El vostre naixement, oh Mare de Déu,
anuncia la joia a tot el món,
de vós, s’ha elevat el sol de la justícia, Crist, Déu nostre,
que ens ha deslliurat de la maledicció
i ens ha donat la benedicció,
vencent la mort ens ha fet el do de la vida eterna.
Tropari de la Nativitat de la Mare de Déu.
Portant al cor el dolor dels refugiats
En la vigília d’aquesta festa se celebren a Roma i al món vetlles de pregària per la pau a l’orient, pels cristians que allí són perseguits i per la multitud que, fugint del país de Síria, adquireixen la condició de refugiats. Són grans les seves penalitats. Són tristíssimes les notícies de la mort de molts d’ells, àdhuc infants, pels camins o nàufrags a les nits al mar. Aquests dies estem colpits per aquest èxode de mils i mils de persones, molts germans nostres en la fe, que fugen de les guerres de l’orient i de la misèria. Tinguem-los presents en el cor i en la pregària i recordem que és oportú celebrar, més que mai, la Missa votiva «Pels pròfugs i exiliats» present en el Missal Romà, la bella col·lecta de la qual transcrivim aquí:
Senyor, per a vós ningú no es un estrany
ni està lluny del vostre auxili.
Mireu, compadit, els pròfugs i els exiliats,
els homes rebutjats de la societat
i els seus fills dispersos pel mon;
concediu-los el retorn a la pàtria
i a nosaltres doneu-nos un cor
bondadós envers els pobres i els forasters.
Per nostre Senyor Jesucrist.
Senyor, per a vós ningú no es un estrany
ni està lluny del vostre auxili.
Mireu, compadit, els pròfugs i els exiliats,
els homes rebutjats de la societat
i els seus fills dispersos pel mon;
concediu-los el retorn a la pàtria
i a nosaltres doneu-nos un cor
bondadós envers els pobres i els forasters.
Per nostre Senyor Jesucrist.
Glossa litúrgica de la Solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, aurora de la salvació
L’Arxidiòcesi de Tarragona celebra amb ritus de solemnitat més gran el naixement de la Mare de Déu ja que n’és la patrona principal. El patronatge de santa Maria és compartit ex aequo amb l’apòstol Pau. Una alegria que es fa festa i aplec en la munió dels santuaris dedicats a la Mare de Déu, que en la festa del seu naixement, de Maria nascenti, celebren el patronatge. El cor i l’alegria se’n va als creients de l’arxidiòcesi que celebraran la santa Missa al santuari del Camí de Cambrils, a la Serra de Montblanc, a Montferri, a la Riera de les Borges ... allí hi haurà la presència dels fidels i l’alegria dels aplecs amb ressonàncies del salm: Quina alegria quina em van dir: «Anem a la casa del Senyor». Són llocs entranyables, de la geografia del cor.
La solemnitat ve d’antic. Se celebra des del segle VI i la festa s’originà a Jerusalem. Ja al segle Vè existia al costat de la piscina probàtica, la piscina dels cinc pòrtics, una basílica dicata ubi Maria nata est. Tots els pelegrins de Jerusalem han visitat la bella església romànica de santa Anna romànica edificada pels creuats, sota de la qual queden les restes de l’antiquíssima basílica bizantina. Segurament la data del vuit de setembre fou escollida per raó de l’aniversari de la Dedicació. La festa s’estengué a totes les Esglésies de l’orient, sant Romà el Mèlode, té un himne bellíssim. Sant Andreu de Creta l’any 740 afirma que era en ja en el seu temps una festa antiquíssima. Des de començaments del segle VII s’introdueix a Roma i d’allí a tot occident. El bon Papa Sergi estableix una processó mariana que sortia des de l’església de sant Adrià, al fòrum, i anava fins a santa Maria la Major on se celebrava la Missa Estacional amb la presència de tots els fidels, en la processó eren portades les divuit icones de la Mare de Déu que es veneraven a la ciutat (una de les quals és la que es venera a la basílica de santa Maria, la Major, a la qual el Papa Francesc i els ciutadans de Roma li té gran devoció). Des de la reforma de Trento s’estableix universalment. En funció d’aquesta festa es marca la solemnitat de la Immaculada (nou mesos abans). La commemoració del naixement de la Mare de Déu està relacionada amb els evangelis apòcrifs de la infància, sobretot el Proto-Evangeli de sant Jaume (segle II-III). Que siguin no inspirats no vol dir que no continguin alguna veritat històrica.
Els orientals celebren el començament de l’any litúrgic aquest dia. Sant Andreu de Creta afirma que avui és el principi de totes les festes i la memòria del naixement de la Mare de Déu és la porta oberta per la qual podem entrar a la gràcia i a la veritat del Crist. Que sigui la primera festa té una gran significació teològica: abans que tot hi ha la gràcia d’un infant que Déu ha posat en aquest món, la gràcia sempre «primarea» que diria el Papa Francesc. És una gràcia humil davant del món: el naixement d’una noia d’Israel, però que era ja la plena de gràcia ja que estava destinada a ser la Mare del Verb. Ella és la porta que dóna a l’orient i la font de l’aigua de la vida. Primer que tot hi ha la gràcia, gràcia donada i gratuïta, sempre regalada. Santa Maria representa abans que tot l’Església bressolada per la gràcia abans que aquesta és configurés. És una Església que abans de formar-se ja era estimada per Déu. Contemplem en el naixement de Maria la gràcia de Déu donada abans que tot. La festa del naixement de la Mare de Déu és la més amagada, és la de l’aurora que precedeix el dia. Es la festa de l’Església en el silenci del seu començament, en l’anonimat de les obres de Déu. Abans de què aquesta pretengui parlar el món hi ha la humilitat i el silenci de la gràcia. Abans que tot hi ha l’experiència de la gràcia. No hi ha cap icona de l’Església més bella que la de la Mare de Déu. Molt sovint diem que l’Església està localment i temporalment en el món. És veritat. Però també és veritat que el món està dins de l’Església en el designi diví, com gestació. Com en el sí maternal, fins que es manifesti la glòria del Regne.
La proclamació de la Paraula
Des d’antic que es proclama la Genealogia de Jesús. El misteri de l’elecció d’Israel, per les generacions del poble de Déu, a manera de concentració arriba a Jesús, Fill de Déu, per Josep de la casa de David i per Maria, el naixement de la qual celebrem. La filla de Joaquim i Anna és realment la primera llum del dia, a manera d’aurora. Sant Joan de la Creu diria la que està «Al par de los levantes de la aurora».
«Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres», aquestes són les paraules al final de l’Evangeli d’avui. El salm d’avui és el crit de joia de tota la humanitat que pel naixement de Maria ja se sent salvada: Gaudens gaudebo in Domin: Aclamo el Senyor, plena de goig.
L’eucologia
La pregària-col·lecta d’avui és antiquíssima del Sacramentari Gelasià (segle VII) i demanem al Senyor que el naixement de la Maria ens porti un augment de pau; una pau que només pot venir del Senyor, la pau que ell ens ha donat. També és preciosa la Postcomunió on es demana que l’Església: «s’alegri amb el goig de la Nativitat de santa Maria, verge, esperança de tot el mon i albada de la salvació». Les tres oracions presidencials ja estan en l’antic Sacramentari. El Prefaci és el propi i secular de la litúrgia romana que expressa el dogma de la virginitat de la Mare de Déu que envolta l’adveniment del Fill de Déu en la nostra humanitat.
