrigata sanguine sancti Fructuosi, et diaconorum eius, Augurii et Eulogii, fulget novo in sanguine istorum. 

De communi mártyrum

Lectio altera
Ex sermonibus sancti Agustini episcopi
(Sermo 280,2.6: PL 38: 1281-1283)

Fructus laboris ergo illorum etiam nos sumus.

Quid hoc spectaculo suavius? quid hoc certamine fortius? quid hac victoria gloriosius? Tunc cum bestiis sancta obicerentur corpora, toto amphitheatro fremebant gentes, et populi meditabantur inania. Sed qui habitat in caelis, irridebat eos, et Dominus subsannabat eos (cf. Ps 2,1.4). Nunc autem posteri illorum, quórum voces in carnem martyrum impie saeviebant, merita martyrum piis vocibus laudunt. Neque tunc tanto concursu hominum ad eos occidendos cavea crudelitatis impleta est, quanto nunc ad eos honorandos ecclesia pietatis impletur. Omni anno spectat cura religione caritas, quod uno die cura sacrilegio commisit impietas. Spectaverunt et illi, sed longe volúntate dissimili. Illi clamando faciebant, quod mordendo bestiae non implebant. Nos autem et quod fecerunt impii, miseramur, et quod pii passi sunt, veneramur. Ili viderunt oculis carnis, quod cordis immanítati[1] refunderent: nos aspicimus oculis cordis, quod illis ereptum est, ne viderent. IIli mortua laetati sunt corpora martyrum, nos mentes mortuas dolemos illorum. Illi sine lumine fidet martyres putaverunt exstinctos, nos fidelissimo intuitu cernimus coronatos. Denique illorum insultatio facta est nostra exsultatio. Et haec quidem religiosa et sempiterna: illa vero tune impia, nunc plane iam nulla. Unde solemnitates eorum, sicut facimus, devotissime celebremus, sobria hilaritate, casta congregatione, fideli cogitatione, fidenti praedicatione. Non parva pars imitationis est, meliorum congaudere virtutibus. illi magni, nos parvi; sed benedixit Dominus pusillos cum magnis (cf. Ps 113,13). Praecesserunt, praeeminuerunt. Si eos sequi non valemus actu, sequamur affectu; si non gloria, certe laetitia; si non meritis, votis; si non passione, compassione; si non excellentia, connexione. Non nobis parum videatur quod eius corporis membra sumus, cuius et illi, quibus aequiparari non possumus. Quia si unum membrum patitur, compatiuntur otnnia membra: ita cum glorificatur unum membrum, congaudent omnia membra (1 Cor 12,26). Gloria capiti, unde consulitur et superioribus manibus, et infimis pedibus. Sicut ille unus animam suam pro nobis posuít; ita et imitati sunt martyres, et animas suas pro fratribus posuerunt, atque ut ista populorum tanquam germinum copiosissima fertilitas surgeret, terram suo sanguine irrigaverunt. Fructus laboris ergo illorum etiam nos sumus. Miramur eos, miserantur nos. Gratulamur eis, precantur pro nobis. Illi corpora sua tanquam vestimenta straverunt, cum pullus Dominum portans in Ierusalem duceretur; nos saltem velut ramos de arboribus caedentes, Scripturis sanctis hymnos laudesque decerpimus quas in commune gaudium proferamus (cf. Mt 21,7-9). Omnes tamen eidem Domino paremus, eumdem magistrum sequimur, eumdem principem comitamur, eidem capiti subiungimur, ad eamdem Ierusalem tendimus, eamdem sectamur caritatem, eamdemque amplectimur unitatem.


Responsorium                                                                                             Ap 12.11-12a. 10a

R/ Et ipsi vicerunt illum propter sanguinem Agni et propter verbum testimonii sui; et non dilexerunt animam suam usque ad mortem.* Propterea laetamini, caeli et qui habitatis in eis. V/ Nunc facta est salus et virtus et regnum Dei nostri * Propterea


Oratio

Deus, qui per martyrium beati Emmanuelis, episcopi et sociorum eius, Filium tuum glorificare voluisti, concede, quaesumus, redemptionis dona semper amplectere, ut mundus in nobis testes fidei inveniat. Per Christum Dominum nostrum.   




CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA

13 d’octubre

BEAT MANUEL BORRÀS FERRÉ, BISBE I COMPANYS MÀRTIRS

Memòria

El beat Manuel Borràs i Ferré, bisbe auxiliar de l’Església de Tarragona, va rebre la gràcia del martiri el dotze d’agost de l’any 1936, durant la cruel persecució que, en el segle XX devastà l’Església a Espanya. El lema episcopal, que profèticament elegí, fou “Ens heu redimit amb la vostra sang”. Fidel servidor de l’Església morí beneint i perdonant els seus botxins. Molts cristians en aquell temps foren assassinats, dels quals seixanta sis sacerdots i dos seminaristes, juntament amb el bisbe Manuel, foren beatificats el dia 13 d’octubre de l’any 2013. Havent perseverat en la fe foren immolats, així la seva mort era configurada a la del Crist en la glòria de la seva creu i la seva resurrecció.

Antífona de introducció

Aquests sants han vençut per la sang de l’Anyell;
no van estimar tant la vida que els fes por la mort;
ara regnen amb Crist per sempre.

Col·lecta

Oh Déu, que heu volgut glorificar el vostre Fill
pel martiri del bisbe Manuel i els seus companys,
us preguem que acollim sempre
els dons de la redempció de Crist
i siguem sempre els seus testimonis en el món.
Per nostre Senyor Jesucrist.               

Lectura primera:

Portem la mort de Jesús en el nostre cos

Lectura de la segona carta de Sant Pau als cristians de Corint
(4, 7-15)

           Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat, com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu, portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. Es ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús, sempre estem a mercè de la mort i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres. L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell que ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presencia juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.


Salm responsorial 
(33, 2-3.4-5. 6-7. 8-9. R.: 5b.)

Beneiré el Senyor en tot moment
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin

R. El Senyor m' ha escoltat, res no m' espanta

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m' ha escoltat, res no m' espanta. R.

Alceu vers ell la mirada.
Us omplirà de llum;
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.

Acampa 1'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n' és de bo el Senyor,
feliç 1'horne que s' hi refugia. R.

Al·leluia

Oh Déu, us lloem, Senyor us glorifiquem.
L’exèrcit esclatant des màrtirs us dóna lloança.

Evangeli

Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l’amo

Lectura de l’evangeli  segons Sant Joan                                                                        (15, 18-21)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si el món us odia, recordeu que m' ha odiat abans a  mi. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva, però com que no en sou, perquè jo us he escollit del món, ell us odia. Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l’amo. Així com m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres, així com no han admès el meu ensenyament, tampoc no admetran el vostre. Us faran tot això  perquè vosaltres porteu el meu nom i ells desconeixen aquell que m’ha enviat»


PREGÀRIA DELS FIDELS

Germans i germanes, sigui glorificat el Senyor en els seus sants i demanem-li per la intercessió dels Beats els dons de la seva misericòrdia:


1.    Per la intercessió de beats màrtirs, concediu, Senyor, la pau a les nacions i que totes les guerres que sembren desolació, llàgrimes i mort cessin.  Preguem el Senyor.

2.    Per la intercessió de bats màrtirs, concediu, Senyor, al Papa N. i a tots els bisbes de l’Església d’orient i d’occident, de regir el poble de Déu en la saviesa i en l’amor a Jesucrist i doneu fortalesa als cristians que d’arreu del món sofreixen persecució. Preguem el Senyor

3.    Per la intercessió de beats màrtirs, Senyor, beneïu les parròquies de l’arxidiòcesi, que els màrtirs serviren, i feu que per la gràcia de l’Esperit Sant siguin comunitats missioneres. Preguem el Senyor

4.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, al presbiteri diocesà un amor ardent a Jesucrist, santedat, unitat i zel apostòlic de manera que siguin dignes dels germans que han estat glorificats. Preguem el Senyor

5.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, consol als tristos, pau als atribolats, ajut i esperança a les famílies que passen necessitat per manca de treball i malaltia. Preguem el Senyor

6.    Per la intercessió dels beats màrtirs, perdoneu Senyor els pecats dels fidels de l’Església de Tarragona, tant dels seus sacerdots com dels fidels, i doneu-nos a tots el do de  la conversió per ser enmig del món aquella lluminària que es posa damunt de la taula per il·luminar a tots els de la casa.  Preguem el Senyor

7.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, allò que desitgem i esperem més de la vostra misericòrdia, noves i santes vocacions al ministeri sacerdotals. Preguem el Senyor

8.    Per la intercessió dels beats màrtirs, concediu, Senyor, el repòs etern (al Cardenal Vidal i Barraquer i) a tots aquells que foren víctimes d’una guerra, que no hagués hagut de ser mai i que totes les ferides provocades per aquesta, siguin guarides per perdó, del qual els màrtirs ens donaren un exemple tant gran. Preguem el Senyor

Conclusió
  Que les pregàries que us hem adreçat, Senyor,
per un nombre tan gran d’intercessors
siguin una benedicció per la nostra Església de Tarragona
i concediu-nos tot això que us hem demanat.
Per Crist Senyor nostre.


Prefaci:
Les meravelles de Déu en la victòria dels màrtirs

V. El Senyor sigui amb vosaltres.     R. I amb el vostre esperit.
V. Amunt els cors.   R. Els elevem al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.   R. Cal fer-ho i és de justícia.
           
És realment just i necessari,
                    és el nostre deure i és la nostra salvació,
                    Senyor Pare sant,
                    Déu omnipotent i etern,
                    que sempre i en tot lloc us donem gràcies
                    i que, en cantar la lloança dels vostres sants,
                    proclamem que tota la grandesa del seu martiri
                    és obra admirable del vostre poder;
                    sou vós qui doneu valentia a la seva fe,
                    vós enfortiu la seva perseverança,
                    vós coroneu amb la victòria el seu combat,
                    per Crist Senyor nostre.

          Per això el cel i la terra
                    us adoren i entonen un càntic nou,
                    i nosaltres, amb tot l'estol dels àngels,
                    us aclamem tot dient:
       
Antífona de comunió

Vosaltres que heu perseverat amb mi
en els moments de prova,
menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne,
diu el Senyor.

  
Postcomunió

          Oh Déu,
                    que poseu a plena llum el misteri de la creu
                    en la mort dels vostres màrtirs,
                    feu que, enfortits per aquest sacrifici,
                    ens adherim fidelment a Crist,
                    i que, formant Església,
                    treballem per la salvació de tots els homes.
        Per Crist Senyor nostre.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

PREGÀRIA DEL PAPA FRANCESC PEL JUBILEU DE LA MISERICÒRDIA

Aquesta és la pregària feta pel Papa Francesc pel Jubileu de la Misericòrdia. El Papa vol que sigui en el cor i en els llavis de tots els fidels. Està dictada des del seu cor de pastor. Aquesta pregària ha estat ja traduïda des de la versió llatina oficial a moltes llengües i també en la llengua catalana. El sant Pare empra el salm 79:4 i fa les citacions de Jn 14:9 i 4:10 amb el seu diàleg amb Felip (Qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare) i amb la dona samaritana (Si coneguessis el do de Déu) i cita la predicació de Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4) en la qual s’apropia de la profecia d’Isaïes sobre el Messies. També menciona l’antiquíssima i bellíssima col·lecta del Diumenge XXVI del Temps Ordinari: «Mai no manifesteu la vostra omnipotència, com quan perdoneu i us compadiu».

Senyor Jesucrist,
Vós ens ensenyeu a ser misericordiosos com el Pare del cel
i ens heu dit que el qui us veu a vós veu el Pare
Feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.
La vostra mirada, plena d’amor:
alliberà a Zaqueu i a Mateu, de l’esclavitud del diner
a la dona adúltera i a Maria Magdalena
de buscar la felicitat tan sols en una criatura,
va fer plorar a Pere després que ell us hagués traït,
I va assegurar el Paradís al lladre penedit.
Feu que cadascú de nosaltres escoltem com a pròpia,
la paraula que adreçàreu a la samaritana:
«Si coneguessis el do de Déu»

Vós sou el rostre visible del Pare invisible,
del Déu que no manifesta mai tant la seva omnipotència
com quan perdona i es compadeix:
Feu que l’Església sigui el rostre visible de vós,
que sou el seu Senyor, ressuscitat i gloriós.

Vós heu volgut també que els vostres ministres
fossin revestits de feblesa
perquè es puguin compadir
dels qui viuen en la ignorància i en l’error:
Feu que els qui s’apropin a d’ells
se sentin esperats, estimats i perdonats per Déu.

Envieu el vostre Esperit
i consagreu-nos a tots en la seva unció
perquè el Jubileu de la Misericòrdia
sigui un any de gràcia del Senyor,
i la vostra Església pugui portar,
amb una renovat entusiasme,
la bona nova als pobres,
proclamar la llibertat als captius i als oprimits,
i donar la vista als cecs.

Us ho demanem
per intercessió de Maria, Mare de Misericòrdia,
a vós que viviu i regneu amb el Pare i en l’Esperit Sant,
pels segles dels segles. AMÉN.

Versió llatina

Dómine Iesu Christe,
qui docuísti nos ut misericórdes símus sicut Páter caeléstis,
átque dixísti nóbis: quicúmque te vídet, vídet et Pátrem.
Osténde nóbis vúltum túum et sálvi érimus.
Conspéctus enim tuus amóre replétus
liberávit Zacchǽum et Matthǽum ab avarítia;
Adúlteram et Magdalénam a felicitáte in sóla creatúra pósita;
effécit ut Pétrus fléret post proditiónem,
atque latróni paeniténti Paradísum promisísti.
Fac ut quísque nostrum exaúdiat vérba,
velut síbi dícta, quae Samaritánae dixísti:
Si scíres dónum Dei!
Tu vero es vúltus visíbilis Pátris invisíbilis,
Dei qui omnipoténtiam tuam parcéndo máxime et miserándo maniféstas:
fac ut Ecclésia sit vúltus visíbilis tui, Dómini sui, surrécti et in glória vivéntis.
Voluísti minístros tuos infirmitáte quoque indútos ésse
ut ǽque compatiántur íis qui in ténebris ignorántiae ac erróris ámbulant:
fac ut quicúmque unum ex íis minístris convénerit, se quǽsitum,
amátum peccatísque liberátum percípiat.
Mítte Spíritum tuum et omnes unctióne eius cónsecra
ut Iubilǽum Misericórdiae sit annus grátiae Dómini
et Ecclésia tua, víribus suis pénitus renováta,
lǽtum núntium paupéribus áfferat
captívis et oppréssis libertátem annúntiet
et cǽcis vísum restítuat.
Te rogámus per intercessiónem Maríae, Mátris Misericórdiae,
qui vívis et régnas cum Pátre et Spíritu Sáncto,
per ómnia sǽcula saeculórum.
Amen.