dimarts, 28 de març del 2017

EN CERCLES CADA VEGADA MÉS GRANS

Per Quaresma, quan combreguem, entrem en comunió amb el Crist, que per nosaltres va dejunar quaranta dies i quaranta nits en el desert, allí també va ser temptat per l’Adversari i no va sucumbir a la temptació de convertir unes pedres amb pans, ell que donaria el seu Cos glorificat i immaculat com el pa de la Vida. Això és possible gràcies a la pregària més alta, després del Parenostre, que és la Pregària Eucarística. Es realment una actio i cal que el sacerdot interioritzi aquesta pregària, la visqui i la proclami, sense afectació, solemnement i pausadament, per tal que entri com un ruixat en el cor de l’assemblea orant.

Per la invocació de l’Esperit Sant i les paraules santes de la consagració el pa i el vi esdevenen per la conversió substancial el Sagrament santíssim del Cos i de la Sang del Senyor. Llavors s’ofereix el Pare, a manera de memorial, l’ofrena del Crist a la creu  (us oferim. oh Pare, el pa de la vida i el calze de la salvació). Amb la presència del Senyor damunt del banquet de l’Aliança, nova i eterna, la pregària eclesial continua, amb la invocació de l’Esperit Sant, en cercles cada vegada més grans.

Primer es demana pels presents, que els qui rebran el sagrament esdevinguin en Crist un sol cos i una sola ànima, (que l’Esperit uneixi en un sol cos) dins del misteri de l’Església local, que presidida pel propi bisbe, (amb el nostre bisbe) juntament amb les Esglésies germanes (amb tots els pastors del vostre poble), formen el misteri de la Unam sanctam, comunió universal de les Esglésies presidida pel Papa (juntament amb el Papa N.)  Es demana que tota l’Església, esposa de Crist, sigui consumada en el Regne (feu-la perfecta en la caritat). I encara un altre cercle més gran que pren l’Església ja glorificada, amb la qual celebrem l’Eucaristia i juntament amb la qual hem cantat el trisagi del tres vegades sant. És dins de la comunió dels sants, presidida per santa Maria, anticipada en la fe d’Israel amb Joan Baptista, fonamentada en el testimoni dels apòstols, amb els màrtirs i els sants que demanem que Déu tingui pietat de nosaltres per tal tinguem part en la vida eterna. I un altre cercle que pren tots els difunts, els marcats pel signe de la fe (dels germans que morirem amb l’esperança de la resurrecció)  i la d’aquells, la fe dels qual només Déu coneix (que descansen en la vostra misericòrdia), i finalment, per tota la humanitat (amb els justos de tots els temps).  

Humilment després, el celebrant, pren els sants Dons i elevant-los, a manera de veritable ostensió, canta in crescendo les paraules: Per ell, amb ell i en Ell (i res sense ell) rebeu oh Pare la lloança i la glòria, en la unitat de l’Esperit Sant (i en l’Església, segons la Didajé). Llavors el poble sant contesta amb un Amén,  que té unes ressonàncies infinites, com una reverberació sense fi.