dijous, 9 de març del 2017

DESCRIPCIÓ DE LA NOVA EDICIÓ DEL MISSAL EN CASTELLÀ

Una nova edició del «Missal»
en castellà

Acaba de sortir la nova edició del Missal en castellà segons la tercera edició típica llatina, que es va publicar el 2002, i es va modifi car, en el text llatí, l’any 2008. La Comissió Episcopal de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola ha preparat un text ajustat a la tercera edició típica llatina i una nova traducció dels textos existents d’acord amb l’establert en la Instrucció de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments Liturgiam authenticam de 2001, on es demanava la màxima fi delitat al text llatí i la literalitat en la traducció. El volum recentment publicat, amb una molt acurada edició i enquadernació, compta amb 1386 planes (21x 28 cm). El Missal està encapçalat per l’Ordenament General segons la darrera edició típica llatina, el text del qual va patir considerables modificacions respecte a l’anterior (no obstant això, ja el 2008 va ser publicat en castellà com a separata).

Propi del temps

En aquest apartat s’han afegit algunes oracions i formularis de misses: una nova oració col·lecta per al dia 20 de desembre; una missa per a la vigília de l’Epifania; per al temps de Quaresma s’han incorporat pregàries sobre el poble que poden utilitzar-se a la benedicció fi nal; una oració col·lecta per al divendres de la setmana V de Quaresma –conegut tradicionalment com a divendres dels dolors– que commemora la Dolorosa; una oració de temàtica baptismal per al dissabte de la setmana V de Quaresma; s’hi afegeixen onze col·lectes noves en el temps de Pasqua per evitar les repeticions, una missa per a la vigília
de l’Ascensió i una segona col·lecta alternativa per a la missa del dia. Algunes oracions del temps de durant l’any han estat retocades.

Ordinari de la missa

A l’ordinari de la missa s’han ajustat les conclusions dels prefacis a la vari etat que hi ha al Missal llatí, ja que en castellà s’havia optat per fer-ne servir uns quants que es repetien; s’ha afegit un nou prefaci per als màrtirs; en les paraules del relat de la institució apareix l’expressió “por muchos” en la consagració del calze en lloc de “por todos los hombres”, tal i com va disposar el papa Benet XVI; a les pregàries eucarístiques II, III i IV s’ha inclòs el nom de sant Josep, segons va establir la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, el 2013; s’ha canviat l’ordre de les quatre variants de la pregària eucarística V: la quarta, amb el títol de “La Iglesia en camino hacia la unidad”, passa a ser la primera; s’han afegit textos a les benediccions solemnes i fet canvis en les pregàries sobre el poble; l’apèndix llatí s’ha posat en forma de separata per disminuir les planes del volum i facilitar un ús còmode quan s’hagi de celebrar en aquesta llengua.

Propi i comú dels sants

Al santoral s’han afegit els textos litúrgics per a les quatre memòries obligatòries i les divuit memòries lliures que s’han anat incorporant al Calendari Romà General des de la segona edició típica llatina de 1975, a més d’unes altres trenta-set noves pregàries i dels canvis introduïts en moltes altres ja existents. Hi fi guren també dues noves memòries concedides per a Espanya.

El Missal conté el prefaci de la festa de santa Maria Magdalena (22 de juliol), elevada de memòria a festa el passat mes de juny. S’han unifi cat els títols de les festes marianes, adoptant l’expressió de la visitació de Maria a la seva cosina Isabel: benaurada, que és la que empra el Missal llatí. En el comú dels sants: han passat de set a onze les misses de la Mare de
Déu; s’hi ha afegit un nou formulari en el comú de diversos màrtirs; s’han sistematitzat les misses de pastors; i s’ha introduït un nou formulari per a un monjo i un altre per a una monja.

Misses rituals

A les misses rituals s’han reorganitzat els formularis relatius a la iniciació cristiana, a la unció i al viàtic, al sagrament de l’orde i al sagrament del matrimoni. S’ha introduït una referència rubrical per a la missa d’institució de lectors i acòlits.

Misses per diverses necessitats

Les misses per diverses necessitats s’han estructurat en tres blocs, en lloc de quatre com fi ns ara: “Por la Iglesia”; “Por las necesidades públicas”; “Por diversas necesidades”. I han passat de quaranta-sis a quaranta-nou misses. Els nous formularis s’han incorporat en el número 11 (en els aniversaris de matrimoni) i en el número 39 (per demanar la continència). Entre les misses votives s’han afegit la de la Divina Misericòrdia, la de Nostre Senyor Jesucrist gran Sacerdot i la de sant Joan Baptista. Passen, doncs, de setze a dinou.

Misses de difunts

Les misses de difunts han estat objecte també d’una nova organització. El capítol V (Exèquies d’infants) queda incorporat al capítol I, dedicat a les exèquies. En més de trenta pregàries,
hi fi gura el terme “ànima” que en l’edició precedent havia desaparegut.
Apèndix

S’hi ha afegit la benedicció del calze i de la patena dins de la missa.

Textos bíblics

La nova edició del Missal recull en les seves antífones d’entrada i comunió, i en les poques lectures i evangelis que conté, el text bíblic oficial de la Conferència Episcopal Espanyola, aprovat per l’episcopat espanyol el 2008 i concedit per al seu ús litúrgic per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments el 2010 i el 2014.

Música

S’ha inclòs tot l’ordinari de la missa musicalitzat, desig que en les anteriors edicions mai no s’havia pogut assolir. Tres CDs amb totes les parts cantables de l’ordinari així com els prefacis acompanyen el Missal per facilitar-ne l’aprenentatge. En la litúrgia de la Paraula s’han inclòs tres senzills models melòdics per al cant de les lectures (primera, segona i evangeli), que complementen els tons gregorians tradicionals per al cant de les lectures. A més a més, en l’evangeli s’imita la mateixa cadència del relat de la institució, establint així un paral·lelisme musical entre el cimal de la litúrgia de la Paraula (evangeli) iel de la litúrgia eucarística (consagració); s’ha fet el mateix amb l’aclamació de l’evangeli posant-hi una fòrmula alternativa en paral·lel a l’aclamació després de la consagració. S’ofereixen vint fòrmules salmòdiques per poder cantar els salms responsorials que es troben al Leccionari i deu per al cant del verset abans de l’evangeli.

A partir del Diumenge I de Quaresma de 2017, 5 de març, entra en vigor la nova traducció del Missal Romà en castellà per a les diòcesis d’Espanya.Una de les novetats que comporta és el canvi de les paraules que es refereixen a la sang de Crist en el text de la consagració del calze: «que será derramada por vosotros y por todos los hombres» se substitueix per l’expressió «que será derramada  por vosotros y por muchos». Es tracta d’una modifi cació manada per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments l’any 2006, i que es va incorporant en les traduccions de la tercera edició del Missal Romà que es van publicant en els diversos idiomes. Nota: en català, estem a l'espera d'aquesta publicació o bé de la decisió que prenguin els bisbes de la Tarraconense.

La traducció del «pro multis» de la
consagració del vi

En el Nou Testament trobem el relat del Darrer Sopar en quatre llocs: (Mateu (26,26-29), Marc (14,22-25), Lluc (22,15-20) i 1 Corintis (11,23-26). En Mateu i Marc, Jesús afirma que la seva sang va ser vessada «per molts»1 (en llatí «pro multis»); en Lluc i Pau «per vosaltres».
Després del Concili Vaticà II, en preparar les versions en llengües vernacles del Missal, no es va traduir literalment l’expressió «pro multis» sinó que es va utilitzar la paraula «tots», en considerar que Jesús havia fet un oferiment universal de la seva vida, que no està reservat a un
cert nombre de destinataris (cf. Joan 4,42; 6,51; 11,52; Romans 5,15; 2 Corintis 5,14-15; Titus 2,11; 1 Joan 2,2). No obstant això, actualment sembla més convenient traduir fidelment les paraules «pro multis» de la consagració del vi, per no fer una interpretació del text, encara que tingui fonament teològic, tal i com ho va explicar el mateix papa Benet XVI al president de la
Conferència Episcopal Alemanya, en una carta del 2012. ¿No ha mort Jesús per tots? Aquest canvi podria fer pensar que Jesús no ha mort per tots o que l’Església ha modificat recentment aquesta doctrina. Però no és així, tal com seguidament expliquem. Recordem que en els evangelis de Mateu i Marc, Jesús diu que la seva sang va ser vessada «per molts», mentre que
en els textos de Lluc i de Pau diu «per vosaltres». La litúrgia, que no segueix literalment cap dels textos de l’Escriptura del Darrer Sopar, va fusionar les dues formulacions: «...aquest és el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna vessada per vosaltres i per molts...».
1 Les Bíblies de la Fundació Bíblica Catalana i de Montserrat tradueixen “per una multitud”, i la BCI “per tothom”. Tal com explica la nota a peu de pàgina de la BCI, s’ha interpretat així la traducció, que literalment seria per molts, ja que aquesta és una fórmula semítica que equival a «per tota la humanitat».

Per vosaltres

Els deixebles saben que la missió de Jesús va més enllà d’ells i del seu grup; que ell ha vingut per reunir els fills de Déu dispersos pel món (cf. Joan 11,52). Però el «per vosaltres» que diu Jesús en el Darrer Sopar fa que la seva missió aparegui de forma absolutament concreta per als presents. Ells no són qualsevol membre d’una enorme totalitat, sinó que cada un sap que el Senyor ha mort «per mi», «per nosaltres». Per molts Jesús, encara que sabia el valor universal de la seva entrega, no va dir «per tots» sinó «per molts», utilitzant la mateixa expressió que trobem en la profecia d’Isaïes referida a la missió del servent de Déu: «Prenia damunt seu els pecats de molts2 i intercedia a favor d’ells» (53,12). D’aquesta manera, Jesús hauria establert un paral·lelisme amb aquest passatge de l’Antic Testament, reconeixent-se com el servent de Déu i demostrant ser aquella figura que la paraula del profeta estava esperant. Per tant, Jesús va utilitzar l’expressió «per molts» per fidelitat a les paraules de l’anunci profètic d’Isaïes i l’Església utilitza «per molts» per un respecte reverencial a les paraules de Jesús.

Molts-Tots

La dialèctica «molts»-«tots» té el seu propi significat. «Tots» es mou en el pla ontològic: l’ésser i obrar de Jesús abasta tota la humanitat. «Molts» es refereix a la història actual: en la comunitat concreta d’aquells que celebren l’Eucaristia, ell no arriba a tots sinó a molts. D’aquí que sigui possible reconèixer un triple significat de la correlació entre «molts» i «tots». 2 Les Bíblies de la Fundació Bíblica Catalana i de Montserrat tradueixen “pecats de molts”. La BCI, en canvi, “pecats de tots”, amb la mateixa observació en nota.


En primer lloc, per a nosaltres que ens podem seure a la seva taula, hauria de significar sorpresa, alegria i gratitud, perquè ell m’ha cridat, perquè puc estar amb ell i el puc conèixer. A més, aquesta invitació requereix la meva resposta: puc acollir o no la invitació salvífica. Així, en dir «per molts» resta oberta la inclusió de cada un dels éssers humans en aquest grup dels salvats per la mort de Jesucrist; no obliga, como seria el cas de «tots». La salvació no és quelcom mecànic, sense el desig o la participació voluntària de cada un. Tot el contrari: el creient es convidat a acceptar per la fe el do que li és ofert. En segon lloc, significa també responsabilitat perquè els molts tenen responsabilitat per tots. La comunitat dels molts ha de ser llum en un lloc alt, ciutat dalt d’una muntanya, llevat per a tothom. Aquesta és una vocació que implica a cada un de manera totalment personal. I, finalment, afegim un tercer aspecte. En la societat actual tenim la sensació de no ser en absolut «molts», sinó molt pocs, una petita multitud, que es redueix contínuament. Però no, som «molts» que representem a tots. (JOSE ANTONIO GOÑI).