divendres, 27 de març de 2015

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT


Avui, davant el gran misteri de Crist mort en la creu,
l’Església fa com si no tingués sagraments.
No posa la seva atenció en les diverses obres de Crist
per les quals ens arriba la seva gràcia.
L’atenció de l’Església, avui, se centra,
només, en la gran obra de Crist,
«la de redimir el món per mitjà de la creu»

Nota prèvia

La pregària del Via Crucis és present el Divendres en totes les parròquies del bisbat, tant del camp com de les ciutats. En cal tenir cura pastoral ja que està arrelada profundament entre els fidels. L’origen més remot de la pregària del Via Crucis es troba en l’Església de Jerusalem. S’ha d’insistir, però, que la celebració cimal del Sant Divendres és la celebració litúrgica de la Passió i Mort del Senyor celebrada el dia: «en què Crist la nostra Pasqua ha estat immolat, l’Església, amb la meditació de la Passió del seu Senyor i Espòs i amb l’adoració de la creu, fa memòria que nasqué del costat obert de Crist, que reposa sobre la creu i intercedeix per la salvació de tota la humanaitat» (cf. Doc. Preparació i celebració de festes pasquals n. 58). Hom canta els textos més adients i cal un lector per llegir els fragments de l’Escriptura. Tots els textos són del IV Evangeli.


Monició inicial


Germans i germanes, en aquest dia santíssim de la Mort del Senyor, ens hem aplegat per recórrer amb fe, pietat i pregària el camí de la creu. Sentim-nos units a tota l’Església que avui adora el Crist, que ens reconcilià amb el Pare amb aquella abraçada que des de la creu ho conté tot. Avui el Senyor ha obert el seu cor, fornal ardent de caritat, per donar-nos el seu amor; acollim els dons de la Redempció de Jesucrist. Som Església, som parròquia, som seus. Deixem que els sentiments de la fe brollin del cor. Unim-nos a Jesús, que per nosaltres patí passió i mort. Preguem els uns pels altres. El Via Crucis significa el gran pelegrinatge del poble de Déu vers el Regne que ens ha obert la creu del Senyor. Unim-nos a aquest camí.


En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

Kyirie eleison
Christe eleison
Kyrie eleison.

Preguem
Oh Déu, vós heu volgut que el vostre Unigènit sofrís la creu per salvar la nissaga humana. Feu que, havent conegut a la terra el seu misteri, fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut. Per Crist Senyor nostre.

I ESTACIÓ
JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector:
De l’Evangeli de Joan:
«Pare, ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m'has enviat al món, jo també els hi he enviat.Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat». (17:13-17)

Avui, Senyor Jesucrist, heu estat condemnat a mort i heu estat tret fora de la ciutat per a ser crucificat. Concediu-nos d’acompanyar-vos en el camí de la creu i de comprendre que heu bescanviat per a nosaltres la sentència que us condemnava, per una sentència de perdó i de misericòrdia. Us donem els nostres pecats, tots, un a un, els que hem fet i els que fem, (es deixa una estona de silenci) perquè els perdoneu Senyor Jesucrist. Obriu per a nosaltres la font de la misericòrdia i del perdó, vós que sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




II ESTACIÓ
JESÚS PREN LA CREU PER A SER CRUCIFICAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. (10:14-18a)

Avui, Senyor Jesucrist, heu pres la creu per nosaltres. Us acompanyem amb les ferides del cor, amb les nostres malalties i fracassos, amb allò que no haguéssim volgut que fos mai i ha estat. Avui us donem els nostres sofriments, les nostres llàgrimes i els nostres cors ferits, (es deixa una estona de silenci) vós abans els heu portat per nosaltres, ja que sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




III ESTACIÓ
JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. Recordeu allò que us he dit: "El criat no és més important que el seu amo." Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat. (15:18-21)

Avui, Senyor Jesucrist, heu caigut a terra per primera vegada santificant amb la vostra sang aquesta terra nostra. Us preguem que beneïu aquesta parròquia i poble (ciutat) que vós estimeu. Us donem la nostra comunitat parroquial tal com és, amb la seva fe i els seus pecats. Tingueu pietat, Senyor, som els vostres fills que heu santificat pel Baptisme i la Confirmació. Congregueu-nos sempre en la vostra Església i beneïu-la amb els dons de l’Esperit Sant, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




IV ESTACIÓ
JESÚS ES TROBA AMB LA SEVA MARE

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: -Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble:- Aquí tens la teva mare. I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva». (19: 25-27)

Avui, Senyor Jesucrist, la vostra Mare us ha sortit a l’encontre. Ella sofreix tots els vostres sofriments i no us pot veure així. Us donem el dolor de les mares que pateixen pels fills i ploren per ells, que estimen tant. Us donem totes les llàgrimes de les mares i també dels fills que fan patir les mares. (Es deixa una estona de silenci) Recolliu totes aquestes llàgrimes en el vostre cor perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




V ESTACIÓ
EL CIRINEU AJUDA JESÚS A PORTAR LA CREU

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare». (14: 9-12)

Avui, Senyor Jesucrist, el Cirineu ha carregat la vostra creu i ha esdevingut el primer deixeble. Us donem totes les vegades que hem ajudat als altres i hem carregat amb amor els seus sofriments i així hem ajudat a portar la vostra creu. Però us donem també les vegades que, per por, per peresa o per egoisme, ens hem negat a portar la creu dels altres i hem estat indiferents als seus dolors. Avergonyits de les nostres manques d’amor, doneu-nos gràcia i decisió per comprendre que allò que fem a uns germans nostres, per petit que sigui, és a vós que ho fem, vós que sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




VI ESTACIÓ
LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
Jesús li diu: «creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat. (4: 21-24)

Avui, Senyor Jesucrist, la Verònica, que us estimava, s’ha avançat i ha eixugat el vostre rostre. Us preguem per la vostra Església estesa de l’orient a l’occident, que per tot el món us estima, prega i sofreix. Us preguem, Senyor, pels cristians que coneixen persecució, exili i mort. Eixugueu les seves llàgrimes, doneu-los fortalesa. Ajudeu la vostra Església, menyspreada per molts, però estimada per vós, per la qual vau morir, per presentar-la al Pare, en el vostre Regne, sense taca i immaculada, com el vel de la Verònica, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.





VII ESTACIÓ
JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres» (13:31-35).

Avui, Senyor Jesucrist, caieu per segona vegada, bocaterrosa, oh Anyell immaculat!. Us donem la incapacitat d’aixecar-nos dels nostres pecats i la manca de força per no caure altra vegada i mil més. Per això romanem en la tristesa i som durs amb els altres. Mirant- vos prostrat a terra, sentim que ens dieu que heu vingut a aixecar-nos i que només amb la vostra gràcia ho podem fer. Us donem els nostres dubtes, pors i febleses. Que sapiguem, Senyor, trobar sempre els Sagraments de la vostra misericòrdia, per sentir, penedits i agraïts, que vós pronuncieu aquestes paraules: «Jo us absolc dels vostres pecats i faig nova tota la vostra vida», perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.





VIII ESTACIÓ
LES DONES DE JERUSALEM CONSOLEN JESÚS

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà». (16: 19-22)

Avui, Senyor Jesucrist, les santes dones us planyen i ploren. Elles us estimen: «Ploraven per vós com per la mort un fill únic». Doneu-nos un esperit de compassió per tots els sofriments del món: per tanta mort, per tanta violència, per tantes víctimes innocents. Concediu-nos el do de la compassió, feu-nos misericordiosos amb tot i amb tothom. Regaleu al vostre poble un esperit de compassió i de misericòrdia, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.





IX ESTACIÓ
JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan:
«Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus». (12:23-26)

Avui, Senyor Jesucrist, ja al cim del calvari heu caigut exhaust. El Senyor aquí ens diu: «Dóna’m, fill meu, tota la tristesa del teu cor, totes les pors que t’impedeixen avançar, perquè jo entenc molt bé on et trobes. Dóna’m la teva angoixa i les paraules amb què has ferit als altres i també les paraules que t’han ferit a tu. Jo posaré en el teu cor el silenci de l’amor i paraules de benedicció i de lloança. Mira la meva Mare, amb la seva mirada em va donar la força que necessitava per aixecar-me». Us donem, Senyor Jesucrist la nostra vida i la dels qui estimem, el present, el passat i els dies que vindran. Salveu-nos, Senyor, perquè sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.





X ESTACIÓ
DESPULLEN JESÚS DE LES SEVES VESTIDURES
PER A SER CRUCIFICAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’evangeli de Joan
«Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:--No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats» (19:23-24)

Avui, Senyor Jesucrist, per la nostra confusió us han despullat. Sou el nou Adam, que oferiu la humanitat pecadora al Pare. I per vós, Senyor Jesús, el paradís ha estat obert de nou. Us donem totes les pobreses del món que ens avergonyeixen. Us encomanem tots els homes i dones que caminen enmig de la multitud, despullats de la seva dignitat i, anònimament, porten els vestits de la vostra pasió. Tota la humanitat sofrent ara és estimada des de la vostra creu. Compadiu-vos dels pobres, dels menyspreats i humiliats, tots són els vostres germans, Senyor. Són vostres, salveu-los, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.





XI ESTACIÓ
JESÚS ÉS CRUCIFICAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’evangeli de Joan
«Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:--Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: 
--Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit». (19:28-30)

Avui, Senyor Jesucrist, sou elevat a la creu. Us preguem que ens abraceu a amb els vostres braços estesos a la creu. Beneïu aquesta comunitat (parroquial). Sigueu al costat dels infants que rebran els sagraments; dels seus catequistes; dels malalts i dels ancians, de les seves pors i de les seves solituds; del nostre mossèn i de tots els qui serveixen la comunitat; dels pobres que hi ha entre nosaltres i dels qui els ajuden; dels qui passen tribulació i dificultats; de les nostres famílies; dels qui no han reeixit en el matrimoni; dels qui sofreixen per qualsevol motiu. Doneu-nos l’amor que des de la creu brolla per tots, que sentim aquest amor a les entranyes i ens sentim ben a prop de vós, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




XII ESTACIÓ
JESÚS MOR EN LA CREU

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’Evangeli de Joan
«Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat». (19:33-37)

Avui Senyor, havent encomanat la vostra Mare al deixeble, inclinant el cap, heu mort per nosaltres i ens heu donat el vostre Esperit. La Mare Església acull aquest amor: vos moríeu i nosaltres ressuscitàvem, vós éreu anorreat fins a la mort i a nosaltres ens donàveu la vida eterna. Tot aquest amor, Senyor Jesús, ha estat donat per tots i per cadascú. Del vostre costat obert, Senyor, brolla aquesta font d’aigua i de sang: el Baptisme que ens ha santificat i l’Eucaristia que ens uneix a vós, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.





XIII ESTACIÓ
JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’evangeli de Joan:
«Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús» (19: 38-42)

Avui, Senyor, sou davallat de la creu. Nicodem s’apressa a donar-vos sepultura i a comprar el llençol per amortallar l’amic i el mestre. Amorosament descendeixen de la creu el vostre cos immaculat; el vostre rostre resplendeix de glòria. Us donem, Senyor, tota la innocència crucificada, les manques d’amor, les ferides del cor, el passat i el present, els sofriments, els dies més tristos de la nostra vida, totes les preocupacions. Feu que visquem amb humilitat i morim sense orgull. Deixeu-nos reposar en els vostres braços, com vos reposàreu als braços de la vostre Mare. Feu que acollim el vostre Cos eucarístic fins que us vegem cara a cara. Manifesteu-nos la vostre resurrecció, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.




XIV ESTACIÓ
JESÚS ÉS SEPULTAT

Us adorem, oh Crist i us beneïm
R/ Perquè amb vostra creu heu salvat el món.
Lector
De l’evangeli de Joan:
«Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d'infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà». (15:18-22)

Avui, Senyor Jesucrist, sou posat en el sepulcre, talment el gra de blat que ha de ser sepultat a terra per donar la vida; així heu santificat no tan sols la nostra vida, sinó també la nostra mort. Nosaltres, pel baptisme, “hem estat empeltats a una mort semblant a la vostra”, concediu-nos que ressuscitem a una vida nova i visquem amb la certesa de què vós sou el camí, la veritat i la vida, perquè vós sou el nostre Redemptor.

Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R/ Tingueu pietat.
Oh, Santa Mare, en món cor fixeu les llagues de Jesús crucificat.


En molts llocs de l’arxidiòcesi quan els fidels entren a la parròquia es canta la Professió de fe.

Adorem, Senyor, la vostra creu.
Adorem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.
Per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.

Es canta el Pare nostre i es diu la col·lecta que, tal dia com avui, no s’ha d’ometre.

Preguem
Mireu, Senyor, aquesta família vostra per la qual nostre Senyor Jesucrist no dubtà a lliurar-se en mans dels qui volien fer-li mal i sofrir el suplici de la creu. Per Crist Senyor nostre.

Es venera la creu, si hi ha costum.


NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:

dijous, 26 de març de 2015

CELEBRACIONS COMUNITÀRIES DE LA PENITÈNCIA. ALGUNS EQUÍVOCS.



L’Església té aigua i llàgrimes:
l’aigua del baptisme, les llàgrimes de la penitència
(S. Ambrós, Epístola 41,12)

Aquestes celebracions per a molts fidels constitueixen l’única vegada que s’apropen al Sagrament de la Penitència. Per tant, cal tenir-ne cura pastoralment. Celebrem un dels dons més grans de Jesucrist a l’Església, que és el perdó dels pecats. Un perdó que l’Església sempre ha donat amb un gran temor de Déu, amb discerniment i amb sigil. Si en algun temps és oportuna aquesta celebració és al final de la Quaresma com a preparació immediata al sagrament de la Pasqua. Tots estem obligats al precepte pasqual, els fidels i els preveres. Cal remarcar que la celebració de la Penitència té un llibre litúrgic propi que és el Ritual de la Penitència i s’ha d’emprar, com ara el Missal per a l’Eucaristia. Els subsidis litúrgics existents s’han de valorar en funció del ritual. Algunes vegades aquests subsidis poden desvirtuar la forma i el contingut propi del sensus ecclesie quan celebra el sagrament de la Reconciliació.

S’han introduït aquests equívocs:

a. La pregària del Parenostre és importantíssima en aquesta celebració. El Parenostre mai s’ha d'ometre (n. 27 i 130) i s’ha de dir abans de la reconciliació dels penitents amb absolució individual. Mai després. Forma part dels ritus penitencials. Es canta o es diu el Parenostre per raó de les paraules: «Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors». Per una raó teològica fonamental: com podem anar demanar el perdó de Déu si nosaltres mateixos no perdonem les ofenses dels altres? En la tradició litúrgica i patrística l’oració del Senyor sempre ha tingut un fort sentit penitencial.

b. També és important senyalar la importància del Confiteor, allargat en el Ritual per diverses formes litàniques. En aquest acte la comunitat expressa la seva actitud penitencial. En tota celebració comunitària del sagrament de la Penitència mai es pot ometre una forma de confessió general. Els fidels expressen aquí la seva contrició que forma part de la naturalesa del sagrament. (n. 27 i 130)

c. Durant la Confessió general l’assemblea s’agenolla o s’inclina, la rúbrica implica que també els ministres ordenats s’agenollin juntament amb els fidels. Tots es reconeixen pecadors davant de Déu i dels germans. L’actitud penitencial manifesta una assemblea que es reconeix pecadora, membres com són de la santa Església. (n.27). Naturalment hom no s’agenolla mai en diumenge o durant el Temps Pasqual. (Cf. Cerimonial dels Bisbes, n. 628)

d. És un equívoc pensar que l’absolució individual exclou tota paraula de discerniment, de consol i d’exhortació del ministre que ha rebut en la persona de Crist la confessió dels pecats. No hi ha cosa més poc estètica i que entristeixi als fidels que un creient rebi l’absolució sacramental sense una paraula, almenys de consol. En una celebració comunitària s’ha de fer amb prudència i considerant el temps. Cal que es deixi per una altra ocasió la consulta sobre una qüestió que el penitent pugui plantejar o demanar llum al confessor; però no prohibeix en absolut que sigui dita, sota responsabilitat ministerial, una paraula de discerniment, consol i ànim. (n.28 i n. 133) Naturalment dins de la brevetat que imposa la celebració segons aquesta forma.

e. És un equivoc pensar que allò que anomenem una penitència comunitària substitueix la satisfacció individual. Això no té cap sentit teològic quan se celebra la reconciliació de molts penitents amb absolució individual. (n.28 i n.133) Una obra penitencial comunitària mai substitueix la satisfacció que el penitent ha de fer, imposada pel ministre, com a signe de la seva conversió, imposada pel confessor i acceptada pel penitent. Això no vol dir que el qui presideix la celebració no pugui convidar (n.134), després de les confessions, a l’assemblea a les obres bones que els cristians han de fer i senyalar-ne de concretes i adequades a cada circumstància.

f. És un equívoc creure que són vàlides formules genèriques de confessió segons la disciplina vigent en l’Església. Com, no cal dir, l’absolució general, fora dels casos previstos pel dret de l’Església.

Ordre típic

Cal convenientment preparar el llocs de la celebració. Els ciris de l’altar no s’han d’encendre perquè no se celebra l’Eucaristia i l’altar millor que estigui cobert, si n’hi ha amb un vel. Si la celebració es fa al final de la Quaresma val més ressaltar la creu del Senyor. Els ornaments del celebrant són l’alba i l’estola. El prevere que presideix la celebració pot portar la capa pluvial morada si se’n disposa i es creu oportú. Cal preparar, a part de la seu penitencial, els llocs aptes per a les confessions.


Inici de la celebració

Després del cant d’entrada i de la salutació, el celebrant convida a una celebració fructuosa i participada del sagrament, tot il·lustrant els presents sobre la seva naturalesa i desenvolupament. (De vegades, per mimetisme a la celebració eucarística, s’ha introduït el costum de fer un acte penitencial aquí, fins i tot, algú introdueix el Kyrie, quan no té cap sentit de fer-ho). Després el celebrant recita la pregària inicial o col·lecta, de la forma acostumada. Cal dir la més apropiada de totes les que hi ha al Ritual segons la circumstància i el temps litúrgic. No hi ha veneració de l’altar. (n.23)

Proclamació de la Paraula

Tots s’asseuen per escoltar la Paraula de Déu, seguint l’esquema típic de la celebració de la Paraula, una o dues lectures amb el salm responsorial, l’aclamació (o l’al·leluia si se celebra fora del temps pasqual) i la proclamació de l’Evangeli. També és possible fer una sola lectura que en aquest cas es preferible la lectura de l’Evangeli (n. 24).

Després es fa l’homilia a partir de la Paraula escoltada exhortant a la penitència interna de cadascú, la dimensió eclesial que té el pecat i a la reconciliació. (n.25)

De manera oportuna, si es creu convenient, el celebrant, el diaca o un altre ministre pot donar unes pautes per a l’examen de consciència sempre a partir de la Paraula que s’ha escoltat. (Aquests exàmens de consciència no poden ser mai temàtics). Aquestes pautes poden substituir l’homilia mentre es facin a partir de la Paraula que s’ha proclamat. Mai s’omet un temps de silenci abans dels ritus penitencials. (n.26)

Ritus penitencials

Després d’aquest temps de silenci tots els fidels es posen dempeus i fora dels diumenges i del temps pasqual, s’agenollen o s’inclinen per a dir una forma de confessió general, com és ara, el Confiteor (si hi ha diaca, aquest diu: Agenolleu-vos o una altra forma similar). Després es posen drets i es pot continuar amb les pregàries litàniques presents en el Ritual, que es clouen amb el Parenostre (que no s’ha d’ometre mai). Aquestes pregàries litàniques es poden substituir per un cant adient. (n.27)

Després els preveres es dirigeixen als llocs preparats convenientment per a reconciliar els penitents: rebre d’ells la confessió, l’oportuna exhortació si procedeix, i l’absolució amb la imposició de les mans (almenys una) i l’acceptació de la deguda satisfacció. Els fidels s’adrecen al sacerdot que elegeixin per rebre d’ell l’absolució individual (n.28)

Acció de gràcies

Acabades les confessions individuals el qui presideix convida a l’acció de gràcies pel perdó rebut i a les bones obres, que posaran de manifest la gràcia del perdó rebut, tant en la vida de la comunitat, com en la individual de cada cristià. Es canta o es diu un salm de lloança o un cant d’acció de gràcies que es clou amb una pregària de lloança feta pel celebrant. Havent beneït l’assemblea de la manera acostumada s’acomiada amb la forma: El Senyor ha perdonat els vostres pecats. Aneu-vos en pau. R/ Donem gràcies a Déu. (n.29 . n. 147)

La celebració de la Penitència ha de ser sòbria, humil i agraïda pel do del perdó del Crist que «santifica» sempre els membres de l’Església. El ministre de la Penitència ha d’expressar la misericòrdia del Crist. El Papa Francesc de moltes maneres ens ho ha dit.


NOTA IMPORTANT
Podeu baixar aquest text en un document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:



dimecres, 18 de març de 2015

HORA SANTA 2015

NOTA PRÈVIA:

Us posem a l’abast l’esquema i el material de l’Hora Santa per a ús de les parròquies. És una lectura contemplativa de l’Hora Santa viscuda pel Senyor segons l’Evangeli de Marc. Heu de tenir preparats tres lectors per la proclamació de l’Evangeli i tres cirials per encendre abans de la lectura de cada fragment de l’Evangeli. Hi ha una monició inicial i, després, el qui presideix, agenollat, sense cap salutació inicial, comença amb una pregària lletànica d’adoració. Pel que fa als cants, podeu escollir els més oportuns dels que teniu costum de cantar. El més decisiu és la pregària adoradora dels fidels i, per tant, tots aquests textos s’han d’adaptar. Mai hem d’oblidar que l’Hora Santa del Dijous Sant pertany a la celebració del Tríduum que ha començat amb la Missa del Sant Sopar del Senyor.


MONICIÓ AMBIENTAL:

Germans estimats, aquesta hora és veritablement santa perquè és l’hora de la qual l’evangelista parla dient: «sabent Jesús que havia arribat l’hora de passar d’aquest món al Pare, ell que havia estimat els seus que eren en el món, els estimà fins a l’extrem» (Jn 13:1). Entrem en aquesta hora de Jesús amb molt d’amor, amb molta pregària. Que la Pasqua del Senyor que celebrem sigui la nostra Pasqua, el pas de la mort a la vida, del desamor a l’amor, de la tristesa a la joia. Unim-nos a Jesús en la pregària de Getsamaní. Aquesta nit és una nit d’amor. D’amor al Senyor. Estimem-nos els uns als altres, preguem els uns pels altres.


PREGÀRIA LLETÀNICA:

El qui presideix, comença l’Hora Santa amb aquesta pregària lletànica després d’haver fet una estona llarga i significativa de silenci. És un bon suggeriment anar cantant la senzilla melodia de Taizé: Adoramus te, Domine o Adoramus, te Christe (Taizé). També és un bon suggeriment resar les Lletanies del Sagrat Cor (estan en aquest Blog).

Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat

Jesús, font de tot amor,                                         Us adorem, Senyor Jesús
Jesús, Fill estimat del Pare
Jesús, Espòs de l’Església
Jesús, Pontífex que ploreu pels nostres pecats.
Jesús, víctima dels nostres pecats
Jesús, fornal ardent de caritat
Jesús, que ens heu donat l’Eucaristia
Jesús, que ens heu donat l’Esperit
Jesús, que ens perdoneu sempre
Jesús, amor que enamoreu
Jesús, l’alegria més íntima de la nostra vida.
Jesús, fortalesa i consol dels qui sofreixen
Jesús, Anyell de la nova Pasqua
Jesús, perdó i fortalesa nostra.
Jesús, llum que il.lumina les nostres tenebres
Jesús, present en l’Eucaristia
Jesús, Senyor nostre.

Tothom s’asseu i com que no és una celebració litúrgica durant la lectura dels textos evangèlics, tothom pot estar assegut. Abans de la lectura dels evangelis es pot cantar un cant, si sembla oportú, com és ara: El vespre abans (MD 354) o el Queda’t amb nosaltres.


EVANGELI DEL LLIURAMENT DEL SENYOR SEGONS MARC:

Un lector va al lloc destinat per la proclamació de la Paraula i, havent encés un cirial allí preparat, llegeix aquest primer fragment de l’Evangeli de Marc

De l’Evangeli segons Sant Marc

En aquell temps, van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:
--Seieu aquí mentre jo prego.
Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué:
--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:
-- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
--Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
--Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

El lector acaba dient:
V/ Adorem, Senyor, la vostra Creu.
i l’assemblea contesta:
R/ Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.

Silenci de meditació
Cant, per exemple: In manus tuas de Taizé. O bé: MD 320 (2v). També el MD 551.
Llavors el celebrant es posa dret i diu aquesta pregària

Digne sou, Senyor Jesucrist, de ser estimat per nosaltres en aquesta hora en qùe heu estat abandonat, traït i lliurat, concediu-nos l’Esperit de compassió perquè visquem la benaurança: «Feliços vosaltres ell qui es compadeixen perquè ells seran compadits» i aprenguem a compadir-nos dels altres, fent nostres els seus sofriments i ens posem al seu servei. Us ho demanem a vós que sou el nostre Redemptor. R/ Amén.

Un segon lector va al lloc destinat per la proclamació de la Paraula i encén un segon cirial i continua el text de l’Evangeli.

De l’Evangeli de Marc:

Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
--És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
Tot seguit se li va acostar i li digué:
--Rabí!
I el besà.
Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
Jesús els digué:
--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.
Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

El lector acaba dient:
V/ Adorem, Senyor, la vostra Creu.
i l’assemblea contesta:
R/ Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.

Silenci de meditació
Cant, per exemple: Ubi caritas et amor (Taize), també: Bless The Lord My Soul o bé MD 553.
Llavors el qui presideix diu aquesta pregària

Digne sou, Senyor Jesucrist, Anyell de Déu, abandonat per tots en aquesta hora, concediu-nos el do de les llàgrimes perquè sapiguem plorar les vegades que us hem abandonat en els germans i germanes, que porten el vestit de la vostra passió i sapigem plorar perquè no hem estimat, ni a nosaltres mateixos com vós voleu ni als altres com vós ho demaneu, vós que sou el nostre Redemptor. R/ Amén.

El tercer lector va al lloc destinat per la proclamació de la Paraula i encén el tercer cirial i continua amb la lectura de l’Evangeli.

De l’Evangeli de Marc,

Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
--Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."
Però ni així no concordava la seva declaració.
Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:
--¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?
Jesús respongué:
--Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:
--Per què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
--Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.

El lector acaba dient:
V/ Adorem, Senyor, la vostra Creu.
i l’assemblea contesta:
R/ Lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció.

Silenci de meditació.
Cant, per exemple: Misericordias Domini (Taizé). També. Jesus remember me O bé: MD 556 (sobretot la 3ra estrofa).
Llavors el qui presideix es posa dempeus diu aquesta pregària:

Digne sou, Senyor Jesucrist, Anyell immolat de la nova Pasqua, lliurat als pecadors, burlat i escarnit, concediu-nos l’Esperit de la valentia, perquè no us seguim de lluny, Senyor nostre, sinó ben de prop i no ens avergonyim del nostre baptisme ni de formar part del vostre poble, que sempre i a tot arreu donem testimoni de vós, que sou el nostre Redemptor. R/ Amén.


MEDITACIÓ O HOMILIA:

Després d’aquesta pregària, es pot llegir el text del Papa Francesc que poso al final o bé predicar breument aquests textos proclamats.


LES DEU INTERCESSIONS:

El qui presideix diu:
Preguem en aquesta hora en que el Senyor va ser lliurat per nosaltres, tinguem presents les necessitats del món i de l’Església. Contestarem R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

Un lector o diversos lectors proposen les intencions de pregària (pot ser del lloc on estan). S’adapten, i se'n poden afegir de lliures. Al final el qui presideix introdueix el Parenostre (millor cantat)

1. Dels cristians perseguits i foragitats de llurs cases, doneu-los, Senyor, consol i doni fortalesa i sentin, enmig dels seus sofriments, la protecció de la vostra Mare. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

2. Dels nostres germans, que enmig de l’anonimat del món sofreixen penalitats, de manca de treball per portar el pa a casa, dels germans i germanes que acollim cada dia a les nostres Càrites. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

3. Dels sacerdots que treballen en la pastoral de joves de la diòcesi, que sentin que vós els ajudeu i doneu joventut al vostre poble R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

4. Dels nois que vós crideu al ministeri sacerdotal, que sentin la joia que dóna la convicció que vós els heu concedit i esdevinguin els pastors del vostre poble. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

5. Dels malalts i dels ancians, que ploren en silenci la seva malaltia i la seva solitud, que sàpiguen que paricipen del vostre abandó i rebin el consol que només vós els podeu donar, R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

6. De les famílies, dels pares i de les mares, i dels fills, també dels avis, que visquin unides amb un amor més gran, ja que han estat santificats pel matrimoni i el baptisme. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

7. Dels religiosos i religioses, que us han promès pobresa, obediència i castedat, que en aquest any de la Vida Consagrda, renovin el seu primer amor i retrobin en el propi carisma la font de la seva fecunditat en el món. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

8. Dels qui són víctimes de la drogaddició o dels tràfic dels homes sense cor que fan diners amb la mort dels altres; apiadeu-vos, Senyor, de tots els qui són víctimes i ajudeu-los. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

9. De la nostra parròquia (o comunitat), renoveu-la Senyor Jesús, afermeu-la en la fe, doneu-li la certesa que vos l’estimeu i beneïu el seu apostolat perquè aquesta comunitat prepari el camí dels qui, per gràcia, vindran darrera nostra i aquí lloaran al Senyor. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.

10. Dels qui som a aquí perquè el Senyor ens introdueixi en els misteris del seu amor i aprenguem a interioritzar la nostra vida en vós, Senyor nostre. R/ Recordeu-vos de nosaltres, en el vostre Regne, Senyor.


PARENOSTRE:

Introducció

No hi ha moment en la vida de Jesús que hagés invocat amb una dolcesa més gran el nom de Pare, resem ara el Pare nostre amb el mateix amor i dolcesa: És el Parenostre de Getesemaní, germans:


ORACIÓ:

Oh Déu, que per la vostra glòria i la salvació dels homes, heu constituït el vostre Fill gran sacerdot per sempre; feu que el poble que us heu adquirit amb la seva sang obtingui, en la participació del memorial del mateix Crist, la força que ve de la seva creu i resurrecció. Per nostre Senyor Jesucrist.

Al punt de les dotze de la nit s’acaba el culte solemne al Santíssim Sagrament, el qual es pot encensar acompanyant amb el cant del Tantum ergo.


MEDITACIÓ:

HOMILIA DEL PAPA FRANCESC A TACLOBAN A FILIPINES
Les paraules del Papa Francesc el passat dia 15.01.15 a Tacloban. Es un text transcrit i no escrit, perquè deixà de banda el text preparat. Dictades en el mateix lloc que arrasà el tifó Yolanda amb la mort de tants i tants. Són paraules de Getsemaní, el millor comentari pels textos que hem llegit. Conservo el castellà - argentí perquè és la llengua materna del Papa i en trauríem força si el traduíssim. Aquestes paraules el Papa les pronuncià enmig d’una inestabilitat meteorològica molt gran i la multitud dels fidels barrejaven pluja i llàgrimes escoltant-lo. Crec que són les paraules més adients per escoltar aquesta nit.

«Si me permiten, prefiero hoy día hablar en español. Tengo un traductor, un buen traductor, ¿puedo hacerlo? Muchas gracias.
En la primera lectura escuchamos que se dice que tenemos un gran sacerdote que es capaz de compadecerse de nuestras debilidades y que ha sido probado en todo, menos en el pecado.
Jesús es como nosotros. Jesús vivió como nosotros, es igual a nosotros en todo, en todo menos en el pecado porque Él no era pecador. Pero para ser más igual a nosotros ¡se vistió, asumió nuestros pecados, se hizo pecado! y eso lo dice Pablo que lo conocía muy bien.
Y Jesús va delante nuestro siempre y cuando nosotros pasamos por alguna cruz, Él pasó primero y si hoy todos nosotros nos reunimos aquí, catorce meses después que pasó el tifón Yolanda es porque tenemos la seguridad de que no nos vamos a frustrar en la fe porque Jesús pasó primero. En su pasión, Él asumió todos nuestros dolores.
Permítanme esta confidencia. Cuando yo vi desde Roma esta catástrofe, sentí que tenía que estar aquí y ese día, esos días, decidí hacer el viaje aquí. Quise venir para estar con ustedes, un poco tarde me dirán, es verdad.
Estoy para decirles que Jesús es el Señor, que Jesús no defrauda. “Padre” -me puede decir uno de ustedes- “a mí me defraudó, perdí mi familia, perdí lo que tenía, estoy enfermo”. Es verdad eso que me decís y yo respeto tus sentimientos pero lo miro ahí clavado y desde ahí no nos defrauda.
Él fue consagrado Señor en ese trono y ahí pasó por todas las calamidades que nosotros tenemos. Jesús es el Señor y es Señor desde la cruz, ahí reinó, por eso Él es capaz de entendernos como escuchamos en la primera lectura. Se hizo en todo igual a nosotros, por eso tenemos un Señor que es capaz de llorar con nosotros, que es capaz de acompañarnos en los momentos más difíciles de la vida.
Tantos de ustedes han perdido todo. Yo no sé qué decirles, Él sí sabe qué decirles. Tantos de ustedes han perdido parte de la familia. Solamente guardo silencio y los acompaño con mi corazón en silencio. Tantos de ustedes se han preguntado mirando a Cristo “¿Por qué Señor?” y a cada uno el Señor responde en el corazón desde su corazón.
Yo no tengo otras palabras que decirles. Miremos a Cristo. Él es el Señor y Él nos comprende porque pasó por todas las pruebas que nos sobrevienen a nosotros y junto a Él en la cruz estaba la Madre.
Nosotros somos como ese chico que está allí abajo, que en los momentos de dolor, de pena, en los momentos que no entendemos nada, en los momentos que queremos rebelarnos, solamente nos viene tirar la mano y agarrarnos de su pollera (falda) y decirle “Mamá”, como un chico cuando tiene miedo dice “Mamá”. Es quizás la única palabra que puede expresar lo que sentimos en los momentos oscuros “Madre, Mamá”.
Hagamos juntos un momento de silencio. Miremos al Señor, Él puede comprendernos porque pasó por todas las cosas y miremos a nuestra Madre y como el chico que está abajo agarrémonos de la pollera (falda) y con el corazón digámosle Madre. En silencio hagamos esta oración, cada uno dígale lo que sienta.
(Momento de silencio)
No estamos solos. Tenemos una Madre, tenemos a Jesús, nuestro hermano mayor. No estamos solos. Y también tenemos muchos hermanos. En este momento de catástrofe vinieron a ayudarnos y también nosotros nos sentimos más hermanos, que nos hemos ayudado unos a otros.
Esto es lo único que me sale decirles. Perdónenme si no tengo otras palabras. Pero tengan la seguridad de que Jesús no defrauda. Tengan la seguridad que el amor y la ternura de nuestra Madre no defrauda y agarrados a Ella como hijos y con la fuerza que nos da Jesús, nuestro hermano mayor, sigamos adelante y como hermanos caminémonos. Thank you very much. (Muchas gracias)».

NOTA IMPORTANT:
Podeu baixar aquest text en forma de document pdf. clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:

dilluns, 9 de març de 2015

EL VIA CRUCIS DEL CENTURIÓ


El centurió, que estava en front d'ell,
quan veié la manera com havia expirat, digué:
-És veritat: aquest home era fill de Déu. (Mc 15,39)

Nota: Aquest Via Crucis és una ficció piadosa literària, però recull totes les dades bíbliques dels sobris relats de la passió i mort de Jesús, l’autor de la meditació, intenta veure amb els ulls del centurió romà el camí de la creu. Aquest mateix centurió, que estava davant seu (mireu el verset de Marc de dalt) veient com havia mort, proclama que Jesús era el Fill de Déu. Pot ajudar a la pregària i a la contemplació amorosa de la mort del Senyor. Aquest Via Crucis s’empra en diverses parròquies de l’arxidiòcesi. Es fa de manera habitual. El qui presideix anuncia l’estació i afegeix la lectura del breu text de l’Escriptura amb el verset: Us adorem, oh Crist i us beneïm. Després un lector llegeix pausadament la meditació, es fa silenci i el qui presideix diu la pregària.



I ESTACIÓ.- JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT

I van fer d’ell, el que van voler (Mt 26:18).

Lector
Vaig sentir la sentència. Pilat finalment se n’alliberà més que d’ell, de les baralles o disputes dels jueus que li resultaven incomprensibles. Per dins pensava: quin mal podia fer aquell home? El veia tot ell fet una nafra, flagel•lat, coronat amb aquella horrible corona d’esbarzers, i ell tancava els ulls. Sofria terriblement, com si un sol pensament l’habités. Com endinsat dins d’una altra Presència. Cridat i burlat pel seu poble, condemnat sense cap mena d’importància pel meu Pretor. Com tants que n’he vist condemnats a la mort! Però, Ell era diferent. Aquell home em semblà que havia entrat dins de sí mateix en un diàleg secret amb Algú que jo no coneixia. Aquell home, em semblava que assumia la seva pròpia mort. I es disposava a fer de la seva passió i mort com un do de sí mateix, com la plenitud d’una missió que li havia estat encomanada.

Jesús nostre, que mai ens avergonyim de Vós i mai neguem que Vós sou el Fill de Déu. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



II ESTACIÓ.- JESÚS PREN LA CREU

Qui no prengui la seva creu i em segueixi, no és digne de mi (Mt 10:38)

Lector
Vaig donar ordres. Els rebels serien crucificat amb Ell. Els varem carregar la creu. Ell era fort, però com que havia estat torturat quasi no podia. Els meus soldats i els botxins eren allí. La cridòria dels jueus, i la gent que passava pel carrer de la Torre Antònia. Calia portar els sentenciats fins al Gòlgota vers la porta de Jaffa. El seguici va començar. Ell, abans d’emprendre el darrer camí, alçà els ulls al cel, vers l’Infinit. Crec que tenia els ulls amarats de llàgrimes.

Jesús nostre, quan el dolor ens oprimeix i sembla que no puguem més amb la nostra vida, feu que recordem que Vós vareu portar la creu amb nosaltres i per nosaltres. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



III ESTACIÓ.- JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA

Déu me’n guard de gloriar-me en res més, sinó en la creu de Nostre Senyor Jesucrist! (Gal 6:4)

Lector
Als esgraons dels carrers estrets de Jerusalem Ell va caure. A crits el férem alçar i els soldats a puntes de peu. Ell, obedient, es va alçar i penós continuà el camí. Estava extenuat. Tot i així la pau quedava reflectida en el seu rostre, amb una mirada que mirava cap a endins. Jo llavors no sabia que aquell home portava una creu, que ni la mereixia ni li pertanyia. Érem nosaltres que li havíem posat. No sé per què, però dins meu creixia la certesa que aquell Jesús de Natzaret era un home innocent. Quedava jo mateix esgarrifat del poder de l’Imperi, al qual no li importava cap vida. En la meva carrera militar n’havia vist tants d’executats! Un de més, pensava, però el meu cor deia, aquest no és un de més. Sense voler-ho pensar, em venia constantment la causa de la seva condemna, que jo no entenia, ni podia entendre: l’executen perquè diu que és el Fill de Déu! On són els seus deixebles?

Jesús nostre, quan caiem en allò que no voldríem fer i que desdiu de la nostra condició de batejats, feu que ens recordem de vós, en qui tenim sempre el perdó i la força per continuar el camí de la vida i si no ens podem aixecar doneu-nos vós la mà. Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.


IV ESTACIÓ.- JESÚS TROBA LA SEVA MARE

A tu una espasa de dolor et traspassarà l'ànima (Lc 2:35)

Lector
Sentia el plany de les dones. Talment complantes que ens acompanyaven. Les mirava i pensava: «Tant l’estimen»! Eren planys de dones orientals. Enmig d’elles vaig endevinar-ne una de diferent, després la tornaria a veure; anava vestida de negre, era jove encara, de mirada profunda. No plorava, però portava el dolor als ulls. Un dolor tant gran que no la deixava plorar. Esgarrifada de tot. Com increïble davant del que veia. Interiorment vaig pensar: no pot ser sinó la seva mare! I vaig veure que ells dos es miraven amb una infinita compassió l’un a l’altre. Vaig comprendre que la mare entrava en el cor del fill i el Fill en el cor de la mare. Mai ho oblidaré. Per anys que visqui.

Jesús nostre, que sentim sempre la presència amorosa de la nostra mare, ella que us acompanyà en el camí de la creu, ens acompanya també a nosaltres en el camí de la vida, en aquest llarg pelegrinatge fins a vós. Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.



V ESTACIÓ.- EL CIRINEU AJUDA A PORTAR LA CREU DEL BON JESÚS

Van obligar a Simó de Cirene a portar la seva creu (Mc 15:21)

Lector
S’alentia el pas. Calia anar ràpid, però el reu no podia. Vaig tenir por que no arribéssim al lloc de l’execució. I vaig requisar el primer que vaig trobar. Un home corpulent que per les traces semblava estranger i que es dirigia a la ciutat. Era de Cirene. Sense poder fer res davant de la meva ordre, aquell home es mirà a Jesús i se n’apiadà. Amb amor prengué la creu. I fort, se la posà a les espatlles i ens acompanyava. Jesús no digué res i continuà el camí amb aquella túnica xopa de fang i de sang i amb la corona d’espines d’esbarzer posada al seu cap. Jo cridava i feia apartar la gent al meu davant. Quan em girava i el mirava, una presència que irradiava de Jesús (inexplicable) m'anava omplint el cor. Ho recordaré era el catorze del més de Nisan i el dia s’anava enfosquint per les nuvolades i el vent que pujava del desert es deixava sentir fort.

Jesús nostre, si comprenguéssim que quan ajudem als altres, sense esperar res més, sinó a vós mateix, font de l’amor, és que us ajudem a portar la vostra creu. Feu que comprenguem que no podem arribar fins a vós, sinó portant la creu dels altres i que és així que ens voleu rebre al cel. Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.



VI ESTACIÓ.- LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS

El meu estimat és per a mi un saquet de mirra,
que poso damunt dels meus pits (Ct 1:13)

Lector
Una dona s’acostà a ell. Una d’aquelles dones que ens acompanyava. Portava un vel blanquíssim, de lli, a les mans i sense pensar-ho eixugà aquell rostre. El vel quedà imprès de sang a les seva mans. Vaig fer veure que no ho veia però me’n vaig adonar que aquell sol gest, el seu reconeixement i amb la cara per un moment alliberada de la sang que l’omplia, confortava a aquell home. Em va semblar un rostre resplendent, ple de glòria. Vaig observar que aquell dona tant valenta, que havia traspassat l’escolta dels soldats, guardava damunt del seu pit aquell vel i que el guardava, talment un tresor preciós. Tot allò em va entendrir.

Jesús nostre, feu que siguem portadors del vostre consol i de la vostra compassió i que siguem capaços de compadir-nos dels altres i que no endurim mai el nostre cor. Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.



VII ESTACIÓ.- JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA

I es feu obedient fins a la mort i una mort de creu (Fl 2:8)

Lector
El vaig veure de nou bocaterrosa. Com oficial romà, endurit vaig donar l’ordre. «Aixequeu-lo». El cor se’m trencava. Em vaig compadir d’aquell home que no coneixia i que tenia la mirada tant clara. Era el rostre de la més pura innocència. Una mirada gairebé d’infant, que desarmava. Simplement em mirà, però no vaig poder endevinar els sentiments del seu cor. Només sé que em mirà amb una gran tendresa. Amb una mirada que em traspassà. Vaig dissimular amb crits la meva compassió. Una mirada que em portava cap a dins meu, en aquella regió del cor on no havia entrat mai. Una mirada que em parlava.

Jesús nostre, recordeu-vos d’aquells que han caigut en els inferns més profunds en la seva existència i només coneixen tristesa i dissort i no tenen a ningú que els consoli. Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.



VIII ESTACIÓ.- JESÚS CONSOLA LES DONES DE JERUSALEM

Les dones que es colpejaven el pit i es lamentaven de Jesús (Lc 23:27)

Lector
El plor de les dones era incontenible. Es distingien de la multitud que ens seguia i que volia veure l’espectacle. S’acostaren tant, em feu la impressió que el volien alliberar i me’n vaig adonar de fins a quin punt se l’estimaven. Ell s’aturà i vaig sentir que els deia aquestes paraules: No ploreu per a mi, sinó pels vostres fills. Jo no podia entendre aquelles paraules. Però revelaven una saviesa que desconeixia. No ploreu per a mi. I me’n vaig adonar que Ell encara consolava. Sentia el dolor immediat que pressentien aquelles dones: ja no el veurien més a Jesús. Com un dol anticipat d’una mort tant propera. Immediata. I continuà el seu camí amb el travesser a l’esquena i elles el seguien. Era el plor de les filles d’Israel, que ploraven com per la mort d’un fill únic.

Jesús nostre, recordeu-vos de les mares que ploren pels seus fills i no tingueu en compte el pecat dels fills que fan plorar les mares. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



IX ESTACIÓ.- JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA

Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat (Ap11:8)

Lector
Havíem sortit ja per la porta de Jaffa i s’albirava el turó despullat de tota vegetació i el senderol que hi conduïa. Darrera el cel quedaven dibuixats els tres pals per a la creus. Són els pals de les execucions, permanentment posats allí. On molt sovint quedaven insepults els reus que la carronya i els voltors els consumien, a no ser que un israelita piadós els donés sepultura o fossin tirats a la fossa comuna. Ell va caure encara i jo ho vaig veure clarament i me’n vaig compadir profundament. Vaig desitjar que allò quedés enllestit aviat. Com desitjant que la mort el prengués. Perquè aquell home postrat a terra, em deia tot ell que ja havia sofert massa. I prosseguirem el camí. La multitud feia pinya per totes bandes del turó. Al davant la ciutat i vaig sentir les trompetes del temple que anunciaven el sacrifici de la tarda. Em semblà tot interminable.

Jesús nostre, recordeu-vos de la humanitat que no ha après els camins de l’amor i ha caigut en la violència i permet que un sol infant mori de fam. Aquests infants que són àngels prop teu i que ens avergonyiran quan arribem al vostre Regne, Senyor tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.



X ESTACIÓ.- JESÚS ES DESPULLAT DELS VESTITS

De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors.
Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.
Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven (Is 53:4-5)

Lector
Li va tocar el torn a Ell. Li llevàrem la túnica inconsútil. Vaig pensar que aquella túnica era un signe de la coherència de la seva vida i de com havia afrontat la passió i la mort. No hi havia cap fissura en la seva vida. Aquell mantell després encara fou repartit entre l’escamot de soldats, que se la jugaren als daus. Si hagués pogut, hagués girat els ulls. M’era insuportable aquella nuesa, M’avergonyia veure tanta dignitat nua. El seu cos estava llaurat pels flagells. I ell, gens altiu, acotava el cap. Tot Ell humilitat. Com un anyell dut a l’escorxador. Sense que ningú que defensés la seva causa.

Jesús nostre, despulleu-nos de tot egoisme, de tot orgull, de tota peresa, i atorgueu-nos un esperit d’amor, sempre a punt d’estimar i d’ajudar a tothom. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



XI ESTACIÓ.- JESÚS ES CLAVAT A LA CREU

«M'ajeus a la pols de la mort. M'envolta una munió de gossos, m'encercla un estol de malfactors; m'han lligat les mans i els peus, puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets; es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba». (Sl 21,16b-19)

Lector
Postrat a terra... els botxins li clavaren els punys al travesser. Em va semblar que deia: Pare, perdoneu-los que no saben el que fan. El cor em palpitava dins la meva cuirassa i les meves cames no se sentien segures sobre el sol. Mai havia sentit unes paraules semblants en el moment de la crucifixió. I vaig repetir aquesta frase com si fos meva. Aquest home, vaig pensar, en el moment de la seva mort, encara no se sent víctima de cap injustícia, sinó de la ignorància i encara perdona. Com una paraula que volgués retenir per sempre dins del meu cor, en el profund de la meva memòria. Com paraules que res ni ningú pot fer oblidar.

Jesús nostre, recordeu-vos de tots aquells que són espoliats en aquest món i que han perdut la dignitat. Reivindiqueu els drets dels pobres, que són germans vostres. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



XII ESTACIÓ.- JESÚS MOR A LA CREU

Llavors inclinant el cap lliurà l’Esperit (Jn 19: 30b).

Lector
Jo sabia com morien els crucificats. N’havia vist de milers en les campanyes militars. Sabia que allò no era un cop de gràcia per matar un home, sinó era una mort infame per sembrar el terror i l’escarment. Abans que alcessin els travessers vaig donar ordres que li donessin el vi mirrat per adormir el terrible dolor. Però ell refusà. Els rebels sí que en van veure. Però Ell no. Vaig pensar.«Quina bogeria optar viure la mort en el màxim dolor». El vaig mirar, però tenia els ulls tancats i vaig donar ordre que els alcessin. Acabaren la feina i li clavàrem els peus sobreposats. Darrera meu sentia els crits i les burles. Un dels malfactors l’increpà i l’altra el suplicà. Jesús li va respondre: «Avui seràs amb mi al paradís». Mentre agonitzava pronunciava paraules. Unes paraules que quedaven dins meu i que ressonaven amb força: «Pare, a les vostres mans entrego el meu esperit» i, sense poder-ho suportar vaig manar que li donessin vi mirrat amb una esponja, però ell també el va refusar i sentia que deia amb la seva llengua: «Tinc set». Eren les tres de la tarda. El dia s’havia enfosquit, talment s’hagués fet de nit. Feia vent arremolinat. Cap a les tres de la tarda Jesús va cridar: «Elohi, Elohi, lema sabactani». Finalment, s’incorporà sobre el stipites i fent una mena de crit, inclinant el cap va lliurar l’esperit. Llavors, sense voler-ho ni pensar-ho, em van venir als llavis aquestes paraules i les vaig dir: «Veritablement aquest home és el Fill de Déu».

(Les dones s’havien agenollat molt a prop de la creu i vaig deixar passar -segons costum romana- a la mare, a la qual li vaig sentir dir a Jesús, suaument, però clarament: Mare aquí tens el teu fill. I aquell jove que ens havia seguit me’n vaig adonar que ara al meu costat, crec que em va posar la mà a l’espatlla, i em digué: «Jesús havia dit: no em prenen la vida, sóc jo que la dono per amor». I va afegir: «Ha mort com el gra de blat per a donar vida».)

Jesús nostre, que acollim sempre els dons de la vostra redempció, la vostra mort és la nostra vida, en aquest món i en l’altre. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



XIII ESTACIÓ.- JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU

Als qui passeu pel camí, mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest (Lm 1:12)

Lector
Ja havia mort. Calia certificar la seva mort, un dels meus soldats li perforà el pit, als altres segons costum els trencaren les cames. Era davant meu i ho vaig veure clarament: del cor obert de Jesús en brollà aigua i sang. Talment una font. La tempesta primaveral, com una forta tamborinada, es precipità. Plovia. Tot era negre. El sol no es veia, com si fos de nit. Tots van marxar, excepte les dones que amorosien el seu cos i la seva mare. I aquell jove, d’ulls tristíssims, amb el rostre propi d’un que havia vist la mort de l’amic més estimat, que després, vaig saber, que es deia Joan.

Jesús nostre, que no oblidem mai que quan rebem la vostra Eucaristia, rebem tota la plenitud del vostre amor, aquell amor que per nosaltres ens vareu donar infinitament a la creu. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, tingueu pietat.



XIV ESTACIÓ.- JESÚS ÉS SEPULTAT

Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. (Jn 19:40-41)

Lector
Josep d’Arimatea vingué amb el permís del Pretor de poder sepultar a Jesús i un dels principals dels jueus, Nicodem, portava l’àloe per amorosir les ferides del Jesús i l’embolcallaren amb el sudari i amb un vel sobre el rostre. L’enterraren molt a prop d’allí en un sepulcre i damunt d’una roca excavada al mur. Ho feren amorosament. Abans de velar aquell rostre Maria el besà i sentí que li deia: «Gràcies, fill meu, per tot el que has fet per nosaltres». La pedra fou rodolada. Tots marxaren. Joan portava, recolzada als seus braços, a Maria. La portava a casa seva. Era la seva mare. La seva nova mare.

Jesús nostre, el vostre cos immaculat va ser dipositat en el sepulcre, però allí no hi romanguéreu, perquè ara viviu en la glòria de la Trinitat; Redemptor nostre, vida eterna, proclamem la vostra mort i la vostra resurrecció i us esperem cada dia de la nostra vida, fins al darrer dia, quan tancant els ulls en aquest món, contemplarem la vostra Faç immensa, Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.

S’acaba pregant per les intencions del Sant Pare de la forma acostumada.


NOTA IMPORTANT:
Podeu baixar el text del Via Crucis en forma de document pdf. per poder-lo imprimir clicant AQUÍ

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret:

dimarts, 3 de març de 2015

EL SALM MISERERE DURANT LA QUARESMA

El meu sacrifici és un esperit contrit i humiliat, vós no el podeu menysprear.
Aquest és el sacrifici que has d’oferir.  No cerquis en els ramats, 
no busquis vaixells per navegar a les terres més llunyanes a buscar perfums. 
Cerca en el teu cor la ofrena que agrada a Déu. 
És  el cor el que has d’esmicolar. 
No tinguis por de perdre aquest cor fet bocins, perquè també el salm diu:
"Oh Déu, creeu en mi un cor ben pur”.
Perquè sigui creat aquest cor pur, cal trencar abans el cor impur.

Sant Agustí, Sermó 19: 23

Durant el temps de la Quaresma molt freqüentment en la Litúrgia de les Hores com en el Salm responsorial apareix el salm 50 (51) al que val la pena dedicar atenció. És el salm penitencial per excel·lència del temps quaresmal. És el més intens i repetit salm penitencial, un cant del pecat i del perdó, la més pregona meditació sobre la culpa i la gràcia. És una bona suggerència que dediquem un dia de la catequesi d’adults a l’estudi d’aquest salm o en altres moments oportuns de tantes reunions que fem els cristians. També en la lectio divina personal. Una cosa és recitar un salm, una altra és assimilar-lo dins del cor. De vegades aquests textos tant familiars passen per alt i no ens aturem a acollir-los com allò que són: Paraula de Déu, donada, en aquest cas, per a ser resada. Santa Teresa de Jesús agonitzà dient una i altra vegada: «Cor contritum et humiliatum non despicies». Que sigui escrita aquesta reflexió per ajudar-nos a pregar amb més saviesa espiritual (sapienter) la Litúrgia de les Hores.

Tots els salms són del Senyor Jesús i, per tant, tots són nostres. Ell els va recitar des de la seva jovenesa fins al vinagre de la creu. L’Església no sap resar el saltiri sense el Crist i des d’ell, des del seu misteri de Pasqua, els prega. En aquest sentit sempre hi ha, ja des del Nou Testament, una lectura cristològica dels salms, testimoniada en la predicació i en els escrits dels Sants Pares.

El «jo» del salm és el «jo» de tota l’Església. Sant Agustí té paraules meravelloses (cf. Sermó 19:2-3) quan diu: «Perquè el Senyor creï en nosaltres un cor pur, cal trencar abans el cor impur». Déu fa de nosaltres una creació nova: «Els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou» (2Co 5:17). És en nom de tota l’Església que cal pregar aquet salm. És tota ella que se sent penedida i humiliada per la seva infidelitat i per la seva incapacitat per viure la gràcia i és la que té sempre present el seu pecat. L`Ésglésia sap que només el Senyor li pot regalar un cor nou. Només la gràcia pot operar aquesta transformació. Una gràcia que només pot ser pasqual i per això, en la nit de la Pasqua, després de la darrera lectura del Vell Testament, de la profecia d’Ezequiel, reprén el salm 50 amb l’antífona: Creeu en mi un cor ben pur. És el darrer que canta abans d’anar a les fonts del baptisme, allí, el Senyor li donarà un cor nou. Allí comença la «nova creació» i la «humanitat nova».

Hi ha una saviesa encara més pregona en aquest salm. Cal cristificar-lo des de dalt. L’Escriptura no ho diu, però l’Església ho sap. El Senyor va pregar amb aquest salm des de la creu i el va dir en nom de tota la humanitat. No el va dir amb els llavis, però sí amb la seva humanitat enlairada, (suspensus) i nua. Allí quedà com al descobert tot el pecat del món. Com una mena de confessió general. Hi ha una relació entre la nuesa del primer Adam i la nuesa del segon Adam a la creu. El Senyor des de la creu confessà en la seva humanitat tot el pecat del món, amb la seva humanitat assumida pel Verb de Déu. Mirant Jesús amb els braços oberts a la creu cal dir: «Per la vostra gran misericòrdia esborreu els meus pecats», els de tota la humanitat. Ja que «un de sol va morir per tots», per això un de sol suplicà el perdó i la misericòrdia del Pare. Només ho podia fer en tant que Ell era «el sense pecat». És la pregària del Christus totus, santíssim en el seu Cap, i portant en el seu cor «la humanitat de pecat». Només perquè és l’únic que fou concebut per obra de l’Esperit Sant, de Maria Verge, podia dir el salm en nom de tota la humanitat, passada, present i futura.

De fet, en el salm hi com un pas del regne del pecat, al regne de la gràcia. Un pas que només és possible per la nova creació de la gràcia i que al bell mig del salm es manifesta en les tres epiclèsis a l’Esperit santificador i creador (vv. 12.13 i 14).

En aquest sentit el Miserere és el salm del gran Divendres de la Mort del Senyor, també de cada divendres. El salm 50 és el primer de les Laudes del Divendres Sant. El gran bisbe comentador dels salms, sant Agustí, té un pregon sermó d’aquest salm, justament, el dia de la celebració de la Mort del Senyor. (cf. In Ps 50). La tradició romana (i benedictina) situà durant segles aquest salm com el primer de les Laudes ferials, com un dels salms quotidians, i això té un gran sentit perquè recorda que els cristians vivim sempre en estat de conversió (in statu conversionis). És el perdó de Déu que motiva que confessem els pecats i ens reconeixem pecadors. El dolor dels pecats és sempre dolor de contrició: és contra vós, contra vós sol que he pecat, ja que Ell és bondat infinita. Som els qui hem estat reconcilats per la creu de Jesús i només podem oferir el cor contrit i humiliat. Només tenim això per donar a nostre Senyor. Des d’aquest punt de vista la pregària del salm cinquanta adquireix en cada verset un sentit inospitat per a l’orant. Sí, per a pregar amb el Miserere cal tenir davant dels ulls el Senyor crucificat. I quan es recita el misteriós verset: No em demaneu compte de la sang que he vessat, cal pensar en la Sang Preciosa del Senyor, vessada per la nostra salvació. És aquesta la sang que els homes han vessat en la història que inclou el dolor de tots els innocents i de totes les injustícies. És en la contemplació de la Creu salvadora de Jesús que hem de dir aquestes paraules, citades per sant Pau: Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre judici. La sentència que Déu ha donat des de la creu de Crist (el veritable judici del món) no és la ira ni el càstig, sinó el perdó i la misericòrdia ja que: «Déu continua fidel, encara que tots els homes siguin infidels» (Rm 3:4). Aquesta és la justificació cristiana. Serà també Ell, el Senyor, qui al matí de Pasqua obrirà els nostres llavis per a una lloança nova i li serà retornada el goig de la salvació. I acceptarà aquest sacrifici en la nova Jerusalem.

El salm és molt apte per a la lectio divina durant la Quaresma. Es tracta de recitar-lo, fer-ne una breu explicació i compartir els sentiments i les paraules del salm en comú. És importantíssima la recitació pausada per interioritzar el text, cada asterisc marca la pausa i el breu silenci. Es pot preguntar al grup: ¿Quin verset us ha tocat més al cor? I començar el diàleg. És a través d’aquesta pregària que podrem descobrir la veritat del fons del cor i des d’aquesta veritat convertir-nos al Senyor que ens ha estimat tant i ha manifestat la seva misericòrdia.

X
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;

per la vostra gran misericòrdia,
esborreu les meves faltes;

renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.

Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls.

Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte.

Vós sabeu que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador.

Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre meu m'heu ensenyeu tenir seny.

Aspergiu-me amb l'hisop, que quedi pur;
renteu-me, i seré més blanc que la neu.

Deixeu-me sentir els crits de festa.
Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!

Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.

No em llanceu de la vostra presència,
no em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que un esperit magnànim em sostingui.

Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat.

No em demaneu compte de la sang que he vessat, +
i aclamaré el vostre perdó, *
Déu meu, Déu que em salveu.

Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.

Les víctimes no us satisfan,
i us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.

La víctima que ofereixo és un cor penedit;+
un esperit que es penedeix,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,
reconstruïu les muralles de Jerusalem.

Llavors acceptareu els sacrificis,+
l'ofrena sencera dels holocaustos,
llavors oferiran vedells al vostre altar.

X
Senyor Jesucrist, és contemplant-vos a la creu, donant la vida per nosaltres on podem comprendre l’amor i la compassió del Pare del cel, que sempre perdona i santifica; accepteu el nostre cor penedit i humiliat perquè l’Esperit de santedat creï en nosaltres un cor nou i els nostres llavis s’obrin a una lloança nova, vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Nota:
L’ús litúrgic secular ha determinat que el salm sempre es reciti amb els genolls flectats, actualment no està preceptuat en cap cas.


NOTA IMPORTANT:
Podeu baixar-vos aquest text en forma de document pdf., per a poder-lo imprimir, clicant AQUÍ.

O entrant dins la finestra següent fent clic a la fletxeta que hi ha a l'angle superior dret: